Amb motiu del Dia Contra el Malbaratament Alimentari, La Clara Comunicació parla amb Carolina Pacual, tècnica de l’Assemblea de Cooperació Per la Pau. Des de l’organització treballen incansablement als centres educatius per acostar eines als més joves per desaccelerar el canvi climàtic i promoure l’alimentació sostenible. Bon exemple d’això, són els dos projectes que han executat a tres instituts de Barcelona: Poble Sec SOStenible i Escoles for future! Calculem la petjada de carboni?
Situa’ns una mica, en què consisteix Poblesec SOStenible?
El projecte Poble Sec SOStenible, finançat per Barcelona Activa, ha treballat en la línia de fomentar els hàbits de consum conscient i responsable, sota un enfocament feminista i de les cures, i centrat en la sobirania alimentària, a l’Institut Consell de Cent del districte de Sants-Montjuïc.
I Escoles for future! Calculem la petjada de carboni?
Aquesta iniciativa ha tingut com a objectiu reforçar la capacitat de canvi i denúncia de dues comunitats educatives barcelonines i una escola de la regió oriental del Marroc, i incidint específicament en el jovent, per minvar els efectes adversos del canvi climàtic. Això s’ha fet mitjançant una formació i un càlcul de les emissions que generen els equipaments educatius i les activitats de les persones que hi assisteixen assíduament.
Com han rebut aquestes iniciatives els i les joves?
Ambdues iniciatives han estat ben rebudes. Val a dir que treballar un eix específic, en el primer cas l’alimentació sostenible i en el segon el càlcul de la petjada de carboni, ha contribuït a tenir un coneixement més nítid sobre esferes concretes que tenen un gran impacte en la generació de gasos d’efecte hivernacle i, en conseqüència, en la situació d’emergència climàtica en la qual ens veiem immerses totes les persones que habitem el planeta, independentment del lloc del món on ens trobem.
Sentim a parlar de l’ecoansietat cada vegada entre més joves, de població polaritzada a l’hora d’abordar la crisi climàtica… Quins ànims us heu trobat a les aules?
A mesura que s’anava aprofundint en les iniciatives, l’alumnat prenia consciència de la problemàtica, s’anava interessant i anava comprenent que l’emergència climàtica té moltes arestes i és molt complexa. Alhora, van interioritzar que hi ha una interrelació directa entre les nostres accions (hàbits quotidians) i els resultats que obtenim i que podem posar el nostre granet de sorra -o no- a revertir una problemàtica de rabiosa actualitat com és l’emergència climàtica.
Ja podem saber quins han estat els resultats del projecte o és massa d’hora per extreure conclusions?
Els canvis socioculturals són quelcom que necessita un treball continuat en el temps i anar pas a pas per aconseguir resultats tangibles en les iniciatives. Tot i això, gràcies a la tasca de les comunitats educatives podem desgranar alguns dels resultats.
En primer lloc, en els dos projectes s’ha parlat dels efectes adversos del canvi climàtic vinculat a la nostra corresponsabilitat en la generació de gasos d’efecte hivernacle, a què consumim alimentàriament o a l’ús que fem dels subministraments de l’institut, el transport per arribar al centre educatiu i la gestió que fem dels nostres residus. El fet de posar-ho a l’agenda educativa i que el jovent comenci a parlar amb coneixement i posi en pràctica el que ha après i pugui parlar amb el seu entorn més proper per poder reivindicar els seus drets ha estat un dels èxits de les iniciatives.
Una part important del projecte ha estat proposar idees més sostenibles per implementar als centres…
Sí, amb Escoles for future! hem treballat amb més de 70 joves; hem fet 3 calculadores de carboni a dos centres educatius de Barcelona i a un del Marroc per prendre consciència de les emissions que generem des dels mateixos instituts; els docents dels centres han estat formats en educació ambiental… I han sorgit algunes idees de cara al nou curs escolar, que van des de no centralitzar la calefacció, sinó poder-la modular a les necessitats de cada entorn, fins a augmentar l’ús de la mobilitat sostenible, com anar caminant, en patinet o bicicleta, o fer una revisió de les canonades i reparar les fugues per no tenir pèrdues d’aigua.
I en relació amb el projecte d’alimentació sostenible?
Per exemple, s’ha treballat amb alumnes la idea de proveir opcions d’aliments sostenibles i amigables amb el medi ambient a la cantina. La idea és seguir introduint productes més sostenibles a la cantina. Però també es van posar altres propostes de relleu, com portar un got de casa per evitar la generació de residus, fer sucs amb fruita de temporada o preparar entrepans amb pa de reaprofitament dels forns del barri.
Aquests canvis es poden extrapolar i implementar en altres centres educatius?
Cada centre és un món, una realitat molt diversa, ja sigui per elements tangibles en termes d’equipaments o en termes més aviat socials, cultural i demogràfics. Per això és important adaptar-se i treballar de manera propera i horitzontal amb la comunitat educativa.
Sobre els canvis proposats, normalment solem treballar amb recomanacions per etapes o per curs educatiu, ja que l’important no és fer-ho bé un any i prou, sinó fer-ho de manera creixent i sostinguda en el temps.
Què és el que més ha sobtat a les joves que han participat?
Trobar que l’economia circular és una alternativa, una resposta per fer front a la situació d’emergència climàtica en la qual ens veiem sotmeses. També els ha sobtat conèixer les conseqüències que té en el món el nostre consum alimentari. S’han trobat amb contradiccions, com ara que els principals països productors d’aliments solen exportar a un preu injust, o que un gran gruix de la població local té dificultats per accedir a aquests aliments.
D’altra banda, el fet d’explorar opcions de productes per a la cantina o veure que en lloc de vendre begudes ensucrades es podien comprar sucs també ha estat un punt molt a favor per prendre consciència que les alternatives sostenibles també són atractives.
La Zakia, una de les participants, parlava sorpresa de les desigualtats a l’hora d’accedir als recursos… Què podem fer a títol individual davant d’aquestes desigualtats?
Primer de tot, ser conscients i admetre l’existència i corresponsabilitat que tenim les persones vers les desigualtats, especialment aquelles amb més privilegis. I, sobretot, parlar i compartir amb les persones del nostre entorn les desigualtats que ens trobem i les conseqüències que se’n deriven.
Al projecte Poblesec SOStenible, sobre alimentació sostenible, heu treballat també amb entitats i teixit social del barri, com heu abordat la temàtica?
El malbaratament alimentari es va abordar des d’un vessant teòric, donant dades sobre què suposa aquest malbaratament, tal com diu el vídeo: un terç dels aliments mundials no són consumits per ningú. És a dir, si comprem una bossa amb deu tomàquets, més de tres tomàquets els llancem a la brossa.
Posteriorment, es van realitzar, juntament amb entitats del barri del Poble Sec, tallers de cuina de reaprofitament i, en l’acte final del projecte, es va poder fer un tastet i veure com, malgrat que certs aliments, com la fruita o el pa, tinguin mala pinta o no estiguin tan tous com quan els comprem, es poden elaborar receptes i poden tenir una vida més enllà del que estem acostumats a consumir. Per això, abans de llençar res ens hauríem de preguntar si encara podem cuinar l’aliment o donar-li un segon ús.
Ha estat un tema difícil de treballar amb l’alumnat?
Treballar amb el jovent i concretament sobre hàbits de consum és un tema extremadament complex. Hem vist que hi havia joves molt conscienciats/des amb l’alimentació saludable i els seus beneficis, especialment en franges d’edat més altes, però treballar amb la comunitat educativa i amb la cantina del centre ha estat un repte. L’estratègia adoptada ha estat anar introduint, de manera gradual i pas a pas, aliments sostenibles i fer que els tastessin per valorar si es podien vendre o no.
Tal com hem dit anteriorment, ha funcionat bastant el canvi de begudes ensucrades per sucs de fruita de temporada o intentar cercar alternatives a les galetes industrials, ja que potser es podien canviar per galetes artesanes i, així, anar introduint gradualment canvis de gran importància.
Des de casa, què podem fer per reduir el malbaratament alimentari?
Primer de tot, seria ideal pensar abans de comprar: què em fa falta, ho consumiré? Altres eines que es poden emprar són planificar els àpats setmanalment, fer una llista de la compra amb els productes necessaris o emmagatzemar els aliments de manera correcta (per exemple, en el cas dels plàtans, si els posem a la nevera es cremen més de pressa que si estan a fora). Fins i tot podem planificar un dia setmanal, per exemple els diumenges, per a fer “batch cooking”, és a dir, cuinar diferents plats alhora, per diversos àpats de la setmana. D’aquesta manera, podem planificar els nostres àpats setmanalment, congelem aquells que previsiblement es podrien fer malbé abans i ens podem endur a la feina o a l’escola la nostra carmanyola.
És compatible aquesta planificació amb el ritme de vida tan frenètic del sistema capitalista?
El principal problema que tenim és que en el nostre dia a dia ens falta temps per planificar-nos i per centrar-nos en les nostres cures, entre elles l’alimentació. Per això és important, dins de les possibilitats de cadascú/na, intentar veure aquesta inversió de temps com una amortització, si sé que arribo molt cansada cada vespre a casa, pot ser interessant descongelar quelcom que tinc guardat amb anterioritat, d’aquesta manera m’asseguro menjar saludable i que no es malbarata cap aliment a casa.
