Opcions porta 20 anys investigant i reflexionant entorn el consum i apostant i defensant un consum conscient i responsable. Però fins ara, poc hem pensat el consum en clau feminista.
Enguany ens proposem donar-nos un espai de reflexió per tal de repensar el consum conscient o responsable des de les aportacions dels feminismes i de l’economia feminista. Perquè creiem que si bé com a col·lectiu ens sentim i ens identifiquem plenament amb els feminismes, el cert és que potser no ens hem donat l’oportunitat, encara, per revisar el nostre discurs, i fins i tot allò que entenem com a consum, des dels preceptes de la teoria i de la pràctica feminista.
Sobre el concepte de consum i de consum responsable
Una de les crítiques que es fa al concepte tradicional de consum, entès dins de l’economia de mercat, és que no contempla les vies que tenim per satisfer les nostres necessitats més enllà del mercat. Trobem aquestes altres vies quan aconseguim sortir de la visió capitalista i entenem que hi ha més maneres de proveir-nos. De fet, quan sortim del paradigma restrictiu de l’economia de mercat entenem el consum com tot allò que podem fer (activitats, adquisició de béns, etc.), que ens encamina cap a una vida plena i cap al bonviure, en una relació d’equilibri i interdependència amb el nostre entorn.
El concepte de consum responsable ja contempla aquest gest d’obrir la mirada. A Opcions al llarg del temps, hem anat reflexionant entorn el concepte de consum responsable i les claus del consum conscient, explorant d’on provenen les nostres necessitats, i de quina manera vénen creades o no per la societat de consum i la publicitat; cercant vies i mecanismes per satisfer les nostres necessitats que no impliquin necessàriament la compra i que, si la impliquen, pugui ser feta amb criteri de justícia social i ambiental.
Així i tot, encara ens quedem curtes. I una de les principals crítiques que es fa al concepte de consum responsable és que peca d’individualització i de sobrerresponsabilització de la persona consumidora. Com si el fet de practicar un consum del tot alineat amb la cura de totes les persones i del nostre entorn fos una decisió personal i no influenciada per tot el seguit de condicionants que ens afecten i per totes precaritzacions per les quals ens veiem travessades. Sovint, identifiquem veus que apel·len a la importància de mantenir un consum alineat amb els valors de l’economia social i solidària, amb els principis d’igualtat i de justícia, respectuós amb el medi ambient, etc. Però, si bé és cert que la incorporació de petits canvis i pràctiques individuals és important i de vegades pot ser motor de canvi a més gran escala, ens cal poder sortir de l’esfera de la individualitat. I ens cal per dos motius:
- Perquè entenem que no és en nosaltres com a consumidores on està la responsabilitat del canvi, sinó en empreses, corporacions i administracions, i és a elles a qui cal interpel·lar.
- Perquè la individualització de la responsabilitat en el consum i les mesures basades en la responsabilitat individual poden perpetuar la injustícia social amb les dones o amb els col·lectius vulnerabilitzats.
Pensar el consum des de l’economia feminista
Des d’Opcions hem escrit poc sobre consum i feminisme i hem reflexionat poc sobre com podem repensar el consum des dels feminismes i l’economia feminista.
En alguna ocasió ehm reflexionat sobre la violència masclista que rau en el consum. L’article La revolució serà feminista (també en el consum) ens mostra la violència que generen els cànons de bellesa dominants, la publicitat, el consum vinculat al poder adquisitiu, etc. i de quina manera el consum difon i reforça el relat dominant sobre cossos i identitats.
En altres ocasions també hem vist algunes claus per pensar el consum responsable en clau feminista, visibilitzant de quina manera certs articles i productes que consumim comporten precarització per a dones, principalment (roba o alimentació, per exemple).
I un dels propòsits que tenim enguany és continuar estirant aquests fils i donar-nos l’oportunitat de plantejar-nos el concepte mateix del consum des de l’economia feminista i també des de cosmovisions més enllà de la imperant en el Nord global.
Més enllà del conflicte entre capital i vida
Des de l’Economia Feminista, i també des de l’Economia Social i Solidària, es visibilitza el conflicte entre capital i vida. Apuntem el sistema capitalista com un sistema que genera violència i depreda la vida de les persones, les comunitats i els territoris. Un sistema que es fonamenta en un model extractivista.
L’ecofeminisme ens fa adonar de la contradicció que hi ha entre la lògica capitalista d’acumulació i de generació de beneficis econòmics i la cura de la vida humana i de la naturalesa. Enfront de la supremacia humana i, en concret, del relat patriarcal, la certesa que som interdependents i ecodependents.
De fet, quan obrim la mirada i sortim dels paradigmes habituals ja ens adonem que no totes les societats s’organitzen per satisfer les seves necessitats a través del mercat capitalista. Ens resulta altament inspirador, per exemple, el concepte de collita honorable provinent de les poblacions indígenes nord-amenricanes i que estableix un codi de relació amb l’entorn molt diferent de la que estem acostumades en el sistema capitalista: es tracta d’agafar només els recursos que necessitem, mai agafant el primer que ens trobem i deixant sempre l’últim que queda, no enduent-nos mai més de la meitat dels recursos i deixant sempre alguna cosa a canvi.
Certs corrents de pensament ja han indicat que hi ha altres vies per satisfer les nostres necessitats més enllà del mercat. Carrasco i Trello ens expliquen com des de l’economia feminista i l’economia ecològica es defensen altres vies que mostren el paper que les comunitats, les unitats familiars domèstiques i els ecosistemes tenen com a sustentadors de vides, més enllà del mercat i de l’Estat. Així, per exemple, tenim una economia del do, basada en la reciprocitat que res té a veure amb l’economia de mercat, basada en la propietat; tenim una comunitat que ens proveeix i ens sustenta de tot allò que necessitem per a la vida (cures, escalf, amor, suport emocional, etc.) i que poc té a veure amb les relacions mercantils; o tenim un sistema social que, encara que amputat després de successives retallades, ens continua proveint de molts serveis també escapant-se de les lògiques del mercat.
Consum en clau feminista per al moment de crisi ecosocial
En moment de crisi ecosocial, és evident que cal plantejar-se i fer virar moltes dinàmiques, si volem, no tant evitar les conseqüències de la crisi sinó, com a mínim, mitigar-ne els efectes. Hem d’apoderar-nos i agafar les regnes del futur, que es presenta hostil per a generacions presents i futures, tant al Nord com al Sud Global.
Ens adonem de l’íntima vinculació entre patriarcat, capitalisme i colonialisme, pal de paller del sistema neoliberal i de la democràcia pantalla que el sustenta i alhora generadors de pràctiques de subordinació, explotació, violència social i ambiental i exclusió. I davant d’això tenim la necessitat imperant de mostrar i demostrar que hi ha altres maneres de consumir i de cobrir-nos (mútuament) les necessitats de manera més saludable, responsable, sostenible i amb criteris de justícia social i ambiental, solidaritat, cooperació i suport.
És possible mantenir els actuals nivells de consum? Qui consumeix? Quines desigualtats hi ha en el consum? Tothom, totes les comunitats, tots els països han de decréixer per igual? Abordar aquest debat des de la tradició i el pensament feminista i, sobretot, des de l’ecofeminisme és fonamental, sobretot si volem desplegar un nou model que pugui viure en equilibri amb l’entorn que ens acull.
Què vold dir practicar un consum feminista? Primeres intuïcions i algunes claus
- Reivindiquem un consum que no comporti vulneració de drets a altres companyes: el consum feminista ha de ser emancipador per a totes i ha de contemplar la lluita de totes les dones, també les racialitzades, les rurals, les trans, i per totes aquelles travessades per múltiples opressions:
- Tinguem en compte les opressions que hi ha al sector agrari. En aquest sentit, són altament inspiradores les lluites de les jornaleres de Huelva.
- El feminisme no és objecte de consum: samarretes amb missatges reivindicatius, però fetes en condicions de precarietet? No, això no és consum feminista.
- No totes les nostres necessitats s’han de cobrir a través del mercat: enfortim la nostra xarxa, proveïm-nos mútuament dels suports que necessitem per a viure.
- El consum no ens farà més felices, cuidar-nos juntes, sí. Trenquem amb la relació consum-felicitat: la felicitat és una vida plena.
- Regalar-nos temps és una gran ofrena: visibilitzem tot el temps que invertim en les tasques que ens són imprescindibles per a la vida.
- Reclamem productores respectuoses no només amb la nostra salut, sinó també amb el planeta i que impliquin justícia social.
- Reduir el consum no és la solució per a totes: volem que persones vulnerabilitzades i precaritzades puguin assolir els mínims de consum dignes. Hi ha un consum mínim, comprès dins dels límits del planeta, que ha de ser accessible per a totes.
- No fem el joc als dictats de la publicitat i desmarquem-nos dels seus estereotips. Assenyalem les males pràctiques!
