Preu consum 1

Qui paga el preu del que consumim?

El model de consum a Occident depèn en gran mesura de la provisió de recursos naturals obtinguts fora de les seves fronteres.

Així ho denuncia la campanya #ConflictMinerals, centrada en la denúncia de la relació entre el consum de productes tecnològics i els conflictes armats i violacions de drets humans als països on s’extreuen els minerals necessaris per fabricar-los.

En el marc de la campanya, Justícia i Pau Barcelona va organitzar la jornada El preu del nostre consum: explotació humana i devastació ambiental. La taula rodona va comptar amb la participació  de Marta Conde, membre de l’ICTA (UAB); Abbé Aurélien Rukwata, director de Justícia i Pau Butembo-Beni (RD Congo) i José Eizaguirre, expert en ecologia, consum i estils de vida alternatius.

Les primeres intervencions van posar de manifest que les gran empreses que comercialitzen i fabriquen els productes amb recursos naturals provinents de zones en conflicte no estableixen mesures de control per a assegurar que les diverses empreses implicades en la cadena de subministrament del producte final actuen amb criteris ètics. Marta Conde ha detectat dues grans causes d’aquesta situació global: “les estructurals, com poden ser la fal·làcia del desenvolupament sostenible o les reformes neoliberals que han provocat que des de 1900 la biomassa mundial s’hagi reduït a un 25%”, i les causes directes, com les extraccions d’energies no renovables o fòssils. Pel que fa als seus impactes, Conde en diferencia dos: “els ambientals, com els moviments dels sòls, la desforestació o la pèrdua de la diversitat. I, d’altra banda, els socials, per exemple, els desplaçaments forçats de les comunitats que habiten en les zones on es troben els jaciments”.

Impactes que acaben desembocant en una realitat paradoxal, com és el cas de la RD Congo, un país “molt ric en recursos naturals, però amb una població empobrida”, tal com va explicar l’Abbé Aurélien. Una situació que es complica “amb la corrupció i la mala governança general per part de l’Estat”. D’aquesta manera, el director de Justícia i Pau de Butembo-Beni va remarcar la necessitat d’aplicar els reglaments i codis que ja existeixen redactats per part d’experts congolesos, però que el govern ignora, així com frenar “l’explotació il·legal per part dels països veïns i empreses multinacionals”.

És per això que, des de Justícia i Pau de Butembo-Beni, s’ha promogut la lluita en contra de la situació de desigualtat creada per l’abundància de recursos, amb un treball que es divideix en quatre eixos: “les converses entre les tres parts involucrades en el conflicte (població, estat i empreses), creació de textos educatius, la incidència política per a provocar un canvi i la difusió per a un major coneixement de la realitat”. Aquests eixos busquen l’objectiu de fer que les poblacions afectades participin i s’impliquin en la transformació, ja que “no es pot desenvolupar una població, es pot ajudar a una població a desenvolupar-se. Si no és amb nosaltres, és contra nosaltres”, remarca l’Abbé.

La taula va tenir lloc el passat 11 de novembre a la ciutat de Barcelona i va ser moderada per Arcadi Oliveres, expresident de Justícia i Pau Barcelona. Després de la taula rodona es van organitzar, simultàniament, dos tallers i un cinefòrum. L’objectiu de la jornada, en concret, i de la campanya, en general, és “generar incidència davant les autoritats polítiques, educació davant la ciutadania i mobilització social; així com generar reflexió personal i accions col·lectives”.

Aquest article és possible gràcies a les persones que col·laboren amb OPCIONS

ARTICLES RELACIONATS

Núm.65

NOU

Confort tèrmic. Com el generem en moments d’emergència climàtica?

HIVERN 2023