Fa uns mesos us explicàvem com La Zona, el mercat digital del consum conscient, estava proposant un model alternatiu de comerç en línia. Malgrat els esforços i l’aliança amb Koiki, i com passa amb tants altres comerços digitals, la logística continua sent un dels punts negres de la cadena de valor. Diverses iniciatives de l’economia social i solidària de Catalunya s’han ficat entre cella i cella abordar les problemàtiques associades a la logística de paqueteria i mercaderia.
Aquest sector, clau per bona part de l’economia del país i imprescindible pel comerç en línia, és sovint el que concentra la complexitat més gran així com la majoria d’incidències. A més a més, el boom del comerç digital que fa anys que experimentem i l’impuls que li ha donat la pandèmia de la COVID-19 no han fet més que accentuar-ne els efectes negatius.
Els reptes per una logística sostenible en el comerç en línia
En un informe elaborat per Tandem Social en el marc del projecte Creem logística sostenible i alternativa d’Opcions, es destaquen cinc reptes principals:
- Congestió urbana: la logística d’última milla correspon a l’últim trajecte que fan les mercaderies des del centre de distribució local al consumidor final. És el tram més curt, decisiu i contaminant i el que té més presència a les ciutats. Habitualment, es fa amb vehicles motoritzats que tenen un alt impacte en el flux de vehicles a les ciutats (el conegut com a trànsit d’agitació).
- Sostenibilitat mediambiental: l’elevat nombre de vehicles anant amunt i avall repartint paquets o retornant entregues fallides genera contaminació, no només en forma de CO₂ i NOx, sinó també acústica.
- Generació de residus: per protegir el contingut dels paquets durant tot el trajecte, sovint cal afegir material d’emplenament i embalatges extres que, de vegades, resulten excessius. Totes aquestes caixes, bosses d’aire i sobres de plàstic no acostumen a reutilitzar-se i acaben, en el millor dels casos, en els nostres abocadors.
- Eficiència logística: tret de les grans empreses que poden invertir molts diners en l’optimització de les seves cadenes logístiques, en la majoria dels casos els processos i trajectes no són del tot eficients: furgonetes mig buides, paquets extraviats, entregues fallides, rutes duplicades… tot això incrementa el nombre de trajectes i, per tant, els impactes negatius.
- Condicions laborals: tal com han denunciat sovint els sindicats i el personal que s’encarrega del repartiment de paqueteria, les condicions laborals del sector són generalment força precàries: falsos autònoms, salaris baixos i jornades estressants i extenuants entre d’altres.
En aquest mateix estudi s’apunten algunes de les claus per resoldre-ho: l’establiment de majors col·laboracions publicoprivades; l’aprovació de regulació i polítiques públiques específiques; l’exploració de nous models de negoci; el foment de la innovació en el sector, així com el desenvolupament de noves infraestructures i tecnologies; o l’explotació del potencial de la recollida, monitoratge i gestió de dades.
Iniciatives de l’ESS per una logística sostenible
Els darrers anys han sorgit algunes iniciatives en el si de l’economia social i solidària que treballen justament en aquesta línia. Algunes d’elles van reunir-se el passat 5 d’octubre a l’espai BiciHub amb motiu de l’esdeveniment Logística compartida, emmarcat en el cicle de sessions de treball Potenciem la sobirania alimentària als barris, impulsat per Coòpolis. L’objectiu principal de la trobada era repensar la logística i distribució agroecològica a la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana. Tot i les diferències amb el comerç en línia, el cert és que les solucions logístiques plantejades poden ben servir per a la distribució de paqueteria.
Einateca Agroecològica
És un projecte col·laboratiu que pretén donar suport a la creació d’eines col·lectives per les xarxes alimentàries locals del territori català. Està impulsat per les organitzacions l’Aresta, Pam a Pam i Arran de Terra. En el seu informe Nodes de la Distribució Agroecològica, van posar la mirada sobre l’articulació de nodes estratègics de distribució amb el propòsit de contribuir a millorar l’optimització i eficiència de la distribució agroecològica.
El plantejament subjacent és el de la logística compartida. És a dir, en comptes que cada productor vagi pel seu compte i inverteixi temps i diners en resoldre les seves necessitats logístiques, per què no trobem la manera de mancomunar esforços i recursos en aquells casos en què aquestes coincideixin? Per començar a construir-ho, només calia un estudi com el de l’Einateca que fes un mapatge dels actors, els trajectes a cobrir i els recursos necessaris per cobrir-los. El resultat va ser la identificació de 20 nodes estratègics, 22 punts principals i 26 punts secundaris repartits entre el Barcelonès, l’Alt Pirineu, les comarques de Lleida, el Penedès, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, la Catalunya Central i el Gironès. Les gran dificultat és establir sistemes tarifaris justos que equilibrin allò que paga el productor, allò que assumeix el distribuïdor i allò que recau en el consumidor.
Rutes Compartides
Aquest és un projecte sense ànim de lucre de Ponent Coopera, executat per Tres Cadires, la XEP i Komun i finançat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i l’Einateca Agroecològica. El seu objectiu també és la millora en l’eficiència logística, així com minimitzar els costos econòmics, els impactes mediambientals i el temps que cada productor ha de dedicar al transport. Aquesta idea es concreta en una eina web i una app que, a l’estil de com es fa per compartir cotxe, permet que qui ja fa rutes de distribució les pugui penjar i qui vulgui fer arribar una comanda trobi una ruta on sumar-se. En altres paraules, adaptar la lògica de funcionament d’apps com BlaBlaCar al sector logístic.
Novament, la idea de rerefons és la de la logística compartida a la qual se suma una component digital i tecnològic. El principal repte no és la manca de diagnòstics o solucions disponibles, sinó la dificultat perquè els agents passin a l’acció i se’n valguin. També s’hi suma el repte majúscul de visibilitzar el cost de la logística, repensar qui i com l’assumeix i desprogramar anys d’adoctrinament en “l’enviament gratuït” a què ens han sotmès les grans plataformes de comerç en línia. Alhora, apunten possibilitat de desenvolupar una xarxa de microhubs urbans per optimitzar la distribució d’última milla. Això ens porta a parlar de la següent iniciativa.
Som Ecologística
És el resultat de la intercooperació de diferents cooperatives i entitats de l’ESS vinculades al món de la bici per promoure la logística urbana sostenible en bicicleta i cicles de càrrega. Mitjançant la prestació de serveis logístics integrals, aquesta organització vol posicionar-se com a referent en el sector, promocionant la bicicleta com a instrument indispensable en el transport sostenible de mercaderies i de transformació de les ciutats.
Treballa per crear una alternativa clau al model productiu basat en el consum de combustibles fòssils que deteriora seriosament la salubritat de l’aire a les ciutats. Sota la forma d’una cooperativa volen estendre l’ús de la bicicleta com a vehicle de transport per a la Distribució Urbana de Mercaderies (DUM) aportant un enfocament i una praxi transformadora a escala ecològica, social i econòmica.
Juntament amb la intercooperació, l’altre pilar d’aquest projecte és l’aposta pel desplegament d’una xarxa de microhubs zonals a la ciutat de Barcelona. Seguint allò que la consultora urbanística 300.000 Km/s ja va proposar el 2020, la idea seria transitar del model de grans naus de distribució situades als afores de la ciutat per locals més petits, però més propers als punts d’entrega i estratègicament distribuïts per tot el municipi. Això, combinat amb l’ús dels mitjans de la ciclologística, permetria millorar molt l’eficiència de l’última milla, així com reduir la congestió urbana i la contaminació. Un cop més, la gran pregunta és com es reparteixen els costos del transport i de quina manera es pot aconseguir suficient volum i regularitat d’entregues per garantir la sostenibilitat econòmica i condicions laborals justes.
CIAP – Terra Pagesa
Al darrere hi trobem principalment la col·laboració publicoprivada entre Unió de Pagesos i l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’AMB i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. La seva concreció a la ciutat de Barcelona és el Centre d’Intercanvi Agroalimentari de Proximitat (CIAP), un centre logístic i comercial situat a Mercabarna. El seu objectiu és facilitar la distribució de productes de proximitat entre la pagesia i els petits comerços i mercats municipals de la ciutat.
Aquest centre innovador facilita aquesta connexió comercial sense la necessitat de presencialitat per part de les persones productores —un dels principals obstacles per a la majoria d’elles—, mitjançant una plataforma en línia, i també genera facilitats logístiques i de transport per a les persones productores usuàries. Per la part dels costos del servei, ells ho tenen clar: el trajecte entre el centre de producció i el CIAP l’assumeix el productor, la resta del transport l’assumeix la botiga. Així i tot, encara els resta trobar la manera de fer que aquells productors amb volums més petits puguin aprofitar els seus canals sense que el cost se’ls dispari.
Totes aquestes iniciatives demostren que una altra logística i paqueteria és possible. Els reptes més repetits són l’atracció de suficient volum de comandes, el canvi de mentalitat que sovint impliquen aquests models logístics i el repartiment dels costos del transport. Per conèixer d’altres iniciatives, doneu un cop d’ull a aquest recull de bones pràctiques.
