Els vàters secs de doble cambra són la millor opció per gestionar els excrements humans. Així ho defensen els integrants del Centro de Innovación en Tecnología Alternativa (CITA) liderat per César Añorve. El centre, amb seu a Mèxic, intenten expandir el seu coneixement i aplicació arreu, compartint els manuals que han elaborat a tothom qui vulgui lligar també l’ecologia a la construcció (o adaptació) del seu vàter ja sigui en un entorn rural, com urbà. Van començar a construir-los als anys vuitanta amb la intenció de deixar de malgastar aigua neta i potable quan anem al lavabo i de no contribuir en la destrucció de la vida aquàtica ni a la contaminació dels mantells freàtics.
Jean Robert, urbanista, arquitecte i filòsof suís afincat a Mèxic, també forma part del CITA des dels seus orígens i creu que el sistema de drenatge urbà i els sanitaris han aconseguit allunyar l’olor de caca que impregnava les ciutats premodernes. Però les conseqüències d’aquest tipus de drenatge i sanejament, comenta, les estan avaluant els ecologistes. Jean Robert insisteix també en la “funció d’ocultació” que tenen els sanitaris gràcies a ser “inodors”(sense olor) i al drenatge: “la caca s’ha fet gairebé invisible per un ampli sector de la població”.
El disseny dels seus banys permet que es pugui adaptar fàcilment a qualsevol lloc, també en interiors. Només cal observar dos principis fonamentals per assegurar-ne un bon funcionament: la desviació d’orins i un ambient sec i alcalí. El sanitari està format per dues cambres d’ús altern i amb una tassa mòbil: primer se n’obre només una i, quan ja és plena, es tanca –per començar-hi el procés de dessecació– i s’obre l’altra (on traslladem també la tassa mòbil). Després de cada ús, es cobreix l’excrement amb calç o cendra (acompanyada o no de terra). Quan la segona cambra ja comença a ser plena, també, es buida la primera, que ja ha acabat la dessecació, i el seu contingut es pot utilitzar com a condicionador de sòls. L’ús alternat de les dues cambres facilita la destrucció d’organismes patògens, ja que romanen més temps en un medi alcalí producte de la calç o la cendra.
El que diferencia aquests sanitaris d’altres de doble cambra és que tenen un orifici específic per a l’orina, en cada una de les cambres, que es connecta amb una mànega. Recomanen utilitzar-la com a fertilitzant i ofereixen dues alternatives: emmagatzemar-la en contenidors per quan es necessiti o dirigir la mànega directament cap a fruiters i plantes ornamentals.
A casa nostra, els integrants d’Agricultura Regenerativa també creuen que anar al lavabo no té perquè estar renyit amb l’ecologia i ofereixen cursos per aprendre a fer el teu propi vàter sec, dutxes i lavabos de baix consum d’aigua. A la Revista Agro-Cultura també expliquen, pas a pas, com fer-ne un.
