Consum en clau feminista

"A l'economia social i solidària s'està duent a terme una revisió de les estructures i entitats per aprofundir en l'equitat des de la pràctica."
Pagesa carregant un feix de palla al cap. Il·lustra un article sobre el consum feminista.
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Si ens declarem feministes, el nostre consum ho pot reflectir. Consumir no és un acte banal, els diners que hi invertim poden apoderar negocis abusius per al planeta i els seus habitants, o al contrari. Decantar-nos per la segona opció, practicant un consum responsable des d’una perspectiva de gènere, es pot considerar també un consum feminista en un sentit molt ampli.

Imaginem que anem a comprar roba. El  80-90% de les manufactureres del sector tèxtil (com sol passar a l’electrònica o al sector de les joguines) són dones. En adquirir marques convencionals participem, encara que no ho sapiguem, en el fet que a Cambodja o Bangladesh, per posar dos exemples, se’ls paguin salaris de misèria: uns 30-60 euros al mes, quan el que es considera digne per viure-hi són uns 250-290, segons Asian Floor Wage Alliance. En canvi, en optar per firmes de moda sostenible, donem suport a sous dignes i formes de producció amb menys impacte mediambiental i social.

Això es pot traslladar al sector alimentari, en el qual la titularitat de la terra és un gran problema, perquè dels mil milions que la treballen (el 35% de la mà d’obra global), el 75% són dones i només l’1% són propietàries. A més, dels 450 milions de persones que treballen al camp i proveeixen de producte a tres mil milions de consumidors i consumidores mundials, el 60% són pobres i són fins al 80% de les persones que passen fam crònica mundial, segons Oxfam Intermón. En canvi, en consumir productes de comerç just o cooperatives i empreses agroecològiques vinculades a l’economia social i solidària (ESS), donem suport a models productius justos on la igualtat és un pilar. Fins i tot a l’ESS s’està duent a terme una revisió de les estructures i entitats per aprofundir en l’equitat des de la pràctica.

I els problemes de gènere no se circumscriuen només a la nostra espècie. Existeix una crueltat animal de gènere poc visibilitzada en el model productiu convencional que practica la reproducció forçada, engabia les truges prenyades, sacrifica els vedells que han de parir les vaques lleteres per donar la seva llet, perquè ells no en donen; tritura en molinets (o asfixia en bosses) els pollets mascles en el primer dia de vida perquè no pondrien ous, o fa servir gàbies de reclam de tonyines femelles on van amuntegades grans distàncies en les quals moltes moren o fresen de mala manera, com fa la pesca intensiva al nostre Mediterrani. Optant per la pesca artesana (la més sostenible i respectuosa) o la ramaderia ecològica, no estarem incentivant aquestes pràctiques aberrants, ja que el benestar animal és una de les seves premisses, fins al punt que les vaques ecològiques viuen el doble que les de la ramaderia intensiva. Sens dubte, consumir responsablement ens importa a tots i totes.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Brenda Chávez es periodista y autora del libro "Tu consumo puede cambiar el mundo".

Brenda Chávez

Periodista i autora del llibre "Tu consumo puede cambiar el mundo". @BrendaChavez_ | brendachavez.com

Fotografia de l’autora: Raquel Quintana.


  • dalí rules

    a mi ja mesta cansant tant de feminisme… com si no hi haguessin dones capitalistes ni homes vegans. aixo es barrejar naps i cols, consum responsable o raonat en diria jo

    • Opcions

      Sí, Dalí Rules, hi ha més persones a qui els cansa que es parli de feminisme. I evidentment hi ha dones capitalistes i homes vegans, això ningú no ho posa en dubte. El que pretén aquest article és recordar que, a través del consum responsable, podem contribuir a reduir les desigualtats de gènere i sexe. Com que aquest és precisament l’objectiu del feminisme, sembla oportú parlar de consum en clau feminista. Està clar, però, que a vegades les etiquetes ens ajuden a entendre’ns i a vegades ens separen. Gràcies per fer-nos arribar la teva opinió.

    • Brenda Chávez

      Estoy muy de acuerdo con lo que te han respondido, sólo añadir que decir que estás cansado de tanto feminismo, es decir que estás cansado de reivindicar la igualdad entre géneros, lo cual me parece un disparate seas del sexo que seas, ya seas hombre, mujer, y también si eres vegano/a, capitalista, consumidor/a responsable, o lo que seas, que lo respeto, por supuesto.

    • Brenda Chávez

      Y un pequeño comentario más, no se si has visto las cifras del artículo, tras muchas industrias existe unos grandes porcentajes de mano de obra femenina que merece condiciones dignas, en general cobran aún menos que sus explotados compañeros hombres, el consumo responsable apoya condiciones dignas para todos y todas, es una de sus máximas, agradezco tu comentario, pero el feminismo no pretende más que igualdad entre hombres y mujeres, y el consumo responsable permite contribuir a ello, a mi personalmente me parece interesante divulgarlo, y que los/las consumidores/as lo sepan, nuestro consumo no es un acto banal, vértebra la economía y es una herramienta de transformación social si se emplea bien, y para emplearlo bien es necesario dar información sobre qué hay detrás, y que modelos (justos o injustos) podemos apoyar con nuestro actos de consumo, un abrazo!!