Fa uns dies, els grups parlamentaris del Senat van votar les esmenes de la Llei de Residus i Sòls Contaminats. Des de l’Aliança Residu Zero, denuncien que el text aprovat no està a l’altura de la problemàtica i desprotegeix la salut de les persones. No obstant això, reconeixen el valor d’algunes de les mesures introduïdes que permeten un tímid avanç en les polítiques de residus.
La votació mantenia a les organitzacions ecologistes expectants pel possible canvi de guió cap a un text legislatiu de mínims. Fa pocs dies es van conèixer els intents de dinamitar el document inicial, concretament els objectius de reducció de residus, la quantitat de tòxics permesos i la responsabilitat dels fabricants d’envasos de gestionar les seves deixalles, entre altres mesures.
El Senat ha perdut l’oportunitat de reforçar i apuntalar les polítiques encaminades a la reducció de residus
Al seu pas pel Senat, el document ha perdut força en alguns aspectes, mentre en uns altres ha servit per a reforçar les peticions de les organitzacions de l’Alianza Residuo Cero. Així, les organitzacions consideren que el Senat ha perdut l’oportunitat de reforçar i apuntalar les polítiques encaminades a la reducció de residus, la qual cosa podria haver significat un pas més en la lluita enfront de la crisi ecosocial i l’emergència climàtica.
L’Alianza Residuo Cero, malgrat el sabor agredolç de la votació, celebra que una part de les mesures a negociar no han estat rebaixades ni bloquejades. És una bona notícia, per exemple, que els fabricants es vegin obligats per llei a responsabilitzar-se dels seus residus, i que molts d’aquests costos deixin de ser assumits per la ciutadania amb els seus impostos.
Punts positius de la Lle de Residus
1. Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn sí, però deixant enrere el vidre i la reutilització d’envasos
El text per fi estableix un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos (SDDR) de begudes, una demanda històrica del moviment ecologista. No obstant això, es tracta d’una victòria a mitges al no incloure les ampolles de vidre i, en conseqüència, aprofitar aquest sistema per a fomentar circuits de neteja i reompliment de les ampolles.
Com a part positiva, finalment es va aprovar una esmena transaccional d’ampli consens entre els grups parlamentaris per a definir un full de ruta clar per a la seva implantació.
La ciutadania deixarà d’assumir els costos associats al tractament dels residus
2. La llei avança en l’aplicació de la responsabilitat ampliada del productor seguint las directrius europees
Els productors es veuran obligats a assumir tots els costos associats al tractament dels residus que generen, la qual cosa inclouria la recollida en vies públiques, zones verdes i entorns naturals, com a platges i medi marí. Això implica que la ciutadania, per fi, deixarà d’assumir aquests costos. La mesura també afecta a tèxtil i articles voluminosos. No obstant això, no s’aplicarà a altres sectors productius, també demandats per les organitzacions (productes d’higiene íntima, matalassos, monodosis, càpsules de cafè, joguines, bengales marítimes i embarcacions recreatives, entre altres).
3. Augmenta la fiscalitat ambiental finalista
Una de les bones notícies és la fi a l’actual supremacia dels tractaments finalistes, com l’abocament i la incineració, una prioritat en la normativa europea. La nova norma penalitzarà aquests tractaments amb un nou impost, tant a l’abocament com a la incineració i la coincineració. La recaptació haurà d’invertir-se en polítiques dirigides a la reducció de residus.
Punts negatius de la Llei de Residus
1. Sense prevenció de residus en origen no hi ha reciclatge que valgui
La llei, que hauria de basar-se principalment en la prevenció, estableix percentatges de reducció mínims, la qual cosa aboca a un escenari de generació de residus desproporcionat. La llei incideix una vegada i una altra en l’error d’apostar pel reciclatge, quan la manera de garantir un ús eficient dels recursos i l’energia és la prevenció en origen de la generació de residus, tal com marca la Unió Europea.
La manera de garantir un ús eficient dels recursos i l’energia és la prevenció en origen de la generació de residus
2. Substàncies tòxiques en els envasos
Les organitzacions estem especialment preocupades per la reculada que fa la llei en relació a la protecció de la salut humana. L’article 18 de la Llei aprovada en el Congrés incloïa la prohibició de ftalats i Bisfenol-A en envasos. Aquesta és, sens dubte, una mesura necessària per a protegir la nostra salut d’aquests productes tòxics presents en els envasos d’alimentació. Aquests són reconeguts com a disruptors endocrins que provoquen malalties com la diabetis, malalties tiroidals, reproductives, obesitat, càncer, etc. Compostos químics que, a més, afecten especialment les dones i a la infància. S’hauria, com a mínim, de recuperar el text que va sortir del Congrés on es prohibien els ftalats i el Bisfenol-A.
3. No queda garantida la recollida de qualitat (sense impropis) de la fracció orgànica dels residus domèstics
Es dilata en el temps l’obligatorietat de la recollida separada de la matèria orgànica. Un greu error, ja que significa continuar enterrant en l’abocador recursos valuosos en lloc de transformar-los en compost. Un dels punts més preocupants de la mesura és que planteja un màxim de residus impropis del 20% (residus no orgànics), aspecte que incidirà negativament en la viabilitat tècnica de les instal·lacions i greument en la qualitat del compost.
