Posar una rentadora, rentar els plats o fregar el terra són tasques quotidianes a totes les llars. Però si ho fem amb detergents convencionals, perjudiquem els éssers vius dels medis aquàtics i fem més complexes i cares la depuració i la potabilització de l’aigua.
Els detergents per rentar la roba i els plats són un bé bàsic a qualsevol casa. Són productes químics amb fórmules prou complexes: a més dels ingredients que fan l’acció netejadora pròpiament dita (els surfactants), en contenen d’altres amb funcions diverses: suplir l’acció de fregar amb les mans, eliminar certes taques, contrarrestar la duresa de l’aigua, etc. Alguns dels ingredients habituals als detergents convencionals originen problemes ambientals. Quins són i quina importància tenen? Quin és l’impacte ambiental dels detergents? En aquest article en veurem tres: no es biodegraden a l’aigua, no es biodegraden als llots i contribueixen a l’eutrofització.
Impacte ambiental dels detergents 1: no es biodegraden a l’aigua
Que una substància es biodegradi vol dir que les seves molècules es “desmunten” en els elements químics (els àtoms) de què estan formades. En el cas dels detergents, l’ingredient més important que es biodegradi són els surfactants. El motiu és que, a més de ser dels més abundants a les fórmules, canvien la solubilitat dels greixos i proteïnes i, en conseqüència, alteren el funcionament de les membranes cel·lulars dels éssers vius. És a dir, són tòxics per a la vida aquàtica. Quan el surfactant s’hagi biodegradat, deixarà de produir-se aquest efecte.
Tots els surfactants, tard o d’hora, es poden acabar biodegradant, però n’hi ha que ho fan extremament a poc a poc. Per exemple, els surfactants de la família APE es van deixar d’usar els anys vuitanta, però en anàlisis de medis aquàtics fetes el 2003, una vintena d’anys més tard, encara se n’hi trobaven rastres.
L’any 2004, la Comissió Europea, per reduir l’impacte ambiental dels detergents, va prohibir els surfactants que no es biodegraden ràpidament en condicions aeròbies, és a dir, en presència d’oxigen, que és el cas de l’aigua dels rius o llacs. En concret, els surfactants dels detergents per a ús domèstic s’han de biodegradar en un 60% en 28 dies.
Alerta! Biodegradable no vol dir ecològic
Alguns fabricants utilitzen l’adjectiu “biodegradable” com a reclam comercial. En molts casos significa només que els productes són tan biodegradables com la llei obliga que, pel que fa als detergents, és menys del que la salut dels rius necessita.
Per a la resta d’ingredients no hi ha cap exigència de biodegradació, malgrat que d’alguns n’hi ha indicis de toxicitat preocupant i, per tant, no és convenient que romanguin a les aigües sense biodegradar-se. I hi són durant anys. Per exemple, tenim els cas d’un fosfonat, que és crònicament tòxic per a la Daphnia, un crustaci del plàncton que, per les seves característiques, es considera un bon organisme mesurador de l’ecotoxicitat. Que la Daphnia sigui sensible als fosfonats vol dir que aquests són potencialment tòxics per a altres organismes en quantitats relativament petites. Un altre cas seria el del blanquejant òptic més usat, que, segons l’Agència Química Europea, “pot causar efectes nocius duradors als organismes aquàtics”. La Comissió Europea considera que “cal seguir estudiant” tots aquests ingredients dels quals “se sospita” que són especialment perillosos per a la salut dels rius; però sense aplicar, mentrestant, el principi de precaució.
Impacte ambiental dels detergents 2: no es biodegraden als llots
Els llots de les depuradores d’aigües residuals són un medi anaerobi, és a dir, no hi ha oxigen (com tampoc als fons dels rius i llacs). A les depuradores, bona part dels components que es retenen de l’aigua es precipiten cap al fons, formant un llot. I bona part d’aquests llots es fa servir (previ tractament) com a adob per a l’agricultura i la jardineria. Els ingredients que no es biodegraden sense oxigen, com per exemple els surfactants de la família LAS, que són dels més usats, arriben intactes al sòl agrícola.
Les autoritats europees consideren que, si no se superen certs llindars de quantitat de llot aplicat com a adob per hectàrea, els surfactants LAS es biodegradaran de mitjana en uns 30 dies al sòl agrícola, on sí que hi ha oxigen. Però no hi ha cap normativa que obligui a no superar aquest llindar de llot/hectàrea.
Impacte ambiental dels detergents 3: Eutrofització
L’eutrofització és una afectació important dels ecosistemes aquàtics. És deguda a una arribada exagerada de nutrients –principalment fosfats i nitrats–, que causa una explosió vegetativa d’algues (fitoplàncton). Les algues són fotosintètiques, és a dir, transformen el CO2 en oxigen, de manera que la proliferació fa incrementar molt l’oxigen a l’aigua. Això provoca, al seu torn, un gran augment d’altres espècies, que en pocs dies moren perquè elles mateixes esgoten tant l’oxigen com els nutrients que necessiten. Als anys seixanta, un dels Grans Llacs dels EUA (l’Erie) es va considerar mort, a causa de l’eutrofització.
La problemàtica és tan greu, que molts fabricants ja fa temps que van deixar de posar fosfats als detergents per a roba, fins i tot de manera voluntària. I és que només cinc països havien legislat, fa més de quinze anys, limitant o prohibint els fosfats. No va ser fins al 2012 que la Comissió Europea va introduir un Reglament que limita la quantitat de fòsfor als detergents, i encara va deixar que, per als detergents per a rentavaixelles, el límit no entrés en vigor fins al 2017.
Cal dir que les depuradores retenen part dels fosfats de les aigües residuals, sobretot les que disposen d’equipament exprés per eliminar-lo. Tanmateix, segueixen arribant fosfats als medis aquàtics (des de les aigües residuals i també des de l’agricultura, pels fertilitzants). Als pantans, en general, hi apareixen i desapareixen casos d’eutrofització en funció dels ritmes d’alliberament d’aigua.
| Ingredient | Problemàtica | Ús | Regulació |
|---|---|---|---|
| Surfactants de la família LAS | No es biodegraden als llots de les depuradores, ni al fons dels rius i llacs. | Són l’ingredient principal en els detergents, especialment en els de roba. | Estan permesos. La CE considera que la seva manca de biodegradació és admissible. |
| Fosfats | Eutrofització. | Es troben sobretot als detergents de la roba. | El 2013 va entrar en vigor el límit al contingut en fòsfot als detergents per a roba i, per als rentavaixelles, el 2017. |
| Fosfonats | No es biodegraden ni a l’aigua ni als llots. | N’hi solen haver més als detergents de roba que als de plats. | Estan permesos. La CE considera, però, que cal seguir-los estudiant perquè hi ha incertesa sobre el seu grau de toxicitat. |
| Policarboxilats | No es biodegraden ni a l’aigua ni als llots. | Des del 2017 s’han anat substituint part dels fosfats pels carboxilats. | Estan permesos. La CE considera, però, que cal seguir-los estudiant perquè hi ha incertesa sobre el seu grau de toxicitat. |
| Blanquejants òptics | Els de la família FWA5, entre altres, no es biodegraden ni a l’aigua ni als llots. | Se’n posen a molts detergents de roba. | Estan permesos, però cal seguir estudiant-los per la seva toxicitat incerta. |
No fer servir gens de fosfats als detergents no estalviaria del tot aquesta depuració, perquè hi ha un altre origen de fosfats a les aigües residuals: l’orina, que, de fet, n’aporta més que els detergents. Però tota reducció de fòsfor serà positiva, més encara tenint en compte que el fòsfor també és un element que s’està esgotant: l’obtenim de roques minerals, i diversos estudis calculen que en tenim per vuintanta o noranta anys més, si mantenim el ritme actual d’extracció.
Com és, d’important, preservar la salut dels rius?
En Narcís Prat, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i un dels principals experts en l’ecologia de l’aigua al nostre país, deia això en una entrevista:
“De vegades sentim dir: ‘voleu protegir els rius? Què us importa més, els rius o les persones?’ No sabem entendre la importància de preservar els valors mediambientals dels rius, dels llacs, dels aiguamolls, del mar. L’aigua té unes funcions ambientals i al mateix temps ens dona uns serveis que altres recursos no ens poden donar. [..] Sense uns rius de bona qualitat, no hi haurà aigua de bona qualitat a les aixetes de casa.”
Sí, els rius ens donen, entre altres coses, un servei ambiental tan bàsic com proveir-nos d’aigua per al nostre consum. El mateix Narcís Prat ens explica que si s’altera l’equilibri en la població d’algues i plantes als rius i llacs, cosa a la qual contribueixen els detergents, tal com hem explicat, cal usar productes químics molt cars per potabilitzar l’aigua –una feina de la qual s’ocupen i paguen els municipis. En un cas extrem podria arribar a haver-hi una proliferació de cianobacteris neurotòxics, que podria fer la potabilització encara més cara i comprometre el mateix servei d’aigua potable.
Com reduir l’impacte ambiental dels detergents
Per mantenir la teva llar neta i no contribuir a la contaminació de les aigües, és fonamental adoptar pràctiques de neteja ecològiques que minimitzin l’ús de productes químics nocius. A continuació, et proposo algunes recomanacions:
1. Utilitza productes de neteja ecològics certificats. Opta per detergents amb certificacions ecològiques reconegudes, com l’Ecolabel europeu o segells d’entitats com Ecocert. Aquests productes estan formulats amb ingredients biodegradables i menys perjudicials per al medi ambient.
2. Evita ingredients nocius. Llegeix les etiquetes dels productes i evita aquells que continguin fosfonats, blanquejants òptics i surfactants de la família LAS, ja que, com has pogut llegir al principi de l’article, poden ser tòxics per als organismes aquàtics i persistir en el medi ambient.
3. Redueix la quantitat de detergent. Sovint, utilitzem més detergent del necessari. Segueix les recomanacions del fabricant i ajusta la dosi segons la duresa de l’aigua i el nivell de brutícia. Això no només redueix l’impacte ambiental, sinó que també estalvia diners.
4. Neteja amb productes naturals. Ingredients com el vinagre blanc, el bicarbonat de sodi i el suc de llimona són excel·lents alternatives per a moltes tasques de neteja. Per exemple, el vinagre és eficaç per desinfectar i eliminar la calç, mentre que el bicarbonat és ideal per desodoritzar i netejar superfícies. A Opcions n’hem parlat en diversos articles.
5. Compra a granel i redueix residus. Porta els teus propis envasos reutilitzables a botigues que ofereixin productes de neteja a granel. Així, disminueixes la producció de residus plàstics i contribueixes a un consum més sostenible.
6. Contracta serveis de neteja ecològics. Si optes per serveis professionals, tria empreses que utilitzin productes ecològics i tinguin pràctiques respectuoses amb el medi ambient. A La Zona pots demanar pressupost sense compromís i amb la garantia que contactaràs amb empreses que vetllen pel medi ambient i els seus equips de treball.
Implementant aquestes pràctiques contribuiràs a la preservació dels recursos hídrics i a la protecció dels ecosistemes aquàtics. Com a recomanació extra, tingues en compte que convé evitar l’ús excessiu d’aigua. En aquest article hem parlat de contaminació de les aigües, però és igual d’importar aplicar mesures d’estalvi i utilitzar la quantitat estrictament necessària, així, estalviaràs aigua i reduiràs la quantitat d’aigua contaminada que s’aboca al desguàs.
