T’has preguntat quants raspalls de dents faràs servir al llarg de la teva vida? Tenint en compte que els dentistes recomanen canviar-lo cada 3 mesos, això suposa gastar 4 raspalls a l’any, la qual cosa pot arribar a representar més de 300 raspalls una sola persona, 1.120 per una família, 40.000 per una escala de veïnes… I així, anar sumant.
Què passa amb els raspalls de dents quan es converteixen en residu?
La producció de plàstic no s’atura tot i que en coneixem les conseqüències negatives. Tal com explicàvem al Quadern El Negoci dels Residus, el 99% del plàstic que es produeix és a partir de combustibles fòssils, amb les conseqüències evidents que això té pel que fa a emissions; i només el 9% de tot el plàstic llençat des del 1950 s’ha reciclat. De fet, a l’Estat espanyol, només el 14% del plàstic que es produeix es recupera, el 40% acaba en abocadors, el 14% s’incinera i el 32% acaba al medi. I això ho podem aplicar a un element ben quotidià i que totes tenim a casa: els raspalls de dents.
El problema dels raspalls de dents, com molts dels objectes quotidians és que, un cop les cerres estan gastades, no tenim un sistema per reparar-lo ni reutilitzar-lo, intercanviar-lo i tampoc… per reciclar-lo correctament! Si bé, per ser un objecte de plàstic, voldríem dipositar-lo al contenidor groc, aquest és un contenidor destinat només a envasos (i la gestió del qual es fa a través de l’empresa privada Ecoembes, com vam explicar en aquest article), i Ecoembes no es vol fer responsable del tractament de res que no sigui envàs i pel qual hagi rebut el pagament corresponent. I quan preguntem a l’Agència de Residus de Catalunya, ens diu que el raspall de dents, com a residu, ha de ser dipositat a la fracció resta. Per tant, el raspall de dents, no es recicla.
És a dir, en el millor dels casos, els raspalls acaben incinerats, amb la consegüent generació d’emissions tòxiques a l’aire. En el pitjor, dispersats pel medi i, tenint en compte la quantitat de temps que triga a desaparèixer (entre 100 i 500 anys), podem fer-nos una idea de la quantitat de raspalls de dents que tenim escampats pel món.
Raspalls de dents i residu zero
Per avançar cap a la societat residu zero i fer front a la problemàtica dels residus i la dificultat del seu tractament, una de les opcions que tenim és incorporar hàbits que contribueixin a aquesta reducció de residus. I avui ens centrem en els raspalls de dents i l’alternativa als raspalls de plàstic.
Les alternatives més sostenibles al raspall de plàstic convencional són el raspall de bambú o fusta i el raspall amb capçal intercanviable.
Raspall de dents de bambú o de fusta
Tant el bambú com la fusta són elements biodegradables i compostables. Encara que no tots els capçals estan fets amb materials biodegradables i alguns encara són de plàstic, i és per això que cal que els separem abans de reciclar-los.
Un dels inconvenients del raspall de bambú o de fusta és que, en tractar-se de materials porosos, poden acumular més fongs. Per això és important netejar-los bé després de fer-los servir i eixugar-los en la mesura del possible o guardar-los de manera que es mantinguin ventilats (eviteu els gots o pots, ja que poden acumular aigua al fons i incrementar la humitat). De tant en tant, podem netejar-los més a fons submergint-los durant una estona amb una barreja de vinagre i bicarbonat.
Cal que tinguem en compte que bona part del bambú es cultiva a la Xina i, per tant, recorre una llarga quilometrada fins a arribar a les nostres cases en forma de raspall de dents. En el cas dels raspalls de fusta, podem assegurar-nos que la procedència de la fusta sigui certificada i que garanteixi una bona gestió forestal.
Raspall de dents de capçal intercanviable
Aquesta és una altra opció que ens permet situar-nos a mig camí en la reducció de residus. Són raspalls de dents amb el capçal intercanviable, per tant, només hem de canviar una petita part del raspall i reduïm considerablement la generació de residus.
El mànec d’aquests raspalls pot estar fet de fusta, de bambú, bioplàstic o altres materials de base orgànica. Idealment, hauríem d’optar per aquells que siguin de més fàcil processament quan arribi el moment de reciclar-los, com ho són el bambú i la fusta.
Pel que fa als capçals, aquí també hi trobem varietat: des de capçals de plàstic fins a capçals de bambú, fusta o de cel·lulosa i amb cerres també d’origen orgànic.
Pel que fa a la conservació d’aquests raspalls, recomanem seguir la mateixa que en els anteriors: eixugar-los en la mesura del possible i desar-los en algun lloc que els permeti estar ventilats i així evitar l’acumulació de fongs.
I… els raspalls de dents elèctrics?
Els professionals acostumen a dir que un raspall de dents manual és igual d’efectiu que un raspall de dents elèctric, l’important és com els fem servir i els hàbits d’higiene que tenim.
Partint d’aquest fet, doncs, podem afirmar que un raspall de dents manual sempre serà més sostenible que un d’elèctric, no només per la petjada de carboni diferencial en el procés de fabricació, sinó també per la complicada gestió com a residu dels seus components, que són de difícil recuperació i reciclatge. De fet, els RAEE (Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics) són catalogats com a perillosos, ja que contenen infinitat de substàncies, la majoria tòxiques i perjudicials, tant pel medi ambient com per la salut de les persones.
