Recordo haver dit l’any 2013, en un debat a la Fira d’Economia Solidària, que el model habitual dels grups de consum agroecològics era, en bona mesura, de curt abast i només apte per a motivades. I que les alterantives transformadores hauríem de fixar-nos més en què estan fent bé les empreses com Triodos Bank o Veritas (una cadena de supermercats especialitzada en aliments de producció ecològica), que s’estaven emportant el consum de milers i milers de potencials consumidores conscients. Recordo haver-ho dit perquè recordo com per a força persones del nostre sector va ser una afirmació xocant, que va generar algun malestar.
Veníem d’implicar-nos en la campanya “Supermercats NO, gràcies”, impulsada a nivell estatal el 2007 i crítica amb el model de grans superfícies. Els grups i cooperatives de consum agroecològic, generalment de petit format, experimentaven una expansió. Només a Catalunya, s’havia passat d’unes quaranta experiències el 2007 a més de cent-seixanta el 2013. Però aquesta darrera xifra no ha continuat augmentant i, a dia d’avui, el creixement s’ha convertit en estancament.
La tortuga solidària i la llebre capitalista
A l’altra banda del mercat, el grup Veritas té previst obrir el 2018 deu nous supermercats, superant així les 60 botigues (la gran majoria a Catalunya). L’empresa, nascuda el 2002, espera superar aquest any els setanta milions d’euros anuals de facturació i diu que atén unes setanta mil famílies. Si cada grup de consum autogestionat atén un promig de trenta unitats de consum, l’abast dels 160 grups actius a Catalunya se situaria “només” al voltant de les cinc mil unitats de convivència, una xifra molt modesta en comparació amb la d’una sola empresa com Veritas.
Aquest contrast, en un dels camps on més s’han treballat les alternatives de consum, mostra com empreses més convencionals recullen, gràcies a la seva més gran ambició i capacitat de resposta, la major part dels fruits de la consciència i indignació ciutadana en al majoria de sectors. Fora del camp alimentari trobem una excepció a aquesta regla, les cooperatives elèctriques verdes, que ronden els cent mil contractes. I una iniciativa de gran escala, Som Energia, que supera els setanta mil contractes, no gaire lluny dels cent vint mil d’empreses molt menys compromeses com Hola Luz.
Como explica Ruben Suriñach, no podem evitar que agents menys propers als principis i pràctiques de l’economia solidària (capital repartit, absència d’ànim de lucre, democràcia interna…) ocupin una part del mercat, ni hem d’interpretar-ho necessàriament com un fet negatiu. Però sí que podem aspirar a plantejar-nos què podem fer millor per oferir alternatives accessibles a les persones que apostaríem per una alternativa cooperativa i agroecològica, però a la vegada aspirem -m’hi incloc– a gaudir de bona part de les comoditats que ens ofereixen els supermercats.
Ja sigui per moment vital, per “fatiga participativa” o por menys voluntat i capacitat d’esforç en aquesta matèria –no podem sostenir un compromís elevat en molts aspectes alhora–, moltes consumidores compromeses aspirem a fer la compra en horaris amplis i sense necessitat d’encàrrec previ –necessari en la majoria d’opcions com grups de consum i cistelles a domicili.
Supermercats cooperatius a Espanya i la revolució “Food Coop”
Com explica aquest imprescindible article sobre supermercats cooperatius, a l’Estat espanyol contem amb alguns exemples que s’escapen del perfil habitual de grup de consum, de mida petita i altes exigències pel que fa a la implicació. És el cas de cooperatives com Landare (Navarra, amb dues botigues i més de tres mil ‘unitats de consum’) i Bio Alai (Vitoria, 1.400 unitats). Altres experiències amb centenars de persones sòcies són El Encinar (Granada), Árbore (Vigo), bioTrèmol (cadena de botigues cooperativitzada a la província d’Alicant), El Brot (Reus), La Magrana Vallesana (Granollers), així com nous projectes com Som Alimentació (Valencia), Labore (Bilbao) o L’Egarenca (Terrassa).
Però un nou fenomen sembla que està accelerant el debat i la creació de supermercats cooperatius. Són les projeccions de Food Coop, un documental sobre l’experiència d’un supermercat cooperatiu a Brooklyn en el qual participen 16.000 famílies. Als pocs mesos de l’estrena del documental, a final de 2016, més de vint mil persones havien vist el documental en sales de cinema franceses i les trobades i debats posteriors han generat el naixement d’uns quaranta projectes nous. Les noves iniciatives no són rèpliques de l’experiència nord-americana, sinó que es caracteritzen per la seva diversitat. La més rellevant és La Louve de París, amb 5.000 sòcies.
Darrerament, el fenomen Food Coop ha arribat a Madrid, on es va presentar, al novembre, la pel·lícula de la mà del seu productor i fa mesos que s’hi promouen projeccions de la pel·lícula acompanyats de debats en diversos barris (i en ciutats veïnes com Getafe). El 14 i 15 de març hi haurà una projecció a Barcelona amb el director i el productor del documental, acompanyat d’unes jornades de debat. A la capital catalana s’han creat també un grup i una reunió de treball que en pocs dies han recollit desenes d’adhesions, senyal de l’entusiasme que està despertant aquest tipus de projectes de supermercats cooperatius.
Una dada a tenir en compte per entendre l’extensió de les alternatives: en els casos de Madrid i Barcelona, la implicació de governs municipals motivats ha estat clau per a l’impuls a les jornades de debat i, segurament, pot ser-ho també per facilitar l’èxit de les iniciatives. Tinguem present que les polítiques públiques poden i han de a tenir un paper clau a l’hora de possibilitar l’extensió de les alternatives més enllà de les minories conscienciades.
Però això no s’acaba aquí, la febre Food Coop s’estendrà durant el 2018 a més localitats de l’Estat espanyol. Atentes a les pantalles!
