La recepta dels supermercats cooperatius

L’alimentació és un tema estrella del consum conscient. Sostenibilitat, salut, condicions dignes de productors i productores, un medi rural viu, preus transparents, proximitat, comunitat... És possible tenir tots aquests ingredients a la recepta dels supermercats cooperatius?
Super | Autor: Tim Mossholder

Dels 25 primers números editats per Opcions (2002-2008), deu estaven dedicats primordialment a productes alimentaris. L’alimentació ens toca moltes fibres sensibles quan anem a comprar amb la perspectiva del consum com a eina de canvi.

“Som el que mengem”, deia el lema d’una campanya de fa uns anys. Sostenibilitat, salut, condicions dignes de productors i productores, un medi rural viu, preus transparents, proximitat, comunitat… És possible tenir tots aquests ingredients a la recepta dels supermercats cooperatius?

Quan en els anys vuitanta del segle passat, els pioners del moviment agroecològic estatal van començar a proposar un model diferent de l’agroindustrial, el panorama era força desolador. Ja sabeu: “Tornar al passat renunciant a la revolució tecnològica, amb la gana que hem passat en aquest país?”. Avui dia, tot i així, després de dècades de moviment agroecològic i per la sobirania alimentària, i a cavall dels escàndols alimentaris i dels estralls que produeix als nostres cossos l’alimentació industrial, vivim una explosió global de producció i consum d’aliments ecològics. Tot i l’avanç espectacular en la producció ecològica en els darrers anys (tant les vendes com la superfície s’han multiplicat per cinc entre 2000 i 2015), hi ha deures pendents: a dia d’avui, la part més gran del consum d’aliments ecològics certificats el fan persones de renda mitjana-alta a països del Nord, mentre que grans produccions de països del Sud es destinen fonamentalment a l’exportació a Europa i els Estats Units. En contrapartida, a menys quantitat d’ingressos personals, més es consumeixen aliments industrials processats, alts en calories, greixos, sucres o sal. El mercat proposa, el salari decideix.

Consum agroecològic transformador

Aquesta geografia econòmica global del consum d’aliments ecològics no impedeix que hi hagi milers d’iniciatives populars, de volum petit i mitjà, en la producció i el consum, que atenen els valors de l’agroecologia i sobirania alimentària. La qüestió preocupant és que els números no menteixen: en el seu desenvolupament recent, el sector ecològic s’ha anat emmotllant a les estructures econòmiques existents, amb les seves lògiques de generació de beneficis com a element central. Hem sacsejat l’arbre, sí, però és la gran distribució la que avui dia en recull els fruits.

Els senyals recents d’estancament en grups de consum (que representen el compromís, des del consum, amb l’agroecologia com a moviment transformador) i l’aterratge del fenomen Food Coop, gràcies al documental sobre el supermercat cooperatiu Park Slope Food Coop de Nova York, han remogut aquest panorama.

Es viu certa efervescència de projectes entorn de la idea de supermercats cooperatius

El moment coincideix, a més, amb un sorprenent creixement d’iniciatives cooperatives de certa escala en altres sectors i amb el suport institucional a l’economia social i solidària, i la sobirania alimentària en el marc del cicle polític 2015-2019. Així que, fent de la necessitat virtut i amb la inspiració de l’exemple novaiorquès, es viu certa efervescència de projectes entorn de la idea de supermercats cooperatius.

La proposta dels supermercats cooperatius i la seva aplicació a la nostra realitat local té un element clau: l’aspiració de fer arribar aliments de qualitat a capes més àmplies de la població. La fórmula passa per la creació d’estructures d’escala més grans que puguin facilitar-ho, per arribar a un públic menys militant que el consumidor mitjà d’un grup de consum ecològic. Idealment, un supermercat cooperatiu combinaria el millor dels valors del moviment agroecològic amb la gestió professional de cooperatives de distribució per poder arribar a milers de famílies, recuperant així espai socioeconòmic al capitalisme eco. El model de Park Slope ens aporta alguns elements inspiradors a tenir en compte, dels quals en destaco dos que semblen alhora claus del seu èxit i reptes en la seva aplicació al nostre context sociocultural: el treball obligatori (i massiu) de les persones sòcies i l’heterodòxia declarada en els criteris d’aprovisionament de productes.

Respecte al primer: que més de 15.000 persones sòcies col·laborin unes poques hores al mes en la bona marxa del projecte, només pot ser qualificat com un èxit d’organització. A més, resulta un factor clau per fer els preus més assequibles, avui dia la barrera més important que frena el potencial consum d’aliments ecològics de l’Estat espanyol. Els membres del Food Coop novaiorquès fan el 70% de les hores que el supermercat necessita per operar i per tant la cooperativa només suporta econòmicament el 30% de les hores en forma de salaris.

Els membres del Food Coop novaiorquès fan el 70% de les hores que el supermercat necessita per operar

Economies a part, no s’han d’obviar els aspectes no monetaris d’aquest sistema. En primer lloc, el treball aportat pels membres (obligatori i en grups regulars) forma part de l’experiència de la cooperativa en l’àmbit sociocomunitari, i té un valor com a tal, de manera semblant al dels grups de consum, però a una escala més gran. En segon lloc, el fet que aquesta aportació sigui obligatòria (i no canviable per una quota, per exemple) implica llançar un missatge clar: tots els membres de la cooperativa són iguals, independentment dels ingressos de cadascun. Quant a l’aprovisionament, cal destacar tant els criteris de compra com els aspectes logístics. El Park Slope Food Coop duu a terme una valoració sobre sis variables d’interès a l’hora de decidir si inclou un producte al catàleg: el preu, si la producció és ecològica, la proximitat geogràfica, el sabor, si és de comerç just i la satisfacció culinària del veïnat. Cap d’aquestes variables suposa una línia vermella. Per exemple, sovint hi ha versions no ecològiques d’un producte si l’equivalent ecològic és massa car. Si ens parem a pensar en el cas d’una botiga ecològica on comprem alguns productes, però els que ens semblen fora de pressupost els comprem en un altre lloc, té sentit oferir producte convencional en aquests projectes: evitem trajectes, guanyem temps i aportem recursos a la cooperativa. Un model heterodox, des dels postulats agroecològics, però molt pragmàtic des del punt de vista socioempresarial, i inclusiu per al consumidor.

Países exportadores de alimentos ecológicos con más descompensación entre consumo interior y exportaciones | Fuent: FIBL

Países exportadores de alimentos ecológicos con más descompensación entre
consumo interior y exportaciones | Fuent: FIBL

Productors i supermercats cooperatius

D’altra banda, el Park Slope Food Coop renuncia (amb algunes excepcions) a la premissa de la relació directa amb els productors, que sol estar molt present com a paradigma de l’agroecologia ibèrica. El motiu és, de nou, purament pràctic: no es poden tenir relacions directes amb tants proveïdors, de fet seria ineficient en l’escala d’un supermercat. Per tant, necessiten majoristes de distribució que puguin mutualitzar la logística (si pot ser) de manera cooperativa. Són conseqüències lògiques d’apostar pel volum, i de la necessitat d’alimentar la metròpolis del segle XXI.

És adaptable el model de supermercat de Park Slope al nostre context? La intuïció apunta a algunes friccions, atès que és un model molt centrat a arribar a més consumidors, però en el qual no hi ha un lloc clar en l’organigrama per incloure els petits productors i les problemàtiques del camp. La qüestió no és menor, i algunes veus ja alerten de la importància de posar al centre del debat de models com és d’important el col·lectiu dels consumidors i com el de productors.

El model Park Slope no encaixa del tot en l’imaginari agroecològic

Un model de supermercat cooperatiu pensat des de la metròpolis, sense qüestionar com ni per què aquesta exerceix el poder que exerceix sobre el territori, podria néixer coix, especialment si mirem a mitjà termini els reptes ambientals del canvi climàtic o l’escassetat i deterioració de recursos naturals. Encara que la intuïció, dèiem més amunt, apunta que el model Park Slope no encaixa del tot en l’imaginari agroecològic, la pràctica s’està demostrant contraintuïtiva: La Louve, supermercat parisenc inspirat en Park Slope, o La Osa de Madrid, sembla que posen en el centre la força del consumidor cooperativista.

Com aquests projectes en potencia podrien equilibrar els interessos del camp i la ciutat? Tres idees per acabar:

  1. Impulsar estructures cooperatives de certa escala des de la banda de la producció agroecològica.
  2. Estudiar les possibilitats de la integració vertical en els futurs supermercats cooperatius, és a dir, que es produeixin aliments sota el paraigua del supermercat, per tant serien cooperatives de producció i distribució.
  3. Activar estructures de cooperació sectorial que treballin per promoure un marc de relacions just entre producció i consum, tant pel que fa als preus com als altres aspectes vitals per al camp.

Aquest article es va publicar originalment al Quadern 56 “De la terra al plat”. Si vols que seguim publicant continguts diversos i de qualitat, fes-te impuls!


Jose M. Alonso Opcions

Jose M. Alonso

Responsable de continguts