No és sensacionalisme. Tal com apunta la Global Footprint Network, demandem 1,7 terres en recursos naturals. És a dir, consumim i produïm per sobre de la capacitat de la Terra per renovar-se. El 2030, segons WWF, seran dues terres i, el 2050 gairebé tres. A més, el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) afirma que un 20% de la població mundial gasta el 80% dels recursos.
L’IPCC (Panel d’experts de l’ONU en canvi climàtic) indica que les últimes quatre dècades (d’esplendor neoliberal) han estat el període de més escalfament global de la història. En aquest temps, s’ha quadruplicat la producció i el consum i això ha provocat greus externalitats mediambientals (l’emergència climàtica, nivells de residus mai vists, l’acidificació dels oceans, etc.) i socials (una bretxa creixent entre rics i pobres o la precarització del mercat laboral). Ho creguem o no, tot plegat està directament relacionat amb el nostre model productiu, amb com es fabriquen i consumeixen els nostres articles o serveis.
Construir a través del consum
Consumir és un acte econòmic de primer ordre que interessa potenciar, com passa amb el vot durant el període electoral, al més acríticament, emocional i irreflexiva possible. Però, com votar, no deixa de ser també una decisió política, que implica interessos de tot tipus d’empreses a les que podem estar donant suport sense saber-ho, en contra dels nostres propis valors i supervivència.
La despesa mundial en màrqueting és de 400.000 milions d’euros a l’any
Per a triar lliurement hem d’estar ben informats. No obstant això el que més rebem són reclams publicitaris que prenem per informació veraç. Avui la despesa mundial en màrqueting és de 400.000 milions d’euros l’any, més que el pressupost de l’ONU (o de qualsevol país) per a educació, sanitat o justícia.
Influències invisibles però poderoses
La societat de consum ens incita a comprar habitualment i, aquestes festes, la febre acrítica compulsiva es dispara. Hi influeixen més factors dels que pensem, perquè des de fa un segle s’estudia com seduir-nos. Sense anar més lluny, el 1998, l’estatunidenc Elias St. Elmo Lewis va definir el model AIDA (Atenció, Interès, Desig i Acció) per a descriure els efectes que produeix un missatge publicitari. Una cadena de quatre graons que caracteritzen la reacció del consumidor fins a prendre la seva decisió, que s’estudiava i aplicava des dels anys vint per incitar-nos a consumir.
Les necessitats estan jerarquitzades i són infinites, cosa que xoca radicalment amb els límits planetaris.
La teoria psicològica dels anys quaranta, d’Abraham Maslow, denominada Piràmide de Maslow (o jerarquia de les necessitats humanes), de gran influència en la publicitat i el màrqueting, assenyala que les necessitats estan jerarquitzades i són infinites, cosa que xoca radicalment amb els límits planetaris.
No és extrany que tinguem completament interioritzat que una persona carregada de bosses de grans marques sigui la viva imatge de la felicitat. Així ho mostren el cinema, les sèries, les revistes, la televisió, els bloguers, els influenciadors, etc. I des d’esferes educatives, acadèmiques, econòmiques o polítiques, es reforça amb aquesta creença inapel·lable que el consum és bo per a l’economia perquè genera riquesa i desenvolupament, fomentant un paradigma de “posseir” (o aparentar-ho), més que de “ser”, “fer” o “relacionar-se”, que és en el que haurien de consistir les festes i la vida.
Reflexió per a l’acció
Amb tota aquesta pressió, tampoc és estrany que ens costi assumir que l’Antropocè s’ha generat per l’impacte de l’activitat humana sobre els ecosistemes terrestres i que una altra imatge, la dels óssos polars sense gel per trepitjar (avui ja metàfora global de l’emergència climàtica), està estretament relacionada amb l’accelerada que se li ha infligit a la Terra les quatre últimes dècades, consumint i produint per sobre de la capacitat que té per renovar-se.
Fins ai tot les Nacions Unides, en els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (l’agenda de 17 fites de Nacions Unides per a aconseguir aquesta prosperitat global el 2030), inclou la producció i el consum responsable com el punt dotzè.
Opcions que no ens consumeixen
Els 461 euros que Deloitte calcula que gastarà cada ciutadà europeu aquest nadal (un 3% més que l’any passat) poden ser una eina de transformació socioambiental si donem suport a alternatives sostenibles. Repassem opcions responsables, que passen per començar reduint el consum, per a aquests tòpics nadalencs. Per si no podem resistir la pressió i hi caiem.
• La coneguda fartanera. Una dieta baixa en proteïna animal on predominin les fruites, verdures, les hortalisses, la fruita seca, els cereals i els llegums és la base de la salut personal i planetària, per Nadal i durant tot l’any, com han advertit aquest 2019 informes com el de la prestigiosa revista The Lancet o de l’IPCC.
• El tradicional arbre nadalenc. Abans de triar un avet optem per espècies mediterrànies. Però compte, hem d’informar-nos de si són espècies protegides. En aquest cas, si les adquirim, que sigui amb garanties de procedència i triant exemplars amb un bon pa de terra. Perquè sobrevisquin, cal cuidar-les amb reg suficient i evitar exposar-les a calor excessiva. També podem evitar comprar-ne i decorar un arbre del balcó, del jardí, del carrer o d’un bosc pròxim. Absorbirà C02 tot l’any i serà un diminut embornal de carboni. També comporta poc impacte aprofitar creativament el cartó, robes, llaunes o ampolles per a fabricar un arbre col·lectivament, amb amics, companys o família. I l’artificial, tan kitsch, només resulta més sostenible que el natural si es reutilitza durant almenys dotze anys.
• El modelet. En dates prenadalenques és interessant participar en intercanvis de roba (també n’hi ha de joguines) on es deixa el que es té en bon estat però no s’usa i s’agafa el que es necessita. Las peces que ens posarem només un cop, es poden llogar. Si ens llancem a comprar, convé prioritzar firmes sostenibles, preferiblement locals. Per localitzar-ne és molt útil la informació que ofereixen portals com Moda Impacto Positivo, Ecovamos, Opcions, el de Carro de Combate, Gansos Salvajes o el meu web.
Gairebé totes les marques fan venta en línia i cada vegada obren més botigues físiques, com ara Coshop, Ecoology, Green Life, Amapola Vegan Shop a Barcelona; The Circular Project, The IOU Project o Trendy&Green a Madrid; Back to Green a Gran Canaria, i Verde Moscú i Moda en Positivo a Sevilla. També hi ha portals en línia como Veganized o Ethical Time. Una altra opció és optar per creadors i artesans locals, o decantar-se por el vintage, el retro i la segona mà.
• L’aparellet tecnològic. La segona mà sempre és una bona elecció, per allargar la vida dels articles i, a més, és assequible. A part, en telefonia, hi ha el Fairphone, un mòbil que va ampliant la traçabilitat dels seus minerals perquè estiguin lliures de conflicte. Es pot actualitzar, està fet per durar i reparar-se, però no és de comerç just ni 100% sostenible. La multitud de components que componen els aparells electrònics (plàstics, minerals, cristalls, semiconductors, xips, etc.) els fa més complicats de fabricar sota aquests estàndards, però aquesta empresa holandesa demostra que, amb voluntat, es pot produir de forma més justa. A més, Som Connexió és l’únic operador cooperatiu on els clients són socis i participen en la presa de decisions encara que per utilitzar la cobertura estan obligades a pagar un percentatge a les grans operadores (Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo). També convé escollir els electrodomèstics per l’etiqueta de consum de quilowatt hora anual, optant pel verd més intens i la millor eficiència (A+++).
• Per descomptat, les joguines. És terrible que darrere de marques famoses, com Disney o Mattel, es donin casos d’explotació, fins i tot infantil. Intentem no recompensar-ho amb el nostre consum. Tinguem també present que és més interessant potenciar el joc, la creativitat i la imaginació, que la joguina i la seva possessió material.
Si en comprem, siguem conscients que tots els jocs o joguines alberguen una concepció del món i un missatge. Pensem com el Monopoly ens va acostumar a l’especulació immobiliària, el Risk a les lluites geoestratègiques de poder, o la Barbie ens va introduir models femenins irreals i tòxics. Fomentem la compra local, artesana, educativa i, més que aplicar el sermó, seduïm amb la diversió.
• Un altre clàssic: el perfum o el cosmètic. Actualment, existeixen moltes marques naturals i ecològiques nacionals, europees o d’emprenedories locals que ens permeten privilegiar la compra responsable de proximitat. Abans de decidir-nos llegim-ne l’INCI, l’aplicació gratuïta Ingred ens permet fotografiar-lo i detectar les substàncies que són potencialment tòxiques per a la salut humana i ambiental.
A més, es poden fer molts articles a casa amb coneixements bàsics (en pocs minuts s’aconsegueix una màscara, un exfoliant o un oli corporal). Hi ha molts cursos i informació disponible per aprendre’n. Per perfumar-nos n’hi ha prou amb uns olis essencials diluïts en oli o aigua.
• L’irremeiable regalet familiar. Fórmules com “l’amic invisible” estalvien recursos monetaris i terrestres. Però el fet és que el millor regal és dedicar temps a les persones que estimem. Si ens decantem per un regal no material, que sigui cultura. Fomentant béns, serveis o experiències culturals o educatives, enteses en un sentit ampli (producció creativa, artesana, artística, científica, intel·lectual), contribuïm al desenvolupament individual i col·lectiu elevant el nivell crític (o de reflexió) de les nostres societats, que tant ens cal.
La ciència, la cultura i l’educació són pilars indiscutibles per al progrés econòmic, social, mediambiental i intel·lectual de la ciutadania. La capacitat transformadora que tenen és evident, afavoreixen la mobilitat social i enforteixen la capacitat de les comunitats d’adaptar-se als canvis fent-les més resilients.
• El viatget. Ja sigui per a visitar la família o per fugir-ne, sempre que sigui possible privilegiem el tren per sobre de l’avió, els creuers o el transport per carretera, que són més contaminants. I un cop a lloc, comportem-nos com a bons hostes. Consumim en comerços, restaurants i empreses del territori amb l’objectiu que la majoria dels diners dedicats al viatge quedi repartida en aquesta localitat i generi prosperitat, com la loteria.
Feliç bogeria consumista nadalenca!
