Moltes expertes consideren l’estrès “la plaga del segle XXI”. I és que vivim en una societat frenètica, multitasca. On milers d’estímuls lluiten cada dia per captar la nostra atenció, reduint la nostra capacitat de concentració. Capacitat que ja comença a ser considerada com una eina clau per l’èxit acadèmic i laboral.
És l’era del turbocapitalisme, caracteritzada, també, per una gran inseguretat a nivell vital i laboral. Els canvis de feina, de casa, de parella… són més freqüents que mai.
En aquest context no és estrany que augmenti el consum de medicaments tranquil·litzants. Consum en el qual l’Estat espanyol n’és capdavanter, sent líder mundial en vendes d’ansiolítics, hipnòtics i antidepressius.
Quines solucions es proposa el consum conscient davant d’aquest panorama?
“La teva compra és el teu vot” vs “viure millor amb menys”
Després de dècades d’existència, podem dividir el fenomen del consum conscient en dues propostes principals, de vegades molt relacionades i imbricades entre si, i altres no tant.
La primera aposta, més militant, és, potser, la més estesa entre qui promou avui en dia el consum conscient. Posa l’accent en el consum com una eina de participació i transformació socioeconòmica (i ambiental, cultural…). Denominacions com consum responsable, crític, ètic, transformador, solidari, sostenible, etc. ens remeten clarament a aquesta visió més enfocada al compromís amb el que és col·lectiu. “La teva compra és el teu vot” és un dels lemes que resumeixen aquesta visió. És una mirada que, segons la meva opinió, a vegades perd de vista aportar respostes al problema d’estrès i insatisfacció vital del qual parlem al principi d’aquest article.
La segona tendència posa el focus principal en proposar models d’èxit i qualitat de vida alternatius al consumisme imperant avui. Potser heu sentit a parlar de les idees de la vida lenta (slow food, slow cities), la vida senzilla, el downshifting o el Bon Viure. Posen l’accent en canviar la manera com consumim com a camí que ens portarà a vides més saludables i satisfactòries. “Viure millor amb menys” podria ser el seu lema. Un lema que, a ulls de les més activistes, pot semblar individualista i poc compromès.
Pot ser trampós separar aquestes dues visions, ja que ambdues estan interrelacionades. La primera, la més moral, no està sempre desconnectada de la cerca d’estils i ritmes de vida més senzilla. I la segona, la més vitalista, tampoc acostuma a perdre de vista el compromís social i l’aposta per la sostenibilitat.
Però, tot i que aquesta divisió té alguna cosa d’artificial, resulta útil per plantejar-se una pregunta: ¿creus que la teva vivència del consum conscient està més influenciada per una mirada activista? ¿o en les teves decisions de consum predomina la cerca d’una vida més simple i saludable?
Si sents que en el teu dia a dia aconsegueixes trobar un equilibri raonable entre totes dues mirades, enhorabona. Sembla que no vius la sostenibilitat del planeta i la teva pròpia com dues necessitats escindides i contradictòries.
I això no és una tasca fàcil. Perquè moltes vegades, la precarietat laboral, els preus de l’habitatge o la dificultat perquè surtin els números i arribar a final de mes quan impulsem projectes laborals propis (i encara més si són “alternatius”) no ens posa fàcil despreocupar-nos i afluixar el ritme. Però crec, honestament, que en moltes altres ocasions ens posem excuses perquè no sabem dir “fins aquí és suficient, per avui”.
I és que, en mi mateix i al meu voltant, observo com sovint el productivisme és una addicció molt arrelada a la majoria dels nostres hàbits i petites decisions. I és molt difícil de deixar anar, molt més del que podria semblar.
Si ets de les que sent que et resulta difícil afluixar el ritme, o desconnectar de l’obligació de ser productiva, t’interessa llegir l’article 5 idees per una vida més lenta i senzilla. Aporta algunes idees pràctiques que poden servir-nos d’inspiració perquè el nostre dia a dia es pugui anar acostant, a poc a poc, a la vida que desitgem viure. Que en la majoria dels casos serà una vida amb més temps per descansar, per assaborir el present, i perquè allò que més ens importa sigui el que més espai ocupa en el nostre dia a dia. Una vida, en resum, “amb més sentit”.
