Què hi ha darrere d’allò que mengem? Com s’ha elaborat? Quins ingredients el composen? Després d’aquestes preguntes hi ha la clau del que realment consumim.
Orxata amb xufa africana
“Orxata de València” anuncia l’etiqueta, acompanyada de la imatge d’una fallera. Però això, no és garantia de res. Ho afirma el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Chufa de Valencia, qui denuncia que un nombre significatiu d’empreses de tots mena ‒productores de beguda, distribuïdores i supermercats‒, aprofiten la marca “València” per vendre orxata d’origen estranger. Només l’etiqueta amb la denominació d’origen garanteix que sigui valenciana.
Es calcula que al voltant de la meitat de la xufa utilitzada per a l’elaboració d’orxata prové de països africans, i la seva producció amaga precarietat i preus extremadament baixos pels agricultors en origen. L’orxata amb xufa africana no beneficia als petits pagesos d’aquests països, sinó als grans empresaris del sector, tal com denuncia el documental Mousso Faso. La patria de las mujeres íntegras. Un treball que destapava les males pràctiques d’empreses valencianes, concretament les de Tigernuts Traders, a Burkina Faso, Mali i Níger, la qual va arribar a arruïnar intencionadament a tota una comunitat camperola per aconseguir el preu més baix possible de la xufa, inclús per sota del cost de producció. Un documental valent que Tigernuts Traders va intentar infructuosament segrestar per la via judicial per evitar que es pogués estrenar.
No es tracta de reivindicar l’orxata valenciana per una qüestió de banderes ni de pedigrí, sinó en clau de justícia ambiental i social. Quin sentit té consumir una orxata elaborada amb xufes l’origen de les quals es troba a milers de kilòmetres de distància, amb l’impacte mediambiental que suposa la seva comercialització? Per què no apostar per una xufa km0, amb el consegüent benefici econòmic pel territori l’economia local?
Un gelat amarg
Segurament el gelat és el clàssic dels clàssics de l’estiu. Un dolç tan ensucrat com poc saludable, en particular l’industrial, amb molt colorant, conservant, sucre, greixos saturats, additius alimentaris i fins i tot alguns amb oli de palma. Un dolç que pot resultar amarg per la nostra salut. L’Estat espanyol és un dels majors consumidors de gelat d’Europa, només per darrere de països com Itàlia i Alemanya, amb una ingesta d’11 litres i una despesa de 42 euros per persona cada any, la majoria a l’estiu.
Tot i això, el gelat també pot ser artesà, amb menys greixos saturats, i amb el consegüent benefici per a l’economia local. Tot i que la millor opció és l’elaborat a casa. Molt recomanable, el polo de gel a base de suc de fruites o beguda vegetal, molt fàcil de fer i sa.
Síndria i meló d’origen injust
La síndria i el meló són uns dels altres imprescindibles estiuencs. Segons la Revista Mercados, la majoria de les síndries que consumim vénen d’Almeria, un 40%, i els melons de Ciutat Real i Múrcia sumen un 56% del total. El seu cantó més fosc són les condicions de treball precàries dels temporers que contracten, molts immigrants, amb sous extremadament baixos i allotjaments insalubres.
A partir de mitjans de juliol, la síndria hongaresa es fa present en el nostre mercat, amb un preu inferior a la síndria local. L’alternativa la trobem en aquestes síndries i melons que produeix la pagesia de les nostres comarques, i si són d’origen ecològic, millor.
L’estiu no hauria de ser incompatible amb menjar aliments locals, camperols, saludables i de producció ecològica. Perquè no se t’escapi quina fruita i verdura es produeix a cada moment de l’any, et deixo el calendari dels aliments de temporada elaborat per Opcions. D’on prové el que mengem, en quines condicions s’ha elaborat, quin preu rep el pagès en origen hauria de ser una cosa que tothom hauria de poder saber. I l’accés a aquests aliments, un dret garantit.
