Propostes de consum per assolir la sobirania energètica a partir del decreixement

En aquesta secció hi trobareu la següent informació:

• Cap a un nou model energètic
  • El transport
  • La indústria
  • L’alimentació
  • La vida en comunitat
• La revolució del consum energètic
• Més consells per un ús eficient d’energia
• Generar confort tèrmic en context d’emergència climàtica

---

Cap a un nou model energètic

Una de les tasques que hem anat fent al llarg del temps és proposar opcions de consum conscient. Si parem atenció al sector de l’energia, veurem que al llarg de les diferents seccions de la Consumpèdia s’anomenen moltes alternatives per fer possible el canvi de model energètic cap a una sobirania plena en aquesta matèria, seguint el que planteja el decreixement, que també es pot viure de forma divertida, tal com exposa aquest article. En concret, l’apartat Iniciatives de millora conté moltes propostes que també podrien figurar en aquesta secció. Ens referim de forma especial a l’autoconsum compartit i, sobretot, a les comunitats energètiques, que permeten fer un pas més en la construcció de propostes col·lectives, ja que salten d’una esfera individual a una de comunitària, un element clau per la resiliència en temps d’emergència climàtica i caducitat del model energètic actual. Com que aquestes opcions ja estan detallades de forma extensa a la secció d’Iniciatives de millora, a continuació ens fixem en altres sectors que estan estretament lligats amb l’energètic per l’elevat volum d’energia que consumeixen.

El transport

El consum d’energia vinculat al transport és realment considerable. D’acord a dades del 2019 de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), el transport va consumir un 45,10% de l’energia, seguit de la indústria amb un 25,51% i del consum domèstic, amb un 14,70%. Les ciutats estan dissenyades per afavorir l’ús del vehicle privat i al món rural la xarxa de transport públic és, en la majoria dels casos, inexistent o insuficient, a més dels preus elevats d’aquests tipus de transports. Davant d’això, cal promoure l’accessibilitat per cobrir les necessitats col·lectives, apostar per la mobilitat a peu sempre que sigui possible, així com l’ús de la bicicleta i el transport col·lectiu.

En aquesta direcció, existeixen iniciatives de transport compartit com Som Mobilitat, una cooperativa catalana sense ànim de lucre de lloguer de vehicles elèctrics compartits, amb l’objectiu principal d’incentivar la mobilitat sostenible i l’economia social. Al mateix temps, en territoris amb menys densitat de població, afloren iniciatives informals a través de xarxes socials o aplicacions com Telegram, que promouen compartir trajectes en vehicles compartits per reduir despeses i impactes ambientals. També són més conegudes les aplicacions mòbils que neixen d’iniciatives privades i que també ofereixen la possibilitat de col·lectivitzar els nostres trajectes. De tot plegat en parlem en profunditat en l’article Cotxe compartit: el futur de la mobilitat motoritzada, que desgrana conceptes que a voltes poden causar confusió, com el carpooling, el carsharing o el lloguer de vehicles entre particulars:

Carpooling o compartir trajectes

Consisteix a posar en contacte a dues o més persones que no es coneixen per viatjar plegades, tant en trajectes puntals com en desplaçaments quotidians. Això fa que hi hagi menys cotxes circulant, fet que es tradueix en menys consum d’energia i en una reducció de les emissions.

Una de les plataformes més conegudes de carpooling és Blablacar, però n’hi ha d’altres d’abast més local i fins i tot algunes que no cobren tantes comissions, com Compartir (un servei gratuït gestionat per una xarxa de municipis, regions, empreses i organismes) o Fesedit (un servei que posa en contacte conductores i passatgeres en funció de la proximitat dels seus desplaçaments). Al mateix temps, existeixen grups en xarxes socials i aplicacions, tal com hem comentat, o bé projectes específics d’empreses i universitats. Per cert, no hem d’oblidar els mètodes informals de tota la vida, com per exemple posar-se d’acord amb els companys i companyes de feina per compartir trajectes.

Carsharing o vehicle compartit

Es tracta de llogar un vehicle per un període breu. Això implica una reducció dels vehicles en circulació, ja que el vehicle compartit s’utilitza menys sovint que el propi i incentiva el transport públic. Aquí trobaríem el cas de Som Mobilitat, que ja hem esmentat en anterioritat i que ha generat una comunitat de persones que vol fer realitat una mobilitat més sostenible compartint cotxes elèctrics. Ecocotxe i Alternacoop són dues iniciatives similars que operen a les Illes Balears i al País Valencià.

Lloguer de vehicles entre particulars

En aquest cas, els propietaris ofereixen en lloguer els seus vehicles mentre estan en desús, això fa que estiguin menys estona sense ser utilitzats i, per tant, augmenta l’eficiència dels recursos emprats per fabricar-los.

De totes maneres, si necessitem disposar d’un vehicle privat, sempre es poden valorar opcions més sostenibles. L’Institut Català d’Energia disposa d’un espai web que acompanya en la decisió d’adquirir un vehicle. Tanmateix, hem de tenir en compte que cap opció de vehicle motoritzat està exempta d’impactes, encara que sigui elèctric, tal com ja apuntàvem l’any 2017 a l’article Canviar de cotxe per criteris ecològics?. I és que entre altres qüestions, la fabricació de vehicles elèctrics depèn de combustibles fòssils i d’extracció de minerals crítics. A més, ambientalment no surt a compte canviar un cotxe poc vell per un de nou, encara que el nou sigui menys contaminant, ja que hem de tenir en compte l’impacte ambiental que suposa la fabricació d’un cotxe nou.

Tal com denuncia la xarxa internacional Stay Grounded, si ens fixem en altres mitjans més enllà del vehicle privat, com ara l’avió (que és el que major impacte genera), és evident que cal un canvi en els hàbits de consum. En aquest sentit, segons càlculs d’Ecologistes en Acció, a Espanya es podrien suprimir uns 50.000 vols curts anuals d’11 rutes aèries que compten amb connexions amb tren d’almenys quatre hores. Això suposaria un estalvi de 300.000 tonelades de CO2 a l’any, aproximadament. En aquesta direcció, s’impulsen iniciatives legislatives per limitar l’ús de l’avió a favor d’altres mitjans de transport que poden substituir els seus trajectes, com el tren. França ha estat el primer país europeu en prohibir els vols regionals de menys de dues hores i mitja amb alternativa amb tren. A l’Estat espanyol el debat està obert i aquesta és una de les mesures incloses en els pactes que es van fer per formar govern a finals del 2023, qualificada com a tímida pels grups ecologistes.

Tot i això, no ens cansarem de repetir que la millor opció és el transport a peu o en bici. De fet, hem tractat diverses vegades aquesta qüestió, destacant el paper de La bici, el millor transport públic, així com el tàndem que pot crear aquest mitjà de transport combinat amb el transport públic. Ja sabeu que per anar en bicicleta no necessitem tenir-ne una en propietat, sinó que moltes ciutats disposen de sistemes de bicicletes públiques, com el Bicing de Barcelona, l’AMBici de l’àrea metropolitana de Barcelona i el Girocleta de Girona. Al mateix temps, trobem iniciatives cooperatives com Bicicoop, que posa a disposició de les entitats d’economia social i solidària de Barcelona una vintena de bicicletes per facilitar la mobilitat dels projectes. També volem posar en relleu la tasca de l’Escamont Cooperativa, que treballa per la mobilitat activa i el desenvolupament local.

En aquesta direcció, tot i que no es tracta de desplaçaments individuals, cal remarcar el paper de Som Ecologística, una xarxa cooperativa de ciclologístiques que treballa per afavorir un sistema de distribució de mercaderies socialment just i respectuós amb el mediambient. I és que hauríem de procurar comprar al comerç local i de proximitat, però si això no és possible, sempre serà més sostenible apostar pel transport en bicicleta, lluny de les grans plataformes que acaparen el sector del repartiment de mercaderies i serveis a escala global. Som Ecologística està formada per les següents sòcies de serveis:

• Biciclot
• Bike logic
• Coop de pedal
• Ecosol
• Granollers pedala
• La Sàrria
• La Terrassenca
• Les Mercedes
• L’Henbici
• Mensakas

En referència al transport públic, disposem d’un recull per moure’s en aquest tipus de transport, així com l’article Tres grans passos per reduir desplaçaments, que ens parla de la proximitat, la vida al barri o al poble i el turisme km0 com a elements clau de la mobilitat sostenible. Per últim, si voleu acabar amb el regnat del cotxe, us recomanem la lectura del Quadern 54 d’Opcions, que conté una guia pràctica amb les tres claus de consum conscient aplicades a la mobilitat sostenible:

• Reduir desplaçaments amb vehicle motoritzat i, al conduir, fer-ho de forma eficient per reduir la despesa energètica.
• Compartir trajectes o vehicles: el transport públic és el millor aliat, però per a certs usos també tenim el carsharing i el lloguer.
• Si hem de comprar un vehicle, que sigui elèctric i amb l’autonomia justa que necessitem.

La indústria

Tal com afirma l’Institut Català d’Energia, el sector industrial és un dels principals consumidors d’energia de Catalunya, essent el segon després del transport. De fet, si es valora en energia primària, la indústria (incloent-hi tot el sector energètic) és el principal consumidor d’energia del país, representant el 55% del consum total d’energia primària. Per això és un sector prioritari en les polítiques energètiques que fomenten l’estalvi i l’eficiència energètica.

L’ICAEN posa al servei de les empreses manufactureres de Catalunya diversos programes d’assessorament per reduir els costos energètics associats a la seva producció. Aquesta disminució implica ajustar el consum energètic aplicant bones pràctiques, mesures d’estalvi i d’eficiència energètica i, també, mitjançant instal·lacions d’energies renovables per a l’autoconsum. Així doncs, si formeu part del teixit industrial, heu de saber que teniu al vostre abast molts recursos per reduir el consum energètic. Aquí us compartim les estratègies que exposa l’ICAEN: 

• Estalvi energètic per eliminació o disminució de pèrdues evitables, com seria la revisió dels aïllaments o bé la recuperació de calor dins del procés industrial.
• Estalvi energètic per eliminació o disminució de consums evitables, amb dues opcions:
  • Bones pràctiques, a l’abast dels treballadors conscienciats, com per exemple l’aturada de la cadena de producció en temps morts.
  • Bona regulació dels equips de procés per ajustar el seu consum energètic només al necessari segons la seva utilitat.
  • Eficiència energètica amb la finalitat de reduir el consum energètic aplicant tecnologies més eficients i un manteniment preventiu des del punt de vista energètic.

En aquest sentit, l’ICAEN disposa d’una sèrie d’infografies per a l’eficiència energètica del sector industrial aplicades a diferents àmbits, com l’aigua calenta, els sistemes de depuració, l’ús de motors, etc. Es poden consultar en aquesta pàgina web.

L’alimentació

Si posem la lupa en la producció d’aliments, cal apostar per una alimentació que refredi el clima, ja que el model alimentari global és petrodependent, genera una elevada petjada de carboni i consumeix grans quantitats d’energia. De fet, l’informe Quan l’om demana peres. L’insostenible consum energètic del sistema alimentari, aborda en profunditat aquesta qüestió. En relació a aquest document, també existeixen estudis més recents, com el d’Alimentació i energia (I): estat de la qüestió, publicat l’any 2019.

I és que cal tenir en compte l’elevat consum energètic que requereix la ramaderia intensiva, sobretot pel que fa referència a l’ús de fertilitzants. Hi ha diferents documents que tracten el tema en detall i que alerten del gran volum d’energia que es consumeix en models de producció intensiva, en els quals es requereix ús de maquinària, transport i pesticides i altres químics per produir grans quantitats de cultius o de productes ramaders. D’aquesta manera es pot parlar de consum energètic en quatre fases de la producció agrícola: agricultura, producció de fertilitzants, transport i processament. Davant d’aquest escenari la ramaderia extensiva obre un camí ètic per al consum de carn i la reducció de consum energètic. Per qui vulgui aprofundir en el tema, també pot consultar els articles 5 motius per menjar menys carn, L’alimentació saludable i sostenible com a resposta al canvi climàtic o  L’aprofitament alimentari: un ingredient bàsic en la lluita contra el canvi climàtic.

La vida en comunitat

En els darrers anys han aflorat les cooperatives d’habitatge per tornar a la vida compartida que ha caracteritzat les societats humanes i, al mateix temps, oferir una resposta propositiva a l’emergència climàtica i els escenaris de col·lapse. En aquest sentit, les cooperatives d’habitatge, així com les ecoaldees, ofereixen moltes possibilitats d’autoproducció energètica i d’aprofitament i col·lectivització de recursos. De fet, en el Quadern número 64 d’Opcions dedicat al confort tèrmic, es destaca l’aposta per la sostenibilitat que fan les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús pel que fa l’eficiència energètica. En concret, destaca que la inversió en la construcció o rehabilitació d’un habitatge cooperatiu es fa per poder-hi viure i no per obtenir-ne una rendibilitat econòmica: aquest fet potència la inversió en eficiència energètica, que comporta un millor confort tèrmic i un estalvi econòmic. Al mateix temps, posa de manifest que la gestió col·lectiva dels edificis cooperatius facilita el fet de poder compartir instal·lacions que permeten reduir la inversió i millorar l’eficiència: instal·lacions fotovoltaiques per a autoconsum col·lectiu, unificació de subministraments energètics i de telecomunicació, producció de fred i calor centralitzat, aprofitament d’aigües grises…

En aquesta direcció, recomanem la lectura del reportatge del mitjà de comunicació Crític L’habitatge cooperatiu, cap a l’eficiència energètica i aquesta entrevista d’Opcions a Mas Les Vinyes, un exemple de vida comunitària que treballa amb els principis de la permacultura. Al mateix temps, volem destacar alguns projectes cooperatius de Barcelona que s’han construït seguint criteris d’eficiència energètica, com és el cas de La Borda, al barri de Sants, o Els cirerers, a Roquetes.

La revolució del consum energètic

Per facilitar propostes de consum realment concretes i pràctiques, hem entrevistat al Luís González Reyes, expert en ecologisme social aplicat a diferents àmbits, com l’educació. Ell ens ha parlat de la revolució del consum energètic, que pot començar seguint aquests quatre passos:

1. Reduir al màxim el nostre consum energètic intentant aprofitar les fonts energètiques solars en totes les seves variables.
2. Adaptar el nostre consum energètic a la disponibilitat d’energia, és a dir, no hem d’intentar mantenir el mateix consum energètic durat tota l’estona, idependentment de si bufa el vent o no, o si fa sol o no en fa. Per exemple, si la nostra cuina funciona amb energia elèctrica, hem de cuinar a les hores de sol. Així doncs, ens hem d’acoblar a les disponibilitats d’energia. 
3. Pensar quines fonts de producció energètica podem tenir. Per exemple, la tecnologia que necessitem per escalfar aigua sanitària amb un panell solar fotovoltaic és molt senzilla i ens podem apropiar d’ella, a més, té molts pocs intermediaris, ja que proporciona accés al sol directament. Hem d’utilitzar, en la mesura del possible, tecnologies de les quals ens puguem apropiar i que siguin realment renovables, és a dir, que estiguin fabricades amb materials i energies renovables. Hem d’optar per opcions que ens donin autonomia.
4. Compartir. En la mesura que tinguem vides més comunitàries, tindrem una reducció en els nostres consums sense disminuir els nostres nivells de confort. No necessitem tenir una rentadora a casa, necessitem tenir accés a una rentadora. Així doncs, si tenim una rentadora compartida amb tot l’edifici, estarem reduint el consum d’energia, perquè només s’haurà necessitat fabricar una rentadora, en lloc de 17. Aquest exemple el podem aplicar a molts altres àmbits, com les eines, ja que els materials contenen una despesa energètica lligada a la seva fabricació.

Més consells per un ús eficient d’energia

En la mateixa línia, recuperem un article que ens proposa idees per fer un consum eficient en matèria d’aigua i energia, tot i que aquí ens centrarem en el consum energètic. Reduir el consum energètic no només és positiu per la nostra butxaca, també ho és pel medi ambient perquè també estem reduint l’impacte derivat d’aquest consum. I aprofitem per recordar-vos que sempre serà millor tenir contractada la llum a una comercialitzadora que prioritza les energies verdes per sobre dels combustibles fòssils!

• Regular la temperatura de l’aigua des de la caldera: evitem fer-ho des de l’aixeta, ja que quan ho fem des de l’aixeta, el que fem en realitat és barrejar aigua calenta i aigua freda. Això vol dir que l’aigua que inicialment raja de l’aixeta és més calenta del que realment necessitem (perquè l’hem de refredar).
• Rentar la roba amb aigua freda: a la rentadora, la despesa energètica més gran es produeix en el procés d’escalfar tota l’aigua que necessitarem pel rentat; sovint no serà necessari utilitzar aigua calenta i, per això, es recomana rentar amb programes que utilitzen aigua de baixa temperatura.
• Rentar amb programes ‘ECO’: aquests programes ja estan pensats per optimitzar l’ús d’energia i aigua, es caracteritzen, sobretot, perquè no escalfen l’aigua o, en el cas de les rentadores, perquè centrifuguen amb menys revolucions per minut.
• Il·luminar amb bombetes LED: l’estalvi que podem assolir és molt gran, ja que les bombetes LED aporten la mateixa quantitat de llum amb menys consum elèctric (poden il·luminar fins amb 10 vegades menys de potència).
• Descongelar els aliments a la nevera: si tenim aliments al congelador i els volem descongelar, podem passar-los a la nevera perquè així, aquesta, aprofita la fredor de l’aliment congelat i no ha de treballar tant.
• Regular la temperatura de la nevera: la temperatura òptima és de 5ºC per la nevera, i -18ºC pel congelador.
• Mantenir la calefacció a una temperatura eficient: a l’hivern, una temperatura de 19-21ºC és suficient per gaudir d’un confort adient (hem de tenir en compte que reduir la temperatura un grau suposa un estalvi d’energia del 8%). Durant la nit o mentre estem fora de la llar, el termostat es pot regular a una temperatura de 15º.

I aquest llistat es pot ampliar amb moltes propostes més, com les que anomenem a continuació. Al mateix temps, des d’Opcions recomanem no instal·lar o fer ús d’aparells d’aire condicionat en espais privats.

• Utilitzar la llum natural sempre que sigui possible.
• Desendollar els aparells per evitar el consum fantasma, ja que si estan endollats i no els utilitzem, segueixen consumint energia.
• Emprar temporitzadors perquè els electrodomèstics s’ensenguin o s’apaguin a una hora determinada.
• Apagar els llums que no utilitzem.
• Utilitzar sensors de moviment en llocs de pas.
• Apagar els electrodomèstics que estiguin en stand by.
• No allargar innecessàriament les dutxes.
• Controlar la humitat de casa.
• Invertir en un bon aïllament de la llar.
• Ventilar la casa quan la calefacció estigui apagada.
• Regular la temperatura a través del termostat.
• Apagar la calefacció per la nit o fer-ne un ús eficient.
• Fer un manteniment de tots els aparells.
• Purgar els radiadors i apagar els de les habitacions buides.
• Usar catifes i cortines per aïllar.
• Apostar pels ventiladors en lloc de l’aire condicionat, ja que consumeixen menys energia.
• Utilitzar tendals i persianes per protegir la casa del sol.
• Cuinar de forma eficient: fer servir la tapa, emprar l’olla a pressió, cuinar en una sola vegada el menú setmanal o evitar introduir aliments calents a la nevera.
• Triar electrodomèstics eficients i fer-ne un manteniment.
• No obrir el forn de forma innecessària.
• No deixar oberta la porta de la nevera si no fa falta.
• Mantenir la nevera neta perquè no hagi de fer un sobreesforç energètic per mantenir-se freda.
• Posar la rentadora quan estigui plena.
• Mantenir net el filtre de la rentadora.

Al mateix temps, l’Institut Català d’Energia ofereix un seguit de recursos de molta utilitat:

• Calcular la potència que necessitem: una eina que permet calcular la potència que necessitem contractar a casa nostra.
• Com optimitzar la potència contractada? Aquest apartat del web dona accés a informació rellevant sobre com es pot optimitzar la contractació elèctrica a la llar.
• També es pot accedir al comparador d’ofertes de les comercialitzadores elèctriques de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.
• Consells d’estalvi i bons hàbits de consum energètic: una infografia que facilita consells d’estalvi energètic per als diferents àmbits de la llar.

Tot i això, l’aposta més transformadora és passar-se a l’autoconsum o a una participació més activa a través de comunitats energètiques o de cooperatives elèctriques com Som Energia. Aquests gestos aporten solucions resilients al panorama actual, ja que fan un pas més enllà: del gest individual al col·lectiu, amb una voluntat de canvi realment política. Al mateix temps, l’arquitectura bioclimàtica, que aplica mesures passives, pot resultar clau a l’hora de reduir considerablement el consum d’energia, tal com veurem en el següent apartat. Malauradament, aquestes opcions no estan a l’abast de tota la població. En aquest sentit, una transició energètica justa ha d’evitar ser elitista i ha d’abraçar totes les realitats socioeconòmiques, sobretot les d’aquelles persones que es troben en situació o risc de vulnerabilitat.

Generar confort tèrmic en context d’emergència climàtica

A l’article Refrescar la casa a l’estiu sense escalfar el planeta constatem que el secret per tenir una casa fresca a l’estiu (tenint en compte els grans episodis de calor que van en augment) és la climatització. Així mateix, existeixen una sèrie de recursos per reduir la despesa energètica sense passar calor. Aquests conceptes, però, no són exclusius de la llar, sinó que es poden comprendre en un sentit més ampli, considerant la dimensió de ciutat o entramat urbà. 

Les ciutats tendeixen a tenir unes temperatures més elevades que les zones menys urbanitzades, especialment durant la nit. Aquesta diferència de temperatura és el que s’anomena “efecte illa de calor”. Cal tenir en compte que la formació d’illes de calor urbanes té diferents efectes a la ciutat: en el consum de recursos, en la salut dels habitants i en el conjunt de l’ecosistema urbà. Un dels seus efectes és que de nit les zones urbanes es refreden a un ritme molt més lent que les zones menys urbanitzades, al mateix temps, també incrementa els episodis d’onades de calor. En relació a tot plegat, el monogràfic 5 claus per a ciutats més saludables, elaborat per ISGlobal, fa èmfasi en que l’arquitectura i la planificació urbana poden contribuir a reduir l’efecte “illa de calor”.

Davant d’aquest escenari, la vegetació juga un paper important en el clima de les ciutats. És per això que recomanem la lectura del Quadern d’Opcions sobre confort tèrmic. Entre les diferents alternatives que disposem, trobem les solucions basades en la natura, que s’han començat a implementar en ciutats que volen ser més verdes, resilients i habitables. Un clar exemple el trobem als patis escolars, que s’estan reformant segons aquesta òptica, per tal d’esdevenir refugis climàtics, conjuntament amb altres espais de l’entramat urbà en ple moviment de renaturalització de la ciutat. Cal tenir en compte que la vegetació juga un paper important en el clima, ja que proveeix ombra i té un paper termoregulador que refreda l’aire de l’entorn. Al mateix temps, l’ésser humà necessita el contacte amb la natura per al seu desenvolupament i benestar. 

Si ens endinsem al concepte de climatització, trobem que és el condicionament d’aire per aconseguir unes característiques de temperatura i humitat agradables al cos humà. El control i la bona gestió de la temperatura de casa nostra, així com d’altres espais (tant si es tracta d’escalfar-los quan fa fred, com de refredar-los quan fa calor) ens farà trobar a gust i tindrà impactes positius en la nostra salut. En l’actualitat, la climatització representa el consum energètic més important a les llars, ja que les necessitats de calor a l’hivern i de fred a l’estiu han fet que cada vegada més habitatges tinguin calefacció, ventiladors o aire condicionat. Essent conscient d’això, la Direcció General d’energia i Canvi Climàtic de les Illes Balears ha elaborat el dossier El bon ús de l’energia a ca nostra, que recull consells pràctics per caminar cap al confort en la climatització, assolir una edificació sostenible i per reduir les necessitats de calor i de fred.

Per a climatitzar l’habitatge d’una forma sostenible es pot fer de forma activa i passiva. Per la primera, s’instal·len sistemes de calefacció i refrigeració a casa nostra i, per tant, el consum d’energia és elevat, així com el cost. La climatització passiva aprofita al màxim tots els recursos que ens aporta el medi de manera natural, com els raigs solars i els corrents d’aire. Aquest tipus de climatització no requereix consum d’energia, tot i que poques vegades és capaç d’assolir les temperatures de confort i es complementa amb sistemes de climatització actius. A banda dels habitatges cooperatius que hem mencionant (La Borda i Els Cirerers), trobem molts més exemples d’aquests tipus d’habitatges que integren criteris ambientals, com El Cairó a Granollers, Sotrac al barri de Sants de Barcelona, La Balma al barri de Poblenou de Barcelona, La Raval a Manresa, La Regadora al barri de Sant Andreu de Barcelona o La Renegà, a Santa Maria de Palautordera.

Així doncs, la climatització d’una llar no és només posar la calefacció a l’hivern i el ventilador a l’estiu. Hi ha altres factors clau per a mantenir una temperatura agradable a casa o a l’oficina i aconseguir una bona climatització: la refrigeració i calefacció, la ventilació i la humitat. Des de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA) aconsellen tenir cura tant de l’aire com de la seva qualitat, mantenir durant tot l’any l’habitatge sobre uns 24 graus i ventilar-lo 10 minuts un parell de cops al dia. A més, haurem de cuidar que la humitat no superi el 50%, instal·lant, si cal, algun tipus de deshumidificador, per exemple.

A continuació, recollim algunes recomanacions de la mà de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i d’OBRA que poden ajudar a estalviar energia i diners per millorar la climatització de casa nostra:

• Fer una correcta ventilació.
• Cuinar sempre amb l’extractor encès, penjar la roba mullada fora de casa o no posar la calefacció al màxim.
• Parar atenció a les portes i finestres, que són el principal focus de pèrdua d’energia dels habitatges; comptar amb una doble finestra o amb un bon aïllament.
• Detectar qualsevol mena de filtració d’aire que pugui colar-se per terra o per les parets i solucionar-la com més aviat millor.
• Comptar amb una façana ventilada, ja que fa que els raigs de sol rebotin a la façana i la temperatura interior sigui menor, i amb un sistema de constant ventilació.
• Vestir-se amb roba adient.
• Fer servir tendals, persianes o cortines perquè el sol no entri a casa.
• Potenciar un “efecte de frescor” obrint les finestres i creant corrent d’aire.

Al llarg d’aquesta secció hem repassat algunes propostes de consum en matèria energètica que es podrien ampliar en escreix. De fet, tal com hem comentat, en la resta d’apartats de la Consumpèdia, en especial el d’Iniciatives de millora, s’hi detallen més propostes de consum que aquí no hem volgut reproduir per no repetir-nos. Esperem que els continguts facilitats us impulsin a caminar cap a la sobirania energètica i el decreixement. Aquestes propostes de consum van en una doble direcció, el gest individual i el col·lectiu, ja que quan ho fem juntes potser anem més lentes, però arribem més lluny, parafrasejant el proverbi africà.