Alguns dels ingredients que s’usen en cremes protectores (i en altres productes cosmètics o químics en general) no són biodegradables. Això vol dir que quan s’alliberen al medi, hi romanen i poden ser ingerits per éssers vius, cosa que els pot causar diverses malalties. En els protectors solars, és el cas dels cinamats, els siloxans, al ciclometicona o l’EDTA (vegeu “Cremes de protecció solar“).
És especialment important l’impacte que els protectors solars causen en l’ecosistema marí.
Un estudi publicat per la Unió Europea calcula que, durant un bany de 25 minuts, es perd el 25% de la crema protectora. Segons l’estudi, aquests residus són perillosos per a tots els éssers vius marins i, en particular, per als coralls. Fins i tot poca quantitat de filtre solar fa que moltes partícules dels coralls es desprenguin, de manera que en pocs dies es tornen completament blancs i resten exposats a infeccions. Es calcula que el 10% dels ecosistemes coral·lins amenaçats ho estan per culpa dels protectors solars. Com que aquests paratges són dels més atractius per als turistes, els residus de protectors hi abunden: n’hi arriben entre 4.000 i 6.000 tones cada any.
