Quanta crema?
Es recomana posar-ne unes sis culleretes per a un cos adult, però diversos estudis han vist que de mitjana, ens en posem una quarta part. Així la capacitat protectora és quatre vegades inferior.
Tanmateix, tampoc es tracta d’untar-nos pel broc gros. Quan ens banyem es queda al mar una part prou significativa de les cremes (malgrat que siguin resistents a l’aigua), i aquestes restes perjudiquen l’ecosistema marí.
Així doncs, es tracta de cobrir-nos per tot arreu, però sense posar-nos una capa gruixuda de protector.
Quanta estona al sol?
El sol pot ser beneficiós per les persones, però amb moderació. Una exposició molt alta al sol comporta riscos per la salut. A més, també convé recordar que és preferible evitar les hores en què els raigs de sol cauen més perpendicularment (entre les 12h i les 16h).
És important tenir present que per més potent que sigui un protector, no ens permet estar al sol tanta estona com vulguem. Alguns estudis científics indiquen que hi ha una certa correlació entre l’ús de protectors i l’aparició de melanoma, i un dels factors que hi pot influir és el fet de prendre el sol durant molta estona amb la confiança que estem ben protegits.(1) Cap crema protegeix al 100%. Cal dir que aquests estudis es van fer en un temps en què els protectors només filtraven els rajos UVB.
Cal aplicar-ne més d’un cop?
Les autoritats sanitàries aconsellen fer-ho cada dues hores. Tanmateix, hem de preguntar-nos si més de dues hores seguides al sol no és excessiu. Tot i que en ocasions serà inevitable (per exemple si fem feines al sol o travesses per la muntanya, per exemple).
Convé tornar-nos a posar crema especialment després de banyar-nos, eixugar-nos o suar, encara que la crema sigui resistent a l’aigua.
La reaplicació és important, sobretot, si fem servir cremes fetes a base de filtres químics. En aquest cas, no fer-ho pot ser més perjudicial que no haver-nos posat protector, perquè a mesura que la pell va absorbint els filtres les radiacions solars van tornant a penetrar a la pell, i en trobar-hi els filtres químics generen més radicals lliures que si hi penetressin sense haver-hi crema. Aquest és un altre factor que influeix en la correlació entre l’ús de protectors i melanoma.
Altres recomanacions
- Si fem servir un protector convencional, amb filtres químics, cal posar-nos-el mitja hora abans de prendre el sol perquè hagi tingut temps de penetrar, i amb la pell ben eixuta i sense suar.
- Els esprais s’han d’agitar bé abans d’aplicar-los (mirem si el fabricant ens ho indica).
- No ens oblidem de protegir el voltant dels ulls i els llavis. Per als llavis existeixen llapis protectors.
- A casa, les cremes s’han de guardar en un lloc fresc i sec. En un cotxe al sol, s’aniran fent malbé.
- Si prenem el sol gaire estona, va bé beure líquids, sobretot aigua, i menjar fruita.
Si ens hem cremat
Si ens hem cremat, convé beure molta aigua o sucs rics en vitamina C. Algunes coses que s’aconsellen:
- Menjar fruita rica en aigua i vitamina C i espàrrecs o vinagre de poma, per regenerar la pell.
- Per alleugerir la cremor, aplicar sobre la pell, suc de pastanaga o de síndria, rodanxes de cogombre o patata.
- Posar-nos farina congelada a les parts cremades perquè el fregadís de la roba o els llençols no ens molesti.
- Untar-nos amb oli d’ametlles, que fa que la pell no se’ns peli tant.
Recordatori l’hora d’escollir una crema
- Anar a comprar-la a una botiga (o web) de productes ecològics, dietètica o herboristeria.
- Que dugui filtres físics: diòxid de titani o òxid de zinc, però que no tinguin la paraula “nano” al darrere.
- Que dugui un d’aquests segells: BioVidaSana, NaTrue, The Soil Association, BDIH, ICEA, Cosmebio, Ecocert.
- Que dugui aquest símbol:
- La protecció mitjana és suficient per als casos no extrems. Busquem-la superior si hem d’estar al sol moltes hores, o a molta altitud, o hi tenim al·lèrgia.
Notes
1. Per exemple J. Westerdahl i altres: Sunscreen use and malignant melanoma. International Journal of Cancer vol. 87, setembre 2000.
