En un món dominat pel consumisme, emergeix una alternativa que desafia la necessitat constant d’adquirir productes materials: consumir sense comprar. És una proposta que va més enllà de l’intercanvi monetari i ens convida a repensar la nostra relació amb els béns materials. Des de compartir, intercanviar, reutilitzar fins a gaudir de l’experiència sense l’objectiu de posseir, aquest enfocament busca recuperar l’essència de l’autèntic gaudi i, alhora, reduir l’impacte ambiental. En aquest article explorem com podem viure plenament sense la necessitat de comprar, tot destacant les alternatives creatives i sostenibles que estan guanyant terreny en la societat actual.
Les alternatives per consumir sense comprar es fonamenten en l’ajuda, la cooperació i la interacció entre persones. I les trobem tant en el món físic com en el món digital. L’ajuda mútua és una manera eficaç i eficient de resoldre moltes necessitats, i això és això avui, igual com ho ha estat en tota la nostra història mil·lenària.
Però, a més, té una altra característica igual d’important: ens proporciona oportunitats per relacionar-nos amb persones i ens fa sentir que formem part d’una comunitat que ens aixopluga, ens reconforta i enforteix. Una comunitat que és un terreny on neixen i creixen la companyonia i els vincles emocionals. Aquestes necessitats humanes, poc menys bàsiques que el menjar, estan molt desateses en el món individualista que modela la societat de consum.
Com consumir sense comprar
Podem agrupar les alternatives per consumir sense comprar al voltant de tres grans idees bàsiques: usar quelcom sense haver de posseir-ho, redistribuir o fer circular els béns entre nosaltres i transformar objectes ja inútils en béns útils altre cop. Són possibilitats que podem explorar després de reflexionar sobre com consumir menys i abans d’anar a comprar amb criteri.
Accedir a l’ús: algú m’ho pot deixar temporalment?
És l’opció més idònia per obtenir coses que hem de fer servir només durant un cert temps o fins i tot només en una ocasió. Si evitem comprar-les ens estalviem diners, espai a casa i malbaratament.
A continuació compartim tres estratègies per dur-ho a la pràctica, incloent-hi algunes idees més concretes.
1. Béns a disposició de les persones
El relat del consum conscient cada vegada està més arrelat a la nostra societat. És per això que podem trobar una gran diversitat de recursos que es posen a disposició de la ciutadania amb l’objectiu de reduir el nostre consum. Des de les biblioteques fins als horts comunitaris, hi ha molts espais que posen béns i serveis a disposició de les persones. Per exemple:
- Biblioteques: no només hi ha llibres, també revistes, diaris, pel·lícules, música… a l’abast de tothom. A més, les persones que les atenen han rebut formació per donar resposta a les consultes concretes que necessitem fer-los.
- Ludoteques: “les biblioteques de les joguines”.
- Per desplaçar-nos tenim el transport públic (incloent-hi els serveis de bicicletes públiques a les ciutats on n’hi hagi), però també podem compartir trajectes o fins i tot el vehicle. Per aquests dos últims casos, hi ha diverses aplicacions que cobreixen aquest servei.
- Allotjaments compartits gratuïtament o a canvi d’ajuda, com el wwoofing.
- Espais de cotreball.
- Horts públics comunitaris.
- Equipaments col·lectius: caldera o rentadora a l’edifici, per exemple.
2. Deixar-nos les coses
És el recurs més antic de tots. Segurament ho hem fet alguna vegada i ens hem trobat als dos cantons de l’operació: demanar alguna cosa o deixar-la. S’acostuma a fer entre el cercle de familiars, amistats i altres coneguts, però en els últims anys s’han formalitzat algunes xarxes de préstec, n’hem recollit algunes en aquest article.
3. Llogar objectes que necessitem puntualment
En aquest cas, disposar d’allò que necessitem puntualment té un cost. Hi ha empreses que es dediquen únicament a aquest fi (per exemple, empreses de lloguer de disfresses o de mobles per a esdeveniments), però també hi ha botigues que, a més d’oferir béns de compra, n’ofereixen de lloguer (per exemple, una botiga d’esports que ofereix lloguer d’esquís). Alguns objectes que podem llogar, en lloc de comprar:
- Vaixella i parament per a una festa.
- Vestits de mudar, disfresses.
- Eines, màquines, aparells, estris.
- Equipament esportiu o d’excursió.
Intercanviar i redistribuir: ho podem donar a algú?
Si ja no farem servir més quelcom que està en bon estat, fem-ho arribar a qui pugui fer-li servei. També podem fer circular gratuïtament entre nosaltres coneixements i destreses.
És un component clau del qual darrerament està agafant molta volada sota la denominació economia circular. En aquest reportatge, persones que participen en sistemes de redistribució amb papers molt diversos transmeten de manera molt eloqüent el gran sentit que té.
Unes quantes idees:
- Mercats d’intercanvi, xarxes d’intercanvi a través de correu electrònic, webs de troc.
- Intercanvi de cases per a estades curtes, o fins i tot de manera permanent.
- Dia per baixar al carrer mobles i trastos.
- Redistribuir equips informàtics entre persones o entitats.
- Bancs del temps, intercanvi de coneixements.
- Botigues gratis.
- Bookcrossing.
- Sistemes de moneda social.
Recuperar deixalles: abans de llençar-ho, podria servir per alguna altra cosa?
Es tracta de deixar volar la creativitat, que no té límits, i d’entrenar les habilitats manuals i decoratives.
Per Internet es poden trobar milers d’idees.
- Les ampolles de plàstic es poden convertir en pots, capses, làmpades, testos, abeuradors o plats per als ocells.
- El cartró resistent, en capses, joguines, calaixets, posarevistes…
- Si guardem llimones ja espremudes al congelador, posant-les a gerres d’aigua obtindrem una beguda refrescant. O en podem treure ratlladures per posar a certs plats.
- Les oueres de cartró poden servir per fer germinar planter, que podrem plantar a la terra amb l’ouera i tot. També les podem usar per insonoritzar habitacions.
- Amb palets en desús, idees i certa destresa podem fer mobles.
- Tots els aparells elèctrics o electrònics avariats irreparablement són un excel·lent jaciment de peces útils per a nous aparells.
Quatre beneficis de consumir sense comprar
Si encara t’estàs preguntant per què hauries de consumir sense comprar, mira els beneficis que comporta:
- Ambientals: es generen menys residus, es redueix l’ús dels recursos naturals per a la fabricació i transport d’aquests productes i, per tant, a més, es produexi menys contaminació.
- Econòmics: estalvies diners perquè desestimes la compra.
- Socials i emocionals: si recorrem a les xarxes d’intercanvi, als nostres cercles… fomentem la comunitat, l’enxarxament i les relacions personals.
- Creatius: això en cas que optem per donar un altre ús als productes que ja no funcionen o que ja no fem servir.
Com incorporar l’intercanvi a la teva vida
El consum conscient s’activa amb un canvi de xip, un canvi de mentalitat: bé perquè ens replantegem (o qüestionem) les nostres necessitats, bé perquè ens forcem a buscar altres maneres de resoldre-les. Si vols incorporar l’opció de consumir sense comprar a la teva vida i convertir-la en hàbit, et proposem un parell de consells:
- Crea la teva pròpia rutina: d’intercanvi o regalar en lloc de comprar.
- Apropa’t la reutilització i la reparació d’objectes. I, en aquest últim cas, planteja’t si et pots ocupar tu de la reparació, actualment moltes ciutats disposen de serveis gratuïts que ofereixen suport a la reparació d’objectes.
Aquest article s’ha pogut publicar amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
