protectors_fabricants

Cremes de protecció solar

En què ens hem de fixar per triar una crema? N'hi ha d'ecològiques? Convé escollir sempre el factor de protecció més alt? Responem aquestes i altres preguntes.

Fer servir crema protectora quan estiguem al sol és tan important com reduir el temps d’exposició solar. Cal tenir en compte que cap crema protegeix al 100%, ni les de protecció molt alta (factor 50+). I no totes són iguals. Els protectors naturals serien els més recomanables i, a més, en podem trobar algun de fabricació local.

Què caracteritza els protectors naturals

L’ingredient principal d’un protector solar són els filtres solars o filtres UV, que dificulten o eviten que els rajos UVA i UVB penetrin a la pell. N’hi ha dos tipus principals: els físics i els químics. Els descrivim a la taula de més avall, juntament amb dos altres tipus de filtres, els vegetals i els biològics, que tenen un paper menor.

Els filtres químics són absorbits per la pell i n’hi ha que són sospitosos de ser nocius per a la salut, alguns molt sospitosos. Els trobem a les cremes protectores convencionals.

Les cremes protectores naturals només duen filtres físics, que són innocus, llevat que estiguin en forma de nanopartícules (més avall expliquem quin problema tenen). I també en solen dur de vegetals i de biològics. A més, eviten o minimitzen els ingredients sintètics, els ingredients vegetals o animals han de procedir preferentment d’explotacions ecològiques (i n’hi ha que prioritzen els adquirits d’acord amb els principis del comerç just), eviten determinats processos d’elaboració, com les radiacions radioactives, i no es fan servir ingredients d’origen transgènic. També es minimitzen els envasos i embalatges i es miren de fer de materials fàcilment reciclables.

Un mercat en recerca constant

Tota la indústria cosmètica fa una recerca constant de nous ingredients i formulacions per donar noves prestacions a les cremes i diferenciar els seus productes, en un mercat cada cop més saturat.

En el cas del sector natural (i cada vegada més en el convencional), aquesta recerca està focalitzada en les plantes i algues, buscant-hi components que donin determinades propietats als productes, ja siguin funcionals o estètiques (com ara donar una textura molt perfeccionada a una crema).

Les substàncies sintètiques tenen l’inconvenient que són noves a la natura i, per tant, se’n desconeixen molt els efectes a llarg termini sobre els éssers vius i els ecosistemes. El mateix pot passar amb substàncies extretes de vegetals que no s’han usat tradicionalment.

D’altra banda, aquesta recerca pot portar a fer venir ingredients d’arreu del món, i això pot ser poc sostenible, tant per la llunyania com per la potencial sobreexplotació de recursos (de països amb normatives ambientals laxes).

Filtres Naturalesa Substàncies* De quins rajos protegeixen Quan actuen Penetren a la pell?
Físics Minerals Òxid de zinc

Diòxid de titani

L’òxid de zinc reflecteix tots els rajos.

El diòxid de titani només deixa passar rajos UVA d’algunes freqüències

Immediatament Només si estan en forma de nanopartícules, que poden ser nocives
Químics Sintètics, en general derivats del petroli Poden ser moltes. A l’apartat següent hi ha les que són més interessants d’identificar Cadascun absorbeix certes freqüències de rajos UVB, per això se’n posa més d’un a la fórmula. N’hi ha que també absorbeixen certes freqüències UVA Uns 20 minuts després de posar-nos la crema Sí, i n’hi ha que són nocius (vegeu l’apartat següent)
Vegetals Vegetal Mantega de karité (Butyrospermum Parkii a la llista d’ingredients)

Oli de llavor de sèsam

Filtren una miqueta (poc) tots els rajos UV Immediatament No ho sabem
Biològics Vitamines Àcid ascòrbic, tocoferol No filtren rajos. Contraresten l’acció dels radicals lliures (generats pels rajos UV i causants de part dels seus efectes nocius). Immediatament No ho sabem

* Hi posem el nom en català. A les llistes d’ingredients (obligatòries a totes les cremes) hi trobarem denominacions en anglès, que s’assemblen molt a les catalanes.

Aquí us la podeu descarregar.

Ingredients problemàtics

A la Unió Europea és obligatori posar la llista completa d’ingredients a les etiquetes de tots els productes cosmètics. S’hi han d’escriure en anglès segons una nomenclatura estàndard i, opcionalment, en altres llengües.

Vegem quines coses preocupants hi podem trobar; les dues primeres només seran a cremes convencionals, l’última només a naturals, i els perfums a cremes de tot tipus.

Cal dir que, a més dels perills per a la nostra salut, les fórmules dels protectors solars també poden incloure substàncies que perjudiquen el medi ambient, i en particular el mar (vegeu “Els protectors solars i el mar”).

  • Filtres químics: les substàncies amb més evidències de ser perilloses per a la salut són, en anglès: 4-methylbenzylidene camphor, benzophenone-3, 2-ethylhexyl 4-methoxycinnamate. Són disruptors endocrins, que vol dir que alteren el funcionament de les hormones (per exemple els estrògens) i, per tant, funcions com la reproductora, la immunitària o el metabolisme. Aquestes substàncies estan reconegudes per la Comissió Europea com a disruptors endocrins, però no estan prohibides; a “Qui filtra els filtres” parlem sobre factors que condicionen les decisions de les autoritats sanitàries europees.
  • Parabens: són conservants i disruptors hormonals. En concret el propilparabè i el butilparabè tenen el mateix nivell de perillositat que els filtres anteriors, segons l’International Chemical Secretariat.
  • Perfums: a totes les llistes d’ingredients hi trobarem la paraula “parfum” o “aroma”: la legislació europea permet usar-les per fer referència a totes les fragàncies que duguin les fórmules, que poden ser unes quantes. Per exemple, als protectors naturals, és típic que hi hagi diversos olis essencials de plantes. Diverses d’aquestes substàncies són al·lèrgenes i, si a la fórmula n’hi ha més de certa quantitat, s’han d’especificar a la llista d’ingredients.
    Les fragàncies reconegudes per la CE com a al·lèrgenes són els següents (les dotze primeres ho són en major grau): cinnamal, cinnamyl alcohol, citral, coumarin, eugenol, farnesol, geraniol, hydroxycitronellal, hydroxyisohexyl 3-cyclohexene carboxaldehyde, isoeugenol, limonene, linalool, amyl cinnamal, benzyl alcohol, amylcinnamyl alcohol, benzyl salicylate, anise alcohol, benzyl cinnamate, butylphenyl methylpropional, benzyl benzoate, citronellol, hexyl cinnamal, methyl 2-octynoate, alpha-isomethyl ionone, extracte d’Evernia prunastri i extracte d’Evernia furfuracea.
  • Nanopartícules: com hem vist, a les cremes naturals hi haurà filtres físics. Poden estar en forma de nanopartícules; ho reconeixerem perquè veurem “(nano)” després del nom de la substància.
    Què tenen de dolent les nanopartícules? Nano ve del grec i vol dir nan; un nanòmetre és una milmilionèsima part d’un metre. Ja fa temps que es desenvolupa la nanotecnologia, que manipula la matèria a nivell molecular i atòmic per obtenir nanopartícules, d’1 a 100 nanòmetres. Se’n fan servir en molts camps, des de roba que no es taca fins a vidres autonetejadors.
    L’ús de nanopartícules artificials (a la natura també n’hi ha) és objecte de controvèrsia perquè no se’n coneix bé el comportament, que pot ser diferent del de la mateixa substància quan és més gran. Com que són extremament petites, poden travessar més fàcilment les membranes de les cèl·lules i poden interferir de formes desconegudes en la complexa bioquímica dels éssers vius.
    Un dels filtres físics més usats en protectors solars és el diòxid de titani, un pigment blanc molt estès amb el qual es fa, per exemple, la pintura blanca. Si es posa a la crema protectora en forma de nanopartícules, la crema és transparent en lloc de blanca i per tant és més agradable a la vista. També es pot utilitzar l’altre filtre físic, l’òxid de zinc, en forma de nanopartícules.

Aquí trobareu més informació per trobar i triar marques de cremes naturals.

Factor de protecció: el mitjà pot ser suficient moltes vegades

El factor de protecció solar d’una crema només mesura la capacitat que té per retardar les cremades del sol (provocades pels rajos UVB). Com més alt sigui el factor, més protecció tindrem per a la resta d’efectes perjudicials del sol, però no hi ha una relació ben definida.

Les cremes amb filtres químics que han comprovat que filtren una quantitat de rajos UVA equivalent a almenys un terç dels rajos UVB que filtren poden dur la marca que us mostrem en aquesta imatge:

A la gràfica hi podem veure que entre un factor 5 i un 25 hi ha molta diferència en capacitat protectora. En canvi, entre un 30 i un 50, n’hi ha molt poca. És per això que el 2006 la numeració a base del Factor de Protecció Solar (FPS) es va considerar poc adequada, i es va introduir una nova nomenclatura estàndard a tot el món:

  • protecció baixa (fins a FPS 15)
  • mitjana (FPS entre 15 i 30)
  • alta (entre 30 i 50)
  • molt alta (més de 50).

Tanmateix, la immensa majoria dels protectors continuen duent també el FPS (o SPF, de les sigles en anglès) expressat en números. Una crema de factor 30 deixa passar el 3% dels rajos UVB i, si duu la marca UVA, com a molt un 68% dels rajos UVA. Però això no evitarà els efectes nocius del sol si hi estem molta estona.

La Comissió Europea recomana que les etiquetes no incloguin cap reclam que faci pensar que estàs del tot protegit (com ara “pantalla total” o “sunblock”), especialment en cremes adreçades a nens, i que s’hi escriguin frases recordant-te que la sobreexposició al sol és un risc important. Als Estats Units les cremes amb factors superiors a 30 estan prohibides, per evitar aquesta excessiva confiança per part de l’usuari.

Més motius per moderar el factor de protecció

El que fa que una crema tingui més o menys capacitat per impedir la penetració de la radiació UV és la quantitat de filtre que conté. Per això, és particularment convenient evitar cremes amb ingredients perillosos si tenen un factor de protecció alt.

Ls cremes naturals tenen un inconvenient que també s’accentua en incrementar el factor de protecció: que costen d’escampar i deixen la pell blanquinosa (és l’anomenat efecte Casper). Aquest inconvenient es va superant tècnicament. Per exemple, avui el diòxid de titani pot posar-se a les cremes no en forma de pols, sinó en una mena de gel. De fet, un dels motius per usar els filtres físics en forma de nanopartícules és que així es redueix aquest “efecte pell blanca”. També és possible que diferents formats d’una mateixa marca (crema, esprai, gel) el facin en més o menys mesura, és qüestió de provar-ho. Tanmateix, veure el blanc a la pell també pot servir per comprovar si l’hem cobert tota.

Però és que, de fet, les proteccions altes (FPS superior a 30) estan concebudes per a casos extrems, que en general no seran freqüents: excursions llargues, alta muntanya, feines a l’exterior o malalties com al·lèrgia al sol.

Cremes i pastilles autobronzejadores

Hi ha pastilles i cremes que ens posen morenos elles soles. N’hi ha que estimulen la generació de melanina, d’altres simplement tenyeixen la pell, de manera més o menys natural segons quina empresa les fabriqui. Però no protegeixen dels rajos UV.

Aquest article és possible gràcies a les persones que col·laboren amb OPCIONS

ARTICLES RELACIONATS

Núm.65

NOU

Confort tèrmic. Com el generem en moments d’emergència climàtica?

HIVERN 2023