La indústria de la roba té moltes cares, la majoria de les quals són desconegudes o resten ocultes per al consumidor final. Darrere dels texans desgastats, la samarreta de tres euros o la motxilla esportiva s’hi amaguen kilòmetres de distància amb el país de fabricació, greus episodis de contaminació i vulneracions de drets laborals.
En aquest article compartirem algunes dades per contextualitzar la fast fashion, diverses marques que treballen per al canvi de paradigma i iniciatives que lluiten per a un consum de roba més just i sostenible.
El terme fast fashion o moda ràpida fa referència a un fenomen de producció i consum de roba massiu, que es tradueix en fabricació de roba de baixa qualitat per garantir un preu baix. Aquest model de producció, però, és sinònim de precarització i contaminació.
La producció de roba contamina
D’acord amb la BBC,15 milions de roba usada arriben cada setmana a Ghana. Les marques de moda produeixen en excés per a satisfer la demanda de les tendències modernes i els països d’Àfrica Occidental s’ofeguen sota el pes dels residus que arriben a les seves costes i abocadors desbordats, cada setmana. En aquesta mateixa línia, la BBC assegura que els consumidors occidentals “compren un 60% més de roba que fa 15 anys” i que països com Ghana han de fer front a aquestes dinàmiques.
En el cas de Ghana, les fibres sintètiques acaben, en molts casos, al mar, produint un perill en molts sentits. S’hi veuen compromesos els peixos i diferents espècies marines, així com la costa, el paisatge i la població.
Xile és un altre exemple d’aquest consumisme tèxtil. Com explica TV3, de les 59.000 tones de roba que arriben al país per ser venudes com a peces de segona mà, 39.000 tones de residus tèxtils no s’arriben a vendre i acaben llençades als abocadors del desert d’Atacama, convertint-lo en “un cementiri de roba”.
Impacte en xifres
Des del programa ONU Medi Ambient, consideren que si es promogués un canvi en les formes de consum posant el focus en la millor cura de la roba i els programes de reciclatge i devolució, es podria reduir l’impacte de la indústria tèxtil en el medi ambient. A més, creuen que només duplicant el temps que fem servir cada peça de roba podríem reduir a la meitat les emissions de gasos d’efecte hivernacle que produeix la indústria de la moda.
Algunes dades de l’informe també de l’ONU del 2019 sobre el cost mediambiental de la moda:
- La producció d’uns texans equival a l’ús de 7.500 litres d’aigua.
- Entre els anys 2000 i 2014, la indústria tèxtil va doblar la seva producció.
- El sector tèxtil utilitza 93.000 milions de metres cúbics d’aigua cada any, una quantitat suficient perquè sobrevisquin 5 milions de persones.
- La indústria de la moda és responsable del 20% del desaprofitament total d’aigua a escala global.
- La producció de roba i calçat produeix el 8% dels gasos d’efecte hivernacle.
- Cada segon s’enterra o crema una quantitat de tèxtils equivalent a un camió d’escombraries.
Condicions laborals low cost
Segons l’informe ‘Posem la justícia de moda’, les treballadores de la indústria tèxtil reben “salaris de misèria” i sovint han de treballar a fàbriques que no tenen mesures de seguretat mínimes. A més, segons l’informe, “és molt habitual que a les dones no se’ls concedeixin permisos de maternitat, no les deixin sindicar o que els seus superiors masculins les assetgin i que la violència de gènere formi part de la seva rutina diària”. En aquesta línia, el document apunta que el model de negoci de la roba ràpida i barata es basa en “l’explotació i els abusos sistemàtics”, així com en la discriminació de gènere. La manca de transparència i rendició de comptes per part de les marques fa que tot plegat sigui difícil de denunciar o visibilitzar. Campanyes recents com la que denunciava les condicions de les treballadores de Shein han ajudat a viralitzar vulneracions de drets i posar el focus sobre qui consumeix, però sobretot sobre qui produeix i com.
I què podem fer per no consumir aquestes marques ni formar part de la moda ràpida i la vulneració de drets laborals de la indústria tèxtil? Apostem per alternatives ja existents i amb consciència! Com diu el divulgador i consultor en nova cultura del consum Toni Lodeiro, “l’energia dedicada a enfortir alternatives col·lectives i a promoure canvis estructurals és molt més eficient que la dedicada al perfeccionament dels nostres hàbits personals”.
No oblidem Rana Plaza. Fa 10 anys de l’esfondrament del Rana Plaza, l’edifici amb 5 fàbriques tèxtils a Bangladesh, que va deixar 1.138 persones mortes i centenars de ferides. Un edifici on milers de persones, especialment dones, confeccionaven roba per a marques nord-americanes i europees. Encara queden moltes firmes de moda per acollir-se a acords que evitin en un futur desastres com el de Rana Plaza.
Marques de roba locals: l’alternativa
Donem una ullada a diferents marques de roba que vetllen per un món sostenible, unes condicions laborals dignes i un consum conscient.
Marca de roba i accessoris fabricats de forma artesanal, sostenible i amb teixits km0. Nascuda als Pirineus, és un exemple que es poden produir samarretes, dessuadores i pantalons amb consciència per un món millor sense renunciar a patrons i dissenys bonics.
Firma de roba i complements nascuda per oferir una oportunitat laboral i econòmica a dones en situació d’exclusió social. De fet, és una iniciativa d’El Lloc de la Dona (Oblates Barcelona) i els productes d’aquesta marca es dissenyen i confeccionen en un taller de Barcelona. Camises, pantalons i vestits originals i sostenibles.
Cooperativa sense ànim de lucre amb seu a Barcelona que crea entorns d’aixopluc per a dones que usen drogues i sobreviuen a múltiples situacions de vulnerabilitat i violència. Una de les accions que duen a terme és la producció de marxandatge contra l’estigma. Una línia de samarretes i bosses de tela amb missatges reivindicatius per sensibilitzar sobre les sobredosis o l’ús de substàncies psicoactives, tot des de la mirada del feminisme interseccional i la no prohibició del consum de drogues. Sens dubte, una aposta interessant i compromesa.
És una marca de roba urbana amb teles africanes creada i produïda artesanalment a Barcelona per la cooperativa Diomcoop, que promou l’economia social i solidària en tots els àmbits. Les teles es compren a l’Àfrica i les peces són confeccionades al taller de Barcelona, oferint un tracte just als proveïdors i garantint la cura de les persones i processos de producció. Les seves dessuadores originals segur que marquen la diferència al teu armari!
Marca ètica de moda sostenible que neix amb la missió de crear oportunitats socials i laborals a dones en situació de vulnerabilitat dins del sector tèxtil i basades en valors feministes, comunitaris i d’Economia Social i Solidària. Les seves motxilles, bosses i ronyoneres tenen uns dissenys únics i alegres.
Marca de roba sostenible, ètica, local i de proximitat. Sota el nom de la seva creadora, els jerseis, faldilles o alforges de Carlota Rodríguez són sinònim d’Olot i d’artesania. La confeccionista garrotxina treballa de forma pausada, sent propera als veïns i veïnes i fent servir només el cotó que necessita, que compra a València. També forma part de La iera, l’Associació de Creadors de La Garrotxa.
Estil transformat en teixits de punt, confortables i fàcils de rentar. El disseny de Ven y cógelo està inspirat en la pintura, d’aquí la importància del color i les textures. La marca treballa pel consum de proximitat i responsable, unificant el disseny amb l’artesania.
On trobar aquestes i altres marques?
Ara que ja saps que la indústria de la moda ràpida i barata té conseqüències en l’àmbit laboral i mediambiental, i que existeixen alternatives per a vestir cadascú amb el seu estil de forma sostenible i ètica, presentem alguns llocs on trobar marques responsables i que aposten pel consum conscient.
Mapa col·laboratiu de l’Economia Social i Solidària (ESS) a Catalunya. Una eina col·lectiva que contribueix a la transformació social per superar la lògica capitalista. Pam a Pam és un directori de referència en què es visibilitza i fomenten les pràctiques de l’economia solidària a través de l’activisme, la formació i la pràctica del consum responsable. Hi trobaràs un mapa amb totes les iniciatives que en formen part, un llistat de les persones i col·lectius que formen part de la comunitat i una agenda d’activitats emmarcada en els valors de l’ESS. A més, dins del directori es poden filtrar els sectors i, dins de tèxtil, trobaràs moltes de les marques abans esmentades així com d’altres arreu del territori.
És el mercat digital de l’Economia Social i Solidària que permet a particulars, organitzacions, empreses i administracions públiques consumir de manera conscient i responsable. Impulsat per Opcions, el mercat de La Zona se sustenta en els valors de proximitat, sostenibilitat, respecte, activisme i suport mutu. A La Zona hi ha serveis i productes, entre els quals destaca la gran oferta de roba i articles tèxtils, tot de marques que aposten per un consum conscient i una producció responsable. Hi trobaràs jerseis, samarretes, bolquers de roba, abrics, bosses, armilles, bruses, necessers i un llarg etcètera de productes pensats i fets amb l’objectiu de fer el canvi cap a una moda sostenible i ètica.
Botigues físiques
Comprar per Internet de forma conscient i a les plataformes adequades que reparteixen amb missatgeria sostenible pot ser una manera de no desplaçar-se a centres comercials i evitar grans cadenes, però visitar les botigues de les marques que aposten per una moda responsable també pot ser divertit.
Sort, Olot, Cardedeu, Barcelona o Lleida són algunes de les ciutats on trobaràs productores, dissenyadores, confeccionistes i cosidores amb ganes d’explicar els seus projectes i articles. A més, sovint se les pot trobar a fires i mercats d’artesania o de l’economia social i solidària, i també a botigues emergents o temporals conegudes com a pop-up stores.
Botigues i mercats de 2a mà
A banda d’informar-nos d’on ve la roba que comprem o qui l’ha fabricat i en quines condicions, una de les alternatives més eficaces i en auge des de fa anys és el consum de segona mà. Seguint una de les claus del consum conscient i els principis de l’economia circulars, l’adquisició de béns de segona mà és clau per reduir la producció, la contaminació i l’acumulació de residus.
Dos dels referents en botigues de roba i complements de segona mà són Solidança i Roba Amiga. De forma conjunta treballen per la recollida selectiva de roba usada i la revaloren a través de la reutilització i un model de negoci que fomenta la integració de persones. A més, Solidança acaba d’impulsar Circular, un nou concepte de botiga al centre de Barcelona que s’incorpora a la xarxa de botigues Solidança/Roba Amiga i que està enfocada a la venda de productes de segona mà amb valor social especialitzada en la moda vintage.
No podem oblidar Engrunes, una fundació sense ànim de lucre que també aposta per minimitzar residus i que, gràcies a tot el procés de recollida, triatge i venda de segona mà, genera nous llocs de treball per a les persones d’exclusió sociolaboral.
Finalment, hem de destacar el gran nombre de mercats de segona mà, com els Flea Market i el Fleadonia, que se celebren mensualment a Barcelona, les fires de brocanters arreu de Catalunya, que sovint ja inclouen també moda, i trobades d’intercanvi com les de Renova la teva roba.
Repensar la compra i ús de la roba
Així, tot i que apostem per accions individuals, fer córrer la veu sobre les alternatives existents i participar-hi de forma col·lectiva pot ser també una bona manera de generar canvis. Qui treballa per a un consum conscient i un comerç just? Repassem algunes iniciatives!
La Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques és una entitat formada per Alternativa3, FETS, Oxfam Intermón, SETEM i la Xarxa d’Economia Solidària. Va néixer amb l’objectiu articular el comerç just i les finances ètiques a Catalunya i s’emmarca en els valors de l’Economia Solidària. Denuncia injustícies i vulneracions de drets humans en les cadenes de subministrament i en les relacions comercials Nord-Sud. També treballa per fer valdre les alternatives econòmiques que tenim a l’abast com a mecanismes de canvi social i econòmic.
Els tres eixos principals d’acció de LaCoordi són la incidència política, la sensibilització per fer visibles les alternatives i facilitar que la ciutadania practiqui el consum responsable, i l’articulació de pràctiques transformadores entre entitats locals i internacionals.
Engegada per Fashion Revolution, aquesta campanya vol assenyalar qui fabrica la fast fashion i ho contraposa amb qui hi ha al darrere de les marques sostenibles i responsables. Com s’ha explicat abans, les cadenes de subministrament de la moda són notòriament opaques, i això pot donar lloc a què prosperin les condicions d’explotació laboral al mateix temps que s’oculta qui té la responsabilitat i el poder de corregir-les.
Des de Fashion Revolution es fa una crida a la ciutadania perquè exigeixi una major transparència a les marques preguntant #WhoMadeMyFabric? (Qui ha fet la meva roba?). També demanen als productors que diguin #IMadeYourFabric (Jo he fet la teva roba), per connectar més estretament les persones que produeixen els teixits i les matèries primeres que vestim.
La Clean Clothes Campaign és una xarxa internacional d’ONG, sindicats i organitzacions de persones consumidores que té l’objectiu de millorar les condicions de les persones treballadores de la indústria global de la confecció. A casa nostra, SETEM Catalunya coordina la Campanya Roba Neta a Catalunya des de 1997, els darrers anys amb el col·lectiu RETS. La campanya exigeix a les empreses transnacionals de moda i material esportiu que es responsabilitzin de les condicions de les treballadores que confeccionen la roba.
Recorda els principis del consum conscient
Després d’haver llegit sobre les alternatives existents i haver conegut marques de roba ètiques i sostenibles, no està de més recordar com podem aplicar els principis del consum conscient en el dia a dia. Si es tracta de satisfer les nostres necessitats tenint en compte les conseqüències de les nostres decisions, això vol dir que no ens escapem de reflexionar sobre l’autenticitat de les necessitats. Necessitem aquells pantalons que tant ens agraden?
També implica informar-nos de les opcions que tenim i escollir aquelles que contribueixen a la justícia, al benestar social i personal i que tenen menys impacte ambiental. Sabem on s’han fabricat aquestes sabates i sota quines condicions laborals? Se li pot donar una segona vida a la jaqueta aquella oblidada al fons de l’armari? Així, abans de comprar roba, d’ara endavant, proposem pensar primer en les tres claus del consum conscient:
- Consumir menys (sempre que sigui possible)
- Consumir sense comprar
- Comprar amb criteri
