funcionament-energia

Com funciona

Com funciona el sector de l'energia? Fonts d'energia i usos, energia elèctrica i límits del creixement.

En aquest article veurem:


L’energia és la capacitat que té un sistema físic de produir un treball, com ara moviment, canvi de temperatura, o llum. És a dir, l’energia ens ho permet fer tot, és la que mou el món. Hi ha molts tipus d’energia, depenent de com aquesta s’ha generat, a la vegada, es pot diferenciar entre l’energia que es produeix a dins dels éssers vius i la que es produeix a fora. Els éssers vius fan transformacions al seu cos per poder viure: parlem d’energia endosomàtica quan ens referim a l’energia que contenen els aliments, que un cop transformada metabòlicament fa possible que aquests éssers sobrevisquin. En canvi, ens referim a l’energia exosomàtica quan parlem de les transformacions d’energia que tenen lloc fora del cos, per exemple, la font energètica que utilitzem per cuinar aliments.

L’energia es manifesta de diverses formes, essent l’elèctrica una de les més utilitzades, que al mateix temps s’obté de manera diversa. La majoria de combustibles que s’utilitzen actualment per generar energia són finits i les seves reserves s’estan acabant. El model d’ús de l’energia contemporani, a diferència de segles anteriors, on l’accés a la mateixa era més simple i a l’abast de les majories socials, es troba sota el control de grans lobbys, oligarquies econòmiques i grans transnacionals. L’energia és el sector que més impacta en el canvi climàtic, així com motiu de guerres, repressió social, destrucció d’ecosistemes, desplaçaments de població i atacs sobre poblacions rurals i comunitats indígenes.

Fonts d’energia i usos finals

Gairebé tota l’energia que utilitza l’ésser humà té el seu origen en el Sol, ja que la gran quantitat d’energia que produeix arriba al nostre planeta en forma de radiació electromagnètica que proporciona llum i calor. Aquesta energia es pot aprofitar de diverses maneres:

Fonts d’energia directes del Sol

L’acció directa dels raigs del Sol sobre l’atmosfera crea diferències de temperatura que originen vents, onades i pluja. Aquestes fonts d’energia s’anomenen eòlica, hidràulica, solar tèrmica i solar fotovoltaica.

Fonts d’energia que procedeixen de matèria orgànica

La radiació solar permet que les plantes creixin i proporcionin aliment als animals omnívors i herbívors, que al mateix temps es converteixen en font d’aliment d’altres animals. La matèria orgànica d’aquests éssers vius s’acumula i després de milions d’anys dona origen als jaciments de petroli, gas natural i carbó. Els elements que provenen d’aquests jaciments s’anomenen combustibles fòssils. En l’àmbit de la matèria orgànica, també trobem la biomassa, que pot ser d’origen agrícola, forestal o animal.

Les fonts d’energia es poden classificar de diverses maneres:

Energies primàries i secundàries
  • Energia primària: és la font d’energia que s’empra sense un procés de transformació. L’energia primària es transforma i en aquest procés sempre se’n perd una part. 
  • Energia secundària: s’obté de la transformació de fonts d’energia primària. Parlem d’energia final quan ens referim a la que se suministra al consumidor (la que es consumeix quan ens dutxem amb aigua calenta o encenem una bombeta, per exemple). També existeix el concepte d’energia útil, que és aquella que desitgem obtenir, deixant de banda l’energia que es produeix de més i es perd.
Energies no renovables i renovables
  • No renovables: són els recursos energètics que triguen molt temps a regenerar-se o que no tenen capacitat de regeneració. En la majoria de casos s’ha arribat a un punt de no retorn, anomenat peak everything, un concepte que fa referència als límits del planeta o a l’exhauriment dels recursos. Els principals recursos no renovables són: els combustibles fòssils (carbó, gas natural o petroli) i l’energia nuclear.
  • Renovables: Hi ha fluxos naturals que poden utilitzar-se de manera continuada, ja que es regeneren fàcilment o són inesgotables. Al llarg de la història, la humanitat els ha sabut aprofitar de múltiples maneres, i abans de l’era industrial, de forma sostenible. Les principals tecnologies de captació d’aquests fluxos són: l’energia solar, l’energia eòlica, l’hidroelectricitat, l’energia geotèrmica, l’energia mareomotriu i la biomassa, però algunes d’elles generen debat pels seus impactes. Però cal ser conscients que el que entenem per energia d’origen renovable, en realitat és una tecnologia depenent dels combustibles fòssils i encara no s’ha trobat cap solució tècnica per resoldre aquest dilema. Tecnologies que siguin veritablement renovables implicarien una substitució dels patrons de productivitat i escala de les centrals de generació, cap a models més reduïts, de menor impacte socioecològic i amb materials més senzills i accessibles.
Inventari de les principals fonts d’energia i els seus usos

A continuació, ens endinsem en algunes d’aquestes fonts d’energia i la seva evolució històrica:

Energies no renovables

  • Carbó: el carbó es va originar fa milions d’anys a partir de la descomposició de la matèria orgànica d’origen vegetal. El carboni és el seu element principal i té un elevat poder calorífic. També existeix el carbó vegetal. Les referències històriques d’ús de carbó com a font d’energia són molt antigues, de fet, s’ha comprovat la presència d’aquest element en pires funeràries del tercer mil·lenni AC. Tot i això, va ser a l’Edat mitjana quan va adquirir rellevància i es va utilitzar massivament per fer funcionar la màquina de vapor, tant a la indústria com al transport. Al segle XX es va començar a substituir per altres combustibles, però encara s’utilitza. De tots els combustibles d’origen fòssil, és el més contaminant en partícules sòlides i altres contaminants nocius per la salut, així com en CO2, també és el que té menys aplicacions. Actualment es troba en vies d’esgotament. Tot i això, trobem el cas d’Alemanya, que davant la reducció del gas provinent de Rússia, va fer un replantejament de l’ús del carbó reactivant les seves velles plantes de carbó.
  • Petroli: és un líquid viscós que està constituït per diferents hidrocarburs, generats pels processos geològics i l’acció bacteriana sobre la matèria orgànica acumulada al fons del mar. Del petroli se’n poden obtenir molts derivats per destil·lació mitjançant un procés de refineria. El petroli ha estat la base de l’economia mundial dels darrers cent anys i és la principal font d’energia primària al món. Tot i això, els seus usos documentats són molt més antics. A l’antiguitat sorgia de forma natural en algunes regions terrestres de l’Orient Mitjà i fa uns 6.000 anys diferents cultures li donaven usos diversos, com pintar escultures o greixar pells. La primera empresa de refineria de petroli cru data de mitjans del segle XIX. En l’actualitat, les variacions del seu preu generen un fort impacte en l’economia global. El concepte de peak oil manifesta que la producció mundial de petroli arribarà al seu zènit i que després davallarà i arribarà el límit de la seva extracció. Tot i això, hi ha controvèrsia al voltant d’aquest punt, ja que algunes veus diuen que encara no hem arribat a aquest pic, mentre d’altres afirmen que sí. Per aprofundir en la qüestió, recomanem la lectura d’aquesta entrevista a Antonio Turiel, expert en recursos energètics.
Creixement de la indústria petroliera. Autoria: Álvaro Merino via El orden mundial
  • Gas natural: és una font d’energia fòssil constituïda per una barreja d’hidrocarburs, com el carbó i el petroli. A més, és una font d’energia primària. La seva utilització directa presenta una elevada eficiència; també és el combustible més eficient per a obtenir electricitat a les centrals tèrmiques i és el combustible fòssil menys contaminant. A partir dels anys 60, es va començar a utilitzar com a combustible preferent, excepte al transport, on predomina el petroli. En l’actualitat, el gas natural s’utilitza en aplicacions industrials, comercials, domèstiques o gasodomèstiques i com a primera matèria per obtenir productes químics. El seu comerç genera un fort impacte en les economies mundials i ha donat lloc a nombrosos conflictes bèl·lics al llarg del segles XX i XXI. Cal tenir en compte que l’alça de preus del gas ha influenciat notòriament en l’escalada de preus de l’electricitat dels últims anys. El petroli també s’està exhaurint, com la resta de combustibles fòssils. Paradoxalment, l’any 2022, la Comissió Europea, fruit de l’estratègia RePowerEU (de seguretat energètica i autonomia de Rússia) va considerar el gas natural i l’energia nuclear com a energies “verdes”.
  • Nuclear: la producció d’electricitat a les centrals nuclears es genera mitjançant la fissió nuclear, és a dir, la divisió de nuclis atòmics. En el procés de fissió s’allibera molta energia i la calor generada s’utilitza per escalfar aigua que a la vegada es transforma en vapor, aquest vapor fa moure unes turbines connectades a generadors elèctrics que produeixen electricitat. Aquest tipus d’energia s’ha utilitzat en el marc de conflictes bèl·lics, però al mateix temps té aplicacions civils, on s’utilitza principalment per a generar electricitat. Les primeres centrals nuclears de fissió daten de mitjans del segle XX i en l’actualitat aquestes plantes produeixen un 15% de l’energia elèctrica generada al món. A més, la majoria d’aquestes centrals es troben al Nord global i hi ha països que tenen una forta dependència a aquest tipus d’energia, com és el cas de França. Pel que fa la sostenibilitat, aquests tipus de centrals protagonitzen debats entorn la seguretat i els seus forts impactes ambientals.
Centrals nuclears al món. Autoria: Álvaro Merino via El orden mundial
Energies renovables
  • Biomassa: és matèria orgànica d’origen vegetal o animal. Com a font d’energia, pot ser material vegetal d’origen agrícola, d’origen forestal i d’origen animal, també s’obté a partir de residus urbans. Actualment, s’empra principalment per a la producció d’energia elèctrica, tèrmica o per desenvolupar biocombustibles. La biomassa és la font d’energia més antiga i es feia servir per generar calor, fer metalls o elaborar ceràmica. Amb l’arribada dels combustibles fòssils, els seus usos van anar a la baixa. A dia d’avui, un dels seus usos domèstics més comuns són els pellets, l’estella i la llenya en format tradicional. El fet de considerar la biomassa com una energia renovable és font de discussió per les emissions atmosfèriques que genera, els impactes ambientals, econòmics i socials que provoca i el seu cicle lent de regeneració, a més, es necessiten grans extensions de terreny si es vol cultivar. Cal destacar que tot i que s’ha considerat una font d’energia primitiva i sovint s’han preferit altres fonts d’energia o materials més moderns, el seu ús no va caure durant l’era industrial i fins i tot ha seguit creixent.
  • Geotèrmia: l’energia geotèrmica s’obté mitjançant l’aprofitament de la calor interna de la Terra. Es considera una de les tecnologies més eficients per a la climatització dels edificis i principalment genera energia tèrmica i elèctrica. La seva utilització està documentada des del segle XIV, però sobretot es va començar a utilitzar a partir del segle XX. Els seus usos relativament recents fa que sigui una tecnologia en exploració, ja que es valora molt positivament la seva elevada eficiència com a energia renovable.
  • Mareomotriu: aquesta energia s’obté de les marees de mars i oceans. De moment els seus usos no són molt extensos, perquè la seva obtenció suposa un cost elevat i cal escollir un lloc idoni per tal d’acumular grans masses d’aigua en recintes naturals. Pel que fa al seu aprofitament històric, es coneix que antigament s’emprava per accionar molins de gra a Europa. La primera planta es va inaugurar a França als anys 70, però aquest tipus d’energia es produeix principalment a la Gran Bretanya. Existeixen altres tecnologies d’energia renovable marina, com la undimotriu, la fotovoltaica flotant, l’eòlica flotant o l’eòlica fixa (conegudes com a offshore). 
  • Hidràulica: s’obté dels corrents d’aigua dolça i es destina principalment a la producció d’energia elèctrica. Les seves aplicacions es remunten a usos molt antics, com moure la mola d’un molí o la serra d’una serradora. Però a partir de la Revolució Industrial, en concret des del segle XIX, es va estendre la seva utilització. En el cas català va tenir molta rellevància en l’expansió de les primeres indústries tèxtils. I és que les centrals d’energia hidroelèctrica han tingut un paper rellevant a la història de Catalunya, sobretot en algunes comarques Prepirinenques i Pirinenques on es van construir grans embassaments i centrals. Avui en dia és la font renovable que més contribueix a la generació d’energia, però tot i ser considerada renovable, la seva producció genera greus impactes escosocials arran de les construccions d’embassaments, vinculats a desplaçaments de població rural, pèrdua de terres de cultiu i usos tradicionals dels territoris afectats, a més de pèrdua de la biodiversitat i d’una disminució del cabal dels rius i dels sediments que transporten.
  • Eòlica: els vents  generats a l’atmosfera terrestre produeixen aquest tipus d’energia, que es pot transformar en energia elèctrica mitjançant turbines eòliques. Històricament, l’energia eòlica es feia servir per a la navegació marítima i posteriorment es van crear els molins de vent, que s’utilitzaven per bombar aigua, moldre, serrar i fer altres feines. Aquests han evolucionat fins a convertir-se en torres aerogeneradores que proporcionen electricitat; la producció de turbines de vent modernes s’ubica a les acaballes dels anys 70. Tot i que és una font d’energia renovable, presenta alguns inconvenients, com el transport de l’electricitat a través de línies d’alta tensió, el fet d’haver de suplir les baixades de producció d’energia eòlica amb altres fonts o les dificultats per emmagatzemar els excedents d’energia. Però sobretot, genera conseqüències ambientals com la mort d’animals per xocs contra les pales, a més de l’impacte en el paisatge i la seva biodiversitat a causa de les grans instal·lacions.
  • Solar: és l’energia que prové del Sol a través d’ones electromagnètiques. Aquesta energia es pot transformar en tèrmica o elèctrica i es pot aprofitar a través de dos mètodes: energia solar fotovoltaica (aprofitant l’efecte fotovoltaic a les plaques de silici) i energia solar tèrmica (aprofitant directament la calor del sol). L’energia fotovoltaica és font de negoci per a molts inversors i també s’ha estès en molts habitatges o equipaments, per guanyar autonomia respecte a la xarxa elèctrica. Les tecnologies solars es van començar a desenvolupar a mitjans del segle XIX, tot i que van anar en augment a partir del segle XX. Les crisis relacionades amb els combustibles fòssils, van potenciar aquest tipus d’energia cap als anys 70-80. Des de la dècada dels 90, el desenvolupament de l’energia fotovoltaica ha anat en augment, tant per usos domèstics, com en plantes de connexió a la xarxa. Per tal de potenciar-la, s’han obert línies de subvencions i ajuts i polítiques de suport al seu desenvolupament i desplegament.

El següent gràfic mostra el consum global directe d’energia primària al llarg del temps:

Consum global directe d’energia primària. Font: Quadern 63 d’Opcions

A més, per una major comprensió, els diagrames de Sankey ens ajuden a visualitzar d’on ve l’energia i per a què l’utilitzem, a més de la quantitat que es perd pel camí: 

Comparació dels fluxes d’energia. Font: Sankey Diagrams

Aquests diagrames publicats a l’informe Energy Transition Outlook 2020 de DNVGL, ofereixen una previsió del futur energètic de cara al 2050, comparant dades recollides el 2018 (una edició que té en compte els efectes de la pandèmia). Com podem apreciar, les previsions per al 2050 són positives pel que fa a l’ús d’energies renovables, amb un augment significatiu de l’energia solar i l’eòlica, i un consum més baix dels combustibles fòssils. A més, si ens fixem en el flux blau, aquest representa un 27 Pwh/any d’electricitat el 2018 i 60 Pwh/any al 2050, un augment produït per les renovables.

Generació de l’ectricitat a Catalunya l’any 2021. Font: Quadern 62 d’Opcions

Segons les dades del darrer balanç energètic de Catalunya (2019) el consum d’energia primària és de 25.371 ktep (un ktep equival a l’energia calorífica d’un miler de tones de petroli). Al mateix temps, les principals fonts d’energia primària consumides a Catalunya són:

  • 46,0 % petroli.
  • 24,5 % energia nuclear.
  • 22,9 % gas natural.
  • 5,4 % energies renovables.
  • 1,8 % saldo d’intercanvis elèctrics, residus i carbó.
Repartiment del consum brut d’energia primària, 2019. Font: Departament d’Economia i Hisenda

L’energia elèctrica

Com funciona la generació, el transport, la distribució i l’ús final d’energia elèctrica?

L’energia elèctrica que consumim té un cicle de vida complex que, des que es genera fins que ens arriba a casa, passa per diferents fases (generació, transport, distribució i comercialització). Tot i que l’energia hauria de ser un bé públic, es gestiona com un bé de consum. En aquest sentit, la distribució (que connecta les xarxes de transport fins als punts de consum) és l’activitat més lucrativa de totes i Endesa és l’empresa que la controla principalment a Catalunya. El Quadern 62 d’Opcions, L’energia com a bé comú, està dedicat a l’energia i aborda en profunditat moltes de les qüestions detallades a continuació.

En la següent infografia, s’aprecien les diferents fases per les quals passa l’energia elèctrica des de la seva generació fins a la seva comercialització. La generació i la comercialització de l’energia estan liberalitzades, mentre que el seu transport i la seva distribució estan regulades. Quan parlem del mercat regulat, ens referim a que aquestes activitats estan regulades pel Govern de l’estat i la llei del sector elèctric. Per tant, en aquestes activitats no hi ha lliure competència. Pel que fa al transport, aquest depèn per llei d’un únic operador, Red Eléctrica Española (REE), que executa la planificació del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. En canvi, l’activitat de distribució, tot i regulada, va patir un procés de  privatització a finals dels 90, que va reforçar l’oligopoli elèctric, el qual també controla la generació i la comercialització. Com que aquestes empreses participen en diverses activitats, s’empra el terme “empreses integrades verticalment”, fet que els dóna poder i domini sobre el sector elèctric. 

Font: Quadern 62 d’Opcions

La consolidació d’un model de grans centrals de producció té com a conseqüència que l’energia elèctrica hagi de ser conduïda des dels grans centres de generació fins als punts de consum i, de manera general, ho hagi de fer a través de línies de transport amb una major capacitat. Aquestes línies s’acaben connectant a les xarxes de distribució que, com el seu nom indica, distribueixen l’energia elèctrica fins als punts de consum.

Esquema de la xarxa elèctrica a Espanya. Font: Quadern 62 d’Opcions

Els usos que fem de l’energia elèctrica deixen marques en el nostre territori en forma de grans connexions a través de les línies de Molt Alta Tensió (MAT) que travessen accidents geogràfics, espais naturals i fronteres per a poder abastir les diferents poblacions. Les grans connexions i els grans recorreguts provoquen una pèrdua d’energia durant el transport.

Mapa de les grans interconnexions elèctriques. Font: Quadern 62 d’Opcions
Desequilibris entre els centres de producció i consum

Actualment, en el procés de transició energètica i implantació de renovables, ens trobem en una situació de desequilibri territorial on qui més consumeix, menys energia renovable produeix, i a la inversa. Això provoca externalitats fora del territori consumidor i posa en risc altres comunitats, tant pel que fa a la seva sobirania alimentària com al manteniment de la biodiversitat. Aquesta situació de desequilibri afecta negativament sobretot els territoris menys poblats, com és el cas de Catalunya, on els centres de producció se situen en entorns rurals, mentre que la majoria de consum es produeix en grans ciutats i en zones de concentració industrial.

Producció d’energia allunyada dels centres de consum. Font: Quadern 62 d’Opcions
Com entendre el mercat elèctric espanyol

Durant els anys 90, el mercat de l’electricitat es va obrir a la liberalització: anys després ens trobem amb un escenari de preus desorbitats i famílies i organitzacions que pateixen dia a dia per no quedar-se sense un subministrament energètic digne. Enumerem algunes de les claus per entendre com es fixa el preu de l’electricitat al model actual.

Subhasta horària en un mercat marginalista

Aquest és el funcionament general del mercat elèctric europeu, que a través d’aquest mecanisme fa que es pagui el mateix preu per tota l’electricitat subhastada cada hora, independentment del cost que en tingui la seva generació. Aquest preu ve marcat per l’última font d’energia que entra a subhasta. 

L’ordre d’entrada dels diferents tipus d’energia a la subhasta depèn de la tipologia de tecnologia de generació i del preu d’oferta. En primer lloc, entren les tecnologies que no poden emmagatzemar energia, no poden controlar la font de producció i són més econòmiques de generar, com les nuclears (que atesos els elevats costos d’aturada i engegada, produeixen contínuament i entren directes a subhasta) i les energies renovables (que capten fluxos naturals preexistents). A continuació, per cobrir tota la demanda, s’incorporen les següents energies: les que provenen de centrals de cicle combinat amb gas natural (o fòssil), les centrals termoelèctriques de carbó i les hidroelèctriques. En aquest segon grup, hi ha les centrals que poden decidir quan produeixen electricitat.

La diferència entre el preu amb el qual l’energia entra al mercat i el preu diari que li és assignat és el que es coneix com a “beneficis caiguts del cel”. Quan les centrals de cicle combinat no entren i no tanquen el preu a subhasta, qui el tanca és la hidroelèctrica i sovint ho fa a un preu molt per sobre del que seria el seu propi preu de cost. Això és així perquè la llei permet sumar en el seu cost de producció el cost d’oportunitat.

Després de les subhastes, encara tenen lloc uns mecanismes d’ajustos que defineixen els preus finals. Els preus varien molt poc respecte al fixat a subhasta, però aquests mecanismes poden tenir molta importància a l’hora de trobar solucions a curt termini per reduir els preus finals a les usuàries. Finalment, en el moment de facturar a les usuàries finals, s’afegeixen peatges i costos del sistema elèctric, càrrecs per pagar les polítiques energètiques que decideix el Govern, un marge de benefici a càrrec de la comercialitzadora que factura la llum, l’impost elèctric (IE) i l’impost sobre el valor afegit (IVA). 

A mode de resum, podríem dir que els factors principals que determinen el preu final de cada hora al mercat majorista són: 

  • La demanda elèctrica total del sistema. 
  • La continuïtat de producció de les nuclears. 
  • La disposició instantània del sol, el vent i l’aigua. 
  • Els preus del gas i els drets d’emissió de CO2.
  • La regulació i els canvis corresponents, és a dir, les regles del mercat.

Mercat a futurs

La subhasta horària no és l’únic mecanisme de compravenda d’electricitat existent. Potser menys conegut, el mercat a futurs permet que les comercialitzadores puguin comprar electricitat a un preu determinat, però en aquesta ocasió per d’aquí a unes setmanes, mesos, trimestres o anys. Es tracta d’un mercat semblant al de la borsa. D’aquesta manera poden anticipar el preu de l’electricitat durant el període que hagin decidit. A la península Ibèrica els mercats de futurs són OMIP i MEFF.

Power Purchase Agreements (PPA)

Com a alternativa al mercat de futurs trobem també els contractes bilaterals d’energia verda, els PPA, que permeten la compravenda d’electricitat entre empreses de generació renovable i comercialitzadores o empreses que són grans consumidores d’energia, establint preus més ajustats a la realitat del que costa produir l’electricitat en aquella instal·lació determinada. Si bé aquest és un bon mecanisme per ajustar el preu, pot passar que la generadora no estigui interessada a vendre l’electricitat que produeix a un preu per sota del previst a subhasta. En canvi, aquesta oportunitat pot ser aprofitada per la comercialitzadora, que pot decidir instal·lar centrals de generació renovable per abastir les seves usuàries i vendre l’energia pel preu que realment li ha costat produir-la.

Regulació del mercat

Des d’inicis del 2021 hem vist com el preu de l’energia del mercat majorista no parava d’augmentar fins a situar-se a límits insostenibles. Aquesta pujada sense precedents ha estat influenciada per factors diversos, com l’alça del preu del gas i els drets d’emissions, o els conflictes bèl·lics, però també ha estat possible perquè el marc regulador existent ho ha permès. Tot i que la Unió Europea ha plantejat algunes mesures, des de Brussel·les no es qüestiona el lliure mercat de l’energia i no s’avança en la regulació de l’energia com a dret o bé comú. 

Així doncs, com que la regulació del mercat de l’energia és competència de la Unió Europea, és impossible intervenir directament sobre el mercat marginalista i les seves regles de joc, però hi ha opcions d’incidir, per exemple, sobre els mecanismes d’ajustament que tenen lloc després de les subhastes diàries, o bé excloure determinades tecnologies del mercat marginalista.

El Govern ha fet algun pas significatiu orientat a reduir o qüestionar els beneficis de les grans empreses elèctriques, per exemple, el 2022 es va introduir una taxa als beneficis extraordinaris (a l’Estat espanyol al 1,2% dels ingressos) de les companyies elèctriques. Tanmateix, aquestes companyies han elevat demandes i cartes a la Comissió Europea, així com amenaces al mateix Govern, per tal d’impedir aquests canvis. El Foro Nuclear (Endesa, Naturgy i Iberdrola) va arribar a insinuar la possibilitat d’aturar les centrals nuclears. I és que cal tenir en compte que a l’Estat espanyol, 5 empreses controlen el 70% de la generació, el 98% de la distribució i el 85% de la comercialització. Mentre aquesta situació perduri, no serà possible capgirar les regles de mercat per posar la ciutadania al centre de la transició energètica i garantir el seu benestar i drets energètics. 

Al mateix temps, queden oberts grans debats, com són els drets laborals al sector energètic, els tractats internacionals que protegeixen les inversions privades al sector energètic, la regulació sobre les xarxes de transport i distribució per donar cabuda a les renovables i evitar talls de subministrament a persones vulnerabilitzades, o les lleis que assegurin un origen dels recursos energètics i materials lliure de països amb conflictes geopolítics on no es respectin els drets humans fonamentals o la cura del medi ambient.

Allò que et cal saber a l’hora de contractar l’electricitat

Com a consumidores, podem triar si volem fer-ho al mercat regulat o al mercat lliure. A la Guia Pràctica del Quadern 62 d’Opcions ho expliquem amb més detall.

Descarrega’t la Guia Pràctica “Produir, consumir i pensar l’energia de manera local i comunitària”

Els límits d’un model basat en el creixement

Han passat més de 50 anys de la publicació de l’informe Els límits del creixement (The Limits to Growth), una de les primeres obres que va qüestionar el mite del creixement econòmic, estudiant les interaccions entre demografia, recursos i límits biofísics del planeta, que recollia tres conclusions bàsiques:

  1. S’arribaria als límits del creixement en els propers 100 anys.
  2. Era possible aturar el creixement per arribar a un estat d’equilibri ecològic i econòmic sostenible en el temps. 
  3. Si la gent del món volia abandonar aquest model de creixement i arribar a un estat d’equilibri, com més aviat l’abandonés, més possibilitats d’èxit tindria.

L’informe s’ha actualitzat diverses vegades i s’ha confirmat que l’escenari estàndard s’està complint amb força precisió. I és que hem arribat a l’emergència ecològica planetària, que engloba també la climàtica, tal com apunta aquest article publicat a La Directa.

L’actual emergència ecosocial ha donat un impuls renovat al mercat de les energies renovables, tot i que això ja ve de lluny. Hermann Scheer, que va ser diputat de l’SPD alemany i un dels impulsors de la transició energètica al seu país, deia: “El que pretén ara l’oligopoli és introduir la generació d’energia renovable en el vell esquema centralitzat de l’energia fòssil. En comptes de pous de petroli, ara planten molins i plaques i controlen la generació, la xarxa i la venda”. Aquesta frase resumeix la transició energètica que s’intenta fer des de determinades esferes econòmiques i de poder, que volen acaparar en mans de pocs el potencial transformador i democratitzador que tenen les energies renovables, que si es trobessin en mans de la ciutadania permetrien una transició energètica ben entesa.

Les renovables no poden produir energia per a mantenir l’actual consum energètic. A més, la seva construcció i generació depèn del consum de combustibles fòssils, que al mateix temps generen emissions de gasos que provoquen l’efecte hivernacle (GEH), per la qual cosa, l’aplicació massiva de les tecnologies actuals de captació de fluxos renovables no serà una solució, sinó un agreujant de l’emergència climàtica, així com d’altres aspectes de la crisi socioecològica global. En aquesta entrevista, s’alerta dels límits del planeta i de la necessitat d’un canvi de model. En altres apartats de la Consumpèdia expliquem els impactes negatius d’una transició energètica feta a mida pels oligopolis i recollim iniciatives de millora per tal de fer una transició en benefici de tota la ciutadania i el medi ambient, i així a assolir la sobirania energètica, és a dir, l’apropiació popular dels recursos arrabassant-los d’aquells que han convertit l’energia en un bé privatiu per lucrar-se de forma indecent. La transició energètica, o la fem o ens la fan.

Aquest article és possible gràcies a les persones que col·laboren amb OPCIONS

ARTICLES RELACIONATS

Núm.65

NOU

Confort tèrmic. Com el generem en moments d’emergència climàtica?

HIVERN 2023

VOLUNTARIS

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
 

SOCIS CONTACTS

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
 

SOCIS ACCOUNTS

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
 

REGAL

Dades de la persona que rebrà el regal

*
*
*
*
*
*
*
*
*

Dades teves (qui fa el regal)

*
*
*
*
*
*
*
*
 

INTERESSATS

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

DONATIU

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*