Per què i com consumim alvocat?
Segons Water Footprint Network, per produir una peça d’alvocat es necessiten utilitzar més de 227 litres d’aigua, el que suposa més del doble del que requereix per a altres fruites, i demanda aproximadament 389 litres per produir un kg en una regió semiàrida. Aquest requeriment d’aigua (com en el cas de la carn, el cacau o el cafè) ens situa davant la realitat del nostre consum alimentari modern, cada vegada més desvinculat dels recursos i condicions climàtiques locals.
La dietista-nutricionista i portaveu del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), Susana Cánovas, explica el fenomen de “l’or verd” com un “corrent derivada de la moda de cuidar-se i del moviment real fooding“. A més, l’experta afirma que els dietistes-nutricionistes ho han recomanat com a font de greix cardiosaludable, fibra sense colesterol, vitamines i una sensació saciant al buscar alternatives saludables a la margarina o a l’embotit.
No obstant això, Cánovas destaca que no sol recomanar la fruita tropical perquè hi ha altres fonts de greix cardiosaludable com l’oli d’oliva verge extra, de què disposem en el nostre entorn, i pensa que la seva manera de cultiu és “molt més sostenible que la de l’alvocat”. D’aquesta manera, Cánovas opina que hauríem de tenir en compte el cost de la seva producció i la petjada ecològica que està deixant el seu cultiu, i indica que ens replantegem el consum de productes tropicals i pensem a conèixer i buscar l’origen dels alvocats que comprem, amb tot el que pot comportar per al medi ambient.
El doctor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Martí Rufí-Sortiu, evidencia que “la solució comença amb un canvi profund en la manera com plantegem les nostres dietes perquè fa temps que el coneixement sobre quins productes són de temporada s’ha perdut perquè podem menjar qualsevol fruita o verdura durant tot l’any, ja sigui produïdes localment fora de temporada gràcies a il·luminació i calefacció artificials o importades d’altres zones climàtiques”.
Fa temps que el coneixement sobre quins productes són de temporada s’ha perdut perquè podem menjar qualsevol fruita o verdura durant tot l’any
“Per exemple, la temporada de l’alvocat a Espanya, on la producció es concentra a Màlaga i Granada, és entre els mesos de desembre i maig. Com estem habituats a disposar d’alvocats tot l’any, no ens cenyim al seu consum en els mesos en què està produït relativament a prop i hem d’importar d’altres països productors. Esmorzar dues torrades amb alvocat cada dia de l’any pot ser saludable per al nostre cos, però no per al planeta”, corrobora Rufí-Sortiu.
L’alvocat a Espanya
Aquesta espècie de “febre” per l’alvocat ha obligat a Espanya, un país que no es troba a la zona de clima tropical, a importar la fruita des de tercers països durant tot l’any (com Amèrica central, Xile, Perú i Mèxic). No obstant això, els productors nacionals del sud de la Península es van adonar que les condicions climàtiques amb microclimes subtropicals d’Andalusia, al sud de València i Canàries permetien el cultiu de l’alvocat.
Fa quaranta anys que agricultors del sud van començar a conrear fruites tropicals a Màlaga, i ara Espanya és “l’horta tropical d’Europa”. Des de llavors, la província andalusa ha acumulat més i més arbres d’alvocat fins a arribar al voltant dels 1,5 milions situats en unes 7.000 hectàrees, que produeixen més de 82.000 tones d’alvocats anualment. El 80% dels arbres d’alvocat a Espanya creixen a Andalusia. La majoria del cultiu està acumulat a la comarca de l’Axarquia (Màlaga).
Rafael Yus Ramos, doctor en ciències de la naturalesa i membre de GENA-Ecologistes en Acció Vélez-Màlaga, sosté que “en els anys vuitanta l’alvocat era un cultiu nou, que havia estat proposat pel Centre Experimental “La Mayora” (CSIC), un cop demostrat que la planta suportava bé la climatologia mediterrània subtropical de l’Axarquia”.
Fa 40 anys, a Espanya anaven substituint els antics conreus de regadiu (cítrics, hortícoles) per l’alvocat
L’investigador relata que, al principi, aquest cultiu s’anava estenent per la vega del riu Vélez i Benamargosa, zones planes amb abundants pous i recursos hídrics. D’aquesta manera, anaven substituint els antics conreus de regadiu (cítrics, hortícoles) per l’alvocat, alhora que substituïen el reg tradicional “a manta” pel nou de “degoteig”, que el doctor revela es va copiar de Califòrnia i Israel.
Yus Ramos subratlla que, seguint aquest mètode, el creixement va ser “fort” des de 1985 fins a 1990, any en què es va assolir un màxim de superfície. A partir de llavors, es manté més o menys constant.
Productors de l’Axarquia (Màlaga)
La comarca malaguenya és la més reconeguda a Espanya i a Europa pel que fa a la qualitat dels alvocats que produeixen, per les seves condicions climàtiques càlides favorables per al cultiu de fruites tropicals. La regió és reduïda, però el volum de producció és elevat.
L’empresa SurTropics és una de les productores d’alvocat i mango que treballa a l’Axarquia. Albano Quero Ramos, l’encarregat de producció, exposa els punts forts de l’alvocat nacional: “El clima que es dóna a la nostra comarca fa que la mateixa funcioni com una marca per a l’exterior, una mena de denominació d’origen. Gran quantitat dels nostres productes són exportats a països com França, Regne Unit, Bèlgica, Alemanya o Països Baixos”. Quero Ramos també apunta quins són els objectius del negoci a llarg termini: “A més d’augmentar la nostra producció i exportació, sabem que els recursos que ens dóna la terra són limitats i hem de vetllar per ells, rendibilitzar la seva utilització i reduir l’impacte mediambiental al màxim”.
Extensió del cultiu de l’alvocat cap a València
En els últims anys s’han establert noves produccions a Huelva, amb mil hectàrees, Cadis (1.260 hectàrees) i Comunitat Valenciana (2.300 hectàrees, l’11% nacional), on el 2020 les plantacions d’alvocat van incrementar en un 45%. Aquestes s’han sumat a les tradicionals de Màlaga i Granada-Costa (15.000 hectàrees) i Canàries (2.000 hectàrees).
El president de l’Associació de Productors d’Alvocats (ASOPROA) -vinculada a l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) -, Celestino Recatalá Rico, expressa que “l’alvocat s’ha erigit en una alternativa de cultiu molt interessant en àrees amb clima suau i càlid, aïllades i disseminades en comarques com el Camp de Morvedre, l’Horta, la Ribera, la Safor o la Marina”.
“La superfície amb prou feines supera les 2.500 hectàrees a la Comunitat Valenciana, de les 20.000 hectàrees espanyoles. El repte és oferir més quantitat, garantint en tot moment la màxima frescor, qualitat, traçabilitat, seguretat alimentària i sostenibilitat ambiental”, assenyala Recatalá Rico.
“ASOPROA ja s’ha reunit amb les administracions i ha traslladat que cal investigar patrons i varietats d’alvocats que s’adaptin de manera òptima a les nostres condicions de sòl i clima, i que permetin estendre la recol·lecció al llarg de tot l’any”, expressa el president de l’associació.
L’alvocat canari
Per la seva banda, Vicente José Santos Luis, gerent i comercial d’Orotava Alvocats, una empresa canària de distribució de l’alvocat a restaurants i negocis, esmenta que “a les Canàries no es pot importar l’alvocat, a més del plàtan i la pinya tropical, encara que sí que podem exportar”, ja que l’illa és autosuficient en la producció de l’alvocat. La Palma i Tenerife són les illes amb més cultiu: 595,3 i 473,4 hectàrees respectivament; enfront de les 181,6 hectàrees de Gran Canària, 19,6 de la Gomera, 17 del Ferro i 0,5 de Lanzarote.
A les Canàries no es pot importar l’alvocat, a més del plàtan i la pinya tropical, encara que sí que es poden exportar
“El creixement i l’evolució de les plantacions d’alvocat ha estat ‘bestial’, amb una demanda a l’alça de particulars i negocis”, explica Santos Lluís. El comercial aclareix que “Canàries exporta a la Península, Europa i Àfrica, ja que tenim un clima estable i suau -entre 15 i 20 graus de mitjana anual-, semblant al de les potències llatinoamericanes de l’alvocat”. Finalment, el gerent de la distribuïdora insisteix que “a Canàries també s’està apostant per cultius ecològics, que cada dia són més”.
El cultiu de l’alvocat espanyol en dades
La facturació d’aquest “or verd” espanyol s’aproxima als 200 milions d’euros, i és que algunes empreses que facturaven 8 milions fa 20 anys, ara superen els 100 milions.
Al diari L’Independent van explicar que l’últim any es van vendre 80.000 tones d’alvocats a Espanya, i els agricultors obtenen un profit mitjà de 2,3 euros per kg. Tot i això, les estimacions han indicat que tan sols el 10% dels alvocats que es consumeixen a Europa provenen d’Espanya.
Segons informa El País, l’organització malaguenya Trops maneja el 55% de la producció de mango a Espanya i el 40% de l’alvocat, dos dels cultius a l’aire lliure més rendibles. La firma, que ha multiplicat per sis la seva facturació en l’última dècada, suma 6.000 hectàrees amb productors a tota Espanya, i s’ha proposat seguir augmentant la superfície entre el 5% i el 10% anual.
L’últim any es van vendre 80.000 tones d’alvocats a Espanya, amb una facturació del cultiu nacional de 200 milions d’euros
El 80% de la producció nacional s’exporta, sobretot a Europa, amb els països de nord com a principal destí, ja que els espanyols prenen 1,4 kg d’alvocat a l’any, mentre que als països nòrdics superen els tres kg sense cultivar. Espanya s’ha convertit en el principal productor europeu d’alvocat, exportant a tota Europa i cobrint el 9% de la demanda europea. Un dels avantatges enfront dels principals exportadors llatinoamericans -Perú i Xile-, és la qualitat amb la qual el producte arriba al comprador, ja que és un país europeu més pròxim.
Impacte ambiental del cultiu espanyol de l’alvocat
És possible cultivar una fruita tropical com l’alvocat a Espanya de manera sostenible?
El doctor Rufí-Sortiu de l’ICTA-UAB certifica l’origen del problema: “La plantació no només de fruites tropicals, sinó de cultius que no estan adaptats a l’entorn, implica un desequilibri en el sistema. Requereixen una irrigació diferent i unes condicions de temperatura, humitat i radiació diferents de les que pot oferir l’entorn. El problema comença quan la proliferació de cultius provoca escassetat i competició per recursos claus que poden generar tensions en les comunitats locals o desaparició de varietats autòctones, entre moltes altres problemàtiques”.
El cultiu d’alvocat i el d’altres cítrics comporta el 80% del consum hídric a la comarca malaguenya de l’Axarquia. Allà, i a les províncies on es conreen fruites tropicals com l’alvocat o el mango, han acabat patint col·lapse hídric per l’increment de reg del sistema agrari en una zona amb dèficit d’aigua i sequera per manca de pluges. A més, l’augment de les temperatures mitjanes unit a la reducció en la precipitació esperada a la regió mediterrània -un 30% menys a la fi del segle XXI- complica encara més l’escassetat d’aigua general de les conques mediterrànies.
L’any passat, agricultors andalusos van reclamar la connexió de les conques d’Andalusia per intercanviar aigua recíprocament i han demanat que es duguin a terme grans projectes com la construcció d’una xarxa de canonades, però són conscients que no serà possible a mitjà termini. Per això, han reduït la seva proposta a iniciatives com el desviament de part d’aigua de l’embassament de la Concepció -que subministra a la ciutat de Màlaga i sol tenir excedents- cap a l’Axarquia. Aquest projecte ja ha estat aprovat per la Junta d’Andalusia per a aquest estiu, per valor d’1,4 milions d’euros.
Pel que fa a la situació a València, Celestino Recatalá Rico, el president de l’Associació de Productors d’Alvocats (ASOPROA), ha defensat la seva posició: “Els agricultors no malgastem ni una gota d’aigua, reguem els arbres just el que necessiten, sabem que els excessos hídrics són perjudicials per al cultiu -per exemple, el cultiu és sensible a la fitóftora- i posem tota la cura en aconseguir un regadiu racional”. Recatalá Rico afegeix que han “modernitzat pràcticament tot el regadiu de la Comunitat Valenciana per ser més eficients en l’ús de l’aigua, i la quantitat emprada per l’alvocat és similar a la que requereix una explotació de cítrics com la taronja, moltes vegades destinades a través de la mateixa línia de degoteig”.
Els agricultors reclamen modernitzar el sistema de regadiu perquè sigui més eficient i es pugui racionalitzar l’aigua amb l’objectiu de combatre la sequera
En contraposició, l’investigador d’Ecologistes en Acció, Rafael Yus Ramos, manté el punt de vista crític a l’insistir que “l’alvocat és un cultiu de zones subtropicals, en la nostra geografia només hi ha un microclima subtropical des del punt de vista tèrmic (no hi ha gelades), però la pluviositat (400-500 litres/any) està molt lluny de la d’un clima subtropical, per la qual cosa cal substituir aquesta variable amb aigua de regadiu”.
“El principal problema d’aquests cultius és la seva forta petjada hídrica. No és possible convertir un 90% de terra agrícola de l’Axarquia que és de secà, al regadiu, però és el que estan tractant de fer. Un altre impacte és la forta agressió que es fa per a la posada en cultiu amb maquinària pesant, que està augmentant l’erosió i desertització, que ja era molt alta en aquesta comarca”, reincideix Yus Ramos.
Des de l’empresa SurTropics, productora a la comarca malaguenya de l’Axarquia, raonen sobre la responsabilitat de la seva empresa: “El tema dels recursos hídrics és un aspecte que preocupa bastant als agricultors de l’Axarquia. El fet que hi hagi cada vegada més plantacions d’aquestes fruites a la zona, unit a l’escassetat de pluges dels últims anys, ha generat entre els agricultors una preocupació lògica donada l’escassetat de recursos hídrics”. L’agricultor afirma que “la conversió d’un cultiu a ecològic és un procés durador, amb excessiva burocràcia i que suposa uns costos força elevats per a l’agricultor”.
Els impactes del cultiu de l’alvocat al món
Segons dades de l’Organització Mundial de l’Alvocat, que agrupa els principals països productors i exportadors (Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Espanya, Perú, Zimbabwe, Sud-àfrica, Tanzània i Moçambic), el consum d’aquest aliment ha proliferat, ja que en 2018 el seu consum a Europa va augmentar un 24% i preveuen que el 2021 pugi un 12%. A nivell mundial, la producció d’alvocats supera els 6 milions de tones (Espanya unes 70.000), multiplicant-per dos en els últims 20 anys.
Països llatinoamericans com Mèxic i Xile són les superpotències de l’alvocat, les extenses hectàrees de cultiu proveeixen Àsia, Europa i els EUA. Segons El Salto, l’ecosistema de la regió mexicana de Michoacán ha estat arrasat i devastat per les plantacions massives de “l’or verd”. En el seu article concreten que un activista defensor de la conservació de la zona va ser assassinat, i que els cultius absorbeixen aigua dels llacs de la zona fins a assecar-los i “fan desaparèixer els boscos”.
El mitjà comunica que, de 3 milions d’hectàrees de bosc, l’estat de Michoacán conserva avui poc més d’1 milió a causa del monocultiu d’alvocat (pèrdua d’un 68% dels seus boscos). D’aquesta manera, les comunitats properes es veuen afectades, però les autoritats no fan res al respecte pels interessos econòmics que hi ha darrere. A més, el mapa interactiu d’Environmental Justice Atlas, indica que a l’àrea “l’ús desregulat de canons antipedra allunya la pluja, afectant els altres pagesos i pageses”.
A Xile, la plantació de milers d’arbres d’alvocat han desencadenat una crisi hídrica, impactant en el medi ambient i en la vida dels habitants
Aquest és un de molts exemples que es repeteixen en diversos països on es conrea l’alvocat. Un altre dels que l’Atles esmenta és el de Petorca, Valparaíso (Xile). El 2012, Xile va ser el segon major exportador de ‘palta’ -com se l’anomena allà a l’alvocat- del món. A la regió de Petorca han plantat milers d’arbres d’alvocat que han desencadenat una crisi hídrica, impactant en el medi ambient i en la vida dels habitants.
L’Atles revela que és comú la construcció de canonades i pous il·legals que desvien l’aigua dels rius per regar els cultius, el que ha provocat que els rius s’assequin i es perdi la biodiversitat. Com a resposta a la caòtica crisi hídrica, el grup ambiental xilè Modatima per la defensa de l’aigua i el territori, juntament amb ciutadans locals, han realitzat diverses protestes al carrer en els últims anys per exigir un canvi en les regulacions de l’aigua i exigir responsabilitat empresarial.
L’any 2019, durant un d’aquests mítings, catorze persones van ser arrestades. Modatima, que també va denunciar robatoris i escassetat d’aigua davant un tribunal local i en mitjans internacionals, va dir que les campanyes van comportar amenaces de mort. Amnistia Internacional va presentar una petició al fiscal general Regional de Valparaíso signada per més de 50.000 simpatitzants de tot el món.
El doctor i ecologista Rafael Yus Ramos ho ratifica: “Els països com Mèxic, Perú i Xile han quedat atrapats per la demanda de subtropicals per part de països rics, com els EUA i Europa. Les conseqüències són tremendes per als recursos hídrics a Xile, deixant llogarets sense aigua. A Mèxic s’està talant boscos mil·lenaris d’espècies d’arbres únics al món per plantar alvocats, i ara està sent gestionat per càrtels de la droga. L’impacte ecològic és molt important, i la seva exportació a Europa té una fortíssima petjada de carboni, per les llargues distàncies del transport”.
Per la seva banda, Martí Rufí-Sortiu de l’ICTA-UAB, complementa aquest punt de vista sobre la realitat a Llatinoamèrica: “Les tales de boscos a Amèrica Llatina són massives, amb explotació i pressió de recursos materials i humans de zones vulnerables per proveir de productes altres zones amb alt poder adquisitiu. A part dels potencials impactes ambientals que tenen aquests projectes, sempre hi ha una governança vertical, donant a les comunitats locals molt poc poder de decisió sobre com evolucionen les terres que segurament fa dècades que treballen”.
Futur del consum de l’alvocat a Espanya
Celestino Recatalá Rico, d’ASOPROA, opina que “la demanda d’alvocat no para de créixer i les zones espanyoles on es pot conrear estan molt limitades pel condicionant del clima. No sabem si l’oferta nacional serà suficient per cobrir tota la demanda, donat que ara mateix estem molt lluny d’aquest objectiu”.
D’altra banda, l’ecologista i investigador andalús, Rafael Yus Ramos, pensa que el cultiu d’alvocat a Espanya “no pot créixer molt perquè la limitació climàtica fa que es restringeixi al litoral, i és que a València s’estan destruint antics tarongerars per substituir-los per alvocat, el que ja ens està indicant l’efecte bombolla que està produint el bon preu de venda de l’alvocat”.
Els experts coincideixen que el cultiu d’alvocat a Espanya no pot créixer en el futur
Des d’Ecologistes en Acció pensen que el problema ecològic s’ha de remeiar: “El primer pas és aturar el creixement del regadiu a l’Axarquia. Allò ideal seria exigir un decreixement i eliminar les parcel·les agregades de forma il·legal. Cal reduir el reg per hectàrea, i això s’aconsegueix de dues maneres: a) Introduint mecanismes tecnològics d’estalvi d’aigua; b) Usant varietats genèticament seleccionades per la seva menor demanda hídrica. D’altra banda, és important utilitzar aigües residuals regenerades amb una depuració ‘al terciari’, que purifica l’aigua per al seu consum. Però res d’això serveix si continua creixent el regadiu”.
El productor de SurTropics de l’Axarquia, Albano Quero Ramos, coincideix amb la mateixa idea i interpreta que “desgraciadament, el clima del nostre país fa que només es pugui produir en zones amb condicions climatològiques específiques, que ni de bon tros suposa una zona geogràfica amb plantacions suficients per proveir el mercat nacional”. A més, incideix que “la producció d’alvocat que s’importa, és, generalment, força més barata que la produïda aquí, i això, el mercat nacional, ho sap”.
Finalment, Martí Rufí-Sortiu, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, sustenta que “canviar patrons de consum a nivell individual pot contribuir a mitigar un problema, però difícilment ho resoldrà del tot, i que necessitem iniciatives des de les institucions que puguin afectar més directament i ràpidament a aquests patrons de consum“. En aquest sentit, informa que la UE ha impulsat “De la granja a la taula“, estratègia ambiental també relacionada amb l’eficiència de la producció, la sobirania alimentària i la promoció de l’agricultura ecològica.
“Així, l’única manera d’avaluar i planificar una política agrària en el cas de l’alvocat és tenir en compte els múltiples factors que juguen un paper rellevant: disponibilitat i escassetat d’aigua i altres recursos locals, biodiversitat, governança local i una llarga llista de variables ambientals, econòmiques i socials”, conclou Rufí-Sortiu.
