La Comissió Europea (CE) regula els ingredients que es permeten usar en els cosmètics. Es poden consultar en aquest enllaç. Si, per exemple, seleccionem els filtres UV (vegeu “Cremes de protecció solar“), se n’obtenen dos de físics (tant en mida de nanopartícules com en mida normal) i 25 de químics.
El reglament europeu REACH, que autoritza i controla els compostos químics, ha definit la categoria “substàncies altament preocupants” per referir-se a les més perilloses: cancerígenes, mutagèniques, tòxiques per a la reproducció, PBT (persistents i bioacumulatives i tòxiques), disruptors endocrins i d’altres amb el mateix nivell de nocivitat. Cap dels filtres UV permesos no és, és clar, a la llista de substàncies altament preocupants que manté la Comissió Europea.
Tanmateix, l’International Chemical Secretariat (ChemSec), basant-se en estudis i bases de dades científiques públiques i solvents, considera que tres dels filtres químics permesos s’han de catalogar com a altament preocupants, segons la definició de REACH. ChemSec és una organització sense ànim de lucre formada per químics i científics del món polític i de la indústria que treballa per avançar cap a un món sense tòxics, en contacte amb legisladors, empreses i centres de recerca. Un dels seus principals finançadors és el govern suec i rep donacions de diverses organitzacions ambientalistes i socials.
ChemSec veu que els processos per catalogar substàncies com a altament preocupants per part de la CE són molt lents, i la seva tasca és accelerar la catalogació. Amb aquest fi ha creat la llista “SIN”, de l’anglès “Substitute It Now!”: substituïu-lo ja! Hi figuren els compostos que considera altament preocupants i que haurien de ser reconeguts com a tals per REACH; per exemple els tres filtres químics que dèiem (benzophenone-3, 4-methylbenzylidene camphor i 2-ethylhexyl 4-methoxycinnamate).
De fet, REACH ja ha desautoritzat un altre filtre químic que fa dos anys era a la llista SIN (3-benzylidene camphor), i prèviament ja ho havien fet França i Dinamarca pel seu compte. I és que la Comissió Europea ha manifestat que la llista SIN és una impulsora principal per a la innovació, i el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient l’ha destacat com a eina d’avaluació dels compostos químics.
Per què la Comissió Europea va més a poc a poc que ChemSec a catalogar les substàncies altament preocupants? Perquè per prendre decisions es basa en estudis de toxicitat que en moltes ocasions encarrega a la pròpia indústria química, triga temps a valorar-los i, si els troba poc concloents, en demana d’altres. A més, rep pressions des de diferents bandes perquè es decanti cap a un cantó o cap a l’altre. La pressió de la indústria, fabricant de les substàncies, és tremendament més poderosa que la de les organitzacions socials.
Mentrestant, la població seguim exposats a aquestes substàncies, a través dels productes cosmètics i molts d’altres. I amb la “lentitud” (o submissió) dels reguladors europeus, la llista SIN va creixent: el 2015 hi havia 47 substàncies; avui n’hi ha 912.
