Per compartir informacions i opinions sobre el Consum Conscient i Transformador (CCT) i eines útils per portar-lo a la pràctica tenim aquest bloc, la revista i unes quantes activitats més.
Canviar de cotxe per criteris ecològics?
Als consumidors conscients ens agrada allargar al màxim la vida de les coses, també la del cotxe, però... ara els cotxes gasten molt menys combustible que anys enrere, i contaminen molt menys. ¿Mantenir un cotxe de l'any de la picor potser és ambientalment pitjor que canviar-lo per un nou? Les dades que presentem en aquest article indiquen que no, i que cada vegada és més urgent un canvi radical en el model occidental de mobilitat.
Nou Opcions sobre Residus!
Des d'Opcions hem elaborat un nou número en profunditat sobre els residus, una mica transversal a tot el nostre consum. Fa poc un informe de l'Eurostat sobre el reciclatge a Europa il·lustrava com Espanya té encara molt per fer en aquest camp... però és veritat que hem millorat en el tema dels residus? es recicla o no es recicla? és veritat que s'acaba barrejant tot el que hi ha als contenidors? quines conseqüències té el no separar bé? separem tot el que podem? reciclar és suficient? el sistema de contenidors de colors és la millor opció? podríem implementar un sistema de retorn d'envasos? Tindreu la revista a casa els propers dies i creiem que us agradarà i contestarà a aquestes preguntes. Algunes dades i idees per anar obrint boca.
Per acabar reciclant un residu, primer cal haver-lo separat bé. Les eines principals són ulls, mans i una mica de voluntat. De mitjana a Catalunya es recullen separadament un 40% de les deixalles. Als municipis en què es fa recollida domiciliària o porta a porta la mitjana és del 64%, i n'hi ha que superen el 90%.
Només reciclem un 30% dels residus que generem. A Flandes en reciclen un 70%. Sabem, doncs, que és possible aspirar a aquest resultat.
A Catalunya es posen a la venda 9 milions d’envasos de begudes cada dia, molts dels quals són d’un sol ús. Els envasos (els lleugers, els de vidre i bona part del paper i cartró recollit) són, en volum, bastant preeminents entre els residus. De fet podríem dir que són “la icona de la societat de consum/de residus”.
A Alemanya el 88’5% dels envasos de cervesa són reomplibles. A Finlàndia el 2010 es van usar el triple d'envasos de begudes dels que es van fabricar; i és que el 68% dels envasos eren reomplibles.
Actualment s'està fent a Cadaqués la primera prova pilot de l'Estat del sistema de retornar els envasos, la vella pràctica avui desapareguda de deixar uns cèntims com a penyora per l'envàs. Arreu del món les experiències pràctiques han demostrat a bastament que és el millor sistema per recuperar residus d'envasos i reciclar-los, i afavoreix l'ús d'envasos reomplibles. Més informació aquí.
A la Guia Pràctica mencionem els consells més sabuts per fer menys residus, afegim alguna idea no tan típica i aclarim alguns dubtes comuns. A la secció El Poder de la Comunitat relatem el procés d’implantació del sistema de recollir escombraries porta a porta a Gipuzkoa. A la secció El Poder de les Regles del Joc veiem els fruits que dóna una família d’eines particularment poderoses: les mesures polítiques d’incentius econòmics.
A continuació un extracte de la revista en el que donem resposta a aquesta pregunta: ÉS CERT, QUE ACABEN BARREJANT TOTS ELS CONTENIDORS? Continua llegint...
Recordem els dos Opcions sobre mòbils i telefonia
Amb motiu de la entrevista que ens van realitzar per el programa sobre consum de tv3 "Lletra petita" sobre telefonia mòbil volem recordar les dues recerca que vam realitzar.
2
Reutilitzar cartutxos d’impressora
Reutilitzar cartutxos d’impressora. Per què canviar l’envàs si el que es gasta és la tinta?
Quan se'ns acaba la tinta de la impressora, segur que molts encara pensem automàticament a comprar un cartutx nou. Aquest costum omple els abocadors de tot el món amb 500 milions de cartutxos de plàstic cada any; i un cartutx de tinta pot trigar uns 300 anys a degradar-se. Aquí veurem opcions d’impressió molt més sostenibles… i barates!
Els cartutxos de tinta d’impressora no han de ser forçosament un objecte d'usar i llençar; en aquest article trobareu unes quantes opcions per reutilitzar-los. Fent-ho reduirem la quantitat de residus que generem i estalviarem l’energia de fabricar cartutxos nous; segurament estarem optant per una opció de consum més local i, a més, estalviarem diners.
Al llarg del text trobareu adreces web. En gairebé totes elles no només hi ha informació sobre el punt de l’article on surt esmentada, sinó sobre molts altres punts dels quals parlem. No és difícil trobar altres referències i contactes a través d’internet.
Aquí una entrevista que ens van fer la setmana pasada a la Cadena Ser sobre aquest tema.
El paper de les iniciatives comunitaries en la transformació social
Hem començat a col•laborar en un blog col•lectiu dedicat a l’Economia Solidària al diari Diagonal. Ens estrenem aquesta setmana amb un post on reflexionem sobre el paper que poden jugar les iniciatives comunitàries per la transformació social a l’hora d’afrontar la crisi eco-social.La reflexió sorgeix d’una xerrada que vam donar a l’aniversari de la cooperativa Altekio fa un mes.
Des de fa uns anys aquest tipus d’iniciatives col•lectives proliferen, ens referim als grups i cooperatives de consum ecològic, bancs del temps, xarxes d’intercanvi, grups de criança, finances alternatives, graticiclatge, horts comunitaris, cooperatives d’energia... experiències totes elles caracteritzades per una conceptualització molt en voga: el consum col•laboratiu “link” o “ing”; carsharing, bookcrossing, cohousing, coachsurfing, crowdfunding, woofing, social-car (encara que aquest terme agrupa no només articulacions col•lectives sinó també noves formes empresarials o mixtes basades en compartir recursos en lloc de posseir-los). Des del CRIC les hem conceptualitzat sota l’etiqueta d’Iniciatives Comunitàries en Sostenibilitat i els hi dediquem un capítol a la nostra investigació "Consumo y Cambio Global" (el 6.4, pàgina 124) perquè creiem que són un fenomen importantíssim per la transformació eco-social.
Si vols conèixer les nostres reflexions sobre on es troba i sobretot quin paper poden jugar aquestes iniciatives a la foto gran del procés social i polític visita el nostre post a Diagonal. Fins i tot ens hem inventat un concepte cool: politiquing.
Si vols aprofundir sobre l’empoderament que generen aquestes iniciatives segueix llegint.
