WWOOF són les sigles de World Wide Opportunities on Organic Farms: oportunitats arreu del món a masos ecològics. És una xarxa d’intercanvi entre finques agroecològiques (amfitrions) que necessiten ajuda física i persones voluntàries (wwoofers) que volen aprendre sobre cultiu ecològic. Sovint el wwoofing es fa en períodes de vacances, però no sempre ha de ser així. Els amfitrions comparteixen amb els wwoofers allotjament i menjar, i els ensenyen i desenvolupen junts activitats típiques del món rural. Tot i que en general els que esperen rebre més formació de l’intercanvi són els visitants, sempre es transmeten coneixements en tots dos sentits. Els wwoofers poden anar sols, en petit grup, en parella i acompanyats de nens.
WWOOF no és l’única iniciativa que facilita aquest tipus d’intercanvis, però és de les més esteses geogràficament i d
e les que ofereixen més tipus diferents de finques: des de masos particulars fins a petites explotacions per a la venda, passant per ecoaldees, cooperatives agràries o pagesos novells. Té l’origen en una altra iniciativa, la Working Weekends on Organic Farms. Aquesta primera xarxa la va impulsar a Anglaterra, el 1971, Sue Coppard, que vivia i treballava a Londres i sentia la necessitat d’anar al camp i donar suport al moviment de cultiu ecològic.
Avui podem trobar masies on podem fer wwoofing a 140 països, dels quals seixanta tenen una xarxa estatal pròpia que s’organitza de manera autònoma. Els masos de països sense organització pròpia (670 actualment) s’agrupen a WWOOF Independents, i la major part de les xarxes cooperen sota el paraigua de la Federació d’Organitzacions WWOOF (FoWO).
A l’Estat espanyol s’ofereixen al voltant de tres-cents masos; a Catalunya setanta, a les Illes Balears tretze i al País Valencià vuit. Cada any un miler de persones es decanten per ajudar a través de WWOOF Espanya. L’organització es manté amb les quotes que paguen els membres (20 euros anuals els viatgers i 30 els amfitrions). Hi treballa una persona assalariada i una de voluntària.
Per què fer wwoofing?
Hi ha motivacions de caires ben diversos:
- Aprendre sobre agricultura i/o ramaderia ecològiques, gestió sostenible de boscos, ús d’energies renovables o bioconstrucció, entre d’altres.
- Ajuntar-nos amb persones amb qui compartim l’interès per l’agroecologia, la vida del i al camp i els estils de
vida sostenibles. Construir, en alguna mesura, comunitat global. - Viure una experiència de donar i rebre basada en la confiança i sense que hi intervinguin els diners.
- Conèixer, de primera mà i a nivell domèstic, la cultura i la realitat que visitem, que pot ser al costat de casa o a l’altre cap del món.
- Passar uns quants dies en un entorn natural i sa.
- Potenciar una iniciativa que afavoreix un model socioeconòmic igualitari i sostenible.
- Viure una experiència diferent a un preu molt baix.
Experiències que inspiren
Com a mostra, un parell de botons. Un ens el porta la Marina, que tenia ganes de conèixer una societat diferent, en concret el Canadà, i aconseguir-ho fent wwoofing li va semblar una idea fantàstica. Va fer tres setmanes en una finca (“interessantíssimes”, diu) i dues va voltar pel país. “Instal·lar un reg automàtic en un camp de carbassers, arrencar-ne les males herbes (hi passàvem matins sencers!) i collir les carbasses quan era el temps. Ho fèiem en cadena, llençant-nos-les a l’aire per fer més via. Mai hauria endevinat que el procés de la collita seria així…”. Quan va ser l’època dels gerds en van collir per congelar. “Quina feinada triar-los d’un en un entremig dels esbarzers! Amb experiències com aquesta arribes a apreciar realment el valor que té el que mengem”. La Marina també va descobrir les diferències dietàries: “Els tres wwoofers sopàvem amb la família, una parella amb dos fills. Menjàvem carn, i a vegades una mica de verdura (una amanida d’un tomàquet entre set persones, per exemple). Em xocava com, amb tanta verdura com tenien, en podien menjar tan poca”.
I com a mostra de finca amfitriona a casa nostra anem fins a Can Pipirimosca, un centre social rural al terme de Valls on hi ha horta dedicada a preservar varietats locals, bosc comestible i cultiu de cereals. A més, s’hi participa en activitats d’agroactivisme, educació en valors de respecte al planeta, cultura de pau o trobades per un canvi personal i de model de societat. En Pere Vidal, el coordinador del projecte, ens explica que, del miler de voluntaris que hi han passat en quinze anys, menys d’un 10% han estat poc col·laboradors, i menys d’un 1% conflictius. Està encantat de fer amistat i conviure amb gent que et fa millor persona.
Mentre escrivim aquestes línies hi ha quatre voluntaris. Ajuden a fer pa i muffins vegans, cavar rases per passar mànegues de reg o instal·lar una bomba solar al pou. A l’Alexandrew, dels Estats Units, en arribar li costava molt captenir-se entre maneres de ser noves i diverses, i ara veu el viure amb altres persones com l’aprenentatge més valuós. De fet l’ha sorprès com de depressa s’hi ha trobat de gust! La Noemie (francesa) i l’Eliza Maria (alemanya) diuen que el més xocant ha estat el canvi de vida: dutxes solars, cuinar a fora, lavabos compostables… “En un primer moment és com entrar en un altre món, però al cap de dos dies et trobes com si haguessis viscut aquí tota la vida.”
Can Pipirimosca és una de les iniciatives que va visitar el programa Latituds de TV3 el març del 2015, dedicat al wwoofing; ells en van dir “voluntaris masovers”. El podem veure a TV3alacarta.
En aquest article podem llegir més sobre aquestes experiències.
Com funciona el wwoofing?
Requisits
- Tenir almenys divuit anys.
- Accés a internet per als contactes previs a l’estada.
- Mitjans per assumir el viatge d’anada i tornada.
No fan falta coneixements previs.
Recomanacions
- Saber anglès o l’idioma del lloc de destí si volem anar a l’estranger facilitarà les coses, però sense saber-ne també trobarem com entendre’ns.
- Planificar l’intercanvi amb força antelació.
- Tenir clar que s’hi va a ajudar i no a passar unes vacances gratuïtes.
- Tenir present que ens haurem d’adaptar a la realitat del camp i a altres persones. Si hi tenim poca facilitat, busquem com millorar-la.
Passos a seguir
Triar el destí
Als webs estatals, o a WWOOF Independents si el país no té xarxa pròpia, trobarem una descripció de les masies o finques que s’ofereixen a cada país: activitats que s’hi fan (com ara horta, conreu, fruiters, ramaderia, pastura, apicultura, bosc o bioconstrucció) i altres informacions com ara
- la proximitat a un nucli urbà,
- el tipus d’allotjament,
- el tipus d’alimentació,
- el nombre de dies i hores que es treballa o
- el nombre d’adults i nens residents i que s’accepten.
A l’hora de triar és bo tenir clares les nostres motivacions, què busquem. Tinguem present que hi poden haver masies molt diferents.
Inscriure’ns-hi
Per obtenir les dades de contacte prèviament hem de fer-nos socis de la xarxa nacional del país on vulguem anar, o de Wwoof Independents si anem a un país sense xarxa pròpia. Es pot fer gairebé sempre des dels webs, tot i que en algun país s’ofereixen altres canals per a les persones que no volen registrar-se a través d’internet. La quota de soci depèn de cada país, per exemple en el cas d’Espanya és de 20 euros, o la de WWOOF Independents és de 15 lliures esterlines. La inscripció dona dret a accedir a la llista de contactes durant un any.
Contactar amb els amfitrions
El següent pas és posar-nos en contacte amb els amfitrions. Ens hem de presentar i demanar si és possible anar-hi les dates que indiquem. És bo detallar el màxim d’informació sobre els motius que ens han dut a escollir aquest lloc en concret i sobre què pensem que hi podem aportar. També és el moment de preguntar tots els dubtes que tinguem: tipus d’activitats (només a fora o també a casa, per exemple), ritme (fins a trenta hores setmanals), què cal dur, la dieta que s’hi fa, com arribar-hi, si ens vindran a recollir… En algunes èpoques de l’any i en algunes finques s’acumulen moltes sol·licituds alhora, de manera que, com més aviat planifiquem el nostre viatge, més possibilitats tenim de ser-hi acollits. Si tenim algun requeriment especial (al·lèrgia, malaltia, dieta, etc.), cal explicar-ho ja en aquest primer contacte.
Hem d’esperar que ens confirmin que accepten la sol·licitud. No ens hi hem de presentar pel nostre compte sense avisar o sense haver rebut la resposta afirmativa.
Què ens hem d’endur
En general es necessita un bon calçat i roba de fer feina (o sigui, roba que no et faci res que es taqui o es faci malbé). Ha de ser còmoda i adequada per al clima que ens trobarem. Pot ser que se’ns demani també que portem sac de dormir i/o tenda. En cas que per arribar-hi hàgim de caminar amb motxilla, convé no sobrecarregar-nos de coses.
Hi ha xarxes WWOOF que inclouen a l’intercanvi una assegurança que cobreix els accidents o malalties que apareguin com a conseqüència directa de l’estada a la granja. Per cobrir altres eventualitats, podem contractar una assegurança pel nostre compte.
Durant l’estada
Wwoofers experimentats recomanen que observem el lloc i la gent i mirem d’adaptar-nos-hi; no perdem de vista que estem de visita a casa d’algú que viu i treballa allí. Si tenim dubtes sobre coses pràctiques, aclarim-los. A més de donar les ajudes que se’ns demanin, mirem de participar en el dia a dia de la casa (cuinar, rentar, endreçar…). Tinguem una actitud de no malgastar recursos (aigua, llum, etc.).
Per treure profit de l’aprenentatge s’aconsella fer una estada a la masia d’almenys una setmana, el temps que trigarem a situar-nos. Per arribar a conèixer la gent i el funcionament del lloc i tenir força autonomia, el millor és ser-hi, almenys, dues setmanes.
L’activitat
Uns quants consells que suggereix l’experiència:
Intentem adaptar-nos als ritmes i a les necessitats del moment. A l’hort cadascú té la seva manera de fer: respectem la del lloc. Si no estem acostumats a manejar certes eines o màquines, preguntem com usar-les i fem-ho amb compte per no prendre mal i no fer-les malbé.- No ens impacientem per aprendre: es fa camí tot caminant. Si tenim cap motivació, interès o coneixements especials, compartim-los.
- No oblidem que estem ajudant, fins i tot si són els nostres dies de vacances, i que els amfitrions ens dediquen temps i recursos.
LLOOF, el costat educatiu de WWOOF
A finals del 2016 es va llançar la iniciativa LLOOF, de l’anglès Living and Learning on Organic Farms: viure i aprendre a masos ecològics. De fet fer wwoofing consisteix en això, però es va veure que convenia anar una mica més enllà per complementar i consolidar l’aprenentatge a les masies amb mitjans didàctics.
L’objectiu principal és aglutinar coneixement i referències perquè qualsevol persona interessada pugui aprendre i compartir experiències en totes les àrees del desenvolupament rural sostenible. Així, s’ha construït una plataforma web de cursos i tallers d’accés lliure i desenvolupada sobre el programari de codi obert Moodle. Cadascú pot participar en els cursos amb la intensitat i ritme que vulgui, i hi ha fòrums per compartir comentaris i assessoraments. La idea és que en el futur hi hagi una xarxa d’experts que doni suport i aprovi els continguts. Ja s’ha elaborat la Guia Bàsica d’Aprenentatge LLOOF, d’accés gratuït en línia, que inclou tant temes de producció d’aliments ecològics com de voluntariat i d’intercanvi cultural. És també una eina útil per a qui vulgui emprendre un projecte productiu d’escala reduïda en línia amb l’agroecologia (ja sigui amb forma cooperativa o no). Així s’eixamplen les oportunitats perquè l’àrea europea dedicada a l’agricultura ecològica segueixi incrementant-se. Els “alumnes” aplicaran i completaran els coneixements amb amfitrions de la xarxa WWOOF.
Atreure joves és especialment valuós per fer reviure les zones rurals aportant-hi la joventut, innovació, sensibilitat cultural i emprenedoria dels nostres dies. L’informe europeu “Indicadors de Desenvolupament Rural” del 2013 mostrava que la pagesia europea s’està envellint i que fer és la manera principal d’aprendre entre els pagesos.
L’Estat espanyol és un dels deu països europeus que participen al projecte LLOOF, que ha estat subvencionat per la Unió Europea.
