Aquests dies de tantes tradicions, d’entrada sembla difícil introduir canvis i arribar a acords amb la família per reduir regals. Però si valorem les diverses opcions, segur que trobem la que ens encaixa més a tots. I un argument que acostuma a funcionar: si reduïm la quantitat, podem millorar la qualitat.
Un amic invisible
L’amic invisible és la més habitual: en comptes d’un regal per barba, fem un sorteig. Així fem un sol obsequi i en rebem un, també. El cert és que sovint, aquesta idea no es es fa servir tant per reduir el volum de regals com per ampliar espais on regalem, com ara a la feina o a classe. En aquests casos, és clar, l’efecte aconseguit és just el contrari del que busquem. Però si la introduïm en els entorns on ja tenim tradició de fer regals, és una estratègia ideal per reduir la quantitat de paquets. Si ens decidim per proposar un amic invisible, hi ha diverses aplicacions per al mòbil pensades per facilitar la tasca d’assignar persones. N’hi ha que funcionen amb correus electrònics i d’altres amb el número de telèfon.
Regals conjunts
Una altra opció és agrupar ‘regaladors’ o ‘regalats’. Si diversos familiars o amics volem fer un regal a la mateixa persona, podem ajuntar-nos. O al revés, algú pot fer un sol regal que compartiran diverses persones. I les dues anteriors combinades, encara impliquen més reducció. Per exemple, en el cas dels infants, podem fer que cadascun rep un sol regal triat de forma conjunta per avis i tiets. O que tots els nets reben un sol joc de taula o un lot de plastilines, posem per cas, per tenir a casa dels avis i gaudir-ho després dels dinars familiars. Els regals conjunts poden arribar repartits per peces entre les diferents cases dels ‘regaladors’ o en una sola casa (amb una nota explicativa en les altres, o no). Per facilitar la tasca de gestió econòmica que es deriva d’aquestes opcions (“jo he pagat tant”, “tu me’n deus x”), també podem buscar aplicacions per al mòbil que ens ho simplifiquen.
Intercanvi o redistribució
Per reduir el nombre de regals d’aquestes festes, una mesura és acordar que només en tenen els més menuts. Si els adults no volem renunciar a la il·lusió del donar i rebre, podem organitzar rodes d’intercanvi d’objectes. Per exemple, inaugurar la tradició que cada Nadal o dia de Reis, a l’hora dels turrons, ens passem, per ordre d’edat, un llibre, un cd o un objecte de decoració, per exemple. El primer any haurem de pensar què volem aportar a la roda i potser, comprar-ho. Els següents hi tornarem el que ens vam endur l’any anterior i rebrem l’objecte que es va emportar un altre, de manera que les coses van circulant de casa en casa d’un any per a l’altre. Aquesta idea també funciona molt bé si els objectes són records familiars, com la manta de ganxet que va fer l’àvia que ens ha deixat, àlbums de fotografies antigues o les cintes de vídeo familiars (per cert, un bon regal és ‘traduir-les’ de formats antics als actuals). Així aquests records familiars passen a ser de propietat compartida.
En una línia similar, si aprofitem els dies previs per revisar i posar ordre a les joguines que ja hi ha a les cases, el dia de Reis pot servir perquè els infants més grans passin als més petits el tren que ja no han fet servir durant mesos o la pilota que havia quedat tot l’any abandonada a l’armari. Aquests joguines heredades poden donar tant o més joc que qualsevol de nova, reforcen el vincle entre les criatures i eviten que se’n comprin de noves.
La màgia de descobrir els regals
Si ens hem proposat reduir el nombre de regals, potser ens inquieta que el matí de Reis no hi hagi una mica de desencís entre les criatures. Que no faci prou festa. Una manera d’assegurar-nos que serà un moment especial, independentment del nombre de paquets, és fer que la màgia no vingui dels obsequis, sinó de com els infants els descobreixen. En altres paraules, l’important deixa de ser la joguina que arriba i passa a ser la bona estona que passem plegats.
Algunes famílies organitzen gimcanes per la casa. Els petits han d’anar seguint pistes per localitzar els paquets. Fins i tot, amb els més grans, la gimcana pot propagar-se per tot el barri. A certes edats, si deixem les pistes a cases d’amics i veïns o als establiments que els coneixen, podem convertir el moment en una experiència memorable de conquesta de l’espai. Si el regal escollit es pot desmuntar, en poden trobar un tros a cada lloc. Una altra possibilitat és que a cada parada se’ls lliuri la peça d’un puzle que, un cop muntat, sigui un val per anar a veure un espectacle plegats, per exemple.
Hi ha moltes altres maneres d’aconseguir un matí de descobrir regals inoblidable. La combinació entre l’efecte sorpresa i alterar la disposició dels mobles no falla mai:
- Amagar-los sota la taula del menjador i, amb roba o caixes de cartró, construir un únic paquet enorme. Podem deixar-hi una portella amagada perquè puguin entrar i anar traient sorpreses.
- Amagar-los tots al terrat, balcó, terrassa o jardí i deixar un rastre de petjades perquè els trobin.
- Enterrar-los sota una muntanya de tires de paper de diari.
- Recollir caixes de cartró del carrer o demanar-ne als establiments propers i muntar un coet (o qualsevol altra figura) al mig del menjador que a dins contingui tots els regals de la família.
- Al passadís o darrere una porta, alçar un mur de caixes de cartró de totes les mides. Si les posem buides, faran només de barrera per dificultar l’accés als regals, que poden estar al darrere. Però també podem amagar-los repartits dins les caixes del mur.
- Penjar una xarxa del sostre i a dins col·locar-hi els paquets.
- Amb el sofà, cadires o altres mobles, muntar una mena de túnel, amb el sostre tapat amb mantes o mocadors de coll, amb els regals entremig de boles de paper de diari o altres mantes.
La tècnica furoshiki
Amb aquesta tècnica japonesa d’embolicar els paquets amb un tros de roba i diversos sistemes de nus, evitem llençar paper i donem un valor afegit a l’obsequi.
Menys paper de regal
Si plantegem la descoberta dels regals com un joc, podem estalviar-nos els papers de regal (i la feinada que implica embolicar paquet per paquet). Altres maneres d’evitar el malbaratament de paper és tenir una caixa gran (o una per a cada membre de la família) plegades durant l’any. Quan arriba el moment de fer el regal, es desplega i s’hi posa l’obsequi o els obsequis. Podem posar les coses amagades entre encenalls o boles de paper de diari.
Cosir una bossa adaptada a la mida del regal és una altra forma d’estalviar paper. També amb roba, hi ha la tècnica japonesa furoshiki. Si comprem els regals al comerç de barri de la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament ens ofereix la possibilitat de triar que ens emboliquin el regal amb paper o amb roba.
Aquests dies, les tradicions tenen molt pes i podem topar amb reticències a l’hora d’introduir canvis per reduir regals. Una bona idea és començar per compartir aquest article amb les persones amb qui vivim les festes i, aquest any, entre brindis i brindis, acordar per on podem començar a reduir l’any vinent.
