Els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) són un greu problema de la societat de consum. Per la gran quanitat de residus que generem, per la dificultat de reciclatge d’alguns aparells o dels seus components, i per la contaminació que impliquen alguns tractaments com per exemple, la incineració.
El 2016 es van recollir selectivament més de 600.000 tonelades de residus RAEE, cosa que equival a més de 4 quilos per persona. A aquesta dada, faltaria afegir-li els aparells llençats de forma no selectiva, que són impossibles de comptabilitzar. Un autèntic desperdici si tenim en compte que més del 90% dels aparells avariats es poden reparar, segons indiquen els tallers de reparació a qui hem consultat. El mateix any, es van posar a la venda 640.000 tonelades d’aparells elèctrics i electrònics, quasi 15 quilos per persona.
La Directiva de residus electrònics del Parlament Europeu del 2012, estableix que per cada 100 aparells que es posen a la venda, se n’han de recollir almenys 45. És a dir, que les xifres de residus són les que han d’acostar-se a les de la producció i no al revés (cas en què la quantitat de residus generats marcaria l’oferta del sector). Aquesta regulació també persegueix els següents objectius:
- Facilitar el retorn d’aparells usats (els preus dels aparells inclouen una taxa de reciclatge, de manera que, en el moment de llençar-los, el propietari ja no ha d’assumir cap cost addicional).
- Incrementar el reciclatge per aprofitar els components i reduir l’impacte ambiental.
- Evitar que els residus abandonin el territori europeu a través de controls portuaris més estrictes.
Els residus electrònics són un greu problema ambiental, sobretot tenint en compte les xarxes de tràfic il·legal d’aquests residus. A l’article La tragèdia dels residus electrònics parlem d’això i del documental homònim de Cosima Dannoritzer.
