Al món de les joguines es fan servir molts materials, des de la fusta fins als tèxtils, passant pel suro o el cautxú. Tanmateix, el plàstic ha sigut el material majoritari des que va augmentar exponencialment la seva producció a la meitat del segle passat. Les seves propietats li atorguen avantatges respecte a altres materials: és fàcil de modelar, és barat, té alta durabilitat, és senzill de netejar, no és fràgil i és lleuger.
Actualment, però, s’està incrementant la recerca de nous materials per fabricar les joguines, més sostenibles i més segurs per a la salut. La desconfiança de la producció industrial massiva fa que moltes persones estiguin cada vegada més obertes a adquirir joguines de fabricants minoritaris i fetes amb materials naturals o alternatius al plàstic.
Per què és recomanable renunciar a les joguines de plàstic?
A poc a poc ens estem adonant que el plàstic no és ni l’opció més saludable ni la més sostenible per fabricar joguines. A més a més, nombrosos estudis han demostrat els efectes nocius que poden tenir en els infants degut als additius tòxics que contenen. Per exemple, és ben sabut que la majoria dels plàstics contenen tòxics i substàncies disruptores endocrines, com els ftalats (donen flexibilitat al plàstic), el bisfenol A (aporta duresa) o retardants de flama, bromats, dins la seva estructura . Aquest fet és especialment preocupant, ja que els infants són molt més vulnerables als tòxics que els adults. A més, els més petits solen posar-se les joguines a la boca i fins i tot mastegar-les.
Per altra banda, l’impacte ambiental de les joguines de plàstic també és un factor que explica la creixent demanda d’alternatives. La gran majoria de plàstics es fabriquen a partir del petroli, un recurs no renovable, l’extracció i refinament del qual té una important petjada ecològica. Per altra banda, moltes joguines de plàstic no es poden reciclar, bé perquè estan fetes d’una barreja de diferents tipus de plàstics o perquè estan fetes d’un plàstic no reciclable. Per això s’acaben llençant al contenidor de rebuig i van a parar a abocadors o a incineradores. En el pitjor dels casos, els residus plàstics acaben al medi natural, on no es degraden a curt termini sinó que es fragmenten en petites partícules (els famosos microplàstics) que poden causar problemes de toxicitat als ecosistemes i ser ingerides per animals.
Alternatives naturals
Les joguines fetes amb materials naturals, com la fusta, el cotó o el suro, presenten certes característiques comunes que les diferencien de les joguines fabricades amb materials sintètics, com el plàstic. Per començar són recursos renovables i es biodegraden molt més ràpid. A més, molt sovint són més senzilles i incentiven l’ús de la imaginació de l’usuari.
Per altra banda, solen ser “atemporals”, no segueixen modes o gustos passatgers i es poden aprofitar de generació en generació, o bé ser donades i utilitzades per altres infants. Per acabar, les que presenten acabats més naturals, com ara branques convertides en blocs de construcció, ofereixen als més petits una connexió directa amb la natura.
Els materials naturals més comuns en joguines són:
La fusta
Les joguines de fusta han d’estar tractades amb productes naturals.
La fusta és el material de les joguines de tota la vida. Té una alta durabilitat i resistència. A més, no és tòxica, sempre que no se li afegeixin additius o pintures amb tòxics.
Actualment existeixen petits fabricants de joguines de fusta provinent d’explotacions forestals sostenibles que s’acrediten sota els segells PEFC o FSC. Aquest últim ofereix més garanties, ja que, en el procés de certificació hi participen, a més d’empreses del sector de la fusta, entitats ecologistes.
És important també que les joguines de fusta hagin estat tractades amb productes naturals, com la cera d’abella, olis vegetals (com el de llinosa) o amb pintures amb tints vegetals i de base aquosa. En són un exemple a Catalunya l’empresa Grapat, que fa servir fusta de diversos països europeus sota la certificació PEFC. A més, no fan servir pintura, sinó tints no tòxics de base aquosa.
El cautxú natural
Es tracta d’un material que prové de la saba de l’arbre Hevea Brasilensis. Quan la saba s’extreu, aquesta s’introdueix en motlles i es deixa assecar a alta temperatura i humitat baixa, per obtenir objectes tous i flexibles, perfectament aptes per als més petits.
Cal assegurar-se que les joguines i complements per als infants (com els xumets) són íntegrament fets amb cautxú natural i no se’ls ha afegit cap altre additiu. El millor és preguntar-ho al productor i escollir només aquells que ho puguin assegurar. Lanco és una empresa barcelonina que fabrica joguines per a infants fetes únicament de cautxú natural i ecològic, lliure de tòxics com el bisfenol A, les nitrosamines i els ftalats. Les pintures que utilitzen estan fetes amb colorants alimentaris i són de base aquosa, lliures de metalls pesants. A més, tots els seus productes són artesanals.
El bambú
El bambú és una planta que creix tradicionalment en climes càlids i humits, tot i que també se’n poden trobar a regions més fredes i muntanyoses. És molt resistent i, a més, la regeneració dels boscos de bambú es produeix ràpidament de forma natural, sense necessitat d’afegir pesticides o fertilitzants. Per tots aquests motius està guanyant fama com a substitut del plàstic en molts productes d’un sol ús.
Pel que fa a la petjada ambiental, el bambú absorbeix més diòxid de carboni i allibera més oxigen que altres arbres. Per contra, el bambú que consumim aquí no prové de plantacions locals i no trobem fabricants de proximitat que l’utilitzin.
Suro
El suro té característiques molt interessants en el món de les joguines: és tou, sura, és impermeable i té propietats naturals retardants de flama. Aquest material prové majoritàriament de l’escorça de l’alzina surera, arbre molt estès a la regió del Mediterrani. Tot i que la quantitat de matèria primera de suro que es genera en boscos catalans no és menyspreable (unes 5000 tones/any), aquest només representa el 10% del total del suro que fa servir la indústria surera catalana. L’altre 90% s’importa majoritàriament de la resta d’Espanya i de Portugal.
Hory és una petita empresa productora de joguines de Blanes. Totes les seves joguines estan fetes de suro aglomerat. El suro que fan servir es produeix al Gironès a partir de matèria primera obtinguda dels alzinars del massís de l’Ardenya (a la comarca de La Selva), barrejada amb subproductes de la indústria catalana de taps de suro (encenalls i taps defectuosos).
Roba
La majoria de fibres naturals es poden fer servir per fabricar joguines, com el cotó, el lli i la llana. Per tal d’assegurar-se que no contenen tòxics i que són totalment biodegradables, cal que provinguin d’explotacions ecològiques i que no estiguin tenyits amb colorants sintètics o tractats amb productes químics durant la fabricació del teixit.
Wooly Organic, de Letònia, fabrica ninots fets amb teixits i farciments naturals, tots ecològics i certificats per la Global Organic Textile Standard (GOTS). Més a prop, La nina de fils confecciona de forma artesanal nines de drap, mòbils i antifaços.
Jonc
D’ús més minoritari en joguines, aquesta planta ofereix certa versatilitat atesa la seva flexibilitat i capacitat per construir teixits rígids. Alguns fabricants fan joguines d’aquest material, com cistelles, sonalls i pilotes. A Jugaia, per exemple, tenen un sonall fet de jonc i farcit amb trossets de petxines.
Materials sintètics alternatius al plàstic: els bioplàstics
Actualment són l’alternativa més coneguda als plàstics provinents de combustibles fòssils. Es tracta de plàstics sintetitzats a partir de matèria orgànica vegetal. Tanmateix, són l’alternativa més sostenible?
Els bioplàstics són plàstics sintetitzats a partir de matèria orgànica vegetal, anàlegs als plàstics fets a partir de combustibles fòssils. Alguns dels productes vegetals utilitzats per fabricar bioplàstic són la canya de sucre, el blat de moro, el midó de patata o el midó d’arròs.
Els bioplàstics, en comparació amb els plàstics convencionals, presenten menors emissions de gasos d’efecte hivernacle durant la seva producció, ja que l’extracció dels combustibles fòssils genera una gran quantitat d’aquests gasos en comparació amb els recursos necessaris per al cultiu de vegetals per produir bioplàstics.
Tanmateix, també cal destacar alguns inconvenients, com la superfície de cultiu necessària, i la contaminació del medi natural (pels fertilitzants i pesticides dels cultius no ecològics i els productes químics utilitzats durant la seva fabricació). El fet de ser bioplàstics, a més, no implica que tots es puguin considerar biodegradables. Hi ha bioplàstics que ho són, com el PLA (àcid polilàctic), majoritàriament fet a partir dels sucres del blat de moro, i el PHA (polihidroxialcanoat), produït per la fermentació bacteriana de matèria orgànica. Però també hi ha bioplàstics no biodegradables segons la normativa europea, com el polietilè fet a partir de la canya de sucre, que té exactament les mateixes propietats i característiques que el polietilè derivat del petroli.
Pel que fa a les joguines fetes amb bioplàstic, n’hi ha que tenen certificació ecològica. Aquesta acredita que el bioplàstic no s’ha produït a partir de cultius transgènics, que no s’hi han fet servir pesticides i que no s’hi han afegit additius tòxics, com a la majoria de plàstics. Tot i que encara és difícil trobar-les, n’hi ha exemples com el fabricant de joguines danès Dantoy, que acredita les seves joguines de bioplàstic ecològic amb el segell Nordic Swan Ecolabel.
La clau és assegurar-se d’adquirir joguines senzilles i fabricades amb materials naturals, sense additius i de qualitat. Buscar marques i botigues que incorporen criteris de sostenibilitat i responsabilitat social és una manera de trobar les millors opcions per a la canalla i, en qualsevol cas, un cop feta la compra cal allargar la vida útil de la joguina tant com sigui possible. També pot ser engrescador per a l’infant crear joguines pròpies recollint materials i objectes que trobem a la natura. Les alternatives al plàstic, per sort, són cada vegada més abundants.
