Entendre la revolta pagesa no és fàcil, perquè el moviment és divers. I encara que la pagesia representa només l’1% del total de la població activa, i és per això que necessita tot el nostre suport, el cert és que no pot ser entesa com una única entitat, sinó com un sector heterogeni que va des de les grans explotacions agroindustrials fins als petits projectes agroecològics o de ramaderia extensiva.
Entendre la revolta pagesa vol dir fer-se càrrec de la greu situació del sector, que fa temps que clama per demanar més regulació dels mercats, menys burocratització dels processos, més suport a l’activitat, etc. I que ara, esgotada i al límit, ha sortit amb els tractors a fer visible el seu malestar: amb la política agrària europea, amb els preus injustos que reben pel seus productes, amb les restriccions en l’ús de l’aigua causades per la situació de sequera, etc. Ara, afloren tots els malestars acumulats durant anys.
Interpretem que aquest malestar generalitzat ens demostra que el que està en crisi és el model agroindustrial que, després d’anys de desplegament i de revolució verda, ha exhaurit sòls i esforços, ha atomitzat el sector i ha deixat a mínims el nombre d’explotacions agràries.
Les 7 claus per entendre la Revolta Pagesa
Les causes són múltiples. A més, la naturalesa del moviment, que és heterogènia, aporta un punt més de complexitat. Això no obstant, a continuació apuntem alguns dels motius que han activat la mobilització.
1. Preu de venda per sota de cost
Fa temps que se senten escanyats pels intermediaris, els quals els compren els productes a un preu inferior del que els ha costat produir-los, de manera que la seva activitat no és rendible. No es tracta només, doncs, de que no reben un preu just, sinó que es podria dir que “paguen per treballar”.
2. Encariment de la matèria primera
El cost de producció s’ha incrementat, a conseqüència de l’encariment del combustible o dels cereals, que utilitzen per alimentar bestiar, per exemple. En canvi, aquest increment no s’ha vist reflectit en el preu de venda.
3. Competència deslleial
No tots els productes que consumim han arribat al mercat amb igualtat de condicions. I és que el mercat global i els tractats comercials apliquen polítiques desiguals, per exemple suprimint aranzels. Cal que tots els aliments que arriben al mercat compleixin la mateixa normativa fitosanitària, social i ambiental per jugar en igualtat de condicions.
4. Emergència climàtica
La situació de sequera i la gestió que se n’està fent posa en perill el desenvolupament de la seva feina. A més, les regulacions en l’ús d’aigua aplicades per igual afecten les produccions més petites.
5. Burocràcia
Estan sotmesos a una burocràcia extrema, la qual, a més, està plantejada des d’un lloc allunyat de la feina del dia a dia de la pagesia. Demanar menys burocràcia no vol dir fer desaparèixer la regulació, ja que és garantia de transparència i igualtat d’oportunitats; vol dir regular amb la participació del sector i aplicar amb proporcionalitat.
6. Falta de relleu generacional
Només un 1% de la població activa es dedica al camp. D’aquest percentatge, la majoria són més grans de 45 anys. Cal garantir l’accés a la terra i el relleu agrari per part de les noves generacions i evitar l’acumulació especulativa de terres (sobretot per part de societats mercantils). Les ajudes per a la pagesia jove són del tot necessàries si volem garantir una continuïtat al camp.
7. Afectacions desiguals segons la mida de les explotacions
Fa anys que s’està anant cap a un model de pagesia i ramaderia agroindustrial, que escanya els petits, mitjans i mitjans-grans productors. Calen polítiques per promoure i ajudar la petita pagesia, la ramaderia extensiva i acompanyar la transició del model agrari actual cap a un model agroecològic, que preservi la qualitat del sòl i el regeneri.
8. Col·lectiu menystingut durant anys
“Del camp”, “De poble”… han estat comentaris pejoratius que han creat un imaginari de menyspreu i poca empatia i coneixement cap aquest col·lectiu. Pot semblar una qüestió més subjectiva, però aquesta creença popular ha fet acumular malestar en el sector.
Aquí ho expliquem resumidament i amb imatges.
Com donar el teu suport a la Revolta Pagesa
Ara que ja coneixem les causes d’aquest malestar, proposem algunes maneres de donar suport a la revolta pagesa.
1. Analitza el teu consum
Sembla feixuc, però en realitat no ho és. Animem a plantejar-nos, principalment, tres preguntes: què consumeixo, on i per què? D’aquesta manera podrem detectar on aplicar canvis que juguin a favor de la nostra pagesia.
2. Consumeix local
Assegura’t que compres productes locals mirant l’etiqueta. Com a consumidores, tenim dret a saber d’on provenen els productes que comprem. A més, animem a prioritzar els productes ecològics, de ramaderia extensiva o agricultura no intensiva.
3. Compra directament als productors
Com hem vist, part del problema és que venen els seus productes per sota de preu de cost. Localitza els productors que ofereixen venda directa en mercats del teu municipi, mercats de pagès, cistelles ecològiques, grups de consum, supermercats cooperatius, etc. Així t’assegures que els pagues un preu just.
4. Escolta les seves reivindicacions
Informa’t sobre què els preocupa per entendre millor les seves necessitats i peticions. T’hem fet un resum per entendre d’on ve aquesta revolta, però pots aprofundir aquest coneixement. El seu malestar es basa en uns fets objectius i històrics.
5. Suma’t a la #RevoltaPagesa!
Aplaudir-los i donar-los ànims està molt bé! I si encara pots fer un pas més i mobilitzar-te amb el col·lectiu, molt millor!
Aquí ho expliquem resumidament i amb imatges.
Entendre la revolta pagesa vol dir entendre, doncs, l’oportunitat que tenim per transformar el sector, per acompanyar la necessària transició agrària. Una transició que generi menys dependència dels combustibles fòssils i dels fertilitzants, menys dependència de les importacions i del mercat global, que posi fre a les grans explotacions i a l’acumulació de terres per part d’empreses mercantils, que doni suport als projectes, etc. Una transició liderada pel mateix sector i amb una clara voluntat d’estendre el model agroecològic.
