Els robatoris de bicis són una de les preocupacions dels ciclistes urbans. Després de fer la inversió que implica comprar una bici, arriba el maldecap de protegir-la. Perquè, a més, no només pot desaparèixer la bicicleta, també el selló, una roda o una peça que et farà tornar caminant a casa. El més segur, està clar, és no aparcar-la al carrer, però, per a quan no hi ha més remei, donem algunes recomanacions.
- Els cables més resistents són els blindats de tipus pitó, però tots es poden tallar de forma relativament fàcil i ràpida. Si fem servir cadenes, que les baules siguin gruixudes (almenys cinc mil·límetres). Si són resistents de debò pesen molt. Els cadenats en forma d’U són els menys vulnerables a les eines dels lladres, però lligar la bici és més incòmode perquè són rígids. Millor que siguin grossos perquè entrin a més llocs. Les claus cilíndriques són més fàcils de forçar que les planes.
- Si les rodes i el seient es collen amb femelles costen més de robar que si es collen amb papallona (la femella que du una palanqueta per collar-la a mà).
- Lliguem la bici agafant el quadre i una roda (la del darrere és més cara) a un punt fix: aparcament de bicis si n’hi ha, fanals, semàfors, reixes… Alerta amb els senyals de trànsit! De vegades no estan fixats a terra, i els lladres ho saben. Procurem que no obstaculitzin el pas.
- Per al seient i l’altra roda podem usar altres cadenats que els lliguin al quadre o a un punt fix. Si el seient es colla amb papallona ens el podem emportar.
- Durant el dia, aparquem-la en zones visibles i concorregudes. A la nit es recomana ficar-les a casa o en algun edifici. Alguns aparcaments de pagament tenen places per a bicis (sobre uns deu euros mensuals). Si aparquem sempre al mateix lloc hi podem deixar una cadena, per no haver-la de carregar.
- Una bicicleta poc atractiva, deslluïda (en sentit estètic), sedueix menys els lladres.
- Marquem la bici i/o fem-li una foto. La policia no torna moltes bicis recuperades perquè no pot saber de qui són.
