Renovar el portàtil ens surt molt car

Les prestacions dels ordinadors evolucionen molt ràpid, tant les del maquinari (velocitat i capacitat) com les del programari (funcionalitats, facilitat d’ús, internet…). També se n’està millorant molt l’eficiència energètica: cada cop gasten menys electricitat, sobretot en el cas d’un portàtil, perquè una de les comoditats estrella que s’ofereixen és l’autonomia: que els puguem fer servir el màxim d’estona desendollats.

Així, constantment ens envolta la temptació de comprar un ordinador nou, i un portàtil encara més. De tots els ordinadors que es van vendre el segon trimestre del 2011 a Espanya, un 26% eren portàtils;¹ a Alemanya ho eren un 71’5%.²

Efectes sobre el canvi climàtic

En ocasions les administracions han promogut la substitució dels aparells que gasten energia per aparells més eficients, com a mesura de lluita contra el canvi climàtic (entre altres motivacions). És el cas per exemple dels plans Renove dels cotxes. Tanmateix, des del sentit comú ens sorgeix la pregunta: i l’energia que es gasta per fabricar l’aparell nou? La resposta des del món científic en molts casos és desfavorable a comprar aparells nous gaire sovint. Però això també és desfavorable al creixement econòmic; i és segurament per aquest motiu que les esferes polítiques han optat per “mirar cap a una altra banda”.

El govern alemany es va decidir a enfrontar la pregunta. Dintre del programa de lluita contra el canvi climàtic es va marcar l’objectiu de reduir el consum dels ordinadors de l’administració pública, i va voler estudiar si una renovació del parc informàtic cap a portàtils nous, més eficients, reduiria el total d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) derivades dels ordinadors. Les respostes de l’estudi, que va encarregar a dos prestigiosos centres de recerca, es poden resumir així:³

• Suposant que el portàtil nou es farà servir set hores cada dia durant cinc anys, i que gasta un 10% menys d’electricitat que l’ordinador vell (una taxa de millora realista), en la fase de fabricació de l’aparell s’emetrien un 55% dels GEH  i en la fase d’ús un 37%; el 8% restant d’emissions es repartirien entre el transport i la gestió com a residu. Si el portàtil nou es fes servir 3 anys, que segons alguns estudis és el temps mitjà que es fan servir, la fabricació s’enduria un 76% de les emissions.
• Per tal que les emissions totals efectivament es reduïssin, caldria usar el portàtil nou durant entre 81 i 89 anys. Fins que no hagués passat aquest temps, les emissions estalviades durant l’ús serien menys que les emeses en la fabricació. Fins i tot si el portàtil nou fos un 70% més eficient que l’ordinador vell, una taxa de millora impensable entre ordinadors de generacions consecutives, caldria usar-lo durant dotze anys per tal que el canvi sortís ambientalment a compte.

De manera que comprar un portàtil nou és desfavorable si el que es vol és mitigar el canvi climàtic… si més no mentre no puguem considerar realista que un ordinador duri més de 80 anys. Una altra cosa és que sigui favorable a disfrutar de les innovacions de l’era digital.

Catorze minerals crítics

La contribució al canvi climàtic no és l’únic impacte ambiental dels ordinadors. Un altre dels importants és l’explotació de recursos materials, en aquest cas dels minerals. La Comissió Europea va fer un informe que estudia la disponibilitat dels recursos minerals.⁴ Parteix de l’assumpció que “la disponibilitat geològica és indefinida”, que denota una mentalitat de mirar cap a una altra banda.⁵ Tanmateix, l’informe sí que dóna una llista de catorze minerals crítics, la majoria dels quals es fan servir als ordinadors. Són crítics perquè no disposar-ne tindria un impacte econòmic significatiu, i alhora la seva disponibilitat està en risc per a la UE, principalment perquè els jaciments estan molt concentrats en països amb els quals poden aparèixer dificultats de comercialització (pels polsos de poder en el comerç internacional, per conflictes bèl·lics…). Per exemple, la Xina és el principal proveïdor mundial de nou d’aquestes matèries primeres, i la República Democràtica del Congo de dues: el cobalt, el mineral més abundant als portàtils i smartphones (en concret a la bateria), i el tàntal, que permet fer més i més petits els aparells electrònics (i que s’obté del tristament famós coltan).

I per acabar-ho d’adobar tenim que el reciclatge està ajudant molt poc a la disponibilitat d’aquestes matèries primeres. Sobre el contingut en minerals de tots els portàtils que es van vendre a Alemanya el 2010, es va recuperar un 38% del cobalt, un 14% de l’or, la plata i el paladi i menys d’un 1% de la resta de minerals.²

Objectiu: allargar la vida dels aparells

Per tot això, la recomanació dels científics al govern alemany és que ampliï el focus de les polítiques normatives per als ordinadors, allargant el període obligatori de garantia i obligant els fabricants a estandaritzar els components, a muntar-los de manera que els components es puguin actualitzar i separar fàcilment (de cara a reciclar totes les matèries primeres) i a oferir sostingudament peces de recanvi.

Per la part que ens toca als ciutadans, per una banda podem allargar al màxim la vida del nostre ordinador, i per una altra podem tenir la durabilitat com un dels principals criteris de selecció en comprar-ne un de nou:

• En una torre es poden substituir tots els components, incloent-hi el processador, mentre que en un portàtil només es poden canviar la memòria i el disc (el processador i la tarja gràfica es podrien arribar a substituir, però sense garanties que funcionés igual de bé).
• Els models de prestacions més “antigues” es quedaran curts més aviat.
• Les peces de recanvi d’algunes marques costen de trobar; per als clònics sempre n’hi ha bona disponibilitat.

Notes

1. Ministeri d’Indústria: Registro de Aparatos Eléctricos y Electrónicos.
2. Öko-Institut (2012). “Recycling critical raw materials from waste electronic equipment.”
3. Öko-Institut i Fraunhofer IZM (2012). “Timely replacement of a notebook under consideration of environmental aspects”.
4. Comissió Europea (juliol 2010). “Report of the Ad-hoc Working Group on defining critical raw materials”.
5. Per exemple, argüeix que actualment estem explotant en general a uns 200 metres de profunditat de l’escorça terrestre, mentre que de mitjana té 35 km de gruix, i per tant “és evident que hi ha un potencial enorme per descobrir jaciments minerals enterrats.”

Aquest article es va escriure el novembre del 2012.