5 idees per una vida més lenta i senzilla

Reduir la velocitat no és fàcil. Però és clau perquè la nostra vida sigui més joiosa i saludable i més propera als nostres valors. Et proposem algunes inspiracions i idees pràctiques per ajudar-te a aconseguir-ho!

En articles anteriors, he escrit sobre propostes com les de la vida lenta (slow food, slow cities), la vida senzilla, el downshifting o el Bon Viure. O sobre Vida lenta i consum conscient

Em faltava un article eminentment pràctic. I aquí està, organitzat en 5 idees que podem aplicar en el nostre dia a dia.

1- Deixa anar allò que no funciona

Acostuma a fer por deixar anar. Una feina, una afició, un hàbit, una idea, una relació d’amistat o parella, objectes acumulats a casa nostra… Sovint, no volem “deixar anar una liana” fins que no tenim ben agafada la següent, fet que ens estalvia haver de fer front al vertigen i a la inseguretat que ens provoca el buit. I la por a assumir riscos bloqueja el canvi a les nostres vides, ja que moltes vegades és necessari transitar alguns trams de desert per poder arribar a nous oasis. I, per això, cal sortir d’un antic oasis que, tot i que és “segur”, ja no ens aporta tant com abans.

Perquè una vida més coherent i joiosa segurament requerirà, sobretot al principi, algunes dosis de valentia, i d’alguna ruptura, que de vegades pot semblar-nos costosa o fins i tot dolorosa.

Així doncs, un primer exercici pot ser dedicar espais a sentir quins aspectes de les nostres vides podem deixar enrere per cedir espai al que és nou.

Per inspirar-te pots buscar algun article, llibre o vídeo sobre minimalisme. La labor de la popular Marie Kondo i altres exemples poden ajudar-te a simplificar espais i a desfer-te d’objectes que no utilitzes.

2- Busca pauses i moments lents

Un dels nostres escuts més habituals per no viure el buit és ocupar el nostre temps i omplir-lo de “deures” i activitats (siguin acadèmiques, professionals, socials…). I si el “temps ple” no ens deixa espai per introduir canvis, perquè puguin passar coses diferents, inesperades, per obrir-nos a noves inspiracions…

Tot i que la velocitat compleix una funció, que és no deixar espais a la soledat o la connexió amb nosaltres mateixes. Connexió que, sovint, pot fer que floreixin dolors, pors o emocions que abans estaven “tapades” per l’acció permanent. Afluixar el ritme pot portar-nos moltes satisfaccions, però també reptes i sorpreses inesperades. Afortunadament, “l’assaig general” dels recents confinaments i restriccions ens han aportat una mica d’experiència al respecte.

Algunes de les “tapes” més habituals són l’oci o el turisme, que moltes vegades utilitzem com a via d’escapatòria o compensació de les insatisfaccions que ens produeixen una feina que no ens agrada o que ens ocupa massa hores, o una vida quotidiana massa estressant (i per això ens premiem amb un “superviatge” per poder desconnectar, o necessitem escapar-nos a destins naturals “molt verges”…). Alerta si ens adonem que posem molt el focus en les satisfaccions que ens donarà el cap de setmana o les vacances. O si sentim que necessitem que el nostre oci sigui especialment intens o “molt especial”, i ens frustrem si no és així. Poden ser senyals d’alerta sobre mancances i insatisfaccions del nostre dia a dia, que pot necessitar alguns canvis o ajustaments. Per exemple, dedicar com a mínim mitja hora al dia a passejar o fer exercici a l’aire lliure (en un parc, a la platja, al bosc de prop de casa…). Una pràctica que, a més d’aportar-nos nombrosos beneficis, és ben senzilla i sostenible.

Una clau important és, quan dubtem si acceptar una proposta o compromís, intentar respondre per defecte que “d’entrada, no”. No és un hàbit gens fàcil d’adquirir i mantenir, però pot ajudar-nos a alleujar la nostra agenda a mesura que aconseguim incorporar-lo. Una agenda per la qual seria intel·ligent tenir com a objectiu que no s’ompli més d’un 50% del temps, per reservar un espai a les sorpreses. Si no, els “extres” i imprevistos faran que ens estressem i desbordem.

En resum, la proposta és buscar i crear-nos alguna estona al dia, algun espai setmanal, algun cap de setmana de tant en tant, més buit de l’habitual.

Com a inspiració, ens pot ajudar alguna lectura o vídeo, com per exemple una entrevista de Robert Poyton (autor del llibre “Pausa. No eres una lista de tareas pendientes”) o de Carl Honoré (autor de“La lentitud como método”). O aquest podcast de Carne Cruda amb i idees per no treballar més del compte.

“Si quieres que pase otra cosa, tienes que hacer una pausa” Robert Poyton.

“En un mundo adicto a la velocidad, la lentitud es un superpoder” Carl Honoré.

3- Amplia el teu temps offline

La hiperconnexió segresta la nostra atenció. Una de cada tres persones mirem el mòbil més de 100 vegades al dia, una mitjana d’una vegada cada 10 minuts. I un de cada 4 menors de 25 anys el mira una mitjana de 150 vegades al dia, una vegada cada 7 minuts.

Algunes pràctiques poden ajudar-nos a reduir el nostre ús dels dispositius mòbils: reduir el nombre de notificacions que ens arriben (per exemple les de les xarxes socials), i silenciar les que mantenim; deixar el mòbil menys a mà i fora de la vista (no a sobre de la taula, per exemple); allunyar les apps més addictives de la pantalla d’inici…

Una altra clau és utilitzar el mode avió, per exemple quan treballem, mirem una pel·lícula o llegim un llibre, o quan passegem o xerrem amb algú o en les trobades socials.

A més de fixar horaris de desconnexió: per exemple podem intentar apagar el mòbil a les 10 de la nit (i anar avançant a poc a poc aquest horari), i no encendre’l, per exemple, fins passada mitja hora des que ens despertem. O deixar el mòbil a casa si sortim una estona a passejar. O no endur-nos-el al llit (per escoltar música o veure vídeos ens pot ajudar algun altre dispositiu que no pugui rebre missatgeria o accés a les xarxes socials, de les quals tendim a fer-ne un ús abusiu).

A la xarxa podem trobar molts articles i vídeos que ens ofereixen idees pràctiques i ens aconsellen apps que ens ajuden a reduir la nostra hiperconnexió.

4- Somnia sense barreres i marca’t metes realistes

Per començar a imaginar i dibuixar la vida que volem ens pot ser útil “pensar fora de la caixa”. Regalar-nos moments per “somniar sense barreres”, sense les limitacions que el realisme ens imposa.

Aquest exercici pot ajudar-nos a marcar horitzons de vida que, por utòpics que puguin semblar-nos, marquen direccions cap a on dirigir-nos. I aquest “pensament estratègic” és clau perquè, tal com va escriure Séneca, “no hi ha cap vent favorable per qui no sap a quin port es dirigeix”.

Podem ajudar-nos revisant la nostra vida per àrees com la salut, família, amistats, parella, habitatge, oci, feina, economia, consum, propòsit vital, espiritualitat… o qualsevol altre àmbit que ens resulti significatiu.

Una segona part de la tasca consistiria a convertir els somnis en petites metes concretes i assolibles. Plantejant-nos, per exemple un petit canvi o hàbit assumible i consolidable al mes, o al trimestre, en cadascuna de les àrees de la nostra vida que hàgim revisat.

És important que, en aquest procés, ens permetem fer coses noves, i provar de fer les mateixes coses de diferent manera. Acostar-nos a una major harmonia entre el que pensem, diem i fem ens pot aportar un sentiment de satisfacció molt profund. I, alhora, requereix assumir alguns riscos i atrevir-nos a equivocar-nos (moltes vegades!) al llarg del camí.

A la xarxa podem trobar explicacions d’exercicis com “la roda de la vida”, que podem seguir o adaptar a la nostra mida per facilitar-nos la feina.

I un últim apunt per aquest exercici. El 2021 he assistit a un curs: “Com organitzar-te per viure la vida que vols”. Em va encantar i va ser decisiu en la meva vida posterior. La professora, Yolanda Sáez, ens proposava una idea: “que sigui bo per mi i bo pel món”. Lema que he fet meu per animar-nos a trobar aquest equilibri entre sostenibilitat personal i col·lectiva del qual parlem a l’article sobre Vida lenta i consum conscient.

5- Dona suport a iniciatives col·lectives

No hem de perdre de vista que el nostre canvi de mirada i la nostra força de voluntat no pot amb tot. Ens influencien decisivament factors socioeconòmics que moltes vegades s’escapen del nostre control. És el cas, per exemple, del preu de l’habitatge, els bits socials en els usos del temps o la durada de la jornada laboral i la seva escassa flexibilitat (pel que fa a teletreball, excedències, conciliació, reduccions de jornada, etc.).

Són factors que no faciliten portar a la pràctica la idea de gastar menys, per poder treballar menys, i poder dedicar més temps a altres coses que ens importen o ens motiven. I que, com hem comentat anteriorment, fomenten dinàmiques consumistes (“ja que he de treballar cada setmana, si puc, em regalaré uns caps de setmana i unes vacances sense reparar en quant em gasto”).

Per això, com que no ens cansem de recordar, no es tracta només de què podem canviar de forma individual, sinó que necessitem, també, donar suport a les iniciatives que afavoreixin canvis estructurals com la reducció i flexibilització de la jornada laboral, un accés més assequible a l’habitatge, o dissenys urbans amb més zones verdes i de convivència que ens facin més fàcil el canvi cap a vides més lentes i sostenibles.

Si voleu ampliar informació, podeu veure aquest vídeo d’una xerrada teòrico-pràctica sobre “Vida lenta i simplicitat voluntària”.


Toni Lodeiro

Divulgador i consultor en nova cultura del consum (Opcions Consultoria) | facebook.com/toni.lodeirozas | @tonilodeiro | tonilodeiro.net