Durant els últims vint anys, les modernes biotecnologies agrícoles han estat objecte de discussions acalorades a tot el món. Malgrat que la governança dels transgènics o Organismes Modificats Genèticament (OMG) ha estat restringida exclusivament a qüestions d’avaluació dels riscos per a la salut i per al medi ambient, la resistència a la comercialització dels OMG arreu del món engloba un gran espectre d’arguments que van més enllà de l’avaluació de riscos. Aquests tenen a veure amb els impactes socioeconòmics dels transgènics, amb la pèrdua de llibertat d’elecció de productors i consumidors no transgènics, amb la relació de dominació entre humans i natura que els transgènics perpetuen o, amb visions divergents sobre el futur de l’agricultura, per mencionar-ne alguns.
Comparant diferents sistemes agroalimentaris
Com es pot estudiar la problemàtica dels cultius transgènics des d’una perspectiva que vagi més enllà de l’estudi del risc i pugui incorporar alguns dels aspectes socials addicionals que conformen aquest complex debat?
El Consell Noruec de la Ciència ens ha finançat durant els darrers cinc anys el Projecte Agri/Cultures. Aquesta recerca s’ha centrat en explorar les similituds i diferències entre quatre cultures agrícoles: l’agroecologia, l’agricultura ecològica certificada, la intensiva en químics (o convencional) i la que utilitza cultius modificats genèticament. Això vol dir, per exemple, examinar quines tecnologies i mètodes utilitzen cadascuna d’elles, entendre les diferents creences i valors que sustenten les seves pràctiques o analitzar les estructures socioeconòmiques implicades en cada sistema agroalimentari. De fet, parlem de model o sistema agroalimentari per emfatitzar que el nostre focus s’ha estès a través de tot el procés de producció, des del desenvolupament de la llavor fins el consum del producte final, incloent també tots els passos i etapes que trobem enmig. És a dir, no només ens han interessat les pràctiques en la finca agrícola, sinó també els enfocaments que guien la recerca i el desenvolupament, la producció i el tractament de les llavors, el transport i la distribució, així com la regulació, la fixació de preus i el processat dels productes. Amb això el projecte vol comparar aquests sistemes agroalimentaris per generar coneixements sobre els aliments que consumim i per ser conscients de les xarxes de relacions que reforcem, construïm i en les que invertim amb les nostres eleccions alimentàries diàries.
En el marc del projecte, ens interessa particularment saber si aquestes formes de producció agrícola poden coexistir així com contribuir a fer operatius els requeriments de la llei noruega sobre tecnologies genètiques. Aquesta llei requereix que els OMG siguin avaluats, no només pels riscos que potencialment podrien suposar per la salut i el medi ambient, sinó també per la seva utilitat social, la seva contribució a la sostenibilitat i la seva justificació ètica.
Seguint una llavor de blat de moro al peculiar context espanyol
El cas d’estudi en què s’ha basat el projecte ha estat el cultiu de blat de moro. Així doncs, la idea del projecte era seguir ‘la història del viatge’ de diverses llavors de blat de moro (de varietats locals, híbrides i transgèniques) en la seva travessia pels diferents sistemes agroalimentaris a l’Estat espanyol. Aquests país es va triar no sols perquè trobem les diferents formes de cultiu de blat de moro, sinó perquè representa la porta d’entrada dels OMG a Europa.
De fet, l’Estat espanyol és l’únic país europeu que cultiva transgènics a escala comercial i només està permès comercialitzar-ne un sol tipus, anomenat blat de moro Bt, que incorpora un bacteri que el fa resistent a insectes. El 2015, tot i que només un 28% de la superfície total dedicada a blat de moro aquell any a l’Estat espanyol era transgènica, a Catalunya i a Aragó la proporció era molt més elevada, del 50% i el 70%, respectivament. En aquestes comunitats autònomes aquesta expansió (i l’increment de risc de contaminació genètica) ha tingut impactes negatius sobre la producció ecològica de blat de moro.
Teixint ponts entre ciència en societat a través d’un web
Un objectiu addicional del projecte és fer “ciència en societat” i comunicar els resultats de la recerca a una audiència ampla, que vagi més enllà del públic acadèmic. Per fer-ho, a més de publicacions acadèmiques en revistes internacionals, amb ajuda d’artistes s’ha desenvolupat la dimensió comunicativa del projecte. El web interactiu Seed-Links proposa una navegació virtual a través de les complexes reali
tats de les xarxes agroalimentàries del blat de moro a l’Estat espanyol. Pensada com una eina pedagògica, aquesta web incorpora dibuixos, textos, material audiovisual i hipervincles relacionats amb els resultats del projecte per facilitar les anàlisis sobre els debats agroalimentaris contemporanis i poder reflexionar així sobre el passat, present i futur de l’agricultura.
Per a nosaltres, l’alimentació representa una connexió profunda que tenim amb la Terra. Així que quant més sapiguem sobre com s’obtenen els aliments i les diferents alternatives disponibles, més capaces serem d’establir relacions justes, sanes i sostenibles entre nosaltres i amb la resta del planeta.
