La tonyina és una font de proteïnes molt popular i de baix cost. Després de l’anxova peruana i l’eglefí (un peix similar al bacallà), és el tercer producte alimentari marí del món pel que fa al volum de captures.
En el rànquing europeu, la tonyina és l’espècie marina més consumida, seguida del bacallà, el salmó i l’eglefí. Això vol dir que, de mitjana, a la UE, una persona en menja 2,9 kg, la major part processada i en conserva.
El negoci de la tonyina
La tonyina és un peix de molt valor en el mercat. El 2020, el seu consum mundial va assolir un valor econòmic de 40.000 milions de dòlars americans. La seva diversitat en espècies contribueix al seu valor, ja que es poden trobar més de 40 espècies diferents, essent 6 les més capturades i consumides. Tot això, però, comporta diversos problemes, entre ells la sobrepesca.
La tonyina és un dels peixos marins més consumits arreu del món, especialment en conserva enllaunada. Japó és un dels països que més en captura.
Malgrat que la indústria ha provat diversos mètodes de producció aqüícola, la tonyina és un animal migratori i això fa que la pesca esdevingui, pràcticament, l’únic mètode de producció alimentària, sigui per consumir-la sencera (fresca o congelada) o en conserva (en llauna o vidre). Els mètodes de pesca més emprats són la pesca d’encerclament i la de palangre, ambdues denunciades reiteradament per organitzacions ecologistes per la seva greu afectació a la sostenibilitat de les espècies de tonyina i d’altres animals de l’entorn marí.
D’on prové la tonyina?
Pel que fa a la tonyina sencera (per a consumir sencera o trossejada, però no en conserva), el Japó n’és el principal productor. El segueixen altres països asiàtics com Taiwan, Corea del Sud, Indonèsia i la Xina. I si ens fixem en la tonyina en conserva, Tailàndia acapara un 46% de la producció mundial i, en segon lloc, trobem l’Estat espanyol, amb prop d’un 10% de la quota de mercat. Tot i això, el consum de tonyina és tan elevat a Espanya que necessita importar-ne d’altres països.
Cal destacar, també, que Tailàndia s’encarrega tant de la captura com de la resta de procés transformador i enllaunador; en canvi, Espanya, sovint externalitza la transformació de la tonyina capturada i el seu enllaunament a altres països, principalment de Centre i Sud-amèrica, com l’Equador, El Salvador, Guatemala, Brasil… Aquest fet produeix que l’Equador esdevingui el principal importador de peix en llauna.
Concentració empresarial
En la cadena de subministrament de la tonyina, les empreses que dominen el mercat són les que imposen els preus dels aliments mitjançant els seus grans volums de compra. En el cas europeu, aquestes són les grans cadenes de supermercats com Schwarz -Lidl-, Aldi i Rewe (Alemanya), Tesco (Regne Unit) i Carrefour (França). En el cas de l’Estat Espanyol, es tracta de Mercadona (que concentra aproximadament una quarta part de la quota de mercat), Carrefour, Lidl i el Grupo Dia. Aquestes empreses de venda al menor fan ús del seu enorme poder per pressionar a altres empreses de la cadena de subministrament i influir, així, en els preus i estàndards de qualitat a aplicar.
D’altra banda, en la base de tot aquest sistema, i en contrast amb la concentració de poder empresarial en tota la resta de la cadena, la major part de les empreses pesqueres es troben en un mercat altament fragmentat i amb una gran dispersió geogràfica, de manera que provoca una alta competència entre flotes. Això permet als supermercats, i a la resta de grans empreses de la cadena comercial, fomentar aquesta competència entre els pescadors, fet que els obliga a forçar la caiguda del preu de la matèria primera (la tonyina). En aquest sentit, mentre el consumidor final assisteix a guerres comercials de preus entre les marques de tonyina i supermercats, els imports que es paguen als productors pateixen una gran variabilitat a la baixa, sotmetent-los a una intensa pressió que acaba repercutint en les seves condicions laborals i de vida.
L’impacte de la captura de tonyina
L’estudi “Els impactes econòmics, ambientals i socials en la gestió dels menjadors de les universitats públiques de Barcelona”, elaborat per Setem i Opcions, recull una anàlisi de riscos de la compra de tonyina en llauna. L’estudi repassa diversos aspectes, però se centra, sobretot, en l’impacte en els països llatinoamericans, concretament en l’Equador, ja que són aquests els qui s’ocupen de la transformació i procés d’enllaunament de la tonyina, que és la versió que més consumim.
L’estudi, que es pot consultar aquí, destaca els riscos vinculats tant a l’activitat pesquera en l’oceà Pacífic com els vinculats a la transformació de lloms i enllaunament (Equador) i ho fa repassant matèries fonamentals com la governança, drets humans, pràctiques laborals o medi ambient, entre altres.
Són diversos els impactes, però en destaquem uns quants a continuació:
- La pesca és considerada una de les feines més perilloses del món, amb prop de 24.000 morts anuals, segons l’OIT i la FAO. La major part estan relacionades amb la manca d’inversió en seguretat a bord dels vaixells.
- Es vulneren els drets de les treballadores dels vaixells tonyiners, amb casos de treball forçat, tràfic de persones, abandonament de pescadors, treball infantil i, fins i tot, esclavatge.
- Les treballadores de la regió pacífica es troben en situació de vulnerabilitat i es troben casos generalitzats de jornades laborals excessives (de fins a 20 hores), retribucions per sota del salari mínim (o cap), condicions d’insalubritat i violència vers les pescadores, entre altres.
- En l’aspecte ambiental, s’està fent una pesca insostenible, fet que comporta que la renovació de peixos és inferior a la necessària per a la subsistència de les espècies.
Quines alternatives tenim com a consumidores?
Si volem incorporar el peix en la nostra dieta, podem fer un consum conscient de peix i aplicar els següents 8 criteris:
- Mira l’etiqueta i si no la trobes, demana-la. Allà hi trobaràs informació sobre el nom de l’embarcació, la data i el lloc de la pesca i l’art de pesca.
- Consumeix peix local, preferentment del nostre litoral.
- Prioritza la pesca artesanal, com per exemple l’encerclament litoral de petites embarcacions o la pesca de marisc a peu.
- Consumeix peix de temporada. Sí, igual que les hortalisses i fruites, el peix també té la seva època. Així doncs, les gambes són pròpies de maig a juny, les galeres de gener a març, les dorades entre gener i març…
- Aposta pels peixos “oblidats”, com els que recomana SOSPeix, que llista quins peixos millor no consumir i per quins optar.
- Rebutja els peixos massa petits, hi ha una legislació que determina quina és la mida mínima.
- Tria els circuits curts o la venda directa, és a dir, ves als mercats i botigues de proximitat, que acostumen a comprar a les llotges de la zona.
- Opta pel peix fresc, ja que el congelat acostuma a estar associat a vaixells industrials que apliquen tècniques de captura poc sostenibles.
En aquest article ho expliquem amb molt més detall!
