Per què és important el joc?

Els infants tenen cada vegada menys temps per al joc entre activitats programades, un ritme de vida sovint frenètic a les llars i les obligacions a l'escola. Però facilitar espais i temps per al joc té importància i genera molts beneficis en totes les etapes de la vida.
joguina de fusta

Sovint es parla de la importància i els beneficis del joc en la infància en revistes, llibres i mitjans de comunicació de la mà d’infinitat d’experts. De fet, pot semblar redundant tornar a parlar-ne. Però si fem una ullada a la cada vegada menor quantitat de temps lliure que tenen les criatures i les característiques de les activitats que fan, ens adonarem que encara podem endinsar-nos en el misteri del joc per descobrir nous aspectes sobre la infància i fins i tot sobre l’ésser humà.

Què és jugar i com podem reconèixer el joc?

Jugar és un terme molt ampli, que pot prendre mil matisos i colors. Tot i això, una definició força acceptada per experts d’àmbits diversos és que jugar és la manera com l’infant es relaciona amb el món, l’experimenta i el comprèn.

En aquest procés de descoberta el nen utilitzarà les eines que té a disposició en cadascuna de les seves diferents etapes evolutives. Evidentment el joc canvia amb l’edat, però la necessitat de jugar no desapareix, sino que es transforma. Així, el joc estarà molt més centrat en els sentits i el moviment quan són molt petits, i evolucionarà cap a un joc social o projectual en etapes més avançades. Serà especialment important saber en cada etapa com acompanyar el joc, per mitjà de quins materials, persones i ambients podem afavorir-lo.
En relació amb la multiplicitat de formes que poden adquirir el joc i l’aprenentatge, Loris Malaguzzi, fundador de la pedagogia Reggio Children d’Itàlia, va escriure una famosa poesia anomenada “Els 100“, en la qual fa un homenatge a la diversitat dels infants i als seus 100 diferents llenguatges d’expressió. Compartim un fragment:

“… El nen té cent llengües, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar, de jugar i de parlar, cent sempre cent, maneres d’escoltar, de sorprendre d’estimar…”

Segons Malaguzzi doncs, els nens aprenen i s’expressen de manera diferent segons els seus interessos i característiques personals i per tant, el respecte a la llibertat i la individualitat del nen són importantíssims en el seu procés d’aprenentatge.

Des de altres mirades pedagògiques, com la pedagogia Waldorf o Pikler es dona també moltíssima importància a la creació d’espais de joc i moviment lliure, sobretot durant el primer septeni, per a un desenvolupament saludable.

En aquest sentit, ja que el joc i l’aprenentatge en els nens van units, és molt important que disposin de suficient temps i possibilitats d’interacció amb el seu entorn per a desenvolupar-se, al seu ritme i segons les seves característiques personals.

El problema al qual ens enfrontem avui dia i que ens obliga a recordar-nos el paper del joc en la infància, és que en la vida quotidiana els nens no sempre poden gaudir de suficients hores de desenvolupament d’activitats de lleure en què desenvolupar la seva autonomia i joc autodirigit.

Per això, les veus que ens adverteixen sobre la importància de recuperar el joc ens arriben d’àmbits no només pedagògics. Molts professionals de la salut infantil s’estan qüestionant si molts problemes que s’estan intentant resoldre no vénen, en part, d’una manca d’espais de joc autònom i de descans.

De fet, també que en l’àmbit legal, la Convenció de l’ONU del 1989 va declarar d’igual importància el dret dels infants a l’educació i el dret al joc (article 31), ja que aquest ideal, malauradament, no forma part del dia a dia de molts infants.

Kathy Hirsh Pasek, professora de psicologia de la Universitat de Temple, Filadèlfia, Estats Units, indica en les seves investigacions que les hores que els infants tenen disponibles per al joc tendeix a disminuir (d’un 40% el 1981 a un 25% el 1997). I no és l’única professional del sector que està advertint d’aquesta davallada del joc. Peter Gray, professor de Psicologia de la Universitat de Boston, està transmetent el mateix missatge a través de llibres com “Lliures per aprendre”.

Com facilitar el joc espontani?

El gran repte per part dels adults que acompanyen els infants, famílies i/o educadors és saber quan i en quin grau és necessari intervenir perquè les criatures puguin desenvolupar un joc que promogui la seva autonomia, en l’edat adequada.

I és que tan nociu pot ser donar massa responsabilitat al nen en les seves decisions abans que estigui preparat, com intentar supervisar absolutament tot el que fa, anul·lant les possibilitats de jugar segons els seus interessos. Un joc espontani saludable necessita límits. Alguns límits els portarà la vida o l’espai on es desenvolupi el joc; d’altres les seves capacitats o els interessos d’altres persones, entre elles els adults de referència.

L’adult ha de facilitar i promoure el joc lliure de l’infant, preparar ambients i materials

juguetes de madera

L’adult pot acompanyar aquest procés, oferint informació, presència de qualitat i una preparació adequada d’ambients i materials, de manera que la seva intervenció sigui un catalitzador de l’activitat lúdica i no un impediment a la seva realització.

El nen que ha estat tot el dia a l’escola amb activitats creades i guiades per adults, i que passa el poc temps lliure que li queda en activitats extraescolars organitzades de la mateixa manera, no està cobrint la seva necessitat de joc autodirigit. Una bona part d’aquestes activitats extraescolars que formen part del temps de lleure, no compleixen les condicions perquè les puguem anomenar joc lliure. En molts casos, parteixen de l’adult i les normes que ha creat, i tenen en general una expectativa d’aprenentatge concreta en l’infant. Tampoc es pot considerar joc l’aprenentatge de matèries a l’escola encara que sigui amb tècniques innovadores i motivacionals.

Amb això no traiem valor a aquestes activitats, sinó tot el contrari. Moltes poden ser molt positives per als infants, sempre que s’utilitzin amb la dosi, moment i intenció adequades. Les activitats organitzades poden tenir efectes negatius en determinades situacions, arribant a fer trontollar l’equilibri intern de l’infant. Per exemple, quan substitueixen altres tipus d’activitat indispensables com el joc lliure o el temps amb la família, quan es fan de forma obligada, o quan l’infant està massa cansat per a gaudir-ne.

Beneficis de jugar

Un dels grans beneficis del joc és la seva capacitat d’ajudar l’infant a trobar el seu equilibri interior, que pot haver estat alterat per les vivències de la seva vida quotidiana. Quan l’infant entra en el joc de manera espontània, s’obren davant seu un munt de possibilitats. Potser, per exemple, saltar amb els coixins del sofà de casa busca compensar la manca de moviment durant el dia. O el joc simbòlic creat amb uns ninos, pot servir per processar situacions reals viscudes. En aquest sentit el joc funciona com a una eina de prevenció per al manteniment d’una bona salut física i mental.

És important matisar que perquè un infant pugui desenvolupar aquesta capacitat d’autoregulació progressivament, cal que l’adult garanteixi l’acompanyament necessari en cada etapa, amb materials, presència, ajuda i espais adequats a la seva edat.

El segon gran benefici específic del joc espontani del nen és la connexió que estableix amb el plaer de fer les coses que li agraden. A la primera infancia és molt difícil que no aflori aquest interès, ja que preval la pura voluntat d’acció i amor pel món. Si aconseguim que els infants, a mesura que es fan grans, encara que rebin influències externes o responguin a exigències internes, siguin capaços de gaudir d’allò que fan independentment del resultat, seran molt més feliços i estaran més connectats amb la seva essència.

Per últim, apuntar que alguns dels beneficis del joc poden no ser visibles a curt termini. Hi ha habilitats que la criatura adquireix jugant i que són la base a partir de la qual construirà noves aptituds aparentment no relacionades o que es desenvoluparan en una altra etapa evolutiva. Un exemple podria ser com la qualitat del desenvolupament motor en l’infant influeix en la capacitat d’aprenentatge o d’adquisició del llenguatge, segons la teoria dels sentits de Steiner, pare de la pedagogia Waldorf i com també apunten les darreres investigacions sobre desenvolupament infantil.

El “factor humà” del joc infantil

Hi ha un aspecte que és indispensable per comprendre la importància del joc dels infants: el factor humà. Amb especial intensitat durant el primer septenni de vida, l’infant té una gran capacitat d’imitació d’altres persones del seu entorn més immediat. També l’infant gran, l’adolescent i la persona adulta, amb els seus diferents graus i nivells de consciència, s’inspiren constantment en el que fan altres éssers humans.

Utensilios y alimentos de juguete

L’infant aprèn imitant les activitats quotidianes de les persones del seu entorn a través del joc

Així, el joc simbòlic dels infants més petits s’inspira en les activitats quotidianes de les persones adultes que els envolten: cuinar, escombrar, fregar, escriure… Amb el pas del temps, observarem com s’aniran interessant per la feina i vida d’altres persones, ampliant la seva mirada i el seu cercle, a mesura que vagin creixent les seves motivacions. L’adquisició de noves habilitats en un entorn social, permetrà que la criatura desenvolupi una millor imatge de si mateixa, construint les bases d’una sana autoestima.

Un altre aspecte del joc dels infants que té molt a veure amb l’ésser humà, és la capacitat de crear mons amb la imaginació i projectar-los durant el joc. Aquesta capacitat es pot veure enriquida, entre altres coses, amb la narració oral o lectura en veu alta d’històries per part de persones reals i pot aparèixer en diferents moments del joc.

Encara hi ha un últim aspecte d’aquest factor humà del joc: crear vincles entre les persones. La necessitat de ser estimat que té l’infant de manera innata el portarà a cercar el contacte, la comunicació i el joc amb els adults de referència. Alhora, la qualitat de la presència d’una persona adulta atenta, amorosa i disponible donarà la seguretat a la criatura per iniciar les seves primeres exploracions en soledat, ja des de la primera infància.

Quan l’infanat anirà creixent s’anirà mostrant interessat també a establir connexió amb altres persones, per la qual cosa el joc serà sempre un element indispensable. Del joc amb altres infants aprendrà estratègies d’interacció social, els diferents matisos de la vida de les emocions i la resolució de conflictes entre persones amb diferents interessos.

El joc de l’infant: una gran oportunitat també per als adults

La capacitat de jugar no desapareix en l’edat adulta, sinó que queda amagada, freqüentment, sota denses capes de creences, hàbits i responsabilitats. En el moment en què tenim la possibilitat de conviure amb nens petits, podem redescobrir el valor del joc i intentar portar-lo de nou a la nostra vida.

Els nens ens descobriran a través de la pràctica els mecanismes de la creativitat, i això significa gaudir del propi temps. Incorporant la seva capacitat de viure el present com si no existís un demà, el plaer de fer les coses al marge del resultat, o la seguretat de seguir fent allò que ens apassiona, potser podríem recuperar almenys una part de la nostra capacitat d’autoequilibrar-nos i de tornar al nostre centre.

En definitiva, reconnectar amb l’experiència del joc ens pot portar a un territori similar al que el psicòleg hongarès estudiós de la felicitat Mihaly Csikszentmihalyi, anomena flow o “fluxe de consciència”. Segons Csikszentmihalyi, si aconseguim fluir en allò que fem, tindrem la possibilitat de viure experiències on la passió, l’atenció i el benestar ens portaran a un estat molt semblant al que viuen els nens quan s’entreguen al joc. Sabrem que estem connectant amb les nostres aptituds, allò que sabem fer i que ens agrada, i pel que estem dotats. Per tant, ens aportarà un coneixement imprescindible per a poder seguir amb èxit el nostre camí individual amb llibertat.


Maria Folch

Maria Folch

Educadora artística, assessora formada en criança positiva, i divulgadora.  Blog EBECA: www.ebeca.org. Serveis: www.mariafolch.com. Facebook i Instagram: MariaFolchArt


Leave a Reply