Espai Ambiental és una cooperativa que es va fundar l’any 2004 per assolir comunitats regeneratives on la justícia, l’ecologia i totes les vides són al centre. Entre les seves tasques, destaca el disseny i impuls de projectes ecosocials i d’economia social i solidària, acompanyament i dinamització de processos comunitaris, creació i gestió de formacions, programes i recursos educatius i investigació i generació de continguts i metodologies per la transició ecosocial.
Tot això ho treballen amb i per a col·lectius, organitzacions i fins i tot l’Administració Pública, i ho apliquen al món urbà, especialment a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
Enguany celebren el 20è aniversari i, per això, hem fet aquesta entrevista a Drew M. Romero, responsable de comunicació de l’entitat.
Fa vint anys que us vau constituir com a cooperativa. Per què? Quin va ser l’origen i per què vau decidir el format de cooperativa?
L’any 2004 ens vam començar a activar amb un projecte molt concret: gestionar l’Aula Ambiental de Sagrada Família, un dels primers serveis d’informació i educació ambiental del barri i que, juntament amb el punt verd, va sorgir de les demandes de les veïnes. Va ser una petita gran revolució que ens va obrir les portes a parlar de medi ambient, gestió de residus i consum amb una mirada crítica i inclusiva a la ciutat.
De mica en mica, Espai Ambiental es va començar a consolidar i créixer amb persones que venien d’espais socials i moviments activistes amb ganes de canviar les coses des d’un projecte transformador d’autoocupació i cooperatiu.
Quines van ser, doncs, les inquietuds que us van empènyer a organitzar-vos?
A nivell social, i també personalment, teníem una gran necessitat i un impuls de prendre els carrers, de trencar amb la distància, apropar la transformació ecològica, social i comunitària a les places, a peu de carrer. Vam començar fent dinars populars als barris per conscienciar sobre l’aprofitament alimentari i el consum responsable i també vam sortir als carrers amb dinàmiques i processos d’educació ambiental amb participació activa, perquè no entenem l’educació sense l’acció.
I aquestes inquietuds que teníeu en els inicis són les mateixes inquietuds que us mouen ara?
Les nostres inquietuds han anat evolucionant de la mateixa manera que han passat els anys i el context social s’ha anat modificant i reformulant. Seguim sent les mateixes i partim de la mateixa base, tot i que hem anat ampliant el nostre discurs i hem incorporat noves pràctiques més compartides i sostenibles, mantenint la mirada i l’escolta oberta cap a les cures, el territori i la comunitat.
Podríeu destacar alguns dels projectes amb els quals heu estat treballant fins ara?
Un dels nostres projectes principals i un dels que més estima li tenim, és la gestió de l’Aula Ambiental de Sagrada Família. També recordem les primeres campanyes contra el malbaratament alimentari amb No en llancem ni mica! O els processos educatius d’aprenentatge i servei en els quals Espai Ambiental hem marcat un abans i un després.
Sabem que us agrada molt treballar en xarxa, per què?
L’any 2012 vam perdre la gestió de l’Aula Ambiental de Sagrada Família. Va ser un cop que ens va fer trontollar, però ho vam prendre com a oportunitat per a obrir-nos a altres projectes i enxarxar-nos. Va ser llavors quan vam conèixer a les companyes del Grup ECOS, de la XES o Coòpolis i vam començar projectes més potents, amb més persones i de més abast. És per això que trobem que l’enxarxament és una peça clau per a la transformació, sumar i unir forces és necessari per assolir un canvi comú i cuidat, no ho farem pas soles.
Quins reptes us plantegeu, vint anys més tard del vostre naixement?
Vint anys més tard seguim acompanyant processos comunitaris, programes educatius d’aprenentatge i servei i formacions i projectes ecosocials d’economia social i solidària a escala local. I ens plantegem seguir fent-ho, mantenint la mirada i l’escolta activa al que passa al nostre voltant. Seguirem impulsant processos cap a una transició ecosocial, comunitària i cuidada.
Per acabar, si haguéssiu de demanar un desig, quin seria?
Quina bona pregunta… En tenim uns quants, de desitjos, i un d’ells és la coherència, poder aplicar les nostres idees, processos i pràctiques en el nostre dia a dia. Que el que fem a l’entorn laboral vagi més enllà, aplicar-ho a les nostres vides, que no es quedi en paraules i en projectes concrets.
