En aquest article veurem:
- Fibres tèxtils: cotó ecològic i reciclatge de matèries primeres
- Lluitar contra l’explotació laboral en la confecció
- Les certificacions i segells per consumir roba de manera conscient
- Més enllà de les iniciatives voluntàries: l’Estratègia de la UE per als tèxtils
- Per un consum més lent de roba
- Altres iniciatives d’interès per «reciclar» el sector de la moda
Fibres tèxtils: cotó ecològic i reciclatge de matèries primeres
Ja hem vist a l’article sobre impactes de la moda que les dues principals fibres tèxtils, el cotó i el polièster, presenten impactes importants amb relació al consum d’aigua i energia, l’ús de pesticides molt perillosos, l’ús de mà d’obra forçosa i infantil i l’ús de contaminants com els metalls pesants. A més, cal tenir en compte que la indústria tèxtil encara és molt poc circular i que els tèxtils són, majoritàriament, dipositats en abocadors o incinerats al final de la seva vida útil, contribuint, així, a impactes addicionals i fent molt insostenible el nivell de producció actual. En l’actualitat, es produeixen més de 100 milions de tones de fibres tèxtils al món cada any.
En relació amb el cotó, un canvi important comença per conrear-lo de forma ecològica o, com a mínim, de producció integrada. El cultiu ecològic del cotó implica renunciar a pesticides i transgènics i optar per un maneig amb tècniques ecològiques (rotacions de cultius, protecció del sòl, estalvi d’aigua, etc.) Els estudis mostren que conrear cotó amb tècniques ecològiques disminueix l’impacte climàtic i l’ús d’energia, entre altres beneficis ambientals, sense oblidar que s’eliminen els efectes sobre la salut que generen els pesticides. En l’actualitat, es conrea cotó ecològic a 21 països, sobretot a l’Índia, Turquia, la Xina i Kirgyistan (que junts sumen el 80% de la producció mundial). Així i tot , malgrat que la seva implantació ha crescut i continua creixent en els darrers anys, encara és només una part molt petita de tot el cotó que es conrea mundialment i només representa un 1% del total de producció (més informació, en anglès, aquí).
No disposem de dades de la implementació del cultiu integrat, que implica combinar algunes tècniques d’agricultura ecològica amb moderades dosis de productes químics de síntesi, però sembla que la seva aplicació està bastant estesa.
Una altra manera per reduir el consum de recursos naturals (i els seus impactes, com l’emissió de gasos d’efecte hivernacle) és reciclar les matèries primeres i, així, no haver d’obtenir-les verges. Però com hem vist en aquest article, això només passa en el cas del polièster i en el de la llana de manera rellevant: un 15% i un 6% de les fibres, respectivament, s’obtenen del reciclatge. En el cotó aquest percentatge ronda l’1%.
El reciclatge de polièster és un cas d’èxit molt relatiu, ja que la major part d’aquest 15% no prové de la roba pre o post consum, sinó d’ampolles de plàstic. Per tant, en el cas del polièster reciclat, no es tracta tant d’aconseguir una moda circular com d’utilitzar un residu que, en primer lloc, no s’hauria d’haver produït, perquè prové d’un envàs alimentari (sobre aquest tipus d’envasos en vam parlar en profunditat al Quadern 61 sobre els residus).
Per estimular una major utilització de polièster reciclat, una iniciativa interessant que van llançar conjuntament Textile Exchange i la UNFCCC l’any 2021 és el repte d’arribar, l’any 2025, a un reciclatge del 45%. A aquest repte s’hi han sumat 150 empreses del sector, que representen un 3% del negoci de la moda a nivell mundial. Dues qüestions importants queden fora de l’abast del repte, però: limitar la producció total de polièster produït i evitar reciclar materials d’origen no tèxtil. El segon punt es vol incorporar en el repte per al 2030.
Lluitar contra l’explotació laboral en la confecció
A l’article sobre impactes del tèxtil hem vist que el sector de la confecció ocupa milions de persones d’arreu del món en condicions que han de millorar pel que fa a salaris, llibertat sindical, seguretat laboral i igualtat. Una de les iniciatives que ha servit de font de dades és la Campanya Roba Neta: una xarxa internacional d’ONGs, sindicats i organitzacions de persones consumidores que treballen per millorar les condicions laborals i empoderar les persones que treballen a la indústria global de la confecció.
Des de la seva fundació als Països Baixos l’any 1989, la campanya no ha deixat de créixer i en l’actualitat, està formada per més de 235 organitzacions que operen a 45 països. El seu objectiu és aconseguir condicions de treball equivalents a les establertes per l’Organització Internacional del Treball (OIT) i minimitzar l’impacte de la producció tèxtil sobre el medi ambient, cosa que es fa mitjançant les següents accions:
- Recerca.
- Sensibilització de les persones consumidores.
- Pressió sobre les empreses perquè assumeixin les seves responsabilitats.
- Treball en col·laboració amb sindicats i organitzacions dels països on es produeix la roba per al mercat europeu.
Una altra iniciativa de llarg recorregut (neix a la fi de la dècada dels seixanta) és el Comerç Just, que es defineix com “un sistema comercial basat en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional prestant especial atenció a criteris socials i mediambientals” (podeu trobar la definició completa aquí).
El Comerç Just no només funciona en l’àmbit de la roba (hi ha molts productes, alguns “estrella”, com el cafè o la xocolata). Com a iniciativa, es basa en la constatació que establir un marc de relacions comercials justes és molt més transformador que qualsevol programa d’ajuda al desenvolupament (un dels seus primers lemes va ser “trade, not aid”, és a dir, “comerç, no ajuda”). Es tracta d’una iniciativa que busca complicitat amb els consumidors del Nord per mantenir i ampliar aquestes relacions comercials i que treballa braç a braç amb els productors del Sud, incloent productors de cotó i empreses de confecció de roba. A més, en el cas del cotó es té molt en compte que sigui de producció ecològica, combinant la cura de les persones amb la sostenibilitat ambiental.
Les certificacions i segells per consumir roba de manera conscient
Des de la producció de les fibres tèxtils fins a la venda final de roba, hi ha molts passos a la cadena de producció que poden ocórrer en diversos països del món. ¿Com es fa per fer arribar productes de cotó ecològic o sota el paradigma del Comerç Just a les botigues i evitar fraus, falses atribucions i altres ardits del greenwashing a les quals estem acostumats?
En el cas del cotó ecològic, a causa del fet que no tenim una norma comuna de regulació internacional, el cultiu ecològic de cotó segueix normatives nacionals; així i tot hi ha un referent global, l’IFOAM, l’organització internacional referent del moviment d’agricultura ecològica. L’IFOAM fa una tasca d’harmonització i comparació entre les diverses normatives i estàndards de qualitat que reconeix i també té una certificació pròpia.
Per al cotó ecològic, al camp, quan els productors sol·liciten una certificació, es comprometen a seguir les normes tècniques del cultiu ecològic, custodiar tota la informació relativa al cultiu per a ser auditada i se’ls realitza una inspecció anual in situ. Les entitats que certifiquen que una explotació és ecològica poden ser públiques o privades, i estan supervisades per agències governamentals d’acreditació.
Finalment, tenim els segells que veiem els consumidors: certificacions com OCS (Organic Content Standard) o GOTS (Global Organic Textile Standard), que estan dissenyats per gestionar la cadena de custòdia de les fibres ecològiques a mesura que avancen al llarg de la cadena de subministrament. L’objectiu és assegurar que qualsevol afirmació feta sobre els productes que contenen cotó orgànic sigui certa. Són entitats que garanteixen, per posar un exemple, que la composició de la samarreta que estàs comprant és realment cotó ecològic (i podem saber d’on ve).
Aquests segells poden incloure altres aspectes d’impacte en el procés industrial del filat, teixit, blanquejat i acabats, així com requisits de qualitat laboral, tant en l’obtenció de fibres com en la fase de confecció.
Quant al Comerç Just, no tenim massa disposicions legals que el regulin, però el moviment comparteix una Carta Internacional de Comerç Just consensuada l’any 2018 que serveix de guia. Podem trobar diferents segells de Comerç Just que certifiquen el compliment dels criteris econòmics, socials, de governança i ambientals que aquest moviment impulsa. La gran majoria d’aquests segells recorren a auditories externes per garantir la imparcialitat. Cada segell sol utilitzar organismes de certificació o auditories independents per a comprovar que s’estiguin complint els seus estàndards.
En el cas de la roba de Comerç Just, la incorporació d’estàndards de comerç just és relativament recent (els productes alimentaris tenen més recorregut). Hi ha dos segells, Fairtrade International i Fair Trade Certified, que certifiquen l’aplicació dels principis de Comerç Just a la fabricació de tèxtils.
Els segells de Comerç Just o de roba de cotó ecològic com GOTS o OCS no són els únics que podem trobar que busquen promoure un sector tèxtil més responsable dels seus impactes. De fet, n’hi ha més, molts més. Com a mostra, per exemple, l’organització Slow Fashion Next assenyala en aquesta publicació 14 segells diferents relatius als aspectes ambientals i socials de la fabricació de roba, d’alguns n’hem parlat en articles com aquest: Oeko-Tex, Naturtextil, Naturleder (per a articles de pell), Global Recycled Standard (per a matèries primeres reciclades), EU Ecolabel (l’etiqueta ecològica europea), Cradle to Cradle, Àngel Blau… I si volem fer un recorregut per tot el món, la web Ecolabel Index (un índex mundial d’ecoetiquetes) ens permet aplicar un filtre a la seva base de dades i trobem ni més ni menys que 104 ecoetiquetes aplicables al sector tèxtil. Moltes d’elles són d’àmbit nacional, però també trobem segells coneguts internacionalment com a B Corporation, la certificadora Ecocert o la britànica The Soil Association.
Però les etiquetes com a mecanisme de confiança en una producció de baix impacte, tenen alguns problemes. Com descriu la periodista especialitzada, Sònia Flotats, en aquest article, les certificacions poden ser, avui dia, un factor de caos més que d’ajuda, pel fet que:
- Hi ha moltíssims segells i la immensa majoria dels consumidors/es no té ni idea de què signifiquen realment.
- Moltes certificacions només fan referència a una part molt petita del producte i del seu procés (matèries primeres, reciclatge, condicions laborals, etc.)
- En no pocs casos, són autodeclaracions sense cap control extern independent.
- Els costos de la certificació són, sovint, bastant alts. Això provoca que petits actors no puguin ni tan sols plantejar-se optar a obtenir una certificació.
L’organització Changing Markets Foundation va més enllà en les seves crítiques als segells com a mecanisme de transformació de la indústria de la moda. En un informe de 2022 sobre certificacions de l’àmbit tèxtil, van analitzar 10 segells d’importància internacional: observant la seva ambició i abast; transparència; independència i rendició de comptes i el seu acompliment general. Addicionalment, van posar un focus especial en els (predominants avui dia) teixits sintètics. Doncs bé, en les conclusions de l’informe afirmen amb relació a aquestes certificacions:
«En el millor dels casos, són una promesa irregular de sostenibilitat, capaç d’oferir un cert grau de seguretat en una petita pràctica de producció o secció de la cadena de subministrament. En el pitjor dels casos, són poc ambiciosos, opacs, irresponsables (…) una cortina de fum a tota la indústria per ocultar les pràctiques insostenibles, permetent una rentada verda a gran escala».
A la secció final de l’informe, amb les recomanacions, es posa èmfasi en la necessitat de regulació com a única via possible per a una indústria de la moda realment sostenible. Ho perfilem en la següent secció, centrada principalment en la resposta en l’àmbit europeu: l’estratègia de la UE per als tèxtils.
Més enllà de les iniciatives voluntàries: l’Estratègia de la UE per als tèxtils
L’“Estratègia per a la circularitat i sostenibilitat dels productes tèxtils” de la UE, publicada el març de 2023, pretén reduir els impactes negatius de la indústria tèxtil i el model de moda ràpida. Elaborada amb un horitzó 2030, té tres línies estratègiques: una centrada en l’aspecte ambiental, una altra centrada en la modernització i millora de la indústria tèxtil europea i una tercera, més reduïda, sobre responsabilitat en el context internacional (amb relació a les cadenes d’aprovisionament i els residus exportats). A continuació, destaquem algunes de les accions i eines de l’estratègia més relacionades amb els impactes que hem explicat de la indústria de la moda:
- Introduir requisits obligatoris d’ecodisseny de productes tèxtils (Reglament sobre ecodisseny, previst pel 2024) per impulsar durabilitat, reparabilitat, reutilització i reciclatge.
- Minimitzar la presència de substàncies perilloses (revisió del Reglament REACH).
- Aturar la destrucció de tèxtils no venuts o retornats.
- Reduir la contaminació generada per microplàstics.
- Introduir nous requisits d’informació (Reglament sobre l’etiquetatge dels productes tèxtils, Etiqueta digital).
- Posar fre al greenwashing i establir un major control sobre segells ecològics de la roba (Directiva sobre al·legacions ecològiques i revisió dels criteris de l’etiqueta ecològica de la UE).
- Implantar la Responsabilitat Ampliada del Productor i la recollida selectiva de tèxtils l’any 2025 (Revisió de la Directiva marc sobre residus).
- Reversió del model de moda ràpida o fast fashion (Impuls de models de negoci circulars i de les empreses socials actives en el sector de la reutilització).
- Diligència deguda en matèria de sostenibilitat empresarial (Directiva de diligència deguda i legislació específica per a prohibir la comercialització de productes fabricats amb treball forçós o infantil).
- Afrontar els reptes de l’exportació de residus tèxtils.
El text de l’Estratègia conté aquestes i altres mesures que s’estan implantant o en fase d’estudi o consulta pública, i es desenvoluparan entre 2022 i 2030. De manera general, podem dir que l’estratègia ataca molts dels problemes ambientals del sector tèxtil i de la moda (els impactes socials, en canvi, no hi tenen tanta cabuda) i deixa molts interrogants per resoldre. El missatge sembla ser, doncs, que cal impulsar una indústria tèxtil més verda, competitiva i resilient (en la línia del discurs recent de la UE sobre transició ecològica i digital, amb la recuperació post COVID-19, l’emergència climàtica i la invasió d’Ucraïna de rerefons) sense tocar, en allò essencial, el model econòmic actual.
En els anys vinents, a mesura que s’aprovin les noves legislacions i es posin en marxa mesures de suport per transformar el sector, veurem si aquesta estratègia porta canvis significatius o es continua pel camí del Pacte Verd Europeu on el capitalisme verd campa lliurement.
Per un consum més lent de roba
Fins ara hem citat iniciatives de la indústria, les institucions o la societat civil orientades, principalment, a una millora en la producció de roba: una producció amb menors impactes negatius. En aquesta secció, no obstant això, adoptarem un altre enfocament: ens centrarem en les iniciatives que busquen reduir la demanda global de roba mitjançant la reducció del ritme de consum.
- Arreglar la roba: probablement la mesura menys innovadora (s’ha fet tota la vida), però també una de les menys practicades avui dia a causa de l’impuls del model de moda ràpida, barata i de mala qualitat, que desincentiva que ens l’arreglem. A més de les botigues d’arranjaments de roba, podem aprendre a cosir o unir-nos a algun grup de costura col·lectiva. Algunes iniciatives interessants:
- A Madrid: Teté CaféCostura.
- A Barcelona: Millor que Nou, la Xarxa de Dones Cosidores o Duduá.
- Els circuits de segona mà són una referència obligada per a un consum de roba ecològic i econòmic al mateix temps. Algunes iniciatives destacades:
- Per a Opcions, un dels referents és l’univers AERESS, l’Associació Espanyola de Recuperadors d’Economia Social i Solidària, que agrupa moltes entitats que es dediquen a la reutilització i inserció sociolaboral amb perspectiva ESS. En el seu web es poden trobar els membres, que estan repartits per 13 comunitats autònomes (vam fer un reportatge a un d’ells, Solidança, al quadern 61 sobre residus).
- Roba Amiga és un consorci on col·laboren algunes entitats catalanes (algunes són membres d’AERESS) amb la missió de recollir «roba usada, roba de llar, sabates i altres residus tèxtils per a la seva revalorització a través de la reutilització i el reciclatge, mitjançant un model de negoci eficient, que fomenti la integració de persones» segons expliquen al seu web. Tenen convenis amb molts ajuntaments (i és possible que hàgiu vist els seus contenidors de roba pel carrer).
- Moda Re és una cooperativa promoguda per Càritas, formada per 91 socis i que funciona a tot l’Estat. De manera similar a Roba Amiga, disposa de contenidors i botigues sota el mateix paraigua.
- A Saragossa, aRopa2 també segueixen un model similar.
- Sense oblidar els mercats de segona mà que es fan periòdicament al carrer de moltes ciutats i pobles, i les webs i Apps com ara Wallapop. En aquest article donem algunes idees més.
- Dues iniciatives interessants, però que amb els anys poden perdre’s i recuperar-se (depenen de treball voluntari i de xarxes comunitàries) són les botigues gratis i els mercats d’intercanvi. Les botigues gratis són «botigues» per agafar lliurement el que necessitem i deixar la nostra roba usada en bon estat. Normalment, s’emmarquen dins d’espais comunitaris, centres socials autogestionats i llocs similars. Al número 27 dels Quadern d’Opcions hi ha una guia per a muntar una botiga gratis. Els mercats d’intercanvi són mercats esporàdics on intercanviar coses que no necessitem –no només roba- sense fer ús dels diners. També estan associats a xarxes locals i s’entenen com a esdeveniments comunitaris on l’intercanvi, a més de l’interès que té, pot ser una excusa per trobar-se amb veïns i amics a l’espai públic.
- El lloguer de roba pot ser una opció per a ocasions especials sense haver de comprar alguna cosa que es quedarà en el nostre armari molt temps sense ús. Es poden trobar força plataformes de lloguer a Internet (també n’hi ha de lloguer mensual o bimensual), tot i que potser els preus i el model de negoci no són tan sostenibles.
Altres iniciatives d’interès per «reciclar» el sector de la moda
Fair Wear Foundation. És una fundació amb seu a Holanda i abast internacional, que té com a missió millorar les condicions laborals en la indústria de la confecció. Treballen en l’impuls del sindicalisme, la igualtat de gènere en l’àmbit laboral o la millora salarial, entre altres.
Slow Fashion Next. És una plataforma de formació i divulgació en moda, sostenibilitat i negoci referent en el sector de la moda sostenible a Espanya, amb un blog molt interessant.
RevESStim el Tèxtil. És un programa de l’Ajuntament de Barcelona per impulsar i enfortir iniciatives del sector tèxtil amb visió d’Economia Social i Solidària, mitjançant la formació en tèxtil sostenible, l’assessorament especialitzat i l’articulació del sector.
La Zona. El mercat en línia d’Opcions té un espai per a moda i complements.
