sol_salut

El sol i la salut

El sol és saludable, sí, però un excés ens pot perjudicar. Repassem els beneficis i els riscos de prendre el sol.

L’exposició al sol pot tenir diversos beneficis en la nostra salut:

– Els rajos solars són imprescindibles perquè a la pell tinguin lloc els processos biològics que desemboquen en la generació de vitamina D, que al seu torn és imprescindible per absorbir el calci i mantenir els ossos sans.

A la nostra latitud n’hi ha prou amb el sol que ens toca anant pel carrer perquè la pell sintetitzi la quantitat de vitamina D que necessitem. Especialistes en fotodermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona estimen la quantitat de sol imprescindible en cinc o deu minuts de sol als braços i cames dos o tres cops per setmana.

– El sol també s’usa com a tractament per a diverses malalties, com la psoriasi, el raquitisme, èczemes o la icterícia. S’ha de fer, però, sota supervisió mèdica; el balanç entre els beneficis i els riscos per les radiacions ultraviolades és objecte de controvèrsia entre la comunitat mèdica.

– Actua sobre els neurotransmissors que regulen l’estat d’ànim, fins al punt que una manca de sol pot afavorir les depressions.

Per altra banda, i com és sabut, un excés de sol ens perjudica. Els efectes perjudicials els causen concretament els rajos ultraviolats (UV), que arriben del sol juntament amb la llum visible i els rajos infrarojos.

En dosis altes, els rajos UV generen radicals lliures a la pell, unes molècules que, junt amb altres fenòmens, originen diversos problemes de salut:

– Els rajos UVA, que penetren fins a les capes més internes de la pell, són al·lèrgens i fan envellir la pell.

– Les cremades i butllofes són responsabilitat dels rajos UVB, que entren només fins a l’epidermis. (1) Tots dos tipus causen cataractes i altres malalties dels ulls, debiliten el sistema immunitari i provoquen càncer de pell, de parpelles o de llavis.

Els càncers de pell poden aparèixer anys després que els rajos UV hagin danyat la pell, de manera que els que estem veient avui podrien ser les conseqüències de les sobreexposicions de fa temps. Hi ha tres tipus de càncer de pell:

– El més comú és el de tipus basocel·lular. Si es detecta aviat es cura força.

– L’espinocel·lular s’associa amb l’exposició regular al sol: pagesos, pescadors, paletes, determinats esportistes, etc.

Entre les persones de pell blanca i a nivell mundial, els dos anteriors junts (o sigui, el càncer de pell diferent del melanoma) són el tipus de càncer més comú. I la incidència va en augment, alhora que la mortalitat decreix.

– El melanoma està relacionat amb les exposicions al sol intenses i esporàdiques, sobretot durant la infantesa. És el menys freqüent de tots tres (menys d’un 1% dels casos) però el més greu: causa la gran majoria de les morts. Es calcula que el risc de tenir melanoma es multiplica per dos si has tingut més de cinc cremades pel sol. (2)

D’entre tots els càncers, el melanoma té la major taxa d’increment de la incidència entre la població blanca: les darreres tres dècades els casos s’han multiplicat per cinc. Les campanyes de prevenció i diagnosi precoç han aconseguit reduir-ne la mortalitat, però es preveu que la incidència segueixi augmentant durant bastants anys. (3)

Al web de l’Asociación Española Contra el Cáncer podem trobar-hi informació sobre el melanoma, indicacions per prevenir-lo i com autodetectar-lo.

 

La protecció natural

Quan la pell sent que li arriben rajos UV posa en marxa la generació de melanina, una proteïna que transforma gairebé tota la radiació UV en una miqueta d’escalfor. És de color fosc, per això el sol ens colra la pell.

La melanina no és efectiva de seguida que ens posem al sol sinó al cap d’un o dos dies, quan ens comencem a posar morenos. Es queda a la pell uns quants dies, per això si rebem sol regularment cada cop estem més morenos i protegits. De totes maneres, la melanina no bloqueja el 100% de les radiacions UV, i per tant sempre ens n’arriba una part.

La capacitat de generar melanina depèn del tipus de pell. A un extrem hi ha el fototipus 1: pell molt pàl·lida, pèlroja i amb pigues; i a l’altre la pell de la raça negra, amb un fototipus 6. Les persones de fototipus més baixos generen menys melanina, i per tant tenen menys protecció natural contra el sol; a canvi, poden generar vitamina D amb menys sol que les persones de pell més fosca.

 

Notes

  1. Hi ha un tercer tipus de rajos UV, els UVC, que són altament perjudicials per a la vida però pràcticament no arriben a la Terra perquè són filtrats per l’atmosfera. Només n’arriben als cims de les muntanyes més altes i a les regions més properes al forat de la capa d’ozó.
  2. Skin Cancer Foundation, 2017.
  3. U. Leiter i altres: Epidemiology of skin cancer, dintre de Sunlight, vitamin D and skin cancer. Springer, Nova York 2014.

Aquest article és possible gràcies a les persones que col·laboren amb OPCIONS

ARTICLES RELACIONATS

Núm.65

NOU

Confort tèrmic. Com el generem en moments d’emergència climàtica?

HIVERN 2023