FoodCoop, el supermercat cooperatiu barceloní

Entrevistem a la gent de FoodCoop. Ens expliquen la seva proposta i descobrim què els fa especials.
FoodCoop-portada

El supermercat FoodCoop ens ha obert les portes. Fa temps que teníem ganes de xerrar una estona amb ells perquè ens expliquessin com els va el projecte, quins reptes i dificultats tenen i perquè acabin d’animar aquells que necessiten un nou lloc on fer la compra dels aliments i productes del dia a dia.

Ja fa més d’un any que a FoodCoop vau obrir les portes. Com va l’experiència?

El projecte està funcionant i només això ja és un fet exitós en si mateix, tenint en compte el context i les característiques del procés de creació i obertura del supermercat.

Actualment, estem complint part dels nostres objectius, com ara facilitar aliments de qualitat agroecològica a molta gent de Barcelona, a uns preus molt competitius en el mercat, a la vegada que permeten remunerar dignament els productors que ens els procuren. 

Comptem amb una comunitat de sòcies que creuen en el projecte i aposten per un consum més conscient i responsable, encara que això suposi un canvi d’hàbits i una dedicació complementària. Però, alhora, aquesta dedicació genera també un ambient de caliu, de complicitat i de companyonia entorn de la funció de proveir-se dels aliments quotidians.

Ara bé, hi ha també una altra part dels objectius que no estem cobrint, com és la nostra viabilitat financera. El volum de sòcies que se sumen al projecte i el de venda de productes són força inferiors als que necessitem tenir per cobrir tant les despeses estructurals que té el projecte, com el retorn de la inversió inicial. Això és un fet molt preocupant i ens obliga a buscar incessantment mesures per millorar el nostre compte de resultats i trobar propostes engrescadores que puguin animar més adhesions de socis i més volum de facturació.

FoodCoop facilita aliments de qualitat agroecològica a molta gent de Barcelona i a uns preus molt competitius en el mercat

Quina és la proposta de FoodCoop i què la diferencia de la dels grups de consum?

Foodcoop és una evolució de la fórmula dels grups de consum. De fet, una gran part de la gent que va constituir el grup impulsor en els seus orígens sorgia de diversos grups de consum de la ciutat. 

La proposta era, per una banda, fer un salt d’escala en el consum agroecològic, tot permetent sumar volums de demanda per fer compres conjuntes de productes de qualitat a preus més raonables. Per una altra, tot mantenint la fórmula cooperativa de socis que s’organitzen i participen comunitàriament (igual que en un grup de consum), aprofitar, també, les prestacions de servei que tenen els supermercats, que són els principals canals de venda dels productes alimentaris. És a dir, poder oferir un assortiment molt més ampli i complet de productes alimentaris, d’higiene i de neteja, amb un servei de venda al detall que no impliqui que cada soci hagi de fer comanda prèvia i en horaris comercials convencionals.

I què diferencia el vostre model del de qualsevol altre supermercat?  

Més enllà de coincidir amb els altres supermercats en el fet que posem a l’abast una gamma completa de productes en una sola superfície, som diferents en tota la resta de coses.

Bàsicament, perquè som una alternativa ciutadana a un model que no dona resposta a necessitats bàsiques de les persones: com és el menjar, la gestió de món rural i la supervivència de la pagesia, l’aigua, l’energia… A aquesta problemàtica encara no s’hi estan donant solucions adequades per part de l’administració.

Som supermercat cooperatiu, basat en l’economia social i solidària, sense ànim de lucre i basat en valors de justícia social, sostenibilitat ambiental i cura de la vida en totes les seves expressions. I totes aquestes qüestions i valors les trobem en les decisions sobre què podem comprar en el nostre supermercat, com podem incidir en què hi volem trobar i com volem que funcioni. 

Dues sòcies durant les seves hores de feina. Autor: Carles Montañés

Som supermercat participatiu, basat en la col·laboració de totes les sòcies a través d’una petita part del nostre temps (fem torns al supermercat de 3 hores cada 4 setmanes), les nostres capacitats i il·lusions per compartir uns beneficis que es tradueixen, d’una banda, en poder comprar productes amb moltes qualitats a preus raonables i d’una altra, en la promoció d’un projecte ciutadà, sociocràtic i autogestionat amb la intel·ligència col·lectiva de les sòcies que hi participen, i que no deixa de ser una aventura molt engrescadora. I això motiva moltíssimes hores de dedicació voluntària de moltes sòcies, més enllà del que s’estableix com a requisit mínim.

Basem el funcionament del nostre supermercat en els valors que ens inspiren (proximitat, cooperació, transparència, sostenibilitat, confiança, sobirania…) i defensem aquests valors perquè pensem que donen tot el sentit a la nostra proposta, malgrat les dificultats que comporta ser-hi fidels.

Oferim un assortiment complet, però amb sentit comú, evitant opcions d’alimentació artificials, ultraprocessades o irracionals des d’un punt de vista mediambiental o d’injustícia social. Alhora, minimitzem el malbaratament alimentari i la generació de residus apostant per productes a granel, amb mecanismes de promoció dels productes que perden presència o s’apropen a la data de caducitat i recirculant envasos.

Per acabar, tenim un funcionament transparent on rendim comptes de quins són els nostres productes, productors, els nostres marges, costos i ingressos, i on totes les nostres sòcies poden aportar per millorar els nostres atributs, criteris i resultats.

Des de ja fa un temps, assistim a una pujada constant en el preu dels aliments, sobretot arran de la guerra d’Ucraïna. Això ens mostra l’estreta dependència que té el model alimentari de l’energia fòssil i la dependència que la  indústria de l’alimentació té de l’energia, els fertilitzants, etc. Sabem que a FoodCoop us vau “plantar” contra aquesta pujada. Ens ho expliqueu?

Una de les missions que tenim com a projecte és permetre que el consum alimentari de qualitat estigui a l’abast de sectors de població molt més amplis del que està actualment. Ho intentem fer mantenint un marge comercial molt baix i ajustat, que fins i tot és encara inferior en una selecció de productes de cistella bàsica, que tenen uns preus imbatibles en el mercat de referència.

A més, busquem crear relacions de confiança amb els productors per generar vincles forts que permetin garantir la continuïtat de l’intercanvi comercial i superar junts situacions de dificultat d’una banda i altra.

Una de les missions del projecte és permetre que el consum alimentari de qualitat estigui a l’abast de sectors de població molt més amplis del que està actualment

Per exemple, donem sortida comercial a productes imperfectes per talla, forma o aspecte, que la indústria alimentària no tolera malgrat que tenen totes les qualitats nutritives i gustatives i que podem vendre a preus força inferiors respecte dels mateixos productes estèticament perfectes que ofereix el canal convencional. 

També tenim la política d’abaratir el preu dels productes frescos quan es panseixen o es tornen lletjos, però encara són perfectament menjables si es volen consumir de seguida.

Una altra via és que determinats productes, com per exemple la carn de producció extensiva, només es venen a través de comandes, la qual cosa en permet evitar cap risc de malbaratament i ajustar els preus, a més que també és una via per racionalitzar-ne el consum.

Apostem per productes de proximitat, majoritàriament produïts amb criteris d’agroecologia, que es desmarquen del sistema industrial de producció intensiva tant depenent de l’energia fòssil, ja sigui per la distància que arriben a viatjar els productes industrialitzats, o pel nivell d’insums basats en components químics del petroli (pesticides, herbicides, fertilitzants…) que requereix la seva producció. D’alguna manera els nostres proveïdors poden tenir una major resiliència productiva i són menys dependents dels increments dels preus del petroli perquè no és un component tan determinant en la seva forma de produir. 

Ens sembla interessant l’estudi Sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya que compara la despesa d’una família amb una dieta sana (fonamentalment agroecològica) i la despesa d’una família amb dieta clàssica de supermercat. I sorprèn veure que la diferència és mínima. Sabent això, quin creieu que és el topall que impedeix el creixement del consum agroecològic?

Durant molts anys, la indústria agroalimentària ha estat molt efectiva en abaratir els productes alimentaris i reduir els pressupostos d’alimentació en les economies familiars. Ara sabem que ho han fet a base d’externalitzar uns costos que paguem entre totes (deteriorament dels sòls, pèrdua de biodiversitat, contaminació d’aqüífers, rius i oceans, emissió de gasos d’efecte hivernacle o generant nivells increïbles d’explotació laboral i animal).

Una dona i el seu fill comprant a FoodCoop. Autor: Carles Montañés

Tornar enrere i fer que la gent accepti que hauria de dedicar un volum de despesa més important per alimentar-se, com es feia abans quan els aliments tenien el seu preu just, no és fàcil. 

El context inflacionista tampoc hi ajuda gaire, perquè complica l’arribada a final de mes de moltes persones i la resposta és estalviar en l’alimentació, que és una despesa no fixa i modulable. I quan no s’arriba a final de mes, la gent opta per no passar gana encara que sigui a base de comprar menjar porqueria, molt més assequible. 

A tot això cal sumar-hi campanyes potents i constants de greenwashing de la gran indústria, que generen desinformació i confusió i que fan que molta gent compri productes que continuen sent insostenibles i sovint no saludables, pensant que fan un bé al planeta.

Ens adonem que cal fer un canvi de valors que no és fàcil en un entorn socioeconòmic i cultural que prima les solucions fàcils, còmodes i despreocupades i obstaculitza tant com pot la reflexió i comprensió de les complexitats que ens envolten. I això fa que, com a societat, estiguem cada vegada més desempoderats.

Vivim en un model socioeconòmic col·lapsador que promou un oci individual i privat, on les persones no tenen temps de trobar-se, reconèixer-se mútuament, compartir i donar respostes més col·lectives als problemes que tenim com a societat. I l’alimentació seria una d’aquestes respostes que cal donar col·lectivament.

Quines modificacions heu fet en el vostre model per superar aquest topall en el consum agroecològic?

Hem adoptat moltes mesures per flexibilitzar i facilitar al màxim la participació de les sòcies en el funcionament del supermercat i per incrementar les vendes dels nostres productes:

  • Hem creat la figura del tàndem per compartir els deures cooperatius entre dues sòcies (torn de 3 hores cada 4 setmanes), de manera que la responsabilitat es pugui compartir.
  • Hem donat opcions a diversificar les formes de fer el torn en forma de tasques diverses, col·laborant segons les capacitats i disponibilitats de cadascú, també amb opció que es faci fora de la botiga.
  • Hem reduït la quota de capital social que cal aportar per fer-se soci i l’hem passada de 90 euros a 10.
  • Hem activat el servei de lliurament a domicili.
  • Ens hem obert al públic general (i, per tant, les persones que no són sòcies de la cooperativa també poden venir a comprar al supermercat), i ho hem fet establint dos preus de venda dels productes (un preu soci i un altre preu públic). Això és, entre altres, per aquelles persones a qui fer el torn suposa un obstacle insalvable, però que volen consumir a Foodcoop.
  • Estem engegant projectes d’intercooperació amb entitats de l’economia social per facilitar la compra a Foodcoop als seus col·lectius.
  • Millorem contínuament el nostre assortiment i l’experiència de compra a la nostra botiga.
  • Fem promocions i campanyes publicitàries.
  • Estem preparant un servei de botiga en línia.
  • I no parem de buscar noves fórmules per fer-nos més visibles i explicar-nos millor.

Des d’Opcions defensem que una alimentació agroecològica és una alimentació conscient, que té en compte no només la nostra salut, sinó que garanteix la preservació del territori i dels recursos, i que integra i assumeix les externalitats. Si bé ens sobren els arguments, sovint ens falla la manera de comunicar-ho i de fer-ho saber. Quines dificultats tenim per portar alimentació sana, de qualitat i justa a les nostres taules?

La manera com ens alimentem condiciona, en gran manera, no només la nostra salut (ja veiem quina altíssima incidència està tenint l’alimentació industrial en les xifres de malalties associades a l’alimentació, com són les cardiovasculars, les diabetis, alguns càncers i els elevadíssims nivells d’obesitat, també infantils), sinó també el model socioeconòmic que ens envolta. 

En general, tenim un sistema alimentari organitzat en base als criteris d’optimització i eficiència d’un grapat d’empreses de l’agroindústria i la gran distribució alimentària, que controlen recursos i mitjans a tots els nivells, tant econòmic, com mediàtic i, fins i tot, polític. Aquestes empreses concentren ingents quotes de poder i beneficis econòmics, a costa d’unes externalitats nefastes (com per exemple l’ofegament econòmic del sector primari o el deteriorament dels ecosistemes naturals), impactes pels quals cap empresa respon ni assumeix cap penalització. 

FRAGMENT EXTRET DEL QUADERN
Núm. 56.
Sumari Entrevista a Esther Vivas  “La gran distribució s’ha apropiat l’agricultura ecològica” PANORAMA. El menjar com a negoci Tornar al poble per…

Per postres, el problema és encara més difícil si considerem que el sistema alimentari està inherentment lligat a tota la resta de sectors dominats pel gran capital i l’oligopoli de les multinacionals. 

Si no arribem a entendre millor i més a bastament la relació directa que hi ha entre la forma com es produeixen, distribueixen i comercialitzen els aliments i la salut en termes globals (de les persones, del planeta), costarà que canviïn les coses. I, malauradament, el moviment agroecològic, com les iniciatives ecologistes o de justícia social, són residuals en termes generals i encara no tenen cap força per revertir aquesta situació.

Ens calen polítiques públiques delimitin el poder agroindustrial per garantir un major equilibri en termes mediambiental, econòmic i social en les diferents baules de la cadena alimentària

És per això que ens calen polítiques públiques efectives i valentes que comencin a delimitar el poder agroindustrial per garantir un major equilibri en termes mediambiental, econòmic i social en les diferents baules de la cadena alimentària. Hi ha molts estudis científics que donen prou arguments per fer-ho. 

El consum individual té un petit poder simbòlic i podem treballar molt per arribar a un nombre elevat de ciutadans que apostin per canviar les coses a través del seu consum, però les mesures polítiques i legals tenen molta més efectivitat transformadora. I són aquest tipus de mesures les que hem d’exigir i promoure.

Creiem que projectes com Foodcoop són molt necessaris per generar consciència social i oferir alternatives de viabilitat, tant per a les persones que vulguin consumir de manera més sostenible, saludable i responsable, com per al sector productiu, per als nostres camps i la preservació dels nostres ecosistemes naturals. Com més projectes com el nostre puguin sorgir i funcionar de manera sostinguda, més podrem empènyer un canvi també a nivell polític.

Això que dieu, sobre el poder dels actes de consum em recorda el vídeo que es va fer viral de la pagesia del Priorat, que dedica aplaudiments per reivindicar el poder que aquest sector té en la defensa del territori enfront de la legislació actual, la indústria alimentària, les grans superfícies o els intermediaris. Què en penseu?

Donem suport totalment al vídeo dels i les pageses joves del Priorat i compartim les seves reivindicacions. Posa de manifest de manera brillant el cúmul de contradiccions entre els valors que diem que tenim i les pràctiques que acabem fent i que ens parlen de la manca de coneixements, integritat o responsabilitat en molts dels nostres comportaments socials.

A més, que sigui el jovent qui parli clar és molt potent. Aquesta societat ha portat els pares a mentir o a ocultar fets als infants i als joves. A la gent jove se li ha de parlar clar sobre els riscos i amenaces que tenim davant i és important que assumeixi el món que tenim i es prepari per afrontar-lo.

Entrada al supermercat FoodCoop. Autora: Mar Redondo

Cal explicar millor què està passant en el sistema alimentari, denunciant evidències i posant de manifest que la gran agroindústria opera seguint un interès privatiu (cada any millora els seus resultats en beneficis econòmics, sent el sector líder del país) i posant de manifest quin preu caríssim estem pagant com a país i com a societat a costa dels seus beneficis: degradació i contaminació dels ecosistemes naturals i biològics, canvi climàtic, empitjorament de la nostra salut…

I cal que puguem reaccionar i optar de manera molt més majoritària per un consum amb molt més sentit comú, de seny i de comunitat.

I de quina manera podem apel·lar a modificar hàbits de consum que es tenen a la ciutat per cuidar la feina dels qui treballen en l’àmbit rural?

Bona pregunta! Fa molt temps que ho intentem i no sé si ens en sortim…!

Patim una gran desconnexió entre el que suposa produir els aliments i les pràctiques de consum que tenim. Molta gent no té ni idea del que suposa treballar al camp, aconseguir tirar endavant una producció i viure d’això. Reconnectar millor el món rural productiu amb el món urbà consumidor ajudaria, segurament, a introduir noves pautes de consum a les ciutats. 

Hem de revalorar els aliments que podem produir entorn de les ciutats i ressituar les prioritats de consumir productes que venen de lluny o que impliquen l’esgotament de la biodiversitat o dels recursos naturals i que, per tant, són insostenibles i perjudicials per als ecosistemes. Si deixéssim de menjar tanta carn, es reduirien enormement els efectes perjudicials que té la ramaderia intensiva en el nostre planeta i disposaríem de molta més capacitat per fer produccions sostenibles amb productes vegetals. Hi ha un volum ingent de producció agrícola dedicada a l’alimentació del bestiar. 

A més, calen més polítiques públiques en aquest sentit i el suport de les administracions a les iniciatives que, com Foodcoop, caminen en aquest sentit.

Durant les festes de Nadal que acabem de passar, l’alimentació té un paper central a gairebé totes les cases, sovint de manera desmesurada. Passejant per mercats i supermercats, veiem que molts dels aliments d’aquestes dates tenen una llarga cua de quilòmetres. Com us ho feu a FoodCoop per satisfer la demanda i, alhora, mantenir-vos en els vostres principis?

Durant aquestes dates de Nadal seguim apostant pels productes de qualitat i proximitat que venem habitualment i hem inclòs en el nostre assortiment productes típics de la temporada nadalenca que mantenen els nostres criteris de compra: propers, de qualitat, artesanals, ecològics, fets amb cura i dignitat i boníssims en gust i en impactes ambientals, socials i econòmics per al desenvolupament del teixit productiu del nostre territori. De quina millor manera es poden celebrar aquestes festes?

Home fent la compra a FoodCoop. Autor: Carles Montañés

A banda d’això, prenem decisions conscients entorn de certes campanyes i, per exemple, de manera política, decidim no sumar-nos a campanyes de tipus Black Friday.

Hem de tenir present que el canvi a un model de consum sostenible implica, necessàriament, fer renúncies, com ara la de poder disposar de determinats productes vegetals frescos durant tot l’any. Celebrar la tornada del producte quan arriba la seva temporada, la festa de tornar a tenir uns tomàquets de temporada, és un plaer que hem perdut i que és molt bonic.

Aquest article és possible gràcies a les persones que col·laboren amb OPCIONS

ARTICLES RELACIONATS

Núm.65

NOU

Confort tèrmic. Com el generem en moments d’emergència climàtica?

HIVERN 2023

VOLUNTARIS

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
 

SOCIS CONTACTS

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
 

SOCIS ACCOUNTS

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
 

REGAL

Dades de la persona que rebrà el regal

*
*
*
*
*
*
*
*
*

Dades teves (qui fa el regal)

*
*
*
*
*
*
*
*
 

INTERESSATS

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

DONATIU

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*