Low cost és un terme que ja fa temps que hem incorporat amb certa naturalitat en el nostre vocabulari. Es va popularitzar a principis dels anys 2000, quan moltes aerolínies van començar a oferir trajectes en avió a preus molt baixos (tot i que dues de les principals companyies d’avió low cost van néixer força abans, als 80 i 90), i ha arribat fins als nostres dies, ja no només per referir-nos als viatges barats.
La traducció literal de low cost és baix cost, però el cert és que s’ha convertit en un concepte molt més ampli i que defineix, fins i tot, un model de negoci basat en vendre productes o serveis a preus molt baixos i molt per sota del preu que entendríem per normal o estàndard. Tot amb l’objectiu de ser més competents econòmicament. Però que el preu final de venda sigui molt més baix implica que la producció d’aquell bé o servei, així com la seva distribució, contempli una dràstica reducció de costos. La qüestió és: sobre qui recau aquesta retallada? Qui amorteix el cost?
La societat low cost i el consumisme
Segurament a tothom li venen al cap exemples de grans empreses i marques que promouen la cultura del low cost en els àmbits de l’alimentació (més popularment conegut com a fast food), el turisme, la roba, el material esportiu o el mobiliari, per posar alguns exemples.
El consumisme, que allotja la pràctica del low cost, és una tendència derivada del model econòmic que promou que la felicitat s’obté de la compra i tinença de béns. Sovint, també, afavoreix les compres compulsives que no tenen en compte l’impacte que genera la fabricació d’aquests productes. Així doncs, parlem de consumisme quan consumim productes que realment no necessitem i els comprem per anar a la moda, perquè estan rebaixats, perquè creiem que ens aportaran felicitat, perquè ens atribueixen cert estatus… Però fomentar aquest consum significa explotar més els recursos del planeta, incrementar els residus, accentuar les diferències socials i contribuir a un ritme de vida frenètic, compulsiu, poc reflexionat i poc conscient.
Això no obstant, no s’ha de criminalitzar a tothom que recorre al low cost. Hi ha qui ho fa per poder comprar més gastant-se menys, però també hi ha moltes persones que ho fan per necessitat, ja que tenen una situació econòmica precària i les opcions més econòmiques són un canal d’estalvi. Per tant, cal diferenciar entre quan les compres low cost són una opció que es decideix prendre, i quan són més aviat una obligació.
Roba i viatges, les estrelles del low cost
La irrupció dels bitllets d’avió va donar el tret de sortida a la febre de viatjar. Atractives ofertes de vols a diverses ciutats europees per dos, quatre, deu euros… omplien la xarxa, assentarien un precedent i invisibilitzarien els costos i impactes d’aquest nou model d’oci basat en aconseguir el vol més barat possible, tant hi fa quina sigui la destinació.
En el cas de la roba, el punt d’inflexió no és tan evident. A més, el concepte low cost s’acostuma a referir, més aviat, al model de consum de roba ràpida (fast fashion). Aquest concepte descriu el sistema de producció i distribució de peces de roba travessat per la idea de respondre ràpidament a les “tendències” del mercat del moment. Al llarg de la història, la roba ha tingut funcions que van més enllà de cobrir la necessitat bàsica de protegir-nos (del clima, la brutícia…) i s’ha adaptat en funció de les necessitats. Avui en dia més que mai, vestir-nos traspassa l’objectiu principal de protecció i respon a interessos com seguir un corrent, reflectir la nostra identitat a partir de com vestim, donar informació extra (vestir roba de marca com a símbol de riquesa; posicionar-se ideològicament; defensar una determinada idea; etc.)
El model de consum imperant en la nostra societat és el principal responsable de la proliferació d’aquesta pràctica. I això està íntimament relacionat amb el model de producció, que ha de ser en massa i ràpid.
Els perills i impactes del low cost
Hem posat la mirada en els viatges i en la roba, però com hem comentat al principi, la cultura low cost es pot aplicar a diversos àmbits. Sostenir el ritme de producció i consum té impactes socials, econòmics i ambientals.
Enumerem alguns dels impactes principals que provoca el low cost.
- Invisibilitza el cost associat a la producció del producte. És una veta als ulls que ens pot impedir veure i prendre consciència dels impactes.
- Incita al consum pel consum, només pel fet de ser molt barat. Consumir per sobre de les nostres necessitats té un impacte en la nostra economia i en la sostenibilitat.
- Les empreses sempre busquen un benefici; per tant, que puguin oferir un preu més baix dependrà de reduir determinades despeses. Sovint, aquesta reducció impacta directament en les treballadores i en les seves condicions laborals, així com en la qualitat final del producte o servei que estem adquirint.
- El punt anterior ens porta a parlar d’explotació de la mà d’obra, pràctica a la qual recorren algunes empreses.
- En el cas dels viatges, hipersaturació turística, amb tot el que això comporta a nivell d’impacte ambiental, social i econòmic.
- Impacte ambiental elevat per diversos motius: consum i contaminació d’aigües; en el cas de la roba, ús de pesticides i fertilitzants en el cultiu del cotó; transport de mercaderies (amb les consegüents emissions de GEH); generació de residus derivats del procés productiu, també tèxtils; etc.
- Perjudici del comerç local i de proximitat, que no pot competir amb els baixos preus que ofereixen les grans empreses.
Consells per no caure al parany del low cost
Detectar les superofertes o quan una empresa posa en pràctica l’estratègia low cost no és difícil. De fet, sovint són les mateixes marques les quines en treuen pit. Quan et trobis davant d’un producte o servei extremadament barat, i no sigui una necessitat teva reduir la despesa econòmica, pensa en aquests consells:
- Fes la llista del que necessites i consumeix perquè ho necessites, no perquè estigui rebaixat o sigui barat.
- Reflexiona sobre la necessitat i quines maneres tens per resoldre-la: potser no és una necessitat real o no cal recórrer a la compra. I si cal comprar, que sigui amb criteri (comerç just, entitats de l’ESS, comerç local, etc.)
- Mira’t bé les característiques i condicions de compra d’allò que estàs a punt d’adquirir, ja que, sovint, els preus tan baixos són a costa de la qualitat del producte o servei i amaguen característiques que no són les esperades.
- Pensa en quines vols que siguin les teves condicions laborals i desitja (i lluita) perquè tothom tingui un treball digne.
- Qüestiona’t com un producte pot ser tan barat i decideix si vols un producte que no ha tingut cap mirament per les persones que l’han produït.
