Al nostre país hi ha un nombre creixent de dones que hem deixat d’utilitzar bolquers i practiquem el que es coneix com a sagnat lliure. Així com no diem “orina lliure” o “femta lliure” quan no fem servir bolquers convencionals, del sagnat lliure n’hauríem de dir, simplement, menstruar. Però, com que vivim en una societat que ha distorsionat totalment la sexualitat femenina, hem hagut d’inventar un nom per referir-nos al control de l’evacuació de la menstruació.
La poca informació que donem a les noies occidentals per preparar-les per la seva primera menstruació és que per evitar tacar-se la roba amb la regla cal utilitzar compreses, tampons o copes. Evidentment, es tracta d’una educació insuficient. Però i si, a sobre, aquesta informació fos errònia? I si les dones no necessitéssim compreses, ni tampons, ni copes? Si no ens calgués dur cap d’aquests bolquers menstruals?
La idea que les dones utilitzem bolquers, com els nadons, és tan demolidora per a la nostra visió de la menstruació i la identitat de les dones que cal comprovar en el propi cos que és possible, que és veritat. Només cal: saber com funciona el cos, observar-nos i practicar.
1. Coneixements teòrics: l’evacuació de la menstruació
Contràriament al que s’imagina la majoria, quan tenim la regla no sagnem de forma continuada, sinó que el nostre úter està tancat i només s’obre de tant en tant per evacuar la menstruació.
El sagnat lliure no consisteix a aguantar-se la regla, sinó a sentir l’avís que necessites evacuar-la, de la mateixa manera que t’arriba l’avís que necessites orinar o defecar. És un senyal que arriba al cervell en forma de “tinc ganes de treure la regla”, però que també es nota en el baix ventre amb sensacions d’inflor, pes, tensió i necessitat de buidar l’úter.
Si quan apareix l’avís no vas a evacuar, arriba un moment que l’úter ho fa pel seu compte perquè ja no pot aguantar més temps, com ho fa la bufeta quan et fas pipí a sobre. Un fenomen sorprenent és que quan es practica el sagnat lliure el nombre d’evacuacions és molt inferior. Fins a tal punt que a la nit les dones que fan sagnat lliure no solen evacuar.
T’estaràs preguntant com pot ser que ni tu ni la majoria de dones que coneixes hagi sentit mai aquest avís! La resposta és que la cultura modela la nostra sexualitat. Dit d’una altra manera, si no sentim l’avís de que volem evacuar la regla és perquè ens hem criat en una cultura que no ens permet ni plantejar-nos que aquest avís pugui existir. La bona notícia és que, un cop sabem que aquest senyal existeix, podem aprendre a escoltar-lo.
2. Treball de camp: observant l’evacuació
Abans de proposar-nos practicar el sagnat lliure, convé parar atenció al nostre flux menstrual. Per fer aquestes observacions, hem de deixar d’utilitzar la copa menstrual o el tampó, almenys les estones que estem a casa i al màxim de temps possible.
La primera constatació és que no ragem com una font sinó que la major part del temps no hi ha sagnat. Un cop descobert això, cal escoltar les sensacions associades a l’expulsió de la regla. Cada dona ha d’aprendre quines són les situacions en les que evacua més sovint, o en quins moments evacua sempre. Cal parar especial atenció en el moment de la dutxa, d’orinar, defecar o expulsar pets.
Al principi, pot costar notar sensacions al baix ventre, úter, coll de l’úter, vagina i vulva. I sí, l’úter es pot sentir! Si no tenim una bona connexió amb aquests òrgans és degut a que la nostra societat no en parla mai i creixem amb la idea de que no s’ha d’escoltar la informació que ve d’aquesta zona. Per tant, cal paciència i constància. A poc a poc les percepcions aniran augmentant i cada cop es notaran més detalls.
3. Pràctiques: sagnat lliure
Finalment, arriba el moment d’aventurar-nos i comprovar si podem menstruar sense bolquers i sense tacar-nos! Cal començar fent-ho en un espai de seguretat, per exemple, a casa. Un truc és beure aigua per anar al lavabo sovint.
Només s’ha d’anar posant l’atenció al baix ventre periòdicament i, si notem que tenim ganes d’orinar o d’evacuar la regla, anar immediatament al vàter i relaxar la bufeta i l’úter. És important, en aquest moment, que ens fixem en les sensacions que tenim i comprovar si sagnem o no.
Des del principi ja hi haurà evacuacions que les farem al vàter. Quan se’ns escapi, analitzem en quina situació ha passat. Potser hem esperat massa estona des què hem rebut l’avís (s’ha d’anar ràpid a evacuar, no es pot aguantar tant com amb l’orina). Potser hem desconnectat totalment del baix ventre. Potser l’hem pressionat o hem esternudat. Seguim escoltant-nos i aprenent.
I això és tot, la tècnica és així de senzilla. Podem aprendre a notar l’avís en poques menstruacions si li dediquem prou temps. A poc a poc, ho anirem perfeccionant i trobarem la nostra pròpia manera de combinar-ho amb l’ús de productes de gestió del sagnat per quan anem a la piscina o per quan estiguem en una situació que no ens permeti anar a evacuar amb facilitat o escoltar-nos.
No cal donar-li més voltes. Totes les dones podem comprovar si és cert que estem tan mal dissenyades que necessitem bolquers durant l’edat adulta. Si bé moltes dones són refractàries a provar-ho, perquè pensen que elles no poden aconseguir aquest nivell de connexió amb el cos, les que s’hi animen descobreixen en el sagnat lliure una autèntica revelació.
