protectors_factor_risc

Sol i pell: factors de risc

No és el mateix prendre el sol un dia rúfol que un dia clar. No tenim el mateix risc de cremar-nos si estem a la neu, a la sorra o en terra asfaltat. Us expliquem tot el que cal saber per calibrar el risc de cremar-nos.
15 de desembre, 2022

Com soc?

Ningú millor que un mateix per observar al cap de quanta estona d’estar al sol es comença a cremar. Dependrà, per un cantó, del tipus de pell. Es calcula que el més comú a la nostra latitud i quan les radiacions UV són moderades és cremar-se al cap d’una hora de prendre el sol.

I per un altre cantó, de l’edat: els nens petits són especialment vulnerables als rajos UV, tant per les cremades com pels perjudicis que no són visibles (vegeu “El sol i la salut”). Es recomana que no rebin sol directe fins als sis mesos, i molt moderadament fins als tres anys.

Quin dia som?

El sol ens toca  més de ple a la primavera i l’estiu. L’angle d’incidència del sol a la Terra (hemisferi nord) més vertical és al solstici d’estiu. Entrat l’estiu fa més calor, però no és perquè arribin més radiacions ni més de ple, sinó perquè el planeta està més calent.

Quina hora és?

Al pic del migdia la radiació UV pot ser vuit o nou vegades superior que a les 9 del matí, i el triple que a les 10. Ens podem guiar per aquesta regla: si l’ombra que fem és més curta que la nostra alçada, és l’hora de màxima incidència.

Al web del Meteocat hi podem consultar l’anomenat Índex Ultraviolat (UVI). És una previsió dels nivells de radiació UV que s’espera que arribin al migdia d’un dia determinat. Va de 0 a 16, i a partir de 10 es considera que les radiacions són extremades.

Quin dia fa?

Els núvols filtren les radiacions, més com més baixos i densos. La contaminació (partícules supeses en l’aire) també pot filtrar i reflectir els rajos UV, però en menor mesura.

On sóc?

Les radiacions UV són més intenses a mesura que ens acostem a l’equador (perquè el sol hi cau més perpendicular) i a mesura que ens allunyem del nivell del mar (perquè la capa d’atmosfera que ens protegeix és més prima). Per cada 1.000 metres que pugem les radiacions s’incrementen en un 10-12%.

A dintre l’aigua també ens arriben, fins a un 40% a mig metre de profunditat. L’efecte lupa que puguin fer les gotes d’aigua quan estem molls és molt poc important.

D’on vénen els rajos?

Les parts del cos més exposades a les radiacions UV són les que queden perpendiculars al sol. Però a més dels rajos directes també ens n’arriben de reflectits (s’anomenen albedo), i des de totes direccions, de manera que hem de parar compte també a altres parts del cos, sobretot la cara i els ulls.

Els rajos reboten principalment a les superfícies (del terra, de les parets…). La neu fresca pot arribar a retornar un 80% dels rajos UV que li arriben, de manera que en podem rebre gairebé el doble que si no se’n reflectissin. Un dia d’hivern a la neu podem rebre més radiació que un d’estiu, i a tot arreu del cos. A més de la neu, les superfícies que més rajos reboten són el ciment i el formigó fresc (un 55%) i la sorra eixuta (un 40%).

 

 

 

 

Aquest article és possible gràcies a les persones que col·laboren amb OPCIONS

ARTICLES RELACIONATS