,
DESTAQUEM

Els patis, refugis naturals

La potencialitat dels patis és molt gran a l’hora de fer-hi intervencions que aconsegueixin crear espais confortables i esdevenir refugis que puguin acollir criatures i veïnat en horari extraescolar.

Aquest reportatge forma part del Quadern 65 d’Opcions “Confort tèrmic. Com el generem en moments d’emergència climàtica?”, que sortirà en paper el proper 14 de desembre i que ja podeu comprar en format digital. Al quadern hi abordem la problemàtica de l’escalfament global i com afecta els espais quotidians que habitem, des de la casa fins a l’espai públic, passant per espais comunitaris i d’ús compartit. També fem un repàs de les diferents solucions que tenim per refrescar els espais i generar-hi confort tèrmic.


Fa anys que en diverses localitats s’han iniciat processos de transformació dels patis escolars, un moviment que ha agafat embranzida en l’actual escenari climàtic i que posa de manifest la necessitat de generar espais que puguin garantir el confort tèrmic de la població, és a dir, refugis bioclimàtics.

Patis verds i coeducatius. Autoria: El globus vermell

Aquestes transformacions es realitzen des d’òptiques interrelacionades, una d’elles la renaturalitzadora, que a partir del que s’anomenen solucions basades en la natura integra elements verds per dissenyar espais que fomenten el contacte amb la naturalesa des d’un punt de vista ambiental, però també pedagògic. Alhora, aquestes transformacions estan íntimament lligades a la coeducació, entesa com l’acció educadora que fomenta el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe, lluny d’estereotips sexistes i d’actituds discriminatòries per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

Els patis estiren el fil de les transformacions que es produeixen a una escala urbana més global, per fomentar la resiliència en temps de crisi ecosocial. En aquest sentit, l’element comunitari esdevé primordial per fer possible l’adaptació al moment actual i als temps que vindran. És per això que iniciatives com Patis Oberts fan que aquests refugis bioclimàtics estiguin a l’abast de tota la població, ja que s’obren a tots els públics fora de l’horari escolar. Aquests patis no només ofereixen aixopluc, sinó que generen espais de relació social que permeten fer xarxa.

Passar a l’acció

Des de l’associació d’arquitectes El globus vermell, precisament estan treballant en el projecte Patis x Clima en Acció, que se centra a activar les comunitats educatives entorn dels patis renaturalitzats. La Mamen Artero, membre d’aquest col·lectiu, constata que “al voltant de les escoles hi ha una comunitat ja organitzada que pot prendre partit en l’àmbit de la transformació ecosocial”. 

Jornada de pedagogia verda a Cardedeu. Autoria: Mar Moron

De fet, l’Ajuntament de Barcelona està renaturalitzant progressivament tots els patis de les seves escoles a través del programa Transformem els patis. En aquest sentit, cal destacar “que les escoles bressol van ser les primeres a reclamar i impulsar processos com aquests, seguides dels centres d’educació primària; a poc a poc s’hi sumaran els instituts”, exposa Artero, que manifesta que “aquí hi ha una qüestió cultural i una qüestió econòmica”.

Educar per a la vida

L’Equip d’Equal Saree també centra part de la seva activitat en els patis escolars. Aquest grup d’arquitectes expertes en gènere, mediadores, artistes i investigadores plantegen l’arquitectura i l’urbanisme des dels feminismes a partir de processos participatius. Dafne Saldaña, d’Equal Saree, exposa que “hi ha diferents estudis que mostren que en el sorral o en els espais més naturalitzats dels patis més convencionals és on es veu més joc compartit entre nens i nenes, o bé les nenes ocupen l’espai de manera més igualitària (…) Vam començar a treballar en el tema dels patis buscant l’origen de per què homes i dones ens comportem diferent a l’espai públic, l’ocupem d’una manera diferent, es donen certes dominacions, privilegis i opressions. Estudiant el pati com a espai públic, veiem que hi ha patrons que es reprodueixen des de la infància”, aprofundeix l’arquitecta feminista.

Lligant la coeducació amb els moviments que reclamen la renaturalització dels patis i les ciutats, la cofundadora d’Equal Saree exposa que “des dels ecofeminismes també es reivindica aquesta mirada més sostenible, per tal d’entendre les cures en un sentit ampli; un pati naturalitzat ens educa per a la vida, cuidant de l’hort o promovent la sobirania alimentària, per exemple”.

De la teoria a la pràctica

A l’Escola Sant Ignasi de Manresa han posat totes aquestes qüestions a la pràctica. Fa uns vuit anys van iniciar un procés de transformació del seu pati, impulsat per una comissió mixta formada per famílies, mestres i el conserge. En el seu cas, ho van pagar amb recursos propis, però també van comptar amb el suport de l’ajuntament, que va finançar algunes actuacions.

Projecte Empatitzem a l’Escola Jaume Salvatella. Autoria: Equal Saree

“Vam incloure a tota la comunitat educativa”, explica la Nídia Fargas, mestra del centre, que remarca que “no només volíem transformar el pati perquè hi hagués joc durant la mitja hora d’esbarjo, sinó que volíem renaturalitzar l’escola amb l’objectiu que els infants tinguessin un contacte diari amb elements de la natura i, a més a més, tinguessin un joc molt més versàtil i amable que no fos centrat en la pilota”.

Escoles fredes contra el canvi climàtic

La Isabel Ruiz Mallén és investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i coordina el COOLSCHOOLS, un programa europeu de recerca aplicada que estudia els beneficis de transformar els patis en espais més adaptats al canvi climàtic a partir de solucions basades en la natura. Al programa hi participen quatre ciutats europees, Barcelona, Brussel·les, París i Rotterdam, i es troba a la meitat de la seva execució. “Els resultats preliminars valoren les escoles com a centres importants per mantenir la connectivitat verda a la ciutat i en molts casos tenen molta més biodiversitat els patis de les escoles que els parcs del costat, també per la cura que reben, ja que la comunitat educativa s’hi involucra”, explica la Isabel Ruiz.

Transformar en verd, blau i gris

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) va ser una de les institucions sòcies d’un projecte pilot que es va desenvolupar a la capital catalana entre els 2018 i el 2021, de manera que a topar amb la pandèmia de la Covid-19. El projecte s’anomenava “Adaptar escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris”, és a dir, convertir les escoles en espais resilients al canvi climàtic mitjançant intervencions basades en la vegetació, l’aigua i les qüestions estructurals. La iniciativa no tan sols pensava en la comunitat educativa, sinó també en el fet d’oferir espais de confort tèrmic al veïnat. Es van transformar onze escoles de Barcelona i les lliçons apreses van servir per donar peu al projecte Transformem els patis, vigent en l’actualitat i avaluat per l’Agència de Salut Pública.

La Mamen Artero en una visita d’obres. Autoria: El globus vermell

La Mònica Ubalde, d’ISGlobal, explica que “en aquell moment vam fer una avaluació d’impacte molt àmplia”. A part de la temperatura i la humitat, com a elements claus relacionats amb el confort tèrmic, van avaluar la qualitat de l’aire per mesurar els contaminants. També van utilitzar qüestionaris per conèixer diferents variables relacionades amb la percepció del benestar dels nens i nenes i la resta de la comunitat educativa, i es van fixar especialment en el confort tèrmic. Al mateix temps, van fer servir eines d’observació sistemàtica de l’ús dels patis, comparant abans i després. Van observar les escoles transformades i les escoles control, centres educatius que tenien característiques semblants, però que no havien sofert cap intervenció. “Amb tot aquest disseny tan meticulós i rigorós que vam fer, va venir la pandèmia, així que vam haver d’adaptar l’estudi”, exposa Ubalde.

Pel que fa als resultats, es van percebre millores en el confort tèrmic, tant en la sensació a l’interior com sobretot a l’exterior: “Vam veure que només el fet que hi hagués aquests canvis estructurals al pati, ja havia ajudat a millorar moltíssim la percepció d’aquest espai”. Tot i això, no es van apreciar canvis en els nivells d’atenció dels nens i nenes, però Ubalde admet que la pandèmia pot haver condicionat aquests resultats.

FRAGMENT EXTRET DEL QUADERN
Núm. 65.
Nou quadern d’Opcions. Com ens adaptem al canvi climàtic?

La Mònica Ubalde considera que “necessitem que les ciutats facin una transformació estructural cap a una resiliència climàtica”. En aquest sentit, creu que “la transformació de les escoles és molt estratègica perquè estan per tota la ciutat”.

Connectar amb la naturalesa humana

La renaturalització dels patis pot semblar una qüestió que interpel·la principalment les zones més densament poblades, com les grans ciutats, però el cert és que aquests processos també es reclamen des d’entorns rurals amb presència de la natura. La Vanesa Freixa, artista del Pallars Sobirà i defensora del ruralisme, forma part d’una de les associacions de famílies d’alumnes que l’any passat van impulsar unes jornades de renaturalització de patis en aquest punt del Pirineu català. Freixa explica que les jornades es van fer “perquè hi ha la necessitat, sobretot per part de les famílies, de canviar la fisonomia dels patis en el sentit que siguin espais educatius, que siguin espais motivadors i alhora que siguin refugis climàtics, tot i que aquesta última part ha vingut en un segon terme, amb la urgència del que es presenta ara”. En aquest sentit, algunes escoles del Pallars Sobirà ja han iniciat processos de transformació, com és el cas del centre educatiu de Llavorsí, que per mitjà d’un procés participatiu ha canviat tot el pati.

La Heike Freire amb assistents a una jornada de pedagogia verda a Cardedeu. Autoria: Mar Moron

Heike Freire, referent internacional de transformació educativa i desenvolupament humà en contacte amb la naturalesa, recorda que “hi ha persones que estan a la natura i, tanmateix, no hi interaccionen; això té a veure amb la cultura”, exposa Freire, que reivindica un canvi cultural profund i ampli.

Freire és autora de diverses obres, entre elles Patios vivos para renaturalizar la escuela, d’Octaedro Editorial, i coneix de ben a prop els processos de transformació dels patis: “Fa uns quinze anys que es va començar una crítica als patis, ja que moltes persones ens vam adonar que no funcionaven, que pertanyien a un model d’escola que és el model de la fàbrica. Els infants estaven treballant a dins de l’escola com un treballador ho faria a la fàbrica, amb uns minuts d’esbarjo o de descans”.

Segons Freire, “no resoldrem els problemes ecològics que tenim simplement des d’una perspectiva tecnocràtica, sinó que necessitem transformar la cultura, i l’educació és una eina molt important per fer-ho”. Des del punt de vista de la pedagoga, per aconseguir aquest canvi necessitem nous relats, “ens hem d’explicar altres històries, històries que ens vinculin amb la terra i amb nosaltres mateixos”. En aquest sentit, Freire comenta que l’ecologia ha cultivat una fòbia vers l’ésser humà, bastint un relat basat en el mal que fem a la Terra. “Som especialment nocius per a la Terra des dels últims tres-cents anys”, exposa la Heike Freire, que remarca que portem molts més anys a la Terra i recorda el lligam que les comunitats indígenes sempre han mantingut amb la naturalesa. “L’ésser humà ha sabut conviure d’una manera que no tan sols cuida i respecta la vida, sinó que l’honra i la potencia, ho hem sabut fer perquè va a favor nostre, ja que com més vida hi ha, més vius estem”, aprofundeix l’especialista en pedagogia verda.

“Per explicar-nos altres històries, ens hem de transformar nosaltres també, perquè els primers que estem desnaturalitzats i deshumanitzats som els éssers humans”, prossegueix Freire, que observa “molta resistència per sortir del model cultural en què estem; volem transitar cap a un món més ecològic, però amb els mateixos conceptes culturals, les mateixes dades, el mateix predomini dels diners, la mateixa estructura social i cultural, i així no podrem, necessitem arriscar-nos a canviar; o canviem planificadament, és a dir, racionalment, o haurem de canviar a cops”. “Haurem d’arribar a situacions desastroses pel que fa al benestar per canviar la nostra manera de viure?”, es pregunta aquesta activista. Ella fa anys que treballa per contestar aquesta pregunta amb un no.

Mentrestant, els infants que ara s’eduquen en els patis renaturalitzats, en aquests refugis bioclimàtics, assagen nous relats que potser ens permetran connectar de nou amb la nostra pròpia naturalesa.

Aquest article és possible gràcies a les persones que col·laboren amb OPCIONS

ARTICLES RELACIONATS

Núm.65

NOU

Confort tèrmic. Com el generem en moments d’emergència climàtica?

HIVERN 2023

VOLUNTARIS

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
 

SOCIS CONTACTS

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
 

SOCIS ACCOUNTS

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
 

REGAL

Dades de la persona que rebrà el regal

*
*
*
*
*
*
*
*
*

Dades teves (qui fa el regal)

*
*
*
*
*
*
*
*
 

INTERESSATS

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

DONATIU

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*