Ens referim a compra pública a les accions de consum que fa l’administració pública. I és que els ajuntaments, diputacions, consells comarcals, etc. també necessiten consumir, siguin productes o serveis.
Els diners que utilitza l’Administració pública són de la ciutadania, que hi contribueix amb els seus impostos. Per tant, com que parlem de gastar els diners de totes, la compra pública està subjecta a un munt de processos regulats per una normativa que procura ser el més objectiva possible. Però, això, no és tan fàcil com s’escriu.
La fiabilitat del preu
I és que nosaltres, a nivell individual, quan anem a comprar, per exemple, un tomàquet, trobarem una gran diversitat de tomàquets, i el comprarem segons els nostres valors, actituds, necessitats… Des de comprar tomàquets a la parada del mercat del teu cosí, a la botiga de sota, a una gran superfície, que siguin de l’hort comunitari o que vinguin d’Holanda, que hagin crescut amb ajuda dels químics o que siguin ecològics, envasats… Avui en dia, hi ha tanta varietat com preferències podem arribar a tenir. Hi ha un munt de possibilitats de tomàquets, com passa amb la majoria de béns i serveis que trobem en el mercat, i tots ells tenen diferents atributs.
Quan nosaltres comprem, no hem de respondre davant de ningú, tinguem els criteris que tinguem. No és el cas, però, de l’Administració, on no es poden prendre decisions a discreció.
L’Administració pública solia utilitzar només el criteri econòmic a l’hora de comprar i contractar productes i serveis, però això posava en perill la seva qualitat
Fins no fa massa anys, el criteri que es considerava més objectiu en l’Administració pública era l’econòmic, és a dir, el preu dels productes i serveis es posicionava com el paràmetre més objectiu a l’hora de decantar-se per un producte o altre. Però, què hi ha darrere del preu? Aquest preu és igual al valor del bé o servei?
La pràctica dels anys ha mostrat que seguir paràmetres economicistes implica reduir la valoració del preu com a indicador diferencial de les ofertes. Aquest fet provoca una competència a la baixa entre les empreses que volen participar, incentivant ofertes econòmiques desproporcionades i, algunes d’elles, posant en perill la qualitat dels productes i els serveis a realitzar, així com les conseqüències derivades. Això permet a les empreses més grans tenir un avantatge de partida sobre les petites i mitjanes empreses.
Se li ha de sumar, a més, que les preferències de consum de la societat canvien i l’Administració s’ha d’adaptar al canvi. I és que, lògicament, si cada cop tenim més tomàquets amb atributs diferents, per què l’Administració només s’hauria de fixar en el preu? Hi ha molts altres aspectes a tenir en compte per valorar l’elecció d’un producte o servei. Per què, si jo compro els tomàquets el dia de mercat del meu poble, a l’escola pública del costat de casa els tomàquets venen d’Holanda?
És necessari incorporar criteris ambientals, socials i de bon govern en l’acció consumidora de l’Administració
La importància de la compra pública i responsable
Avui en dia, no només es tracta de comprar, sinó que aquesta compra ha de ser coherent amb la resta de polítiques desenvolupades per l’Administració Pública.
Podem sentir diferents noms: compra verda, compra ètica, compra pública socialment responsable, compra sostenible… però, posem el nom que posem fem, fa referència al mateix. I és que hi ha la necessitat d’incorporar criteris ambientals, socials i de bon govern en l’acció consumidora de l’Administració.
Són moltes les raons per les quals la compra pública responsable (CPR) és un valor afegit a l’acció de l’Administració.
- Són molts i molts recursos: la mitjana de despesa en compra pública a la UE volta el 18% del PIB. Si s’ha de fer aquesta despesa, per què no fer-ho d’una manera responsable, i de manera que aquelles empreses que vulguin ser proveïdores de l’Administració compleixin uns mínims bàsics en els seus processos de producció?
- Comprar barat surt car: aquesta frase tan coneguda també és aplicable a l’Administració Pública. Només fixant-nos en les opcions més econòmiques, no atenem a les conseqüències derivades de la compra. Des de la compra de productes de mala qualitat a serveis on no es respecten les condicions laborals. Si una compra genera impactes negatius, des d’un altre servei de la mateixa Administració Pública s’hauran de compensar.
- Si vols arribar lluny, vés acompanyat: ens hem acostumat a treballar de manera aïllada, com si les nostres accions no incidissin enlloc; però la veritat és que els reptes que tenim són complexes i les respostes que hem de donar han de ser transversals. Així, la CPR implica tenir una visió àmplia en tots els àmbits d’actuació i així potenciar els aspectes positius que pot tenir en la millora de les polítiques socials i ambientals de les diferents administracions.
- De la foscor i ombres a la transparència: l’imaginari col·lectiu veu l’Administració com una institució fosca i poc transparent, hi ha una percepció majoritàriament negativa. Augmentar la transparència i la rendició de comptes de les seves accions ajuda a positivitzar aquest imaginari que tant ha calat en la nostra societat, així com poder-ne fiscalitzar l’acció.
Repte de llarga distància
En els darrers anys hem passat de parlar de compra pública a compra pública estratègica, detectant, així, aquelles compres i contractacions que s’han realitzat incorporant criteris ambientals, socials i de govern per poder seleccionar l’oferta més avantatjosa per la seva relació de qualitat/preu. De fet, la CPR no és una opció, sinó que comença a esdevenir una obligació, molt tova, però que cada cop pren més rellevància. Trobem referents de caràcter internacional que subratllen la importància que la compra pública vagi alineada amb l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible o amb el respecte als Drets Humans, com es recull en els Principis Rectors d’Empresa i Drets humans de les Nacions Unides.
La CPR no és una opció, sinó que comença a esdevenir una obligació
I, de manera efectiva, la incorporació de criteris ambientals, socials i de bon govern, queda recollida a l’aprovació en el 2014 de les directives europees i que finalment es va transposar a la Llei de Contractes del Sector Públic 9/2017 (LCSP). La LCSP, des del seu primer article, indica que “a tota contractació pública s’incorporarà de manera transversal i preceptiva criteris socials i ambientals sempre que tingui relació amb l’objecte del contracte”. Igualment, cada vegada més, diverses regulacions apunten a la inclusió de consideracions ambientals, socials i de bon govern a la compra pública, com la recentment aprovada Llei de canvi climàtic i transició energètica 7/2021.
Ara, que l’Administració Pública tingui l’obligació, no vol dir que el canvi es faci de manera automàtica. Estem davant un procés llarg i lent que s’ha de fer de manera conjunta amb totes les actores implicades. I és que si els canvis en els hàbits de la nostra manera de fer són complicats, l’Administració no és una excepció, fins i tot, podem afirmar que el canvi cultural profund que representa la compra pública responsable per l’Administració Pública i les seves proveïdores és un repte de llarga distància.
El canvi cultural que representa la CPR per l’Administració Pública i les seves proveïdores és un repte
En el camí, ens trobarem frens, tant interns com externs. Per una banda, comprar tenint en compte un únic indicador com l’econòmic era un tràmit senzill, però alhora no era representatiu de la qualitat del producte o dels impactes socials i ambientals del bé o servei. La inclusió de criteris ambientals, socials i de bon govern implica un canvi en els procediments de compra i contractació, que alhora resulta en una major destinació de recursos als òrgans de contractació de les diferents administracions. Per una altra banda, les empreses que tradicionalment han estat proveïdores han vist com les normes del joc s’han modificat i ara han d’incloure aspectes socials i ambientals als quals no estaven acostumades.
L’adaptació al canvi és costosa i, sovint, hi ha pressió perquè es mantinguin les condicions anteriors. En aquest sentit, la incorporació de criteris ambientals, socials i de bon govern de les normatives és també al·licient per les empreses de l’economia social i solidària que, de manera natural, ja han incorporat aquests aspectes en la seva manera d’operar al dia a dia.
No ens val que l’Administració Pública compri qualsevol tomàquet, cal un tomàquet que tingui en compte consideracions ambientals, socials i de bon govern.
