S’ha parlat i escrit molt sobre els beneficis de la lactància materna, de com n’és de bo pel nadó i també per la mare, sobre com enforteix el vincle entre tots dos. Però en canvi he llegit poc respecte als beneficis que comporta per al medi ambient. Si mirem la lactància materna amb les ulleres de la sostenibilitat, donar la teta és el més ecològic: no genera residus, no contamina, no consumeix recursos naturals i, a més, no costa diners.
Alletar implica una alimentació de qualitat, segura, adequada i accessible fins i tot en moments de gran adversitat, sigui econòmica o climàtica. A banda, totes les dones tenen llet, per regla general. El que necessiten és informació, suport i un bon acompanyament al principi de la lactància. També és fonamental respectar les seves decisions, tant si opten per la lactància materna exclusiva, la mixta, l’artificial o si continuen alletant quan els petits ja no són nadons.
Donar el pit pot considerar-se una pràctica subversiva i anticapitalista, ja que se situa fora del mercat i al marge del sistema capitalista. Ho teoritza l’antropòloga Ester Massó en diversos treballs. La criatura que mama no paga per fer-ho, la dona que alleta no espera cobrar, totes les mares que donen la seva llet a un banc de llet perquè altres nounats puguin alimentar-se ho fan sense voler ni demanar res a canvi. Aquí, resideix l’essència antisistema de la teta.
A més, donar el pit requereix temps, calma i tranquil·litat. Valors antagònics al capitalisme. De fet, un dels principals problemes amb què es topa la lactància materna exclusiva, recomanada per l’Organització Mundial de la Salut fins als sis mesos, són les ridícules i escasses 16 setmanes de baixa per maternitat a l’Estat espanyol, de les més curtes d’Europa.
L’alternativa a la teta és el biberó, tot un negoci en mans de fabricants de llet en pols, farmacèutiques i distribuïdores. Òbviament, es tracta d’un gran invent per tal d’alimentar aquells nadons que per un motiu o un altre no prenen llet materna, però les grans empreses del sector no han deixat passar l’oportunitat per treure’n el màxim benefici. Només cal repassar-ne la història al llarg del segle passat, de la qual les nostres mares en són el millor exemple. A quantes se’ls va dir que la teta no alimentava i que la millor opció era donar el biberó, que així les criatures creixerien més grassonetes i boniques.
O les agressives campanyes de màrqueting i promoció de la lactància artificial dels anys setanta als països del sud, plenes de mentides i dades falses, amb conseqüències dramàtiques per a les criatures. La introducció, i la generalització, de l’ús de llet de fórmula en un continent com Àfrica, segons l’Organització Mundial de la Salut, va provocar l’augment de la mortalitat infantil, a causa de les poques garanties higièniques i de potabilitat de l’aigua amb què es preparaven els biberons. Un drama que va donar lloc a una de les campanyes de boicot més rellevants a escala internacional: la que es va portar a terme contra Nestlé el 1977, l’empresa número u del sector.
I no oblidem el negatiu impacte mediambiental de la producció i la distribució de la llet, que té uns costos energètics importants. Calen ingents quantitats de terra i aigua per alimentar a les vaques i petroli per a transportar-la. A més, la indústria ramadera és una de les principals responsables de la generació de gasos d’efecte hivernacle. En particular, la indústria de la carn de vaca i la lletera, pels rots i les flatulències de les vaques, que desprenen gas metà.
A banda, la llet artificial necessita per ser preparada i subministrada diversos accessoris, com biberons, mesuradors i tetines, la fabricació dels quals requereix l’extracció de recursos naturals. Instruments que s’han de comprar, de fàcil contaminació bacteriana i fins fa poc, i encara alguns avui, elaborats amb substàncies químiques com el Bisfenol A (BPA) i els ftalats, amb el consegüent dany per a la salut dels infants. I un últim detall: la llet cal escalfar-la, amb la qual cosa necessitem de més energia, mentre que la llet materna surt a la temperatura ideal.
No hi ha dubte, mare, la teta és el millor per a tu, el nadó i també per al planeta.
