amanida

Trucs i idees per allargar la vida del menjar

Perquè es fa malbé el menjar? Podem evitar-ho? Quina és la millor manera de conservar els aliments frescos? Us expliquem com allargar la vida del menjar

Com sabem si un aliment està en bon estat?

La vista, el gust, el tacte, l’olfacte i l’oïda. Amb els cinc sentits podem analitzar els aliments i reconèixer si n’hi ha algun que s’ha fet malbé. Només cal tenir en compte de no menjar res sospitós d’estar en mal estat i saber que en una minoria de casos, no ho podem detectar. Són els següents:

  • Ous. A la closca hi ha bacteris perjudicials. Per tant, si en trobem un d’esquerdat llencem-lo per evitar que aquests es filtrin a l’interior.
  • Gelats. Com més estona passa un gelat fora de la nevera, més risc hi ha que proliferi la salmonel·la, sobretot si està fet amb ous frescos. Per tant, és convenient menjar-nos-els o tornar-los al congelador immediatament.
  • Arròs i pollastre. Aquests dos aliments fàcilment contenen espores de bacteris, que poden germinar i esdevenir perilloses si els mantenim molta estona calents sense menjar-nos-els.

Mantenir els microbis a ratlla

Conserves amb líquid. Cal vigilar que el líquid cobreixi sempre aquests aliments. Com les anxoves, la tonyina en oli o en escabetx, la feta en salmorra o els préssecs en almívar.

Hi ha diversos mètodes de conservació dels aliments. Tots modifiquen algun aspecte del medi en què viuen els microbis i impedeixen que aquests actuïn. Cal tenir present, que quan apliquem qualsevol tècnica de conservació, el menjar perd qualitat nutritiva.

  • Escalfar (bullir, fregir, coure al bany maria, pasteuritzar, etc.), refredar (mantenir en un lloc fresc, nevera o congelador). A temperatures altes, els microbis es moren. Refredar (mantenir en un lloc fresc, nevera o congelador). A temperatures baixes, els microbis romanen vius però esdevenen inactius.
  • Assecar, fumar o fer el buit. Quan eliminem la humitat o l’aire d’un aliment, n’evitem la vida microbiana.
  • Curar (sal o salmorra), conservar amb sucre (almívar, confitures i compotes), adobar amb oli o escabetx són mètodes que eviten els microbis perquè aquests no poden viure en medis massa salats, dolços o àcids.

 

 

­

­

­

­

­

­Pautes per a una bona conservació

Cal més temps per anar a comprar un aliment que per desar-lo de manera que es conservi. I de ben segur, que és més barat. Aplicant els recursos que us expliquem a continuació evitareu llençar menjar, podreu anar a comprar menys sovint i us serà més còmode cuinar més quantitat de la que necessitem per un dia i tenir més d’un àpat a punt.

Les sobres. Reescalfar i refredar és un procediment que val la pena no repetir amb un mateix aliment (especialment arriscat en el cas de l’arròs i del pollastre). És millor escalfar només la quantitat que menjarem i fer-ho just abans de seure a taula. Les sobres es podem combinar per cuinar croquetes, truites, purés, amanides, sopes o salses.

  • Llegums. Un cop cuits es guardaran més temps si hi tirem un raig d’oli i ho remenem bé perquè quedi tot ben untat.
  • Verdura. Si la verdura fresca se’ns està pansint i encara no ens l’hem menjat, la podem bullir perquè duri un parell de dies més. Després d’aquests dos dies, encara la podem sofregir per allargar-li la vida dos dies més. També val la pena demanar a la botiga que no ens treguin les fulles de sobre ni ens les tallin. Ajuden a conservar-les.
  • Cereals. Si a l’estiu el rebost no és prou fresc, guardem la pasta a la nevera per evitar que s’hi facin insectes.
  • Carn. Desar-la de manera que li toqui una mica l’aire. Així trigarà més a fer-se rància. Quan fem brou, el podem congelar amb racions o bullir-lo cada 2 dies perquè no es faci malbé.
  • Fruita. Rentar només la quantitat que ens menjarem. Si n’hem rentat més del compte, eixuguem-la. Si se’ns fa massa madura, se’n pot treure el tros dolent i amb la resta fer sucs, batuts o melmelades.
  • Pastisseria. Si sobren pa o pastissos, es poden congelar fets a llesques. Les galetes també es poden congelar.
  • Lactis. Amb la llet que s’està a punt de fer malbé, se’n pot fer iogurt (Opcions núm. 13 pàg. 22) i durarà una setmana més.
  • Begudes amb gas. Cal tapar-les de seguida.

Cada cosa al seu lloc

Els recipients. Com més nets i menys aire continguin, millor. Així doncs, tenim l’opció d’omplir-los tant com puguem o d’extreure’n l’aire un cop tancat amb un dispositiu mecànic.

  • El rebost. Un rebost ben ubicat i condicionat (lloc fresc, sec i fosc) ens permet guardar qualsevol aliment i pot fer la feina de la nevera durant bona  part de l’any.
  • La nevera. No hi posem aliments tebis o calents. Tornem a posar el que haguem tret al més aviat possible, per conservar-ne la fredor (sobretot la de la llet i de la mantega) i distribuïm el què hi tinguem perquè els aliments no es contaminin entre ells (carn o peix que suquegi, hortalisses que es podreixen, etc.). En general, la nevera conserva bé el menjar cuinat durant 2 o 3 dies.
  • El congelador. Es pot congelar pràcticament tot. Des del brou fins al julivert, el cafè o els llegums cuits. És una de les tècniques que més preserva la qualitat nutritiva i que permet la conservació durant un temps indefinit. Val la pena fer-ho amb racions que puguem descongelar individualment per evitar que el menjar perdi la fredor dues vegades.

Aquest article és possible gràcies a les persones que col·laboren amb OPCIONS

ARTICLES RELACIONATS

Núm.65

NOU

Confort tèrmic. Com el generem en moments d’emergència climàtica?

HIVERN 2023