Què fem quan se’ns espatlla un aparell electrònic? O quan de cop i volta la impressora deixa de funcionar sense cap raó aparent? I quan se’ns fa malbé el mòbil, l’ordinador o un electrodomèstic?
Després de llargues converses amb els fabricants de l’aparell, podem pensar que la solució fàcil és comprar-ne un altre de més barat fins que ens el reparen. Però… i si ja és fora de garantia? Els voluntaris de Restarters Barcelona ens animen a pensar com ha de ser el nostre aparell abans de comprar-lo, a informar-nos-en millor i a tenir en compte la seva durabilitat: quant de temps podré fer servir un aparell? Buscar aquesta informació abans de la compra és un petit gran gest més eficaç i ecològic que els criteris que tenen a veure amb allò estèticament bonic o l’opció més barata. A més, els voluntaris de Restarters Barcelona ens conviden a festes organitzades (les Restart Parties) perquè aprenguem a reparar-nos artefactes electrònics de tot tipus i comencem a perdre la por a les noves tecnologies. Una festa on aprendrem a obrir aparells que potser són més fàcils de reparar del que ens pensem.
Sobre l’origen: unes festes d’origen londinenques
Hem contactat amb el grup de Restarters Barcelona que, inspirats per l’experiència de Restart Project a Londres, impulsen alternatives a l’obsolescència programada i promouen la reapropiació de coneixements tecnològics. Va ser la Blanca Callén, que havia anat a Anglaterra a fer un projecte postdoctoral sobre la resposta ciutadana davant les deixalles electròniques, que hi va conèixer l’Ugo Vallauri i la Janet Gunter, que organitzaven Restart Parties per tot Londres amb la vocació de convertir-se en un moviment que es pogués replicar arreu.
La Blanca es va convertir en l’ombra de l’Ugo i la Janet i quan va tornar a Barcelona, l’any 2015, juntament amb l’Stephan Fortenly, d’origen suec, van contactar amb diverses persones a qui els havien parlat del projecte. Casa la Blanca va ser la seu d’una primera assemblea –amb sis persones– i van començar a buscar reparadors i llocs de la ciutat on fer la primera Restart Party. D’aquesta manera van activar l’autoorganització de Restart Parties als barris de Barcelona amb la mateixa filosofia: “contagiar” altres persones i grups fins a convertir-se en un moviment.
Com funciona una Restart Party
Una Restart Party és un esdeveniment públic, obert i gratuït que acostuma a durar unes tres hores. Cada persona pot portar-hi un sol aparell elèctric o electrònic espatllat, perquè així hi ha temps per revisar-los tots. Allà els atenen entre tres i cinc persones amb habilitats tècniques, que sempre són voluntàries. La seva feina no és només reparar, sinó ajudar les persones assistents a aprendre a fer-ho elles mateixes. Les Restart Parties són unes festes sense música, però s’hi pot beure i menjar en un ambient relaxat i lúdic. L’objectiu de fons? A més d’allargar la vida dels aparells i transmetre la idea que reparar pot ser molt senzill i barat, les festes de la reparació ens recorden la importància d’evitar deixalles tecnològiques.
La Blanca Callén ens comenta que a les Restart Parties de Barcelona hi ve gent curiosa, amb voluntat d’aprendre una mica més, amb esperit crític i amb ganes de fer les coses d’una altra manera. Gent gran, jove, avis i nens que volen tornar a la vida la torradora dels anys setanta que fa les millors torrades del matí o ressuscitar una ràdio dels anys vint per tornar a sintonitzar-la i celebrar-ho en col·lectiu.
També hi van els que es resisteixen a comprar un telèfon mòbil nou perquè se’ls ha esquerdat la pantalla, perquè la bateria no els dura prou o perquè hi ha un mal contacte en alguna de les connexions externes. Persones que arriben amb ordinadors que funcionen perfectament però els falta alguna peça al teclat o que per alguna raó no passen de la pantalla d’inici però que es neguen a abandonar l’aparell al fons d’un calaix.
Trobar les peces adequades, encaixar-les i tornar a casa amb un cartellet de paper amb una cara somrient dibuixada i on hem escrit la paraula “reparat”. Així acaben la majoria de Restar Parties, tot i que, de vegades, cal una segona festa per posar a punt el nostre aparell.
Reapropiació del coneixement
Els restarters creuen que és important involucrar el consumidor en les coses que compra i en les que aparentment ja no serveixen. Ens comenta la Blanca Callén que són les grans indústries les que generen més deixalles electròniques, però ells creuen que si s’ha de motivar o crear un altre tipus de cultura al voltant de la reparació i una altra manera de relacionar-se amb la tecnologia ha de ser a través de petits gestos dels consumidors i d’accions quotidianes. A més, creuen que els consumidors poden tenir molta força perquè amb les xarxes socials cada cop es pot pressionar més els productors i per això poden ser agents de canvi.
Parlant amb els restarters ens fan entendre que al final el que fan és generar acció política quotidiana, una nova cultura econòmica que no passa ni per la compra ni pel consum, sinó per la reapropiació dels coneixements i la tecnologia. “Estem envoltats de tecnologia, però aquesta es converteix en una caixa negra per als usuaris i els col·loca en una situació de desconeixement i passivitat respecte al que se suposa que són avenços tècnics”, comenta la Blanca Callén.
Però també trenquen amb jerarquies: de les Restart Parties, ens comenten, no surten nous reparadors voluntaris, però es reequilibren coneixements i es torna al consumidor el poder sobre els objectes. En definitiva, es perd la por a la tecnologia que, sovint es troba massa controlada pels fabricants. A través de les garanties, per exemple, l’empresa fabricant sovint condiciona la compra i la reparació traçant una estratègia sinuosa per allunyar-nos dels mitjans que podem tenir a l’hora de reparar o entendre el perquè s’ha espatllat un aparell.
El consumidor, a més, cada vegada comparteix més experiències de consum a les xarxes explicant com funciona de bé o de malament un aparell. A més, els restarters ens recomanen que ens informem sobre la durabilitat dels aparells abans de comprar-los i les xarxes i internet són un bon espai per fer-ho. Ens recomanen el col·lectiu IFIXIT, que comparteixen manuals a través dels quals pots buscar el teu aparell i model i veure els passos que has de seguir per reparar-lo o saber quant et pot durar. De fet des d’IFIXIT estan treballant per aconseguir un certificat de durabilitat que obligui els fabricants a comunicar al consumidor la vida màxima d’un aparell.
“Si s’obligués els fabricants, dissenyadors i productors a incorporar criteris com el certificat de durabilitat, es generaria una altra cultura del consum on la gent sabria com és d’“obrible” i reparable un aparell, i evitar que es compressin marques barates i que duren poc, per exemple”, comenta la Blanca.
Per saber on i quan s’organitzaran les properes Restart Parties, només cal anar a la pàgina de Restarters Barcelona i estar atentes a les seves xarxes socials.
