Trucs i idees per allargar la vida del menjar

Per què es fa malbé el menjar? Podem evitar-ho? Quina és la millor manera de conservar els aliments frescos? Els bacteris i els fongs són els responsables que el menjar es faci malbé. Són microbis que viuen als aliments, a l’aire, als estris de cuina i a les nostres mans, que proliferen quan es produeixen certes condicions de temperatura i d’humitat.
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone

Com sabem si un aliment està en bon estat?

La vista, el gust, el tacte, l’olfacte i l’oïda. Amb els cinc sentits podem analitzar els aliments i reconèixer si n’hi ha algun que s’ha fet malbé. Només cal tenir en compte de no menjar res sospitós d’estar en mal estat i saber que en una minoria de casos, no ho podem detectar. Són els següents:

  • Ous. A la closca hi ha bacteris perjudicials. Per tant, si en trobem un d’esquerdat llencem-lo per evitar que aquests es filtrin a l’interior.
  • Gelats. Com més estona passa un gelat fora de la nevera, més risc hi ha que proliferi la salmonel·la, sobretot si està fet amb ous frescos. Per tant, és convenient menjar-nos-els o tornar-los al congelador immediatament.
  • Arròs i pollastre. Aquests dos aliments fàcilment contenen espores de bacteris, que poden germinar i esdevenir perilloses si els mantenim molta estona calents sense menjar-nos-els.

Mantenir els microbis a ratlla

Conserves amb líquid. Cal vigilar que el líquid cobreixi sempre aquests aliments. Com les anxoves, la tonyina en oli o en escabetx, la feta en salmorra o els préssecs en almívar.

Hi ha diversos mètodes de conservació dels aliments. Tots modifiquen algun aspecte del medi en què viuen els microbis i impedeixen que aquests actuïn. Cal tenir present, que quan apliquem qualsevol tècnica de conservació, el menjar perd qualitat nutritiva.

  • Escalfar (bullir, fregir, coure al bany maria, pasteuritzar, etc.), refredar (mantenir en un lloc fresc, nevera o congelador). A temperatures altes, els microbis es moren. Refredar (mantenir en un lloc fresc, nevera o congelador). A temperatures baixes, els microbis romanen vius però esdevenen inactius.
  • Assecar, fumar o fer el buit. Quan eliminem la humitat o l’aire d’un aliment, n’evitem la vida microbiana.
  • Curar (sal o salmorra), conservar amb sucre (almívar, confitures i compotes), adobar amb oli o escabetx són mètodes que eviten els microbis perquè aquests no poden viure en medis massa salats, dolços o àcids.

­

­

­

­

­

­Pautes per a una bona conservació

Cal més temps per anar a comprar un aliment que per desar-lo de manera que es conservi. I de ben segur, que és més barat. Aplicant els recursos que us expliquem a continuació evitareu llençar menjar, podreu anar a comprar menys sovint i us serà més còmode cuinar més quantitat de la que necessitem per un dia i tenir més d’un àpat a punt.

Les sobres. Reescalfar i refredar és un procediment que val la pena no repetir amb un mateix aliment (especialment arriscat en el cas de l’arròs i del pollastre). És millor escalfar només la quantitat que menjarem i fer-ho just abans de seure a taula. Les sobres es podem combinar per cuinar croquetes, truites, purés, amanides, sopes o salses.

  • Llegums. Un cop cuits es guardaran més temps si hi tirem un raig d’oli i ho remenem bé perquè quedi tot ben untat.
  • Verdura. Si la verdura fresca se’ns està pansint i encara no ens l’hem menjat, la podem bullir perquè duri un parell de dies més. Després d’aquests dos dies, encara la podem sofregir per allargar-li la vida dos dies més. També val la pena demanar a la botiga que no ens treguin les fulles de sobre ni ens les tallin. Ajuden a conservar-les.
  • Cereals. Si a l’estiu el rebost no és prou fresc, guardem la pasta a la nevera per evitar que s’hi facin insectes.
  • Carn. Desar-la de manera que li toqui una mica l’aire. Així trigarà més a fer-se rància. Quan fem brou, el podem congelar amb racions o bullir-lo cada 2 dies perquè no es faci malbé.
  • Fruita. Rentar només la quantitat que ens menjarem. Si n’hem rentat més del compte, eixuguem-la. Si se’ns fa massa madura, se’n pot treure el tros dolent i amb la resta fer sucs, batuts o melmelades.
  • Pastisseria. Si sobren pa o pastissos, es poden congelar fets a llesques. Les galetes també es poden congelar.
  • Lactis. Amb la llet que s’està a punt de fer malbé, se’n pot fer iogurt (Opcions núm. 13 pàg. 22) i durarà una setmana més.
  • Begudes amb gas. Cal tapar-les de seguida.

Cada cosa al seu lloc

Els recipients. Com més nets i menys aire continguin, millor. Així doncs, tenim l’opció d’omplir-los tant com puguem o d’extreure’n l’aire un cop tancat amb un dispositiu mecànic.

  • El rebost. Un rebost ben ubicat i condicionat (lloc fresc, sec i fosc) ens permet guardar qualsevol aliment i pot fer la feina de la nevera durant bona  part de l’any.
  • La nevera. No hi posem aliments tebis o calents. Tornem a posar el que haguem tret al més aviat possible, per conservar-ne la fredor (sobretot la de la llet i de la mantega) i distribuïm el què hi tinguem perquè els aliments no es contaminin entre ells (carn o peix que suquegi, hortalisses que es podreixen, etc.). En general, la nevera conserva bé el menjar cuinat durant 2 o 3 dies.
  • El congelador. Es pot congelar pràcticament tot. Des del brou fins al julivert, el cafè o els llegums cuits. És una de les tècniques que més preserva la qualitat nutritiva i que permet la conservació durant un temps indefinit. Val la pena fer-ho amb racions que puguem descongelar individualment per evitar que el menjar perdi la fredor dues vegades.
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on PinterestShare on Google+Email this to someone