L’alvocat era una fruita desconeguda fa no massa anys, però actualment forma part de la dieta de moltes persones d’arreu del món. Actualment, el trobem a molts restaurants, fruiteries, supermercats… i tots els mesos de l’any. Fins i tot, molts especialistes recomanen menjar-ne pel seu valor nutricional: conté hidrats de carboni, proteïnes, fibra, vitamines, magnesi, potasi, ferro, calci…
Per què i com consumim alvocat?
Segons Water Footprint Network, per produir una peça d’alvocat es necessiten utilitzar més de 227 litres d’aigua, més del doble del que necessiten altres fruites, i demanda, aproximadament, 389 litres per produir un kg en una regió semiàrida. Aquesta necessitat d’aigua (com en el cas de la carn, el cacau o el cafè) defineix la realitat del consum alimentari modern propi de les societats occidentals, cada vegada més desvinculat dels recursos i condicions climàtiques locals.
La dietista-nutricionista i portaveu del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), Susana Cánovas, explica el fenomen de “l’or verd” com un “corrent derivat de la moda de cuidar-se i del moviment real fooding“. A més, l’experta afirma que els dietistes-nutricionistes ho han recomanat com a font de greix saludable, fibra sense colesterol, vitamines i una sensació saciant en buscar alternatives saludables a la margarina o a l’embotit.
No obstant això, Cánovas destaca que no sol recomanar la fruita tropical perquè hi ha altres fonts de greix saludable com l’oli d’oliva verge extra, de què disposem en el nostre entorn, i pensa que la seva manera de cultiu és “molt més sostenible que la de l’alvocat”. En aquest sentit, caldria tenir en compte el cost de la producció de l’alvocat i la petjada ecològica que està deixant el seu cultiu. Això implica replantejar-nos el consum de productes tropicals i optar per productes locals i de temporada, que poden aportar el mateix valor que l’alvocat, alhora que reduïm les possibles conseqüències que comporta per al medi ambient.
La solució comença amb un canvi profund en la manera com plantegem les nostres dietes. El coneixement sobre quins productes són de temporada s’ha perdut de ja fa temps perquè, avui en dia, podem menjar qualsevol fruita o verdura durant tot l’any, ja sigui produïdes localment fora de temporada, gràcies a sistemes com la il·luminació o la calefacció artificials, o importades d’altres zones del planeta, amb una altra situació climàtica i que, per tant, permet el cultiu d’altres espècies.
Fa temps que el coneixement sobre quins productes són de temporada s’ha perdut perquè podem menjar qualsevol fruita o verdura durant tot l’any
L’arribada de l’alvocat a l’Estat espanyol
Aquesta espècie de “febre” per l’alvocat ha obligat a l’Estat epanyol, un país que no es troba a la zona de clima tropical, a importar la fruita des de tercers països durant tot l’any (com Amèrica central, Xile, Perú i Mèxic). No obstant això, els productors nacionals del sud de la Península es van adonar que les condicions climàtiques amb microclimes subtropicals d’Andalusia, al sud de València i Canàries permetien el cultiu de l’alvocat.
A l’Estat espanyol, la producció d’alvocat es concentra, principalment, a Màlaga i a Granada, concretament entre els mesos de desembre i maig. Però els nous hàbits alimentaris, ens porten a consumir aquesta fruita durant tot l’any, de manera que no acompassem el seu consum amb els seus ritmes de producció i per això cal importar alvocat d’altres països productors. Esmorzar dues torrades amb alvocat cada dia de l’any pot ser saludable per al nostre cos, però no per al planeta.
Ja fa uns quaranta anys que agricultors del sud de l’Estat espanyol van començar a conrear fruites tropicals a Màlaga. És per això que es coneix Espanya com “l’horta tropical d’Europa”. Des d‘aleshores, la província andalusa ha acumulat més i més arbres d’alvocat fins a arribar al voltant dels 1,5 milions situats en unes 7.000 hectàrees, que produeixen més de 82.000 tones d’alvocats anualment. El 80% dels arbres d’alvocat a Espanya creixen a Andalusia. La majoria del cultiu està acumulat a la comarca de l’Axarquia (Màlaga).
Rafael Yus Ramos, doctor en ciències de la naturalesa i membre de GENA-Ecologistes en Acció Vélez-Màlaga, sosté que “en els anys vuitanta l’alvocat era un cultiu nou, que havia estat proposat pel Centre Experimental “La Mayora” (CSIC), un cop demostrat que la planta suportava bé la climatologia mediterrània subtropical de l’Axarquia”.
Fa 40 anys, a Espanya anaven substituint els antics conreus de regadiu (cítrics, hortícoles) per l’alvocat
L’investigador relata que, al principi, aquest cultiu s’anava estenent per la vora del riu Vélez i Benamargosa, zones planes amb abundants pous i recursos hídrics. D’aquesta manera, anaven substituint els antics conreus de regadiu (cítrics, hortícoles) per l’alvocat, alhora que substituïen el reg tradicional “a manta” pel nou de “degoteig”, que el doctor revela es va copiar de Califòrnia i Israel.
Yus Ramos subratlla que, seguint aquest mètode, el creixement va ser “fort” des de 1985 fins a 1990, any en què es va assolir un màxim de superfície. A partir de llavors, es manté més o menys constant.
Alvocat a Màlaga, València i Canàries
La comarca malaguenya de l’Axarquia és la més reconeguda a Espanya i a Europa pel que fa a la qualitat dels alvocats que produeixen, ja que les seves condicions climàtiques càlides són molt favorables per al cultiu de fruites tropicals. La regió és reduïda, però el volum de producció és elevat. Un elevat percentatge de la producció de la zona s’exporta a països com França, Regne Unit, Bèlgica, Alemanya o Països Baixos.
En els últims anys s’han establert noves produccions a Huelva, amb mil hectàrees, Cadis (1.260 hectàrees) i el País Valencià (2.300 hectàrees, l’11% nacional), on el passat 2020 les plantacions d’alvocat van incrementar en un 45%. Aquestes s’han sumat a les tradicionals de Màlaga i Granada-Costa (15.000 hectàrees) i Canàries (2.000 hectàrees).
D’aquesta manera, s’observa com l‘alvocat s’ha erigit com una alternativa de cultiu en àrees amb un clima suau i càlid, aïllades i disseminades. En el cas valencià, les produccions es troben en comarques com el Camp de Morvedre, l’Horta, la Ribera, la Safor o la Marina i ja estem veient casos en què s’estan destruint antics tarongerars per substituir-los per alvocat.
És a les Canàries, però, on es troba un clima més òptim per aquest a la producció d’alvocat, ja que la mitjana anual de temperatures oscil·la entre els 15 i 20 graus, semblant al clima dels principals països llatinoamericans productors d’alvocat. A més del plàtan i la pinya, les Canàries són autosuficients en la producció d’alvocat. La Palma i Tenerife són les illes amb més cultiu: 595,3 i 473,4 hectàrees respectivament; enfront de les 181,6 hectàrees de Gran Canària, 19,6 de la Gomera, 17 del Ferro i 0,5 de Lanzarote.
El cultiu de l’alvocat espanyol en dades
La facturació d’aquest “or verd” espanyol s’aproxima als 200 milions d’euros, i és que algunes empreses que facturaven 8 milions fa 20 anys, ara superen els 100 milions.
Al diari L’Independent van explicar que el passat 2021 es van vendre 80.000 tones d’alvocats a Espanya, i els agricultors van obtenir un profit mitjà de 2,3 euros per kg. Tot i això, les estimacions han indicat que tan sols el 10% dels alvocats que es consumeixen a Europa provenen d’Espanya.
El 80% de la producció nacional s’exporta, sobretot a Europa, amb els països de nord com a principal destí. El consum mitjà d’alvocat a l’Estat espanyol és d’1,4 kg l’any, mentre que als països nòrdics superen els tres kg. L’Estat espanyol s’ha convertit en el principal productor europeu d’alvocat, exportant a tota Europa i cobrint el 9% de la demanda europea. Un dels avantatges enfront dels principals exportadors llatinoamericans -Perú i Xile- és la qualitat amb la qual el producte arriba al comprador, ja que és un país europeu més pròxim.
L’impacte ambiental del cultiu espanyol de l’alvocat
És possible cultivar una fruita tropical com l’alvocat de manera sostenible?
Part del problema radica en el fet que la plantació de fruites tropicals i altres cultius que no són propis del territori, o que no estan adaptats a l’entorn, comporta un desequilibri en l’ecosistema. Això és així per les pròpies necessitats dels productes, els quals necessiten condicions que no s’acostumen a donar de manera òptima. Ens referim a les condicions de temperatura, humitat, disponibilitat d’aigua o la radiació social. Per tant, si volem alimentar aquests cultius, haurem de destinar-hi més recursos. Aquesta proliferació de cultius provoca escassetat i competició per obtenir els recursos clau, fet que pot generar tensions en les comunitats locals o desaparició de varietats autòctones, entre moltes altres problemàtiques.
El cultiu d’alvocat i el d’altres cítrics comporta el 80% del consum hídric a la comarca malaguenya de l’Axarquia. Allà, i a les províncies on es conreen altres fruites tropicals com el mango, han acabat patint col·lapse hídric per l’increment de reg del sistema agrari en una zona amb dèficit d’aigua i sequera per manca de pluges. A més, l’augment de les temperatures mitjanes, unit a la reducció en la precipitació esperada a la regió mediterrània -un 30% menys a la fi del segle XXI- complica encara més la situació d’escassetat d’aigua general de les conques mediterrànies. Novament ens trobem en un cas on la gestió que es fa de l’aigua és clau.
L’investigador d’Ecologistes en Acció, Rafael Yus Ramos, manté un punt de vista crític amb el cultiu d’alvocat i altres fruites tropicals en insistir que “l’alvocat és un cultiu propi de zones subtropicals; en la nostra geografia només hi ha un microclima subtropical des del punt de vista tèrmic (no hi ha gelades), però la pluviositat (400-500 litres/any) està molt lluny de la d’un clima subtropical, per la qual cosa cal substituir aquesta variable amb aigua de regadiu”.
El principal problema d’aquests cultius és la seva forta petjada hídrica. No és possible -o no ho hauria de ser- convertir un 90% de terra agrícola de l’Axarquia, que és de secà, al regadiu. Això no obstant, és el que s’està fent. Un altre impacte és la forta agressió que està patint el sòl degut a l’ús de la maquinària pesant, especialment en l’inici del cultiu. El seu ús està provocant un augmentant de l’erosió i desertització, que si ja era molt elevat en aquesta comarca, cada vegada ho està patint més.
Els impactes del cultiu de l’alvocat al món
Segons dades de l’Organització Mundial de l’Alvocat, que agrupa els principals països productors i exportadors (Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Espanya, Perú, Zimbabwe, Sud-àfrica, Tanzània i Moçambic), el consum d’aquest aliment ha proliferat, en 2018 el seu consum a Europa va augmentar un 24%. A nivell mundial, la producció d’alvocats supera els 6 milions de tones (Espanya unes 70.000), multiplicant-se per dos en els últims 20 anys.
Països llatinoamericans com Mèxic i Xile són les superpotències de l’alvocat, les extenses hectàrees de cultiu proveeixen Àsia, Europa i els EUA. Segons El Salto, l’ecosistema de la regió mexicana de Michoacán ha estat arrasat i devastat per les plantacions massives de “l’or verd”. En el seu article concreten que un activista defensor de la conservació de la zona va ser assassinat, i que els cultius absorbeixen aigua dels llacs de la zona fins a assecar-los, provocant la desaparició dels boscos.
L’estat de Michoacán ha passat dels 3 milions d’hectàrees de bosc a poc més d’1 milió. La principal causa és el monocultiu d’alvocat, el qual ha provocat la pèrdua d’un 68% dels boscos. Aquest no només és un impacte ambiental, sinó que també repercuteix directament a les comunitats properes, les quals es veuen afectades; però les autoritats no fan res al respecte, ja que els interessos econòmics que hi ha darrere són molt forts. Alhora, el mapa interactiu d’Environmental Justice Atlas, indica que l’ús desregulat de canons antipedra allunya la pluja, afectant els altres pagesos i pageses.
Aquest és un de molts exemples que es repeteixen en diversos països on es conrea l’alvocat. Un altre cas el trobem a Petorca, Valparaíso (Xile). El 2012, Xile va ser el segon major exportador de ‘palta’ -com s‘anomena allà a l’alvocat- del món. A la regió de Petorca, han plantat milers d’arbres d’alvocat que han provocat una crisi hídrica, impactant en el medi ambient i en la vida dels habitants de la zona.
És molt freqüent la construcció de canonades i pous il·legals per desviar l’aigua dels rius per regar els cultius, fet que ha provocat que els rius s’assequin i es perdi la biodiversitat. Com a resposta a la caòtica crisi hídrica, el grup ambiental xilè Modatima – per la defensa de l’aigua i el territori, juntament amb ciutadans locals, han realitzat diverses protestes al carrer en els últims anys per exigir un canvi en les regulacions de l’aigua i exigir responsabilitat empresarial.
L’any 2019, durant un d’aquests mítings, catorze persones van ser arrestades. Modatima, que també va denunciar robatoris i escassetat d’aigua davant un tribunal local i en mitjans internacionals, va dir que les campanyes van comportar amenaces de mort. Amnistia Internacional va presentar una petició al fiscal general Regional de Valparaíso, la qual va ser signada per més de 50.000 simpatitzants de tot el món.
Els països com Mèxic, Perú i Xile han quedat atrapats per la demanda de subtropicals per part de països rics, com els EUA i Europa. Les conseqüències són realment preocupants pel que fa als recursos hídrics de Xile, on s’ha arribat a deixar llogarets sense aigua. Per altra banda, a Mèxic s’estan talant boscos mil·lenaris d’espècies d’arbres únics al món per donar pas a la plantació d’alvocats, i ara està sent gestionat per càrtels de la droga. Les tales de boscos en aquests països d’Amèrica Llatina són massives i molt freqüents, amb explotació i pressió de recursos materials i humans de zones vulnerables per proveir de productes altres zones amb alt poder adquisitiu. A part dels potencials impactes ambientals que tenen aquests projectes, sempre hi ha una governança vertical, donant a les comunitats locals molt poc poder de decisió sobre com evolucionen les terres que segurament fa dècades que treballen.
A tot aquest impacte que es dona de manera immediata en el mateix territori, cal afegir l’impacte ambiental i la petjada de carboni associada a l’exportació a Europa del producte (a través d’avions transoceànics).
El futur del consum de l’alvocat a Espanya
La demanda d’alvocat no ha parat de créixer, però les zones espanyoles on es pot conrear estan molt limitades pel condicionant del clima. L’oferta local no és suficient per cobrir tota la demanda. Les zones que reuneixen les condicions climatològiques específiques ni de bon tros suposen plantacions suficients per proveir el mercat.
Veus ecologistes defensen la idea que cal posar remei al problema ecològic aturant el creixement del regadiu que requereix aquest cultiu. Això s’aconsegueix de dues maneres: introduint mecanismes tecnològics d’estalvi d’aigua, o bé, usant varietats seleccionades per la seva menor demanda hídrica. D’altra banda, és important utilitzar aigües residuals regenerades amb una depuració ‘al terciari’, que purifica l’aigua per al seu consum.
Es poden canviar patrons de consum a títol individual, així contribuirem a mitigar un problema; però difícilment ho resoldrà del tot. És per això que necessitem iniciatives des de les institucions, que incideixin més directament i ràpida. En aquest sentit, la UE ha impulsat “De la granja a la taula“, una estratègia ambiental també relacionada amb l’eficiència de la producció, la sobirania alimentària i la promoció de l’agricultura ecològica.
Així, l’única manera d’avaluar i planificar una política agrària en el cas de l’alvocat és tenir en compte els múltiples factors que juguen un paper rellevant: disponibilitat i escassetat d’aigua i altres recursos locals, biodiversitat, governança local i una llarga llista de variables ambientals, econòmiques i socials.
