Pàgina d’inici de la web de La Zona, el mercat digital de l’Economia Social i Solidària
El comerç digital s’ha convertit en un dels grans exponents de la filosofia de consum capitalista dominant i, pel seu creixement, sembla que ha vingut per quedar-se. Enmig de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19, el comerç digital va créixer un 20% el 2020 i un 14% el 2021. Segurament les limitacions de mobilitat i restriccions de contacte físic van ajudar a aquest increment, però hi ha molts altres motius que expliquen com aquest sector no ha parat de créixer en l’última dècada, passant de ser el 0,7% del total de vendes a l’estat espanyol el 2010 al 7,4% el 2020. El volum de negoci que es genera en l’entorn digital no és gens menyspreable per tots els impactes que genera. I, si bé molts d’aquests tenen un efecte negatiu a molts nivells, hem de poder-ne aprofitar totes les potencialitats per construir-ne una alternativa amb els valors d’economia social i solidària com a base.
Analitzem-ho. Per què és tan important el que passa al comerç digital? Primer, perquè ha canviat la nostra forma de consumir. Hem deixat d’anar a les botigues físiques i, ara, bona part del nostre consum es fa per Internet.
El món digital, un entorn més agressiu
La principal diferència amb la botiga física és que aquesta competeix amb les botigues del seu entorn mentre que, en l’entorn digital, la mateixa botiga pot arribar a competir amb tot el món. Això obliga els negocis digitals a captar l’atenció del comprador amb diferents estratègies i a ser més agressius.
Primer: hi ha una competència de preus a la baixa molt més forta. En la compra física, per comparar preus, has d’anar a altres botigues i invertir-hi molt de temps. En la digital, només cal obrir una nova pestanya, buscar el mateix producte i segur que trobaràs altres webs que te l’ofereixen. Perquè a Internet hi trobem productes venuts directament per les productores, les distribuïdores, les botigues i les plataformes, que tenen de tot. I els preus baixos només són possibles amb la precarització del treball.
Segon: per aconseguir atreure compradores, no només cal reduir al màxim el preu dels articles i serveis que es venen sinó que hi afegim el component de les rebaixes recurrents. Si ja teníem les rebaixes d’estiu i les d’hivern, ara hi afegim promocions tot l’any, destacant el Black Friday, que en principi era només un dia, però que ara ja dura un mes. Així, acabes comprant el que no necessites només perquè és més barat i es va consolidant la sensació que el preu sempre pot abaixar-se.
Tercer: a part de baixar al màxim el preu del producte, també hem d’eliminar qualsevol cost associat a la compra digital. L’exemple més clar és que, a partir de cert import, no et cobren el transport. Ens estan fent creure que pagar el transport és negatiu quan, en realitat, és una altra precarització del treball i del medi ambient. I no, el transport digne no és gratis.
Quart: el que més interessa a les empreses digitals no ets tu ni la teva felicitat, són les teves dades, els teus gustos i els teus desitjos. Per això les volen, perquè els seus algorismes et posicionin anuncis, articles, vídeos i fotografies que t’incentivin a comprar més. Fa temps que hem après que, a fer la compra, s’hi ha d’anar amb la llista feta des de casa i sense gana. En canvi, quan entrem a Internet o a les xarxes socials, no activem les mateixes alertes i, per tant, som més vulnerables i podem acabar comprant coses que, realment, no necessitem.
Què pot sortir malament si, per mi, com a consumidor tot són avantatges?
És comprensible que cada cop més gent compri per Internet. Probablement, et sortirà més barat, fàcilment tindràs un descompte extra, no té costos associats, no has de fer cues, ni sortir de casa, ni carregar el pes. Què pot sortir malament si, per mi, com a consumidor tot són avantatges? I aquí és on veiem que el comerç digital és el màxim exponent del capitalisme individualista: privatitza els beneficis i col·lectivitza les pèrdues i externalitats negatives. Agafarem com a exemple el gran gegant del comerç digital, Amazon, per repassar aquests impactes negatius, aquells que tu no veus quan compres per Internet, perquè els han invisibilitzat.
Amazon, l’exemple paradigmàtic del capitalisme individualista
Tot i que Amazon és la quarta empresa amb més valor del món, va estar encadenant pèrdues milionàries durant anys fins al 2015. Per què? Perquè el món digital és una selva on el guanyador s’ho endú tot. Com més dades aconsegueixes, més venedores, més inversions fetes, millor posicionat estàs als cercadors i més fàcil és que la gent et compri. I més poder de negociació tindràs amb els teus proveïdors i més rebaixes de preus podràs fer. Per tant, Amazon no buscava ser rendible a un curt termini, volia quedar-se la major part del pastís possible per eliminar la competència i treure’n benefici en el futur. Una lliga que només poden jugar les grans empreses.
Posem en context la magnitud de poder que té Amazon, Alternativas Económicas en el seu número 94 feia un recull molt interessant de dades i impactes de l’empresa. Per exemple, el 2020 va créixer un 38% fins als 341.020 milions d’euros de facturació (el PIB de tot Catalunya és de 236.814 milions d’euros) i el seu valor en borsa era d’1,6 bilions de dòlars, l’equivalent al PIB d’Itàlia. A més, a Jeff Bezos, el seu fundador i director executiu, se li pressuposa una fortuna personal de 177.000 milions de dòlars el 2020, xifra superior a tot el PIB de dues terceres parts dels estats del món. Fins aquí, la part de privatitzar els beneficis. Ara passem a la col·lectivització de les externalitats.
La primera externalitat negativa del comerç electrònic és l’augment de la contaminació derivat de l’augment dels viatges dels transportistes. De fet, Amazon ja va reconèixer que el 2018 va emetre 44,4 milions de tones de CO₂ (dada superior a dues terceres parts dels països del món, incloent-hi a 9 de la Unió Europea).
La segona és que, com el marge per venda és cada cop més baix, cal produir més productes per reduir els costos unitaris i, alhora, no té sentit emmagatzemar productes durant massa temps perquè surt més barat llançar-los que el cost de magatzem. De fet, un reportatge de la cadena britànica ITV denunciava que un magatzem d’Amazon del Regne Unit llançava cada any milions de productes tecnològics.
Totes aquestes externalitats no són només un cas aïllat d’Amazon, sinó l’impacte real de les grans corporacions multinacionals
La tercera és la política laboral que segueix l’empresa, evitant el sindicalisme o intentant eludir la responsabilitat laboral treballant amb falsos autònoms. De fet, UGT va aconseguir amb una sentència favorable del 2020 que Amazon donés d’alta 4.000 repartidors de Barcelona i Madrid. Pràctiques que també són notícia per altres empreses com Glovo o Deliveroo a les que UGT també denunciava exposant que s’estalviaven 168 milions d’euros anuals perquè no regularitzaven la situació laboral dels seus repartidors. Explotacions que han arribat a l’absurd amb supermercats digitals que et porten la compra en 10 minuts a casa. De l’explotació laboral del segle XXI li diuen adrenalina positiva.
I per acabar, ens trobem amb l’evasió d’impostos que, en el cas d’Amazon, va dur la UE a denunciar-la davant del TJUE per les ajudes que va rebre de Luxemburg que van facilitar que l’empresa acabés pagant una quarta part dels impostos que li pertocarien. Denúncia, per cert, desestimada.
Totes aquestes externalitats no són només un cas aïllat d’Amazon, sinó l’impacte real de les grans corporacions multinacionals que cada any acumulen més poder i més riquesa. Empreses que, com més guanyen, menys impostos paguen mentre les seves externalitats (contaminació, residus, precarització laboral) les paguem entre totes.
Tampoc podem obviar l’impacte de la logística en el nostre dia a dia. L’estudi “Comerç online i mobilitat: orientacions cap a un model sostenible” del 2018 impulsat per la Generalitat va calcular que a Catalunya es feien 3 entregues cada segon, de les quals, un 30% eren entregues fallides perquè la persona no es trobava a casa. Entregues que s’han de tornar a repetir, tornant a col·lapsar els municipis amb més vehicles i més contaminació. De fet, per compensar les emissions generades per la logística, caldria que 1.500.000 de catalans deixessin de fer servir el cotxe durant tot l’any.
La Zona, l’aposta per un comerç digital menys nociu
Amb tot això volem dir que el comerç digital és nociu i que no hauria d’existir? En absolut. És més, a Opcions hem impulsat La Zona, el primer mercat digital de l’Economia Social i Solidària de Catalunya, amb totes les contradiccions que això comporta i amb l’esperança de poder avançar cap a un model de comerç digital menys nociu. Un projecte cooperatiu que vol assegurar l’impacte social i ambiental positiu de les seves venedores així com cuidar i minimitzar l’impacte negatiu de la logística.
Com a entitat que impulsem el consum conscient, tenim algunes recomanacions a fer a individual a tenir en compte abans de fer qualsevol compra, també per internet:
- Abans de comprar, para i planteja’t: és una necessitat real? La puc cobrir d’altres formes que no siguin mitjançant la compra? Puc aconseguir aquest producte d’alguna coneguda o d’una xarxa de préstec?
- Si realment ho necessites, també està bé preguntar-se: què farà aquesta empresa amb els meus diners? Hi ha productes o empreses que em cobreixin la necessitat i que intenten mitigar l’impacte negatiu de la seva activitat? Qui hi ha darrere d’aquesta empresa: gent que prioritza el seu benefici o gent que treballa pel bé col·lectiu? Paga els impostos on li toca?
- Respecte als enviaments, puc comprar aquest producte al meu barri? En cas de comprar per Internet, puc fer que la comanda s’entregui a un centre de recollida, per evitar entregues fallides? Puc prioritzar aquelles empreses que tenen les repartidores en nòmina i que fan les entregues d’última milla en bicicleta o a peu?
La bona notícia és que a casa nostra cada cop són més les empreses de l’economia social que, amb totes les contradiccions que ens pugui provocar, volem aprofitar el comerç digital per fer arribar els productes i serveis de l’ESS a molta més gent i enfortir el Mercat Social.
Per acabar, si volem mitigar l’emergència climàtica, cal que construïm una estratègia col·lectiva i transversal. Hem de demostrar que el consum conscient no només és possible, sinó que té suport social i és capaç de reduir les desigualtats en origen, també en la compra digital. Nosaltres ho tenim clar. I tu, quan fas clic, per quin futur estàs apostant?
Aquest article, escrit per Opcions, es va publicar a Crític .
